25 diciembre 2006

CASTILLA Y LEÓN. Un estudio premiado por el CES anima a intervenir en el mercado de la vivienda a ayuntamientos y Junta

CASTILLA Y LEÓN
Un estudio premiado por el CES anima a intervenir en el mercado de la vivienda a ayuntamientos y Junta. Propone empresas públicas constructoras, la expropiación de solares y bajar el precio del suelo público para reducir el de los pisos
EL NORTE/VALLADOLID (22/12/2006).

Un trabajo premiado ayer por el Consejo Económico y Social (CES) de Castilla y León, de cuya autoría responden dos profesores de Derecho y Económicas de la Universidad de Burgos, destaca los instrumentos contemplados por las leyes y obviados por los ayuntamientos y la Junta que podrían incidir en un abaratamiento de la vivienda.Bajo el título 'Análisis de la burbuja inmobiliaria en España y su impacto en Castilla y León', el trabajo de investigación propone una batería de medidas intervencionistas respaldadas por la ley.El trabajo plantea la creación de empresas públicas municipales promotoras de suelo y constructoras de viviendas en todas las capitales de provincias y en municipios urbanos. Estas empresas se dedicarían a edificar viviendas protegidas, pero también de precio libre, para reinvertir el beneficio en la adquisición de más suelo que permita seguir interviniendo en el mercado urbanístico. Los redactores afirman que tanto los ayuntamientos como la Junta deben exigir a urbanizadores y constructores el cumplimiento escrupuloso de los plazos para no utilizar de forma especulativa el tiempo. No dudan en hablar de «dejadez» y «desidia» y afirman que la Junta, «rara vez, cuando no nunca», ha ejercitado este derecho.Además del cumplimiento de los plazos de urbanización marcados por los planes urbanísticos municipales, el estudio llama la atención sobre la necesidad de agilizar el papeleo que conlleva la urbanización y construcción de viviendas. Aseguran los redactores que los políticos deben mentalizarse para evitar remover a los funcionarios instruidos en los trámites y la normativa en vigor de los departamentos afectados. «El tiempo es oro y más en el mercado de la vivienda», precisan.InspecciónUn endurecimiento de la inspección, la obligación de construir en los solares de las ciudades, el ejercicio del derecho de tanteo y retracto, ampliar el porcentaje de viviendas protegidas en los terrenos que los promotores ceden a los ayuntamientos y la venta a más bajo precio a los constructores, ajustando este coste ventajosos al precio final de la vivienda, son algunas medidas que propone el trabajo premiado por el CES.El informe que analiza la burbuja inmobiliaria fue seleccionado ayer para su publicación por los miembros de Consejo, pero el premio del 2006 fue a parar a un trabajo elaborado por profesores de la Universidad de Valladolid y de otra de Chile denominado: 'Las disparidades territoriales en Castilla y León: estudio de la convergencia económica a nivel municipal'.

22 diciembre 2006

Tunejantment le dimanche

El Túning, expresió o símptoma?Del 2 al 4 de desembre es va fer a Barcelona el Saló del Túning. Curiós fenomen aquest del túning i per això hi vam anar, per veure el què, com i perquè. Allà dins vaig trobar-me mésdel que m¡esperava i menys del que em temia: impressionants cotxestunejats del dret i del revés, complements de tot tipus, entre graciosos ikitsch, i molta, molta publicitat comercial. Hi vaig veure molt negociperò pocs nengs encefalograma pla a l’estil del personatge delBuenafuente. Una de les coses que ens va sorprendre fou la instal.lació depetites pantalles de tele als laterals interior de les portes del cotxe.Resulta que com els preus de les discoteques és desorbitant, les collestúning es reuneixen, o bé als pàrkings de les discoteques o bé a polígonsindustrials, i amb les portes ofertes de bat a bat mentre fan botellón,poden veure DVD’s o sentir música a través de diferents formats multimèdiaque porten incorporats. Ens va agradar la resposta. Per acabar la nittemàtica vam anar a veure Yo soy la Juani, la pel.lícula de Bigas Luna queparla del tema. Segons ens dóna a entendre l’autor, el túning és unfenomen fet i pensat per joves perifèrics que han desenvolupat capacitatsd’innovació creativa aplicada a la indústria mecànica, que ha estatobviada per la cultura oficial. Creïble descripció dels militants“tuneros” i d’acord amb allò de l’emergència d’una cultura no elitista.Però fins aquí els encerts d’una fluixa pel.lícula –una autènticaamericanada a la catalana que entén el túning com a un determinat tipusd’expressió no reconeguda.Però més enllà de tòpics més o menys encertats d’observadors de butxaca ode cineastes trànsfugues (cap al cine comercial, s’entén) és interessantobservar on neix, creix i es desenvolupa el fenomen, és a dir, delcontext on representa que eviten els joves .-i no tant joves- “túning”. Estracta sovint de barris d’autoconstrucció , amb poca història, d’aquellsque no hi va mai ningú i dels que tothom que hi viu en vol sortir. Sónbarris que no surten als mitjans sinó és per l’esfondrament d’un edifici oper algun conflicte entre persones de diferent origen i condició queencara no saben que l’enemic no és el veí sinó un sistema que no els té encompte perquè ja li està bé tenir mà d’obra barata. Són unes zonesabandonades per l’administració, amb baixos índexs de participació iautoestima però amb totes els índexs d’exclusió social haguts i per haver,atur, difícil accés a l’educació superior, manca d’equipaments públics ipèssimes condicions urbanístiques, altíssima densitat poblacional, etc.) ique de retruc els impossibilita la possibilitat de promoció personal icol.lectiva.He dit barris abandonats per les administracions? Rectifico. Són barrisabandonats per tothom, administracions però també per uns movimentssocials que sovint reprodueixen conductes elitistes i estils d’accés alpoder propis de models que tant critiquen. I no em refereixo alscol.lectius i persones que des de sempre fan i han fet una heroica feinade transformació en els citats barris, sinó més aviat als participants (joel primer) de campanyes amb potencial mobilitzador, que organitzen actes imanifestacions ben a prop d’on teòricament hi ha el poder, o bé n lapremsa els sigui més fàcil d’accedir.He dit barris abandonats per tothom? Ni de conya. Davant el buit d’uns Ialtres, aquests barris han estat literalment ocupats pel sector privat méscruel, el de les franquícies dels grans grups empresarials, encantats queadministració i moviments socials crítics els deixin precaritzar tantfàcilment. I ja posats, no només el sector privat més cruel s’ha adonat dela potencialitat dels barris marginalitzats, que no marginals. Almenys alsbarris de Fondo I la Pau (Santa Coloma I Badalona), els actes iencartellades del Partido de la Ciudadanía es van fer present i de quinamanera. I van treure tres diputats.Més enllà d’entendre’l com una expressió cultural, de negoci o de relació,el fenomen del túning és un símptoma de deixadesa històrica que ha de ferreflexionar els que encara creiem en alguna mena de transforamció. I dicjo: i si algun cop, per variar, es fa una manifestació d’aquelles que espreveuen grans en un barri perifèric?

21 diciembre 2006

La Generalitat anul·la un acord d'urbanisme de Tarragona

El Govern anula un acuerdo de urbanismo de Tarragona. demanda del aca

Expansión. Barcelona El Govern no aprueba la gestión del municipio de Tarragona.El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, ha decidido anular el acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Tarragona de 2005 que daba luz verde al plan parcial urbanístico del sector norte del núcleo urbano de Bellvei del Penedès, conocido como Cal Rita. La resolución de Política Territorial obliga al consistorio, gobernado por CiU, a cumplir la demanda de la Agencia Catalana del Agua de garantizar la procedencia del agua potable y el tratamiento de las aguas residuales.Descalifica una zona verde de 10.850 metros cuadrados paralela al torrente de la Pallisseta que está en zona inundable y cambia de ubicación y reduce las viviendas plurifamiliares.

La Generalitat 'recorta' una nueva urbanización

El conseller de Política Territorial de la Generalitat, Joaquim Nadal, ha aceptado el recurso presentado por los grupos de Entesa y PSC en el Ayuntamiento de Bellvei contra un proyecto de urbanización en el sector de La Rita, aprobado por el Ayuntamiento. Nadal obliga al equipo de gobierno (CiU) a cumplir la demanda de la Agència Catalana de l'Aigua (ACA) para garantizar el suministro de agua potable y el tratamiento de las aguas residuales. También ha descalificado una zona verde de 10.850 metros cuadrados proyectada en la urbanización, pero que la oposición denunció que estaba en una zona inundable. Esos terrenos deben pasar a ser de sistema hidráulico. También se obliga a construir una defensa para evitar que la zona de equipamientos se inunde y a redistribuir la zona verde de manera que quede entre la nueva urbanización y el núcleo histórico. Una de las modificaciones que deberán hacerse es la de reducir el número de viviendas plurifamiliares inicialmente previstas, que deben pasar de 90 a 67. Las unifamiliares se mantienen en 193. Desde L'Entesa, Pau Batlle aplaude la decisión de la Generalitat, «que puede sentar un precedente para evitar proyectos urbanísticos típicos de los años setenta». El Ayuntamiento puede presentar recurso a la resolución del conseller, pero ello alargaría el proceso para poder urbanizar la zona. –JMB


Bellvei ha de refer un pla urbanístic
Bellvei del Penedès haurà de refer el polèmic pla parcial de Cal Rita, després que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, ha donat la raó al recurs d' alçada presentat pel PSC i l' Entesa, a l' oposició.La decisió invalida l' acord de la Comissió Territorial d' Urbanisme del 2005, i la seva publicació al DOGC. Nadal obliga a rebaixar un 10% les vivendes (283 de previstes) i a garantir com a zona hidràulica una hectàrea projectada com a zona verda cosas de la vida catalunya Sociedad Nacional

Nadal anula un plan de urbanismo de Bellvei

Baix Penedès


Bellvei q Joaquim Nadal, consellerde Política Territorial, ha anulado un plan parcial de urbanismo en Bellvei, otorgado por la Comissió d'Urbanisme de Tarragona en junio de 2005, por varias irregularidades, entre ellas la aplicación de un coeficiente de edificación mayor que el previsto en la normativa. F.G.
REGIONAL Països Catalans
Tarragona


Bellvei no podrà construir els 283 habitatges previstos a Cal Rita

L'alcalde Josep Fonts (CiU) se sent víctima d'una persecució personal
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, ha deixat sense efecte la publicació del pla parcial S-15, conegut com el de les Granges Rita i, per tant, anul·la l'acord pres per la comissió d'Urbanisme de Tarragona (CUT) el 22 de juny del 2005 i deixa sense efecte la publicació al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) del text refós del pla parcial S-15 del 30 de setembre del 2005. A la zona s'hi havien de construir 283 habitatges.Bellvei no podrà construir els 283 habitatges previstos a Cal RitaL'alcalde Josep Fonts (CiU) se sent víctima d'una persecució personalFERRAN RODRÍGUEZ / BellveiEl conseller obliga l'Ajuntament, governat per CiU, a complir la demanda de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per garantir la procedència de l'aigua potable i el tractament d'aigües residuals. A més desqualifica una zona verda de 10.850 metres quadrats i la considera zona inundable, que passa a ser sistema hidràulic. Així obliga els promotors a incorporar proteccions per evitar que l'espai públic s'inundi. L'acord també redistribueix la zona verda entre el nucli antic i el nou sector, canvia d'ubicació els habitatges plurifamiliars i en redueix la quantitat. Finalment el conseller obliga els promotors del pla a introduir aquests canvis en un nou text refós, que haurà de tornar a aprovar el ple abans que s'enviï de nou a la CUT. Pau Batlle i Núria Güell, portaveus dels grups l'Entesa per Bellvei i del PSC, a l'oposició, que junt amb altres persones van presentar recurs d'alçada contra els acords de la CUT del 28 de gener del 2004 i 22 de juny del 2005, van mostrar ahir la seva satisfacció per l'actuació del conseller. Batlle va dir que s'ha imposat la lògica, «des de l'Entesa i el PSC, sempre hem dit que estàvem a favor de tramitar aquest pla si s'incorporaven una sèrie de millores, esperem que ara hi hagi diàleg amb els promotors i es pugui incorporar una plaça al centre del nou sector per humanitzar una mica més aquest creixement tan important». Batlle i Güell van recordar: «Els tres grups de l'oposició ja vam denunciar que l'alcalde tenia interessos familiars directes». L'alcalde va avançar que «per la data en què s'ha fet i tal com s'ha fet és molt clar que hi ha una persecució cap a la meva persona; s'ha actuat de mala fe i sectàriament, amb l'agreujant que ara es revoquen dos acords adoptats abans per la CUT, és a dir, un acord que va contra ells mateixos, no s'entén».Les modificacionsProjecte inicialSuperfície: 85.150 m²Sostre: 47.050 m²Coeficient edificable: 0,553Densitat habitatges: 283 (193 unifamiliars i 90 plurifamiliars)Espais lliures: 15.772 m² (13.743 al Torrent i 2029 al sud del sector i al camí del cementiri)Equipaments: 7.339 m² (8,62%)Resolució del consellerSuperfície: 74.300 m²Sostre: 47.050 m²Coeficient edificable:0,633Densitat habitatges:260 (193 unifamiliars i 67 plurifamiliars)Espais lliures: 8.663 m² (2.893 al Torrent i 5.770 al sud del sector i al camí del cementiri)Equipaments: 6.062 m² (8,16%)El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, ha deixat sense efecte la publicació del pla parcial S-15, conegut com el de les Granges Rita i, per tant, anul·la l'acord pres per la comissió d'Urbanisme de Tarragona (CUT) el 22 de juny del 2005 i deixa sense efecte la publicació al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) del text refós del pla parcial S-15 del 30 de setembre del 2005. A la zona s'hi havien de construir 283 habitatges.

Nadal anula una urbanización en Bellvei por exceso de edificabilidad

Tarragona El consejero de Política Territorial, Joaquim Nadal, ha anulado una urbanización de Bellvei (Baix Penedès), que la comisión provincial de Urbanismo autorizó en junio de 2005, por entender que superaba la edificabilidad permitida por la norma municipal y que ocupa 10.000 metros cuadrados de zona potencialmente inundable.La resolución, fechada el 28 de noviembre, especifica que la zona inundable que preveía el plan municipal pasa a integrarse como dominio hidrográfico y no se podrán construir los equipamientos municipales que preveía el consistorio, gobernado por CiU. También se deberá reducir el número de pisos previstos. Se habían proyectado 90 bloques, que ahora serán 67, y además deberán alzarse en una zona más alejada del casco viejo, dejando en medio una zona verde.

19 diciembre 2006

El Punt. 15.12.06ROBERT CARMONA. Palau-saverderaUna sentència tomba la llicència i obliga a enderrocar 38 pisos aPalau-saverderaL'Ajuntament va donar permís per fer dos edificis d'apartaments en unterreny destinat a fer-hi un equipament hotelerDos blocs d'habitatges amb 38 apartaments de luxe de Palau-saverderahauran d'anar a terra. Així ho ordena una sentència ferma del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya, que tomba la llicència que va donarl'Ajuntament el 2001, perquè es va autoritzar a fer habitatges en un solaren què el planejament urbanístic local obligava a fer un equipamenthoteler. Els propietaris afectats han començat a organitzar-se perreclamar danys i perjudicis al consistori, en cas que no hi hagi cap opcióde salvar l'habitatge. L'alcalde, Narcís Deusedas, va assegurar ahir queno té constància oficial de la sentència i va preferir no fer capdeclaració al respecte fins no haver estudiat el cas, i les sevespossibles repercussions, amb els advocats municipalsEl complex afectat es diu Sun Village i està situat a la urbanització MasIsaac. Consta de dos blocs amb un total de 38 apartaments, qualificats deluxe, i garatge subterrani.El cas arrenca el 2001, quan un veí de la zona va presentar un recurscontenciós administratiu contra la llicència d'obres municipal, al•legantque es permetien fer habitatges en un espai destinat a un equipamenthoteler i que, a més, l'edifici excedia l'altura permesa –fa entre 11 i12,40 metres, en lloc dels 7,5 permesos en aquesta zona.La sentència li dóna la raó en tots dos extrems, declara la nul•litat dela llicència i ordena a l'Ajuntament que enderroqui tot el que s'haconstruït.Tots els habitatges han anat sent comprats en els darrers anys, sobretotper persones de nacionalitat estrangera, especialment britànics iholandesos. També hi ha, però, persones que van fer la compra com ahabitatge de primera residència.Almenys nou dels propietaris tenien constància, quan van comprar, dellitigi que hi havia sobre l'edifici, ja que es va fer constar a lesescriptures. Altres, en canvi, asseguren que mai ningú no els va informarabans de fer l'adquisició.Ara, els administradors de la comunitat han convocat els veïns per a unareunió a principis de gener, per tal de decidir les accions a emprendre,entre les quals hi ha la reclamació d'una indemnització i de danys iperjudicis contra l'Ajuntament de Palau-saverdera. En aquest sentit, laconsigna que s'ha fet arribar als propietaris és que actuïn de maneraconjunta i no de forma independent.El cas de CalongeJ.TRILLAS. CalongeLes sentències d'enderroc s'han acumulat en els darrers anys a Calonge,més concretament al nucli de Sant Antoni. Sentències, que ja sigui delTribunal Suprem o del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, hanposat en qüestió un model de gestió urbanística. A Sant Antoni hi ha tresedificis actualment afectats; el quart, el famós queixal del passeig –a laimatge–, es va poder solucionar amb una modificació puntual del pla. Elmés polèmic en aquests moments és l'Anna I, també situat al passeig. El2005 una sentència del Tribunal Suprem invalidava la tramitacióurbanística i culminava un procés que s'havia iniciat el 1996, quan elllavors conseller de Política Territorial, Artur Mas, va autoritzar laintroducció de diversos canvis en el planejament general que van ferpossible aquest edifici. L'Ajuntament va intentar buscar una solució através d'una modificació puntual del pla, però a la darrera Comissiód'Urbanisme de Girona aquesta no va prosperar. L'altre cas és el d'unedifici de l'avinguda Pau Casals, on també es pot acabar amb enderroc. Eldarrer és el d'Armonía Resort, en què l'alt tribunal català va invalidarl'atorgament de la llicència. Amb aquesta decisió del TSJC, el contencióses manté obert i retorna al jutjat número 1 de Girona, que haurà dedecidir quines mesures cal prendre per complir la sentència.Repercussions milionàriesEls propietaris han rebut una carta de l'administrador de finques en quèse'ls comunica la sentència i s'esbossa quina és la situació. Es dóna perfet que hi ha poques possibilitats de salvar la propietat i es deixa clarque, si s'efectua l'enderroc, cal actuar contra l'Ajuntament perreclamar-li els diners invertits en l'adquisició de l'apartament i danys iperjudicis. En cas de produir-se, això podria suposar una difícil situacióeconòmica per al consistori, que té un pressupost anual d'1,3 milions quanel preu pel qual es van comprar els pisos pot multiplicar almenys per sisaquesta xifra.Piterman convertirà la meitat de les habitacions de l'Aparthotel Palamósen vuitanta-quatre pisosLes altres 144 habitacions les mantindrà com a establiment hotelerALBERT VILAR. PalamósEl propietari de l'Aparthotel Palamós de Palamós, Dimitri Piterman,convertirà la meitat de les 288 habitacions de l'establiment en 84 pisos,que tindran entre 40 i 74 m². El projecte té un pressupost d'1,4 milionsd'euros. Piterman ho justifica dient que donarà més viabilitat econòmicaal negoci, que continuarà oferint el servei durant gran part de l'any.D'altra banda, a principis del 2007 s'obrirà a Sant Hilari la convocatòriaper adjudicar els pisos de lloguer per a joves construïts a Can Culí.«L'hotel funciona bé, però només tres o quatre mesos a l'any», recordaPiterman per explicar la reducció del nombre d'habitacions a la meitat.L'altra meitat, que ocupen les quatre plantes del bloc on hi ha el gimnàsi la pista de bitlles, es convertiran en 84 pisos.El propietari gestiona la conversió a través de l'empresa promotoraFinques Sant Antoni, representada per Josep Maria Rodríguez. L'empresa java obtenir la llicència d'obres el mes passat, segons va acordar, perunanimitat, la junta de govern de l'Ajuntament reunida el 20 de novembre.La conversió s'adapta a l'actual pla general.L'actuació té un pressupost d'1,4 milions d'euros. Dels 84 habitatges, 45tindran entre 54 i 57m²; 23 tindran menys de 40m²; 2 tindran més de 60m²,i els altres dos, poc més 70m².Piterman va adquirir l'Aparthotel Palamós l'any 1999 per uns 6 milions. Laidea de Piterman, que també era el propietari del FC Palamós, eraconvertir-lo en la residència de la futura ciutat esportiva, però només vapoder crear un complex esportiu a l'equipament consistent en un gimnàs iuna piscina coberta. Fa tres anys, Piterman va reconèixer que hi haviadues persones interessades a comprar-lo.Piterman va adquirir l'Aparthotel Palamós a «la Caixa» després que sel'hagués de quedar el 1992 per problemes econòmics de l'empresaexplotadora. I «la Caixa» hi va voler fer 289 pisos, cosa que l'Ajuntamentva aprovar el 1993. Però els jutjats van denegar l'acord municipal i noméshi permetien construir 115 pisos. Això va fer que ho llogués el 1996 a unaempresa fins que s'ho va vendre.Pels joves de Sant HilariANNA PUIG. Sant Hilari SacalmA Sant Hilari, a principis de l'any vinent, s'obrirà el períoded'inscripció per als joves que vulguin optar a la vintena d'habitatges ques'han construït a la finca de Can Culí, situada entre els carrers Benet iVic, distribuïts en dos blocs de pisos. Es tracta d'una iniciativa que handut a terme l'Ajuntament i la Generalitat. Seran habitatges de lloguerdestinats exclusivament per al jovent i que seran de 60 a 80 metresquadrats. Tal com va explicar l'alcalde, Robert Fauria (CiU), encara nos'ha tancat aquesta promoció i ja se n'està projectant una segona, d'unavintena d'habitatges més. Aquesta darrera es farà a la carretera de laFont Picant. Fauria es va mostrar molt satisfet: «Es fa un gran pas perresoldre la demanda d'habitatge per al jovent i tenim pensat seguirtreballant en aquesta línia.»

AVUI 18.12.06
Què fan els nostres veïns? Alternatives a la llei del dret a l'habitatge

SOLUCIONS · Els països de la UE busquen fórmules alternatives per acabar amb el problema dels pisos desocupats Alemanya · El control fiscal de l'especulació i les ajudes per llogar fan innecessàries mesures més dràstiques França · L'Estat serà el garant de les persones amb dificícil accés a un habitatge
C.S. / A.V. / C.R. / S.J.
El govern va decidir dimarts passat recuperar l'anomenada Llei Milà i va disparar la polèmica sobre la legalitat i legitimitat d'obligar el propietari d'un pis a llogar-lo. El fet és que el gran nombre de pisos buits suposa una de les barreres d'accés a un habitatge. Mentrestant, a altres països de la Unió Europea s'apliquen mesures com fomentar el lloguer i gravar amb forts impostos les vivendes desocupades. Però ni Alemanya ni França ni Anglaterra ni Itàlia preveuen l'expropiació. Un model contra l'especulació
El lloguer a Alemanya és el sistema dominant al mercat de la vivenda. El 60% de la població viu en règim de lloguer, en part gràcies al sistema d'habitatge que es va promoure durant la reconstrucció del país després de la Segona Guerra Mundial. Sobretot a partir de la propietat pública es van desenvolupar els majors projectes d'habitatge, i a preus assequibles, i, de fet, les administracions públiques segueixen sent els principals propietaris de vivenda.
A Alemanya el sector immobiliari és notòriament menys atractiu com a negoci que a Espanya. Per llei, els increments de lloguer estan limitats a l'evolució general d'aquella zona urbana, i els moviments especulatius de compra i venda immobiliària es bloquegen per una normativa que obliga a donar a Hisenda els beneficis que s'obtinguin per la venda d'un immoble durant els primers vuit anys de propietat.
La manca de moviment especulatiu i el pes dels agents públics en el sector permet que el percentatge de vivenda desocupada sigui baix. A grans ciutats occidentals com Frankfurt, Hannover o Munic, la taxa d'habitatge buit és només d'un 4%. A Berlín, l'índex de desocupació és del 5,5%. Que el percentatge sigui tan baix en una ciutat amb un dèbil atractiu econòmic és gràcies a les ajudes públiques que es donen a Alemanya per a l'emancipació dels estudiants universitaris i al pagament de part del lloguer per als aturats de llarga durada. Llogaters exigents, preus estables
L'habitatge de lloguer a França té un preu mitjà de 12 euros per metre quadrat, lleugerament per sobre de la mitjana europea. La gran excepció és París, on ascendeix a 21 euros. Després de mitja dècada d'ascens pronunciat, el preu del metre quadrat s'ha estabilitzat per primera vegada durant el 2006 amb un increment de només el 2,5%.
En tot cas, per a molts l'accés a l'habitatge de lloguer segueix sent prohibitiu. Els principals afectats són no només les classes modestes, sinó també els treballadors amb una situació laboral inestable. Els llogaters francesos són cada vegada més exigents, a causa del desequilibri entre una demanda enorme i una oferta limitada. Cal arribar a les entrevistes per llogar pis amb un dossier on figurin, entre d'altres documents, una còpia d'un contracte indefinit, les últimes nòmines i el compromís d'un garant. Així, els treballadors amb contracte temporal, els autònoms, els interins i els estudiants ho tenen molt difícil.
Per aquest motiu, el govern francès va anunciar la setmana passada un nou dispositiu dirigit a aquests ciutadans, considerats sospitosos de no poder pagar el lloguer cada mes i sovint injustament discriminats. L'Estat es convertirà en el seu garant per acabar amb aquesta situació, que afecta més de 10 milions de francesos, sense comptar els estudiants. L'oposició, però, considera aquesta mesura electoralista de cara a les presidencials i legislatives de l'any vinent. Reclamar vivenda pública
Anglaterra i Gal·les -Escòcia i Irlanda del Nord funcionen a part pel que fa a la vivenda- tenen més de 500.000 cases deshabitades, de les quals 94.873 són de propietat pública. Això contrasta amb el fet que més de 100.000 unitats familiars estan enregistrades sense vivenda o en hostalatge provisional.
