Una falla causó el hundimiento del túnel del Carmel, según los peritos
EL PAÍS - Barcelona - 29/06/2007
La causa "fundamental" que causó el hundimiento del túnel del Carmel, en enero de 2005, fue la existencia de una falla en el subsuelo que nadie detectó. Esa es la conclusión de los peritos que, por encargo judicial, han investigado durante meses por qué se produjo un suceso que comportó el derribo de cuatro edificios y obligó a desalojar de sus casas a 1.276 personas.
La existencia de esta "zona fallada" -una quiebra en el terreno producida por movimientos geológicos- "no fue considerada en el proyecto ni advertida durante la construcción" del túnel de maniobras. La amplitud de la falla "era suficiente para provocar inestabilidad, al no existir un sostenimiento apropiado", asegura el informe, de más de 100 páginas.
La existencia de esta "zona fallada" -una quiebra en el terreno producida por movimientos geológicos- "no fue considerada en el proyecto ni advertida durante la construcción" del túnel de maniobras. La amplitud de la falla "era suficiente para provocar inestabilidad, al no existir un sostenimiento apropiado", asegura el informe, de más de 100 páginas.
La juez encargada del caso ordenó excavar, en marzo de 2006, la zona del túnel de maniobras para averiguar con exactitud las causas del hundimiento. A partir de las muestras obtenidas en la galería transversal, los catedráticos de Ingeniería del Terreno Jordi Corominas, Alcibíades Serrano y Antonio Serrano pudieron realizar un reconocimiento específico del terreno. "El hallazgo más notorio que se debe resaltar, porque tiene relación estrecha con la rotura, es la existencia en el entorno de la zona del colapso de una zona de roca fallada que fue interceptada por las excavaciones", abunda el documento.
La posibilidad de que existiera esa falla "no era descartable a la vista de los reconocimientos del proyecto", según los expertos. Sin embargo, no fue considerada, pese a que su resistencia "era claramente menor que la correspondiente al resto del macizo rocoso". A juicio de los peritos, el hundimiento "se podría haber evitado utilizando un sistema de excavación y sostenimiento apropiados para la zona de falla".
La 'crisis del Carmel'
La existencia de una "discontinuidad geológica" (una falla) ya fue apuntada como una de las posibles causas del accidente por los expertos que, durante 28 semanas, comparecieron en la comisión de investigación celebrada en el Parlamento catalán. En aquel documento de conclusiones, los expertos se refirieron a otras tres causas: las deficiencias al calcular la sostenibilidad del túnel y la reducción de los coeficientes de seguridad; la falta de seguimiento de medidas de convergencia para detectar la inestabilidad del túnel, y la construcción de una solera (base de cemento entre muros).
La existencia de una "discontinuidad geológica" (una falla) ya fue apuntada como una de las posibles causas del accidente por los expertos que, durante 28 semanas, comparecieron en la comisión de investigación celebrada en el Parlamento catalán. En aquel documento de conclusiones, los expertos se refirieron a otras tres causas: las deficiencias al calcular la sostenibilidad del túnel y la reducción de los coeficientes de seguridad; la falta de seguimiento de medidas de convergencia para detectar la inestabilidad del túnel, y la construcción de una solera (base de cemento entre muros).
Las obras de ampliación de la línea 5 del metro estuvieron envueltas en la polémica porque, por ejemplo, el proyecto modificado no incluía estudios geológicos y estaba pendiente de aprobación cuando se iniciaron las obras. Además de generar desconfianza en los ciudadanos hacia las obras públicas, especialmente en el subsuelo, la llamada crisis del Carmel salpicó al Gobierno catalán, responsable de las obras y, de rebote, al Ayuntamiento de Barcelona.
