L’objeccció de consciència arriba al món del turisme

Isidre Estévez (laMalla.net)

És el malson de qualsevol ministre d'Economia o de Turisme i, de mica en mica, es va convertint en realitat. L'economia espanyola és absolutament dependent del turisme. Ho és per partida doble: per una banda, pels llocs de treball directes i indirectes que el sector genera a hotels, restaurants, comerços i tota mena de serveis; per una altra, pel boom immobiliari que el turisme desencadena i que ha omplert el país d' urbanitzacions. Ara, aquesta dependència del turisme li pot sortir cara a l'economia espanyola de la mà d'un enemic amb el qual ningú no sembla comptar: el canvi climàtic.

Fa tres anys, arran del retorn del PSOE a la Moncloa, el govern espanyol es va comprometre a acabar amb un model turístic, l'espanyol, que sempre ha posat l'accent en la quantitat més que no pas en la qualitat. El nou govern es va comprometre a acabar amb la imatge d'Espanya com un país que només té sol i platja per oferir. Les raons d'aquest anunciat canvi de rumb eren econòmiques, tota vegada que el turista de sol i platja, de nivell socioeconòmic baix, deixa pocs diners al país. Espanya havia de trencar el vell estereotip i demostrar que té altres atractius històrics, culturals i paisatgístics, reclams necessaris per atreure un turisme de qualitat i, per tant, benestant.

Les promeses, que també van ser llençades des del govern de la Generalitat, van caure aviat en sac trencat. Les costes mediterrànies continuen en mans de les multinacionals del sector, els beneficis de les quals depenen de portar el major nombre de turistes possible pel mínim cost possible. Pel que fa a la imatge, les campanyes de promoció d'Espanya a l'exterior continuen basades en la combinació habitual: sol, platja, paella. Un cop més, la quantitat ha guanyat la partida a la qualitat. La fórmula, però, pot tenir els dies comptats, no ja perquè els hotelers necessitin un altre públic, sinó perquè aquest públic pot deixar de venir.

Ignorar el canvi climàtic
El responsable de la nova situació és el canvi climàtic. Des de Catalunya a Andalusia passant pel País Valencià i Múrcia, els espais naturals del Mediterrani sucumbeixen en un mar de ciment i camps de golf, promoguts per ajuntaments i promotors privats. Pels promotors, la construcció és un negoci especialment lucratiu. Pels ajuntaments, les vendes de terrenys i l'arribada de nous ciutadans suposa una font de recursos irresistible. Aquest creixement es fa ignorant les dades dels científics que analitzen els efectes del canvi climàtic a la Mediterrània. Una ullada als programes dels diferents partits que van concórrer a les passades eleccions municipals demostra com tothom parla del canvi climàtic però passa per alt les conseqüències que el clima pot tenir per l'economia del país.

I les conseqüències seran importants. La creixent sequera farà que cada vegada sigui més difícil aconseguir aigua per omplir les piscines, servir les dutxes i regar els camps de golf dels grans complexos turístics i les segones residències. Els experts preveuen que l'augment de les temperatures farà que la península tingui un clima semblant al que ara hi ha al nord d'Àfrica i, per tant, resulti un lloc poc recomanable per passar l'estiu. Paradoxalment, el clima mediterrani caracteritzat pel sol i els estius càlids però no tòrrids es traslladarà al nord d'Europa. Aquest canvi ja s'ha començat a produir, amb països com Anglaterra o Alemanya assolint temperatures que només fa uns anys haurien resultat impensables.

Això pot tenir efectes mortals per l'economia espanyola, no només perquè els turistes puguin fugir d'uns estius insuportablement càlids sinó perquè la majoria dels que arriben a la Península per passar les vacances procedeixen justament del nord d'Europa. I aquest és el problema: quina raó té un alemany per anar a Salou a prendre el sol quan el pot prendre a casa seva i amb una temperatura molt més agradable?