En un intent de quadrar aquestes xifres, s'ha creat l'Empty Home Agency (Agència de la Vivenda Buida), un organisme semioficial, que el mes passat va fer una crida per tal que el públic faci servir un poder legal per reclamar les vivendes que estiguin deteriorant-se o buides i que siguin de propietat pública, una llei del 1984 que només s'ha fet servir 14 vegades.
Pel que fa a les vivendes buides de propietat privada, els impostos varien segons la demanda. Les cases buides són cares fiscalment, forçant així els propietaris a llogar o vendre.
AVUI 17.12.06
llei d'habitatge La polèmica dels pisos desocupats
Abaixar la febre expropiadora
matís · El govern, obligat a refer la llei sobre els habitatges buits al tràmit parlamentari per les crítiques rebudes riscos · La patronal alerta contra l'atac al dret a la propietat i UGT augura una batalla judicial
David Portabella
Mentre que el vicepresident Pedro Solbes calmava els ànims dimarts passat sobre l'alça dels tipus d'interès adduint que "el llindar de dolor pot ser molt alt" per a les famílies hipotecades (fins i tot va recordar que ell va contractar la seva primera hipoteca a un tipus del 16%), el govern català desempolsava la llei del dret a l'habitatge pensant en qui ni tan sols té llicència per sentir dolor.
La controvèrsia que sacseja el sector neix perquè els 135 articles i la trentena de disposicions de la llei s'han enfilat de nou als titulars resumits en una paraula: expropiació.
En concret, la llei faculta la Generalitat a forçar el propietari d'una vivenda a llogar un "habitatge buit" que es mantingui desocupat "sense causa justificada" durant més de dos anys. "No es pot parlar d'expropiació perquè la titularitat del pis no es toca, només posem una persona en un pis que abans estava buit i el lloguer el cobrarà el propietari", corregeix la directora general de Vivenda, Carme Trilla, encara sorpresa per la tempestuosa acollida de la llei.
No ho veu així la patronal, que de moment es dóna un compàs d'espera. "He escoltat el conseller [Francesc Baltasar, d'ICV] oferint avals per als llogaters, però deixa un fons de preocupació si es dóna carta de naturalesa a l'expropiació forçosa i s'acaba convertint en un atac al dret a la propietat", es limita a manifestar per ara Antoni Abad, president de la Cecot. "La llei ha passat pel Consell Consultiu i el dret a la propietat queda més que garantit", resol la directora general de Vivenda, abans amb Salvador Milà i ara amb Baltasar.
"Una fórmula més garantista"
De cara a la fase de tramitació parlamentària, però, Trilla admet la possibilitat de trobar "una fórmula més garantista" que la recollida al redactat actual quan la llei rebi finalment llum verda abans de l'estiu.
Des del sindicat UGT, una de les veus més crítiques amb el projecte, s'albira una font permanent de conflictes judicials. "D'entrada pressuposa que qualsevol persona amb una segona vivenda és un especulador nat, per què no s'investiguen les immobiliàries, que no tenen dos pisos sinó que en tenen cinquanta construïts i administren els seus preus esglaonant-ne la sortida al mercat?", es queixa Frederic Monell, vicesecretari general d'UGT a Catalunya.
Investigar consums anormals
Segons Monell, UGT comparteix l'objectiu de combatre l'especulació, però la definició de pis buit presenta moltes escletxes. Com es pot saber si de veritat està buit?, deixa a l'aire. En aquests casos, la Generalitat es reserva la possibilitat d'investigar consums anormals d'aigua, gas i electricitat. "Per fer-ho caldria un equip d'inspectors enorme i, a més, accedint a dades de consum que són personals, la Generalitat es pot trobar amb jutges i tribunals tirant-li enrere constantment les seves decisions", augura el número dos d'UGT.
CCOO, en canvi, defensa a ultrança la ressuscitada llei de l'habitatge recordant l'èxit que ha tingut a Dinamarca, desplegada per un govern de centre dreta. I no entén la bel·ligerància d'UGT. "Només pot estar en contra d'aquesta llei qui vol prioritzar els pisos com a refugi d'estalvi i d'especulació per sobre del dret a tenir un domicili", rebat el portaveu de la comissió executiva de CCOO, Manel Garcia Biel.
En conversa amb el propietari