AVUI 29.06.07
Una falla, principal causa de l'enfonsament del Carmel
Els pèrits que han investigat l'enfonsament de la cua de maniobres del barri del Carmel de Barcelona durant les obres d'ampliació de la Línia 5 del Metro, que va tenir lloc el gener del 2005, ha arribat a la conclusió que la causa "fonamental" del sinistre ha estat l'existència a la zona d'una falla "no considerada al projecte ni advertida durant la construcció", l'amplitud de la qual "era suficient per provocar la inestabilitat al no existir un sosteniment apropiat"
EUROPA PRESS
Carmel
Ult. Act. 28.06.2007 - 22:48 hs
Els pèrits que han investigat l'enfonsament de la cua de maniobres del barri del Carmel de Barcelona durant les obres d'ampliació de la Línia 5 del Metro, que va tenir lloc el gener del 2005, ha arribat a la conclusió que la causa "fonamental" del sinistre ha estat l'existència a la zona d'una falla "no considerada al projecte ni advertida durant la construcció", l'amplitud de la qual "era suficient per provocar la inestabilitat al no existir un sosteniment apropiat". Així ho han reflectit al seu informe, de més de cent pàgines i al qual ha tingut accés Europa Press, els catedràtics d'enginyeria del Terreny Jordi Corominas, Alcibíades Serrano i Antonio Serrano, que han treballat a partir de les mostres que van obtenir a la galeria transversal que la jutge encarregada del cas va ordenar excavar el març del 2006 a la zona del túnel de maniobra per esbrinar amb exactitud les causes de l'enfonsament. Descobriment notoriEls perits van realitzar un reconeixement del terreny específic i local a l'entorn de la zona on es va produir el col·lapse, i "el descobriment més notori" ha estat, segons l'informe "l'existència a l'entorn de la zona del col·lapse d'una roca fallada que va ser interceptada per les excavacions", causa "fonamental" de l'enfonsament. Aquesta possibilitat, segons els experts, "no era descartable a la vista dels reconeixements del projecte", però no va ser presa en consideració, ni advertida durant la perforació, malgrat que la seva resistència era "clarament menor" que la de la resta de les roques del Carmel, i la seva amplitud era capaç de "provocar la inestabilitat al no tenir un sosteniment apropiat".
Una falla, principal causa de l'enfonsament del Carmel
Els pèrits que han investigat l'enfonsament de la cua de maniobres del barri del Carmel de Barcelona durant les obres d'ampliació de la Línia 5 del Metro, que va tenir lloc el gener del 2005, ha arribat a la conclusió que la causa "fonamental" del sinistre ha estat l'existència a la zona d'una falla "no considerada al projecte ni advertida durant la construcció", l'amplitud de la qual "era suficient per provocar la inestabilitat al no existir un sosteniment apropiat"
EUROPA PRESS
Carmel
Ult. Act. 28.06.2007 - 22:48 hs
Els pèrits que han investigat l'enfonsament de la cua de maniobres del barri del Carmel de Barcelona durant les obres d'ampliació de la Línia 5 del Metro, que va tenir lloc el gener del 2005, ha arribat a la conclusió que la causa "fonamental" del sinistre ha estat l'existència a la zona d'una falla "no considerada al projecte ni advertida durant la construcció", l'amplitud de la qual "era suficient per provocar la inestabilitat al no existir un sosteniment apropiat". Així ho han reflectit al seu informe, de més de cent pàgines i al qual ha tingut accés Europa Press, els catedràtics d'enginyeria del Terreny Jordi Corominas, Alcibíades Serrano i Antonio Serrano, que han treballat a partir de les mostres que van obtenir a la galeria transversal que la jutge encarregada del cas va ordenar excavar el març del 2006 a la zona del túnel de maniobra per esbrinar amb exactitud les causes de l'enfonsament. Descobriment notoriEls perits van realitzar un reconeixement del terreny específic i local a l'entorn de la zona on es va produir el col·lapse, i "el descobriment més notori" ha estat, segons l'informe "l'existència a l'entorn de la zona del col·lapse d'una roca fallada que va ser interceptada per les excavacions", causa "fonamental" de l'enfonsament. Aquesta possibilitat, segons els experts, "no era descartable a la vista dels reconeixements del projecte", però no va ser presa en consideració, ni advertida durant la perforació, malgrat que la seva resistència era "clarament menor" que la de la resta de les roques del Carmel, i la seva amplitud era capaç de "provocar la inestabilitat al no tenir un sosteniment apropiat".