Objecció turística

L'amenaça que el canvi climàtic suposa per la supervivència del sector turístic a Espanya és, però, doble i es deriva no només del fet que els turistes no vinguin perquè el clima és desagradable, sinó justament com a mesura de protesta. És el que podríem qualificar d'objecció de consciència turística. No és pot parlar de moviment i és una gota d'aigua en l'oceà de desplaçaments de viatgers per Europa. Però el nombre de persones que, conscienciats pels efectes negatius que el turisme causa en el medi ambient decideixen no anar a l'estranger, està augmentant de manera significativa, sobretot a Anglaterra i Alemanya, dos països vitals pel mercat turístic espanyol.

Una enquesta recent ha assenyalat que un 11% dels britànics han decidit no volar i fer servir el cotxe per desplaçar-se al continent durant les vacances. El canvi de l'avió al cotxe pot comportar una menor disposició a fer distàncies llargues, sobretot en el cas de les famílies, el perfil més habitual als establiments hotelers de les costes. La mateixa enquesta apunta que un 3% dels britànics haurien decidit no sortir a l'estranger aquest any. En tots dos casos, els motius al·legats són la preocupació pel canvi climàtic i els danys que l'aviació causa en el medi ambient. Els resultats de l'enquesta han estat celebrats per Greenpeace, que ha demanat al govern britànic que se sumi a la tendència i limiti l'expansió de la indústria aeronàutica. Un 3% pot semblar poc, però al darrere d'aquesta xifra a priori insignificant s'amaguen més d'un milió i mig de turistes menys.

Fa uns dies Ryanair va admetre, per primera vegada, que la creixent sensibilització ecològica és un dels factors que ajuda a entendre les raons per les quals el mercat aeri comença a donar símptomes d'estancament. L'índex d'ocupació dels avions de la companyia ha baixat del 85 al 83% en un any; en el cas d'Easyjet, l'ocupació ha passat del 86 al 83%. Fins ara les companyies de baix cost s'havien negat a admetre la relació entre conscienciació ambiental per una banda i la demanda de vols per una altra. Tot i que els responsables de Ryanair apunten a diverses causes, el reconeixement que l'ecologia és un dels factors que expliquen el descens suposa un punt d'inflexió per unes companyies que fins ara menystenien i humiliaven als grups verds que gosaven atacar-les.

Ecoturistes

També a Alemanya els ecoturistes són una minoria però, tal i com passa a Anglaterra, es tracta d'una minoria creixent. A Mecklenburg, una regió bàltica, les platges estaven fins fa pocs anys desertes. Ara, però, un nombre creixent d'estiuejants les tria com el lloc ideal per gaudir d' unes vacances més barates, menys estressants i més ecològiques. Per milers de persones, el sol i la paella han donat pas al sol i les salsitxes. Fins ara els alemanys eren els reis del turisme de tour operator i colonitzaven mig Europa durant els mesos d'estiu. Aquest 2007, en canvi, la principal destinació turística dels alemanys serà... Alemanya.

Les raons d'un canvi tan important són, òbviament, múltiples i, per molt barates que siguin les tarifes aèries i les estades als hotels, el factor econòmic sempre juga a favor de quedar-se a casa. Però molts dels que han optat per Alemanya al.leguen factors mediambientals: mentre que per anar a Mallorca cal agafar un avió, a Mecklenburg s'hi arriba en tren, una opció molt més ecològica. Amb dies assolellats i temperatures que a l'estiu poden arribar als 30 graus, les vacances al Bàltic ja no són el que eren.

A les oficines de turisme de les platges bàltiques es freguen les mans, i tot gràcies a una paradoxa. Per una banda, el canvi climàtic ha fet que els alemanys conscienciats amb el medi ambient hagin decidit renunciar a viatjar a l'estranger. Per una altra banda, és aquest mateix canvi climàtic el responsable que els que volien sol i platja ja no l'hagin d'anar a buscar a la Mediterrània perquè el troben a casa. L'optimisme dels hotelers es converteix en preocupació en el cas dels ecologistes, que tenen por que les platges verges d'Anglaterra i els països nòrdics acabin convertides en una acumulació de Salous i Benidorms. La pregunta és saber com ompliran, a Calafell o a Polaris World, els apartaments i els camps de golf que, encara avui, continuen construint.