El missatge des de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge és que l'aplicació de mesures extremes seria l'últim cartutx i s'estudiarà cas per cas. "Ja sabem que les agències de protecció de dades no permeten buscar dades indiscriminadament, només actuaríem cas per cas i a partir d'altres indicis previs seria quan sol·licitaríem a un jutge poder accedir a informació addicional", precisa la directora general de Vivenda. "Tot el procés es farà en conversa amb el propietari, que ningú pensi que enviarem un exèrcit a buscar pisos buits!", afegeix Trilla.
La llei de dret a l'habitatge també estipula que la vivenda de protecció oficial no tingui un període de qualificació superior a 90 anys. Es tracta, segons la Generalitat, de seguir fent compatible el mercat lliure i el de protecció. La mesura tampoc no ha tingut una acollida unànime. Mentre que UGT considera que fa més problemàtic l'accés a l'habitatge perquè penalitza amb 90 anys de qualificació la inversió familiar beneficiària de la vivenda de promoció pública, per a CCOO és l'instrument idoni per evitar l'especulació amb la vivenda de protecció oficial.
Perseguir la sobreocupació
Si l'etiqueta de pis buit "sense causa justificada" es pot presentar confús, igualment ambigu resulta el concepte de "sobreocupació" que també vol combatre el govern tripartit. L'executiu que presideix José Montilla deixa clar que no serà el mateix que dotze membres d'una mateixa família visquin en un pis de 60 metres quadrats, que una comercialització il·legal i massiva del propietari a terceres persones, com han hagut de patir grups d'immigrants que no eren parents. "El primer mai seria un cas de sobreocupació encara que sigui un excés", matisa la directora general de Vivenda. A l'hora de "penalitzar la sobreocupació", la llei determina que les sancions sempre seran per al propietari i recull, alhora, el compromís de l'administració de buscar un habitatge per als inquilins que en resultin damnificats.
Combatre el mòbing immobiliari
La Generalitat està fermament determinada a tenir mà dura amb l'assetjament o mòbing immobiliari. Es tracta de perseguir primer amb mesures "persuasives" i més endavant "coercitives" pràctiques com l'abandonament conscient d'un edifici per declarar-lo en ruïna. Una pràctica, no obstant, que també pot plantejar ombres de dubte a l'hora de sotmetre-les al filtre judicial. "És difícil, però el més descarat és degradar un edifici fins a declarar-lo en ruïna, així que no s'acceptarà cap declaració de ruïna si no s'acredita que ha estat sobrevinguda i no a causa de negligències. En aquest cas la vivenda serà expropiada", adverteix la responsable de vivenda del govern.
El propòsit d'eradicar el mòbing immobiliari irrita els crítics del projecte. "És increïble que ara se'ns digui que la llei servirà per perseguir una pràctica que és delicte! Què ens volen dir, que fins ara no ho feien? ¿Que fins ara no estaven perseguint un delicte?", es pregunta perplex el número dos d'UGT a Catalunya.
En el mateix fòrum en què ironitzava sobre els efectes de l'alça de tipus, el vicepresident econòmic Pedro Solbes diagnosticava que la desorbitada alça de preus de la vivenda per sobre del 10% és culpa, sobretot, de l'alt nivell de pisos construïts, que a tot Espanya fregarà enguany els 800.000 quan no havien superat històricament els 450.000. La recepta de Solbes: construir menys perquè baixi el preu. La ressuscitada llei Milà, però, neix de la discrepància amb Solbes. "No perquè es facin menys vivendes baixarà el preu, sinó que serà quan les vivendes costin més de vendre que el preu serà més baix", raona la directora general de Vivenda. Són dues maneres de veure el patiment de qui arriba a sacrificar la meitat del salari per costejar un lloguer o una hipoteca i de qui pateix aspirant a entrar al club del dolor.

Adjunto la felicitació de Nadal del Govern de Múrcia. Quina tela!

12 diciembre 2006

El mapa de Catalunya, d'aquí a uns segles. En aquesta web es mostren les parts de la costa que s'inundaran com a conseqüència del canvi climàtic. Et permet de seleccionar els nivells de creixement del nivell del mar.



http://flood.firetree.net/