EL PUNT 29.06.07
La causa «fonamental» de l'esfondrament del Carmel va ser una falla no detectadaL'informe dels pèrits judicials confirma que va faltar control i seguretat en l'obra EL PUNT. Barcelona
La causa «fonamental» de l'esfondrament del Carmel va ser una falla no detectadaL'informe dels pèrits judicials confirma que va faltar control i seguretat en l'obra EL PUNT. Barcelona
L'informe dels pèrits que han investigat l'ensorrament del túnel del metro al Carmel per encàrrec de la jutgessa que instrueix el cas confirma el que ja havien apuntat en el seu informe preliminar i el que ja havia dit la comissió parlamentària d'investigació: hi va faltar previsió i seguretat. Però va una mica més enllà, perquè si fins ara s'havia parlat d'un cúmul de causes, l'informe determina que, de tots els factors en joc, la causa «fonamental» va ser una falla no detectada.
La falla al terreny que fins ara no era més que una abstracció que es donava per suposada per la inestabilitat del terreny ja té nom i cognoms. Ha estat perfectament delimitada gràcies als sondejos encarregats per la jutgessa, i ha estat declarada culpable. L'informe dels catedràtics d'enginyeria del terreny Jordi Corominas, Alcibíades Serrano i Antonio Serrano, un extracte del qual va difondre ahir Europa Press, conclou que la causa «fonamental» de l'accident va ser l'existència d'una zona fallada «no considerada en el projecte ni advertida durant la construcció», i que tenia una amplitud «suficient per provocar la inestabilitat en no haver-hi un sosteniment apropiat». És a dir, hi va haver una causa principal, però va caldre també el reguitzell d'irregularitats que ja havia enumerat la comissió parlamentària.
La falla al terreny que fins ara no era més que una abstracció que es donava per suposada per la inestabilitat del terreny ja té nom i cognoms. Ha estat perfectament delimitada gràcies als sondejos encarregats per la jutgessa, i ha estat declarada culpable. L'informe dels catedràtics d'enginyeria del terreny Jordi Corominas, Alcibíades Serrano i Antonio Serrano, un extracte del qual va difondre ahir Europa Press, conclou que la causa «fonamental» de l'accident va ser l'existència d'una zona fallada «no considerada en el projecte ni advertida durant la construcció», i que tenia una amplitud «suficient per provocar la inestabilitat en no haver-hi un sosteniment apropiat». És a dir, hi va haver una causa principal, però va caldre també el reguitzell d'irregularitats que ja havia enumerat la comissió parlamentària.
Els pèrits han treballat a partir de les mostres extretes en la galeria transversal al túnel accidentat, que la jutgessa va ordenar excavar el març de 2006, i han determinat que la troballa més notòria que cal ressaltar és l'existència en l'entorn del lloc del col·lapse «d'una zona de roca fallada que va ser interceptada per les excavacions».
Pels experts, aquesta possibilitat «no era descartable» a priori, però no va ser detectada ni tinguda en compte, tot i que la seva resistència «era clarament menor que la corresponent a la resta del massís rocallós». Segons els autors de l'informe, «els càlculs i les previsions» del projecte «no van preveure resistències del terreny baixes», i «la inspecció de la roca durant l'excavació no va ser prou detallada per detectar» la falla.
Els experts hi afegeixen que un dels aparells que controlaven les deformacions del terreny, i que va estar dos mesos sense emetre cap lectura, «no va ser convenientment llegit», i que «la transmissió de dades sobre els detalles i el comportament de l'excavació» entre els tècnics implicats «no va ser prou fluïda». En resum, que si tots aquests factors s'haguessin tingut en compte, el drama s'hauria evitat.
Els pèrits entenen que altres factors atribuïbles al constructor i que no van ser detectats per la direcció de l'obra, com ara la possible manca de qualitat dels materials de sosteniment o bé l'excavació que es feia per extreure materials sobrants i que va descalçar el túnel, no van tenir un paper tan decisiu, «tot i que l'esmentada excavació fos l'element final desencadenant» de l'accident.
Per l'esfondrament, s'imputa un suposat delicte de danys i estralls per imprudència el director de l'obra, Javier Gete-Alonso, de TEC-4; el responsable dels estudis geotècnics de Geocontrol, Benjamín Celada; el gerent d'obres de GISA, Antoni Pérez; el cap d'obra de túnels de Copisa fins al novembre de 2004, Rafael Piquer, i el cap d'obra de Copisa el gener de 2005, Sergio Gracia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario