Se ha producido un error en este gadget.

15 julio 2011

El govern multa Endesa amb 870.000 euros per l´apagada de març de 2010

FONT: DIARI DE GIRONA


GIRONA | ACN/DDG La Generalitat ha sancionat Endesa amb una multa de 870.000 euros per la gran apagada de març de 2010 i pels retards en la connexió de noves línies. L'import global de la multa fa referència a dos expedients. El primer és exclusiu del temporal de neu del 8 de març de 2010, que va deixar a les fosques més de 450.000 abonats. En aquest cas, la multa de 550.000 euros no s'ha imposat per l'estat de la xarxa, sinó per la gestió de la informació que va fer Endesa. En aquest punt, la companyia assegura que va actuar "correctament" i estudia presentar recurs d'alçada davant la conselleria. Pel que fa al segon expedient, que Endesa ja ha recorregut al Tribunal Superior de Justícia (TSJC), la multa -de 320.000 euros- s'imposa pel retard i l'incompliment de connexions amb noves línies.
Després de la nevada, la Generalitat va obrir una investigació per aclarir les responsabilitats de l'empresa en la nevada del 2010. L'informe principal que la Generalitat va obrir a Endesa -i que es va tancar el juliol del 2010- atribuïa l'apagada a un cas de força ?major. No obstant això, el el Govern ?va ???o?b??rir un expedient complementari per avaluar si s'havia gestionat correctament la informació que Endesa havia de donar a les administracions.
Finalment, el Govern ha comunicat a la companyia que haurà de pagar una multa de 550.000 euros perquè considera que no va informar correctament els Ajuntaments. Concretament, acusa Endesa d'incomplir una llei sobre comunicacions d'incidències als Ajuntaments i a la direcció general d'Energia i Mines.
L'import de la sanció per la mala comunicació podia arribar als sis milions però, finalment, la multa imposada pel Govern no arriba a un 10% del total que es podria exigir a la companyia.
Endesa va reconèixer haver rebut la notificació que els informava de la quantia de la sanció i va avançar que estudia presentar un recurs davant la conselleria. La companyia elèctrica va reiterar el seu "convenciment" que l'actuació de l'empresa pel que fa a la informació subministrada a les administracions durant la nevada va ser "correcta". A més, recorda que tant l'Estat com el Govern van qualificar d'"episodi extraordinari" la nevada i afirma que Endesa va invertir més de 60 milions d'euros en arreglar les línies i 8 milions per pagar indemnitzacions.
L'empresa, a més, haurà de pagar una segona sanció, de 320.000 euros, per incomplir l'obligació de la companyia de fer connexions amb noves línies. L'expedient conclou que la companyia va endarrerir diferents peticions de connexió per sobre dels límits que estableix la llei quan es tracta d'un "servei essencial". Endesa ja ha recorregut aquesta decisió davant del TSJC. A més, el Govern ha posat en marxa una comissió -també amb presència de l'empresa- per estudiar i aplicar les mesures necessàries per evitar aquests incompliments.
D'altra banda, el Govern i Endesa han posat en marxa mecanismes per reduir el volum de queixes per errors en la factura de la llum. Des que el 2009 la facturació va passar de bimestral a mensual, han augmentat molt les queixes dels abonats. El 2009 es van registrar 80 queixes i, en canvi, el 2010 es va tancar amb 450 reclamacions per errors de facturació. Les dues parts han acordat crear un mecanisme per resoldre les reclamacions amb un temps màxim de deu dies hàbils.

El Llobregat rep ajut privat per a la seva recuperació

El pla de recuperació de l'entorn del riu Llobregat ha entrat en una nova etapa: la del finançament privat. La Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana comença a recórrer a entitats i empreses privades amb la finalitat d'executar accions de millora de l'entorn fluvial. La primera va ser presentada ahir per l'Associació d'Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya, que va assumir el disseny i la creació d'un «petit bosc» al costat mateix del riu que també inclou una àrea de descans a no gaires metres sota el pont de l'AVE, en els terrenys de l'antic camí de Cornellà a Sant Boi de Llobregat.

zoomEl nou tram fluvial recuperat, al costat del pont de l'AVE, ahir a Cornellà.

El nou tram fluvial recuperat, al costat del pont de l'AVE, ahir a Cornellà. GUILLERMO MOLINER



Ramon Torra, que és el gerent de la Mancomunitat de Municipis, va explicar que davant les limitacions dels pressupostos públics, l'entitat metropolitana havia començat a treballar en la implicació d'empreses i entitats i que la plantació d'uns 200 arbres al marge de Cornellà suposava el primer pas en aquesta nova política. «No només volem el finançament privat sinó també la participació d'entitats en l'atenció i el manteniment de l'entorn natural. Construir una infraestructura és fàcil però mantenir un entorn natural té les seves complexitats», va explicar Torra.

El pla de recuperació del riu Llobregat ja havia comptat amb accions de millora entre Martorell i la riera de Rubí i també a la desembocadura al Prat, però en aquesta part central, afectada per la construcció del pont de l'AVE, no s'havia executat cap acció .

BOSC MODEST / Ahir l'associació d'amics de la UPC va presentar la seva obra, un modest bosc que ha tingut un cost de 60.000 euros. La zona recuperada va anar a càrrec de l'arquitecte Alfred Fernández, que també va instal·lar peces de formigó que componen una espècie de mirador cap al riu resistent a les crescudes de l'aigua. L'espai, de 350 metres de longitud, va ser batejat amb el nom de Bosc dels Amics de la UPC i compta amb vegetació típica de la zona, com àlbers, ametllers, pins, cirerers i figueres.

PEÇA AMBIENTAL / L'arquitecte, que va recórrer a Pitàgores i a la mitologia grega per explicar la seva obra, va dir que el projecte era una peça més per lluitar contra «la crisi mediambiental i la contaminació atmosfèrica». Fins ara, la Mancomunitat de Municipis ha invertit uns 30 milions d'euros en la recuperació de l'entorn del riu Llobregat des del començament de les primeres accions ambientals en aquesta zona el 2003. El pla de recuperació global té un cost previst d'uns 100 milions d'euros, una xifra que l'administració no podrà assumir de forma íntegra a curt termini.

El TSJC declara nulo el plan para construir 500 viviendas en Torredembarra

El tribunal alega que el plan vulnera "la prohibición legal de urbanizar y edificar en zonas inundables"

EFE - Torredembarra (Tarragona) - 04/07/2011

La sección tercera del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) ha declarado "nulo de pleno derecho" el Plan Parcial Muntanyans II de Torredembarra (Tarragona), que proyectaba construir más de 500 viviendas en esta zona inundable del municipio.

El citado plan parcial fue aprobado por la Comisión Territorial de Urbanismo de Tarragona el 8 de junio de 2006 y, contra el mismo interpuso recurso un contencioso administrativo la Plataforma Salvem Els Muntanyans. Según han informado hoy fuentes de la entidad ecologista, el auto precede a la declaración de nulidad de pleno derecho del Plan Parcial Muntanyans II por "vulnerar la prohibición legal de urbanizar y edificar en zonas inundables".

La sentencia justifica tal decisión remitiéndose a pruebas periciales, como los informes de geólogos e hidrogeólogos, así como al informe emitido por la Agencia Catalana del Agua (ACA) el 18 de marzo del año 2004.

En este documento, se establecía la prohibición de estacionamiento de vehículos en determinadas calles de la urbanización proyectada, la construcción de muros perimetrales de contención de agua y el funcionamiento de calles "como canales", según la plataforma.

La entidad ha manifestado su "satisfacción" por el auto judicial, que suponía "la destrucción del Espacio de Interés Natural de Els Muntanyans" y que, "en cuanto que se trata de una zona de alto riesgo de inundación, ponía en peligro la vida de las personas que pudieran vivir en estos terrenos".

La entidad también exige a las administraciones implicadas que lleven a cabo "las actuaciones necesarias" para recuperar estos terrenos y que se incorporen definitivamente al Espacio de Interés Natural de Els Muntanyans.

Estem vivint una revolució energètica que ens portarà cap a una democratització de l'energia

Font: http://www.sostenible.cat
Jordi Llorca
Director de l'Institut de Tècniques Energètiques
"Estem vivint una revolució energètica que ens portarà cap a una democratització de l'energia"
"És possible que l'hidrogen s'adapti abans a les llars i a l'electrònica de consum que no pas als serveis de transport"

Jordi Llorca és director de Institut de Tècniques Energètiques i investigador del Centre de Recerca en Nanoenginyeria de la UPC. Fa unes setmanes va publicar a la revista Nature Chemistry els resultats d'un projecte a partir del qual es genera hidrogen a partir de llum solar i etanol. L'equip d'investigadors que lidera a la UPC, juntament amb científics de la University of Aberdeen(Escòcia) i la Universitat d'Auckland (Nova Zelanda) són els autors d'aquest avenç científic. Indaguem amb Llorca, què suposa aquesta fita i cap a on s'encaminen les noves investigacions per aprofitar aquest vector energètic.


Sostenible.cat
11-07-2011

Fins ara, com generàvem hidrogen?
El 96% de l'hidrogen prové dels combustibles fòssils: a partir del gas natural, de l'aire i amb un catalitzador es produeix hidrogen, i és una manera ràpida i barata de generar-lo, tot i que no gaire sostenible. Una altra manera de produir-lo, és a partir de l'electròlisi: aplicant electricitat a l'aigua s'aconsegueix la separació dels seus components, és a dir, oxigen i hidrogen. Un 4% de l'hidrogen creat es fa a través d'aquest procés, que és més car i que és sostenible, depenent de si l'electricitat necessària la generem a partir de recursos renovables.

El que hem aconseguit ara és generar hidrogen a partir de la llum solar i a partir d'un combustible renovable -el bioetanol-, sense necessitat d'electricitat ni de combustibles fòssils, per tant és un avenç interessant.

Com funciona la generació d'hidrogen a partir del mètode que han descobert?
A partir d'un fotocatalitzador, fet d'òxid de titani i nanopartícules d'or a la superfície, que introduïm en un recipient amb etanol i exposem a la llum solar, amb agitació, generem l'hidrogen.El procés és el següent: l'òxid de titani és un material semiconductor que genera electrons a partir de la llum solar. Les nanopartícules d'or que es troben a la superfície del fotocatalitzador retenen els electrons uns instants, i això fa que, mentrestant, el bioetanol reaccioni generant molècules d'hidrogen. En aquest cas és molt important destacar que el tipus d'interacció que s'estableix entre el semiconductor i les nanopartícules d'or és clau per al procés. També cal remarcar que treballem amb òxid de titani (TiO2) en format anatasa, que és cent vegades més efectiu que en format rutil.

Quins avantatges suposa aquesta troballa?
El principal avantatge és que generem hidrogen a partir d'una energia renovable: la llum solar. És un mètode de producció d'hidrogen sostenible. Un altre dels beneficis d'aquest mètode és que el catalitzador que utilitzem en el procés és relativament barat-perquè treballa en condicions suaus, a temperatura i pressió ambient- i això fa que la seva durabilitat sigui molt elevada, per tant, no cal destinar costos a renovar-lo constantment i fa que a llarg termini sigui més barat que altres catalitzadors. A més, es tracta d'un catalitzador totalment estable, la qual cosa implica que pot funcionar molt bé a nivell industrial.

Quins són els punts que cal millorar d'aquesta nova manera de generar hidrogen?
Hem de seguir treballant per millorar el rendiment del catalitzador, que encara és discret en comparació amb la generació d'hidrogen a partir d'energies fòssils. I per aconseguir això, hem de redissenyar el tipus de reactor: caldria aplicar enginyeria de reacció, treballar la seva geometria, per optimitzar-ne el disseny i fer que pogués recollir més quantitat de llum solar per unitat de superfície. També caldria aconseguir un abaratiment de la generació d'hidrogen a través d'aquest mètode: la producció d'hidrogen a partir del procés que presentem és encara avui més cara que la feta a partir de gas natural.

Quines aplicacions reals té avui l'hidrogen?
Hi ha tres aplicacions molt clares: d'una banda, les aplicacions estacionàries: (edificis i llars), lesaplicacions mòbils (mitjans de transport) i les aplicacions portàtils (electrònica de consum).

'El binomi hidrogen-electricitat té un paper important en les llars del s.XXI, abans adaptarem l'hidrogen al sistema d’electrodomèstics que als transports'

I com funcionen?
En el cas de les aplicacions estacionàries estem parlant, per exemple, d'hospitals, estacions de bombers i policia: edificis que no es poden quedar sense llum perquè és de vital importància que la tinguin assegurada. L'hidrogen hi entra en joc a través de les piles de combustible- sistemes que funcionen directament amb gas natural de la xarxa i tenen una unitat annexa amb un catalitzador-que genera hidrogen (a partir del gas natural) i electricitat (a partir de la pila de combustible). D'aquesta manera l'electricitat d'aquests edificis no falla mai, perquè compta amb dues fonts diferents: la xarxa elèctrica, d'una banda, i la xarxa de gas natural, de l'altra. I així el subministrament elèctric es veu garantit.

També tenim les aplicacions mòbils...
Per altra banda, trobem les aplicacions mòbils, que serien els mitjans de transport. Ja l'any 2006, per tal de combatre la contaminació a la ciutat, es va crear el projecte europeu CUTE (Clean Urban Transport for Europe) que va posar en marxa autobusos amb hidrogen a Barcelona, Madrid i altres ciutats europees. Però aquí el problema és que fer funcionar vehicles amb hidrogen encara és massa car i a més a més cal destacar que encara no tenim una xarxa de distribució d'hidrogen dissenyada i habilitada. Si els taxis anessin amb hidrogen, com es recarregarien? El que sí que hi ha avui és la xarxa de gas natural muntada i la xarxa elèctrica. Jo crec que una de les aplicacions de l'hidrogen que veurem abans no serà en els cotxes, sinó en l'electrònica de consum.

Aquesta seria la tercera família d'aplicacions amb hidrogen: parlem-ne...
Aquesta és la última família, sí. Són les aplicacions portàtils i electrònica de consum, o sigui, mòbils, Mp3, ordinadors portàtils, etc. Aquest és el grup que, probablement, començarà a utilitzar abans l'hidrogen, abans i tot que els mitjans de transport. Perquè el consumidor, per tenir un mòbil que li duri moltes més hores o un ordinador portàtil que funcioni 20 hores seguides amb piles de combustible -que ja existeixen-, aquí sí que estaria disposat a pagar més. I a més, hi ha piles de combustible que funcionen amb metanol (alcohol líquid que pot ser d'origen renovable, perquè el podem extreure de la biomassa). Això vol dir que si marxem de viatge a un lloc remot, portant un pot amb metanol i omplint el dipòsit de l'aparell ja no ens hauríem de preocupar d'endollar el mòbil o el portàtil enlloc, per tal que funcionés.

I les aplicacions futures de l'hidrogen?
A veure, passarien per fer una aplicació més massiva de les piles de combustible a les llars i poder substituir els escalfadors de gas per aquestes piles de combustible eficients. I tant de bo l'hidrogen es pogués aplicar als cotxes, també, tot i que això requerirà més temps per abaratir costos.

'En el futur cada família podrà ser generadora i alhora consumidora d’hidrogen i electricitat. Serà similar a l'ús d'Internet on tothom pot descarregar i alhora penjar informació'

En quin moment l'hidrogen podrà ser una alternativa real al carbó, el gas natural o l'electricitat?
Cal deixar ben clar que el petroli, gas natural, etc. són fonts d'energia, mentre que l'hidrogen i l'electricitat són vectors energètics, és a dir, que primer cal invertir energia per a obtenir-los. Dit això, està bastant clar que aviat haurem de canviar el xip i ja no servirà pensar que tindrem un combustible únic i a partir d'allà ho farem funcionar tot. Estarem obligats a usar moltes energies diferents combinades i la introducció de les renovables s'anirà fent de manera progressiva.

A mesura que s'encareixin els combustibles fòssils la consciència de la societat de la necessitat d'investigar en renovables augmentarà. Estem vivint una revolució energètica (igualment com vivim revolucions polítiques, socials i comunicatives) que ens portarà cap a una democratització de l'energia, similar al que succeeix a Internet on tothom pot pujar continguts i descarregar-se'ls. El futur de l'energia pot ser que cada família pugui consumir energia i generar-la (via plaques solars que recullen llum del sol) i aquesta energia s'emmagatzemi. I això l'hidrogen ens ho permet fer! L'electricitat és difícil d'acumular, mentre que l'hidrogen, en ser un compost químic, es pot emmagatzemar tot el temps que vulguem. Penso que el binomi electricitat-hidrogen (l'hidrogen fa electricitat a partir de la pila de combustible) serà un element que ens permetrà gestionar i distribuir millor l'energia. És un sistema híbrid versàtil i adaptable.

'L'hidrogen fet a partir d'etanol i llum solar és el pas intermedi a la generació d'hidrogen a partir d’aigua, en un cicle tancat'

Cap on avancen les noves tècniques de recerca amb hidrogen?
Aquest mètode de generació d'hidrogen és un pas intermedi en el camí de la generació d'hidrogen a partir d'aigua, enlloc d'utilitzar bioetanol. L'objectiu és aconseguir produir hidrogen a partir d'aigua, amb llum solar i un catalitzador, generant un cicle tancat: d'aquesta manera usaríem aquest hidrogen a través d'una pila de combustible que combinada amb l'oxigen de l'aire generaria electricitat, d'una banda, i aigua de l'altra. De totes maneres, haver aconseguit la generació d'hidrogen amb bioetanol és un primer pas. Encara ens queda molta recerca per fer.

Existeixen convenis amb empreses per tal d'implementar aquest nou mètode per produir hidrogen?
Sí, des de la UPC creiem molt en la transferència tecnològica a les empreses i tot i que a les empreses els costa entrar en aquest camp, ja fa un parell d'anys que tenim un conveni amb l'empresa Digema S.L, per a la producció d'hidrogen a partir d'etanol. Ara mateix acabem de signar un conveni amb Técnicas Reunidas S.A. en el marc d'un projecte concedit pel CDTI (Ministeri de Ciència i Innovació).

En l'àmbit català, estem treballant amb l'empresa catalana Drassanes Dalmau i el projecte és crear un catamarà elèctric per portar 150 persones pel mar, es tracta del catamarà més gran d'Europa: un vehicle híbrid-elèctric, que duu incorporades plaques solars, aerogeneradors i piles de combustible d'hidrogen amb bateries. Quan es posa en marxa, cada sistema va emmagatzemant l'energia i va carregant les bateries que fan funcionar el vehicle.

Un altre projecte que hem fet gràcies a un ajut VALTEC de valorització tecnològica d'ACC1Ó(Generalitat de Catalunya) consisteix en un Reformador de membrana: un dispositiu que funciona amb un dipòsit on s'aboca etanol i es genera un corrent d'hidrogen pur apte per a ús energètic.

22 marzo 2010

Diagnosi i perspectives del vehicle elèctric.

Segons un article publicat al diari El Punt el 18.03.10, d'aquí a cinc anys circularan per Catalunya entre 80.000 i 100.000 vehicles elèctrics. La previsió la fa el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya a partir de les prospectives de desenvolupament del vehicle elèctric escala internacionali de les expectatives de comercialització que fan les firmes d'automoció mundials. Continúa dient l'article que, sense ser la hipòtesi més optimista es calcula que el 2015 un 2% del parc mòbil català podria funcionar ja amb motors elèctrics. En aquest sentit, el Consell Assessor demana una normativa per evitar col·lapses de la xarxa elèctrica i un pla de desplegament d'estacions arreu del país.

Per accedir a la noticia feu clic i al document del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya aquí.



17 diciembre 2009

Ni pueblos ni ciudades, colonias

Font: El País

JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS - Barcelona - 13/12/2009

Esperanza Nieto tuvo que cumplir los 14 años para poder comenzar a trabajar como mechera en la colonia Sedó de Esparreguerra, donde su familia, de Almería, se había instalado antes de que ella naciera. De las cuatro de la madrugada a las dos de la tarde, cinco días a la semana, Esperanza era una de las muchas mujeres encargadas de que la fibra no se rompiera y pasara paralela por la máquina para que el hilo fuera más suave. Al cabo de unos años, además, empezó a hacer las faenas domésticas en casa del encargado. "Salíamos de casa toda la familia, mi padre y mis cuatro hermanos, antes de que la sirena anunciara el cambio de turno", asegura Esperanza. "Mi hermana era anudadora, mi padre y mis hermanos descargaban balas de algodón y yo estaba de pie 10 horas al día delante de la máquina, con mucho calor incluso en invierno", afirma. Pese a todo, Esperanza asegura con nostalgia: "Sólo tengo buenos recuerdos, por el buen ambiente que allí había y el compañerismo. Eso ya no volverá".

En Cataluña se crearon 102 colonias desde la segunda mitad del siglo XIX

Los planes del Ter y del Llobregat de Obras Públicas prevén la rehabilitación de 48

Las colonia Sedó de Esparreguera, donde Esperanza trabajó cerca de 20 años, es un conjunto de edificios -fábrica, vivienda e iglesia- situados junto a un río. Un modelo que se repitió en muchos otros lugares desde la mitad del siglo XIX en Cataluña y dio ejemplos como la colonia Güell en Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), L'Ametlla de Merola, Cal Vidal y Cal Pons en Puig-reig y la colonia Borgonyà en Sant Vicenç de Torelló (Osona). Sobre ellas y muchas más el Museo de Historia de Cataluña (MHC) ha inaugurado la exposición Colonies Industriales, en la que analiza el mundo de estos recintos, pieza fundamental de la industrialización de Cataluña, su organización y funcionamiento, y las iniciativas actuales para devolverles la actividad bien como uso residencial o como centro cultural de interés histórico y patrimonial.

La colonia no es un invento catalán. Nació en Inglaterra durante la Revolución Industrial, a finales del siglo XVIII, pero en Cataluña el fenómeno destaca por su elevado número y concentración: 102 -si se cuentan los barrios industriales y las fábricas de río-, según el inventario que han establecido los comisarios de la exposición del MHC, el historiador Carles Enrech y el periodista Xavier Martí. Para Enrech, la ubicación junto a ríos como el Llobregat -"el más aprovechado del mundo", según el geógrafo francés Pierre Deffontaines- y el Ter se debió "a la utilización de la energía hidráulica necesaria para mover los telares y la facilidad para acceder a las minas que estaban en la cabecera de estos ríos".

Las colonias, aunque diferentes una de otras, compartían un mismo urbanismo: un espacio de producción donde estaba la fábrica y otro doméstico donde vivían los trabajadores y estaban los servicios que necesitaban: tienda, guardería, escuela, dispensario, casino y economato. Y en la parte más alta, la casa del dueño -donde pasaba cortas temporadas- y la iglesia. "Una estructura escalonada que reproducía la jerarquía laboral, de abajo arriba, y donde muchas veces competía en altura la torre de la iglesia con la chimenea de la fábrica", explica Martí.

Con el tiempo las duras condiciones de trabajo del comienzo -en 1911 se trabajaba 66 horas semanales- mejoraron y tras la Guerra Civil las colonias vivieron su mejor época. "El aumento frenético de la producción atrajo a miles de personas procedentes de toda España. Llegaron a trasladarse pueblos enteros en busca de mejores condiciones de vida", asegura Martí. Esto terminó cuando la crisis del petróleo de los años setenta afectó a sectores de la industria y obligó a muchas fábricas a bajar la persiana y a los colonos a buscar nuevas posibilidades de empleo.

El fin de este modelo utópico basado en el control del dueño, que a la vez velaba por sus empleados de una manera paternalista, dio comienzo a un proceso de fragmentación de la propiedad: las viviendas se vendieron a los antiguos trabajadores y los espacios públicos y otros edificios pasaron, poco a poco, a manos de los ayuntamientos. "No ha sido fácil el encaje, ya que las colonias no fueron ni pueblos ni ciudades, fueron mundos cerrados que vivieron de espaldas a los municipios donde estaban situadas y que se regían por leyes diferentes", afirman los comisarios. "La división de la propiedad ha comportado que haya sido casi imposible crear planes de actuación y ha llevado al abandono y la desaparición de muchas", aseguran.

Sin embargo, la celebración de los "150 años de las colonias" en 2005 marcó un punto de inflexión. Desde entones las colonias han empezado a verse como núcleos con un importante patrimonio arquitectónico que conservar y como lugares idóneos para crear nuevos espacios de residencia, de actividad productiva y turística, y "para preservar la memoria histórica".

En 2006, la consejería de Obras Públicas encargó la redacción de los planes directores para las colonias del Llobregat y Ter-Freser. El del Llobregat, que afecta a 18 colonias y 9 municipios, se aprobó en el año 2007, con la intención de invertir 3 millones de euros en rehabilitarlas y proteger el entorno natural que las rodea. Mientras, el del Ter, que afecta a 30 colonias y 20 municipios, está en fase de redacción. A su vez, el Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, creado en 2003, coordina las actividades de 18 colonias y gestiona la visita a cinco espacios musealizados, entre ellos la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou (desde 2008) y la iglesia de Cal Pons, "la catedral del Alt Llobregat", desde abril pasado.

El sector inmobiliario también ha puesto sus ojos en el patrimonio industrial. La tejana Hines compró en 2006 la colonia Vidal de Puig-Reig por 15 millones a la familia Vidal con la intención de rehabilitar y construir un centenar de apartamentos y un hotel de lujo, un proyecto que la crisis ha ralentizado. Por su parte, el Incasol reformará las viviendas de la colonia Sedó de Esparreguera.

Las colonias ya no son recintos cerrados, son barrios separados de los núcleos de población donde nacieron. "Lugares en transformación que han de superar problemas como la mejora de los servicios, la accesibilidad, el transporte y la reutilización de los espacios industriales", concluyen Enrech y Martí.

Avantprojecte de llei de l'organització veguerial de Catalunya


AVANTPROJECTE DE LLEI DE L’ORGANITZACIÓ VEGUERIAL DE CATALUNYA
Preàmbul
L’Estatut de Catalunya disposa que l’organització territorial bàsica del país s’articula en municipis i vegueries. Amb aquesta previsió, i amb una denominació que entronca amb les institucions històriques de Catalunya, es reprè la divisió política i administrativa vigent a Catalunya fins als decrets de Nova Planta, en què amb una àmplia autonomia política, la divisió interior de Catalunya s’articulava en vegueries. Aquesta organització territorial es va recuperar pel Govern de la Generalitat mitjançant Decret de 27 d’agost de 1936, amb una divisió territorial articulada en 38 comarques agrupades en 9 vegueries o regions, de manera que la vegueria es configurava com una divisió més apta que la comarcal per a les necessitats del Govern i Administració de la Generalitat al territori.

L’article 90 de l’Estatut defineix la vegueria com a àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local, investit de la condició de govern local amb autonomia per a la gestió dels seus interessos. A la vegada, es configura la vegueria com a divisió territorial per a l’organització territorial dels serveis de l’Administració autonòmica, de forma que la Generalitat ha d’adaptar els seus òrgans territorials a la nova divisió veguerial.

L’article 91 disposa que el govern i l’administració autònoma de la vegueria correspon al consell de vegueria, que constitueix l’expressió institucional de la nova entitat, i precisa que aquests consells substitueixin les diputacions provincials. Igualment, preveu que la creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries són regulats per llei del Parlament.

És per això que aquesta Llei té per objecte establir la naturalesa i el règim jurídic de la vegueria, preveure la divisió territorial veguerial de Catalunya i regular la transició de les diputacions provincials als nous consells de vegueria.

El títol I estableix l’objecte de la Llei i la naturalesa de la vegueria d’acord amb les previsions de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

El títol II preveu la divisió territorial de Catalunya en vegueries. L’annex de la Llei preveu la creació de set vegueries: l’Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Central, Lleida i les Terres de l’Ebre.

La Llei també preveu els mecanismes per modificar el territori veguerial; per realitzar un canvi d’adscripció veguerial i per a la creació i supressió de vegueries, per fer efectiva qualsevol d’aquestes alteracions de l’organització veguerial cal l’aprovació d’una llei del Parlament de Catalunya. Igualment, es preveuen els mecanismes per establir i modificar la capitalitat i denominació de les vegueries.

El títol III és el dedicat a l’organització veguerial, que es troba dividit en quatre capítols. El capítol I preveu el règim d’organització dels consells de vegueries, així com la composició i funcions de cada un dels òrgans que la integren. El capítol II està dedicat a les competències i funcions dels consell de vegueries i el capítol III preveu el règim electoral i constitució dels consells. Finalment, el capítol IV recull les previsions en relació amb el personal al servei dels consells de vegueria.

L’últim títol preveu els instruments i mecanismes que han de fer possible la transició de les diputacions provincials existents als consells de vegueries que es constitueixin d’acord amb les previsions estatutàries.

La Llei preveu una única disposició addicional que estableix els recursos de les vegueries, que són els que preveu el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, per a les províncies.

La disposició transitòria única té per objecte establir la transició de la divisió territorial provincial a la constitució dels set consells de vegueries que crea la Llei.

La Llei, en el seu annex, estableix que Catalunya s’organitza en set vegueries. No obstant això, per a la seva efectiva constitució cal que, prèviament, es modifiquin els límits provincial a través d’una llei orgànica aprovada per les Corts Generals espanyoles. És per això que l’apartat primer de la disposició transitòria preveu que es puguin constituir els consells de vegueries corresponents a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, d’acord amb els vigents límits provincials, fins que no es produeixi l’alteració dels límits provincials que ha de permetre que els corresponents consells de vegueries s’adeqüin a l’organització territorial que preveu l’annex.

El segon apartat de la disposició transitòria preveu la constitució del Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre, que es produirà una vegada s’hagi efectuat la corresponent modificació de la legislació en matèria de demarcació i planta judicial i de la legislació en matèria del règim electoral general competència de l’Estat. Així doncs, el Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre es podrà constituir independentment de l’efectiva modificació dels límits provincials, ja
que les comarques que componen el Consell de Vegueria formen part d’una mateixa província i, per tant, no exigeixen alteració provincial.

Finalment, la disposició final única preveu l’administració electoral, que serà la competent per determinar la constitució dels consells de vegueries.

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Objecte
L’objecte de la Llei és establir la naturalesa i el règim jurídic de la vegueria, preveure la divisió territorial veguerial de Catalunya i regular la transició de les diputacions provincials als nous consells de vegueria.

Article 2. Naturalesa de la vegueria
1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis.
2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos

TÍTOL II. DEL TERRITORI VEGUERIAL
Article 3. Divisió veguerial
1. La divisió veguerial de Catalunya és la que figura a l’annex d’aquesta Llei.
2. L’organització veguerial s’estén a tot el territori de Catalunya. Cap municipi ni cap comarca no han de restar exclosos de l’organització veguerial, ni han de pertànyer a més d’una vegueria. Cada municipi i cada comarca han de formar part íntegrament d’una vegueria.

Article 4. Modificació del territori veguerial
1. La modificació del territori veguerial ha de ser aprovada mitjançant llei del Parlament, a iniciativa del Govern de la Generalitat, de les vegueries interessades o dels altres titulars de la iniciativa legislativa.
2. En el supòsit que la iniciativa de modificació del territori veguerial l’exerceixin les vegueries interessades, l’òrgan plenari dels respectius consells de vegueria han d’aprovar la proposta de modificació per majoria absoluta del nombre legal dels seus membres. La proposta de modificació s’ha de trametre al departament competent en matèria d’Administració local juntament amb una memòria que en justifiqui els motius i l’oportunitat i un estudi del seu impacte geogràfic, demogràfic, econòmic i social.
3. El departament competent en matèria d’Administració local ha de sotmetre la proposta de modificació a informació pública per un termini mínim de trenta dies en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i ha de sol·licitar un informe als ajuntaments i als consells comarcals afectats, que l’hauran de lliurar en el termini d’un mes. Després, ha de sotmetre l’expedient a informe de la Comissió de Delimitació Territorial i, posteriorment, de la Comissió Jurídica Assessora.
4. Un cop completat l’expedient, el departament competent en matèria d’Administració local l’ha de lliurar a qui hagi fet la proposta de modificació del territori veguerial en el cas que sigui titular de la iniciativa legislativa, o bé ha d’elevar al Govern l’avantprojecte de llei corresponent.

Article 5. Canvi d’adscripció veguerial
1. Un municipi o una comarca pot canviar la seva adscripció veguerial sempre que hi hagi continuïtat territorial entre el seu territori i el dels municipis de la vegueria. El canvi d’adscripció es fa mitjançant una llei del Parlament.

2. Per al canvi d’adscripció veguerial d’un municipi o una comarca se segueix el procediment següent:
a. El ple de l’ajuntament o el consell d’alcaldes i alcaldesses del consell comarcal ha d’adoptar per majoria absoluta del nombre legal dels seus membres la proposta d’acord inicial on s’expliciti la vegueria a la qual vol adscriure’s.
b. L’òrgan plenari del consell de la vegueria a la qual es vol adscriure ha d’acceptar el canvi per majoria absoluta del nombre legal dels seus membres.
c. L’ajuntament o el consell comarcal ha de remetre la proposta d’acord i una memòria que en justifiqui els motius i l’oportunitat, així com un estudi de l’impacte geogràfic, demogràfic, econòmic i social de la modificació, al departament competent en matèria d’Administració local, que sotmet
la proposta a informe de la Comissió de Delimitació Territorial.
d. L’ajuntament o el consell comarcal ha d’adoptar la proposta d’acord definitiva amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres del consell d’alcaldes i alcaldesses.
3. Un cop finalitzat l’expedient, l’ajuntament o el consell comarcal ha de comunicar la proposta d’acord de canvi d’adscripció veguerial al departament competent en matèria d’Administració local, que ha d’elevar al Govern l’avantprojecte de llei corresponent.

Article 6. Creació i supressió de vegueries
1. Per crear noves vegueries es requereix el consentiment exprés de dues cinquenes parts dels municipis que l’haurien de constituir, els quals han de representar com a mínim un terç de la població de la vegueria, o bé la meitat dels municipis afectats, els quals han de representar, com a mínim, dues cinquenes parts de la població de la vegueria, i en tot cas cal seguir el procediment que estableix l’article 4.
2. Per suprimir una vegueria cal una llei del Parlament.

Article 7. Capitalitat
1. Els consells de vegueria determinaran, a través d’un acord adoptat per la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, la capitalitat de les seves respectives vegueries. L’acord ha de ser sotmès a un període de trenta dies d’informació pública.
2. El canvi de capital d’una vegueria es pot decidir mitjançant els acords adoptats per la majoria absoluta del nombre legal de membres del consell de vegueria i de regidors o regidores dels ajuntaments de l’antiga i de la nova capital i després d’haver sotmès la proposta a un període de trenta dies d’informació pública.
3. Els acord a què fan referència els apartat anteriors s’han de publicar en el diari oficial corresponent.
Article 8. Denominació
1. La denominació de les vegueries és la que preveu l’annex d’aquesta Llei. La llei que creï una vegueria ha d’establir-ne també la denominació.
2. Els consells de vegueries poden acordar el canvi de denominació de la vegueria respectiva amb el vot favorable de la majoria absoluta dels nombre legal dels seus membres i després d’haver sotmès la proposta a un període de trenta dies d’informació pública. L’acord ha de ser tramès al departament competent en matèria d’Administració local.
3. Quan la nova denominació acordada és susceptible de ser confosa amb la d’un altre ens local o conté incorreccions lingüístiques o no s’adiu amb la toponímia catalana, correspon al Govern de la Generalitat, a proposta del departament competent en matèria d’Administració local, la resolució definitiva sobre el canvi de nom, amb informe previ de les institucions científiques d’idiomes i de l’Institut d’Estudis Catalans i l’audiència prèvia del consell de vegueria interessat.
4. Si en el termini de tres mesos el Govern de la Generalitat no hi formula oposició, l’acord s’ha de considerar definitiu i executiu.
5. El Govern de la Generalitat, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria d’Administració local, i amb informe previ favorable de l’Institut d’Estudis Catalans, pot proposar als consells de vegueries les rectificacions de nom que consideri convenients, quan la denominació d’aquests no s’adiu amb la toponímia catalana, quan hi ha incorreccions lingüístiques o quan pot suscitar confusió amb la denominació d’un altre ens local.
Article 9. Registre i publicació
1. Els canvis de denominació de les vegueries han de ser anotats al Registre d’ens locals de Catalunya i han de ser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
2. S’ha de donar compte d’aquests canvis a l'Administració de l'Estat a efectes de l’anotació en el registre general i de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.

TÍTOL III. L’ORGANITZACIÓ VEGUERIAL

Capítol I. Òrgans del consell de vegueria

Article 10. El consell de vegueria
1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al consell de vegueria.
2. El consell de vegueria és format pel president o presidenta, que també pot adoptar la denominació de veguer en cap, i pels consellers o conselleres de vegueria, que podran adoptar la denominació de veguers.
3. El president o presidenta del consell de vegueria és escollit pels consellers o conselleres de vegueria entre els seus membres.

Article 11. Règim de la Carta veguerial
La Carta veguerial és la norma bàsica en matèria d’autoorganització de les vegueries. En tot cas regulen les matèries següents:
a. El règim jurídic i de funcionament dels seus òrgans.
b. Aspectes funcionals referents a la constitució i vigència dels òrgans del consell de vegueria.
c. L’estatut de les persones membres del consell de vegueria.
d. El règim jurídic i de funcionament dels grups polítics.
e. L’abast i contingut de les funcions de control i fiscalització del Ple del consell de vegueria.
f. L’articulació orgànica i material de la participació ciutadana.
g. La capacitat de descentralització orgànica i funcional.
h. L’àmbit competencial d’exercici de les seves funcions.

Article 12. Organització bàsica
1. Són òrgans del consell de vegueria:
a. Ple.
b. President o presidenta.
c. Vicepresidents o vicepresidentes.
d. Govern.
e. Comissions d’estudi, informe i consulta.
f. Comissió especial de comptes.
g. Comissió de coordinació territorial.
2. El règim de funcionament dels òrgans previstos a l’apartat anterior es regula per aquesta Llei, pel previst a la Carta veguerial, i supletòriament, per la legislació de règim local.

Article 13. Organització complementària
1. El consell de vegueria, en exercici de la seva capacitat d’autoorganització, pot crear els òrgans complementaris que consideri convenients per al correcte exercici de les seves competències i funcions.
2. En el cas de crear-se comissions delegades del ple, s’ha de garantir la proporcionalitat en relació amb la composició del ple del consell de vegueria, bé sigui numèrica o bé mitjançant el vot ponderat.

Article 14. El Ple
1. El ple del consell de vegueria és constituït pel president o presidenta i pels altres consellers o conselleres. Correspon, en tot cas, al ple del consell de vegueria:
a. El control i fiscalització dels òrgans de govern.
b. L’aprovació de la Carta veguerial i les ordenances.
c. L’aprovació i modificació dels pressupostos, i l’aprovació dels comptes anuals.
d. L’aprovació dels plans de caràcter veguerial.
e. L’aprovació de la plantilla de personal, la relació de llocs de treball, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i personal laboral propi, i el nombre i règim de personal eventual i directiu.
f. L’alteració de la qualificació jurídica de béns de domini públic.
g. El plantejament de conflictes de competències amb altres ens locals i administracions públiques.
h. L’exercici d’accions judicials i administratives.
i. La declaració de lesivitat dels actes i acords del consell.
j. L’adopció d’acords que requereixin per a la seva aprovació una majoria qualificada.
k. Les altres que expressament li atribueixin les lleis.
2. Així mateix li correspon la votació sobre la moció de censura al president o presidenta i les qüestions de confiança. En aquests casos, les votacions són públiques i es realitzen mitjançant la crida nominal.
3. El ple pot delegar l’exercici de les seves atribucions al president o presidenta o al govern, llevat de les descrites en les lletres a), b), c), e), f), g) i les de l’apartat 2 d’aquest article. Així mateix, el ple pot delegar les esmentades funcions en una o diverses comissions, tot mantenint la representació proporcional dels diferents grups polítics.

Article 15. El president o presidenta
1. Correspon, en tot cas, al president o presidenta:
a. Dirigir el govern i l’administració de la vegueria.
b. Representar la vegueria.
c. Convocar i presidir les sessions del ple, del govern i la resta d’òrgans col·legiats de l’organització bàsica de la vegueria, i decidir els empats amb vot de qualitat.
d. Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres la titularitat o exercici de les quals correspongui al consell de vegueria.
e. Assegurar la gestió dels serveis que la Generalitat hagi encomanat o delegat a la vegueria.
f. Desenvolupar la gestió econòmica d’acord amb el pressupost aprovat i la disposició de despeses dins els límits de la seva competència.
g. Aprovar l’oferta pública d’ocupació d’acord amb el pressupost i la plantilla, i les bases de les proves per a la selecció de personal i dels concursos de provisió de llocs de treball i distribuir les retribucions complementàries que no siguin fixes i periòdiques.
h. La prefectura superior de tot el personal, acordar el seu nomenament i sancions, llevat de la separació del servei de funcionaris amb habilitació estatal, que es regirà pel seu règim propi.
i. Exercir les accions judicials i administratives del consell de vegueria i en casos d’urgència donar compte en la primera sessió que aquest celebri per a la seva ratificació.
j. Prendre la iniciativa per proposar al ple la declaració de lesivitat en matèries de la seva competència.
k. Ordenar la publicació i execució dels acords del consell de vegueria, i fer-los complir.
l. Imposar les sancions per a la realització d’intervencions de béns culturals d’interès nacional i sobre espais de protecció arqueològica sense llicència urbanística o que incompleixin els termes, en cas de sancions de fins a 6.010,12 euros, en municipis de menys de cinc mil habitants.
m. Exercir totes aquelles atribucions que s’assignin al consell de vegueria i no estiguin expressament atribuïdes a altres òrgans.
n. La resta que li atribueixin les lleis.
2. El president o presidenta pot delegar l’exercici de les seves funcions en el govern o altres consellers o conselleres, llevat de les descrites a les lletres a), c), i), j), la prefectura superior de personal, la separació de servei del personal funcionari i l’acomiadament del personal laboral.

Article 16. Govern
1. El govern del consell de vegueria està integrat pel president o presidenta i un nombre de consellers o conselleres no superior a una tercera part del seu nombre legal, nomenats i separats lliurement per aquell, donant-ne compte al ple, i li correspon en tot cas:
a. Assistència al president o presidenta en l’exercici de les seves atribucions.
b. Actuació com a òrgan de contractació respecte a tots els contractes administratius, especials i privats.
c. Creació de juntes i òrgans centrals de contractació.
d. Adquisició, concessió i alienació de tota classe de béns i drets.
e. Aprovació de projectes d’obres i de serveis.
f. Concertació de les operacions de crèdit no atribuïdes al ple.
g. Aprovació dels instruments o programes de cooperació amb els municipis i altres ens locals.
h. Atribucions que li delegui el ple, el president o presidenta o li atribueixin les lleis.
2. Són delegables en el president o presidenta, o en el seu cas en els consellers o conselleres de vegueria que integrin el govern, les competències assenyalades a les lletres b), d) i e) de l’apartat anterior.
Article 17. Vicepresidents o vicepresidentes
Els vicepresidents o vicepresidentes són lliurement designats pel president o presidenta entre els membres del govern, i substitueixen el president o presidenta, per ordre de nomenament, en els casos de vacant, absència o malaltia, i per qualsevol altre impediment.
Article 18. Comissions d'estudi, informe i consulta
1. Les comissions d'estudi, informe i consulta han d’emetre un dictamen previ en relació amb els assumptes que s'han de sotmetre a la decisió de ple o del govern, quan aquest així ho requereixi.
2. Pel que fa al nombre, la denominació i el règim de funcionament d’aquestes, s’estableix a la Carta veguerial.

Article 19. Comissió especial de comptes
1. La comissió és integrada per membres de tots els grups polítics del ple, amb proporció a la seva representativitat o per nombre igual a cada grup. En aquest darrer cas, s’aplica el sistema de vot ponderat.
2. Correspon a la comissió especial de comptes l’examen, l’estudi i l'informe dels comptes anuals de l’ens. Aquests queden integrats pel compte general del pressupost, el compte d’administració del patrimoni i els comptes d’entitats o organismes veguerials de gestió.
3. El règim de funcionament s’estableix a la Carta veguerial, d’acord amb la legislació de finances locals.

Article 20. Comissió de coordinació territorial
1. La comissió de coordinació territorial és l’òrgan col·legiat i paritari que articula les relacions interadministratives, i de coordinació de polítiques públiques entre els ens locals i els serveis territorials de la Generalitat, en l’àmbit territorial veguerial.
2. La seva composició és paritària i la presidència de la comissió l’exerceix el president o la presidenta del consell de vegueria i la vicepresidència, el delegat o delegada territorial del Govern en l’àmbit veguerial. En tot cas, formen part de la comissió els presidents o presidentes dels consells comarcals. Es reuneix amb una periodicitat mínima de tres mesos, quan ho consideri necessari el president o presidenta, o quan ho sol·licitin els presidents o presidentes de la meitat més un dels presidents dels consells comarcals.

Capítol II. Competències del consell de vegueria

Article 21. Competències
1. Són competències pròpies dels consells de vegueria les que li atribueixen les
lleis, i, en tot cas:
a. Coordinar els serveis municipals entre ells per garantir la prestació integral i adequada dels serveis en tot el territori veguerial.
b. Prestar assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, especialment als que tenen menys capacitat econòmica i de gestió.
c. Prestar els serveis públics de caràcter supracomarcal.
d. Fomentar els interessos peculiars de la vegueria.
2. Per a l’exercici de les funcions de coordinació i cooperació econòmica en les obres i els serveis municipals, i per a l’atribució de competències i funcions administratives en el marc del que estableix l’apartat anterior, s’ha d’aplicar la normativa reguladora del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya.

Article 22. Funcions d’assistència i cooperació
1. Els consells de vegueria exerceixen les competències de cooperació local, mitjançant l’orientació i assessorament jurídic, econòmic i tècnic, i entre d’altres, les següents:
a. Coordinar els serveis municipals, per tal de garantir la prestació integral i adequada dels serveis en tot el territori de la vegueria, sempre que això no sigui possible per la via de la cooperació concertada.
b. Prestar serveis públics de caràcter supracomarcal.
c. Planificar i executar infraestructures generals, obres i equipaments d’interès veguerial, fent possible la participació dels ens locals en la seva gestió.
d. Prestar assistència per a la creació o l’exercici de les funcions de contractació encomanades als òrgans centrals de contractació, així com les relatives a la supervisió de projectes tècnics i l’elaboració de plecs generals tipus de clàusules.
e. Exercir les funcions públiques necessàries de secretaria, intervenció i tresoreria reservades a funcionaris amb habilitació estatal.
f. Exercir la defensa jurídica i assistència judicial dels ens locals.
g. Fer el seguiment de l’execució d’obres i d’altres serveis, com ara la cartografia, el padró d’habitants i la conservació de carreteres.
h. Tramitar i dur la gestió electrònica de procediments administratius i de suport informàtic per a la creació de xarxes telemàtiques.
i. Exercir les funcions d’inspecció i de recaptació de tributs.
j. Cooperar en l’organització i el manteniment de mitjans tècnics i instal·lacions amb funcions determinants per a la seguretat.
k. Exercir les funcions de policia administrativa en seguretat alimentària, intervenció ambiental o protecció de la legalitat urbanística.
l. Formació contínua del personal de les administracions locals i dels càrrecs electes, de forma coordinada amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
m. Prestar els serveis per encàrrec de gestió o delegació dels ens locals.
n. Aprovar els plans de cooperació veguerials i altres instruments de desenvolupament territorial local.
o. Qualsevol altra que determinin la legislació vigent.
2. L’exercici d’aquestes atribucions i competències s’articula a través de les fórmules de cooperació i col·laboració previstes legalment.
3. Els consells de vegueria poden descentralitzar a favor de les comarques i de les entitats metropolitanes, que actuen com a administracions indirectes, l’exercici de les seves funcions i competències de cooperació i assistència locals.
4. Així mateix, poden executar, per delegació o encàrrec de gestió, competències de l’Administració de la Generalitat o de l’Estat.

Article 23. Potestat normativa veguerial
1. L’exercici de la potestat normativa mitjançant l'aprovació de la Carta veguerial i de les ordenances correspon a l’òrgan plenari del consell de vegueria.
2. El president o presidenta de vegueria pot aprovar resolucions d’emergència, en situacions d’aquesta naturalesa, que s’han de sotmetre a la ratificació de l’òrgan plenari del consell de vegueria en la sessió immediatament posterior a l’adopció de la resolució
Article 24. Iniciativa i procediment d’elaboració i aprovació de les normes veguerials
1. La iniciativa per a l’aprovació de les normes veguerials correspon a:
a. Qualsevol dels òrgans de l'entitat que tingui com a fi l'impuls de la seva acció política.
b. Els grups polítics.
c. Els òrgans de participació sectorial.
d. Els veïns, ja sigui per compte propi o per mitjà de les entitats o associacions legalment constituïdes.
2. L’elaboració, aprovació i modificació de les normes veguerials s’ajusta al procediment establert a l’apartat següent, que pot ser desenvolupat per la Carta veguerial.
3. L’aprovació de les normes veguerials s’ajusta, en tot cas, al següent procediment:
a. Aprovació inicial pel ple del consell de vegueria.
b. Informació pública i audiència dels interessats per un període mínim de trenta dies per a la presentació de reclamacions i suggeriments.
c. Resolució de totes les reclamacions i els suggeriments presentats durant el termini i aprovació definitiva pel ple. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu.
4. Un cop aprovades definitivament, les normes es publicaran íntegrament en el butlletí oficial corresponent i no entraran en vigor fins que no hagi transcorregut el termini de quinze dies hàbils. Així mateix, s’anuncia en el Diari Oficial de la Generalitat la referència del butlletí en què s’hagi publicat, a excepció de la Carta veguerial, que s’ha de publicar en ambdós. En tot cas cal inserir també la publicació íntegra al butlletí informatiu propi, quan existeixi, en el tauler d'anuncis i en seu electrònica.

Capítol III. Règim electoral i constitució del consell de vegueria
Article 25. Designació dels consellers o conselleres
1. El nombre de consellers o conselleres corresponents a cada consell de vegueria es determina segons el nombre de residents, d’acord amb el següent barem:
a. Fins a 500.000 residents: 25 consellers o conselleres.
b. De 500.001 a 1.000.000 residents: 27 consellers o conselleres.
c. D’1.000.001 a 3.500.000 de residents: 31 consellers o conselleres.
d. De 3.500.001 de residents en endavant: 51 consellers o conselleres.
2. La circumscripció electoral veguerial és la comarca. L’administració electoral competent distribueix els llocs corresponents a cada circumscripció electoral de forma proporcional, tot tenint en compte el nombre de residents total de la vegueria, en el termini de deu dies a comptar des de l’endemà de la convocatòria d’eleccions locals, i d’acord amb les normes següents:
a. Totes les demarcacions comarcals tenen almenys un conseller o consellera de vegueria.
b. Cap demarcació comarcal pot tenir una representació de més de les tres cinquenes parts del nombre total de consellers o conselleres de vegueria.
c. Les fraccions iguals o superiors a 0,50 que resultin del repartiment proporcional, es corregeixen per excés i les inferiors, per defecte.
d. Si, com a conseqüència de les operacions anteriors, en resulta un nombre total que no coincideix per excés amb el nombre de consellers o conselleres de vegueria corresponent, es resten els llocs necessaris a les demarcacions comarcals amb menor nombre de residents per conseller, mantenint sempre el mínim de dos consellers o conselleres per demarcació comarcal. Si, al contrari, el nombre no coincideix per defecte, s’afegeixen llocs a les demarcacions comarcals amb major nombre de residents per conseller.
3. Una vegada constituïts tots els ajuntaments de la vegueria, l’administració electoral competent efectua de forma immediata una relació de tots els partits, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut algun regidor o regidora en cada demarcació comarcal, ordenant-los en ordre decreixent al de vots obtinguts per cadascun d’ells. En el cas de municipis de menys de 250 habitants, el nombre de vots a tenir en compte per cada candidatura s’obté dividint la suma dels vots obtinguts per cadascun dels seus components entre el nombre de candidats que formaven la corresponent llista, fins un màxim de quatre, i es corregeixen per defecte les fraccions resultants.
En el cas que en una mateixa demarcació comarcal hi hagi municipis adscrits a diferents administracions electorals de zona, serà competent la que correspongui al municipi capital de comarca.
4. L’administració electoral competent distribueix els llocs que corresponguin als partits, coalicions, federacions i agrupacions d’electors de cada demarcació comarcal mitjançant l’aplicació del sistema previst a la legislació electoral vigent. A l’efecte d’assignar els llocs de consellers o conselleres de la vegueria respectiva, les agrupacions d’electors que es presenten a les eleccions municipals només es poden associar quan ho han comunicat per escrit a l’administració electoral prèviament a la celebració de les eleccions municipals.
5. Un cop efectuades aquestes operacions, si es produeix coincidència de quocients entre diferents partits, coalicions, federacions i agrupacions, la vacant s’atribueix al que major nombre de vots hagi obtingut, i en cas d’empat, al de major nombre de regidors a cada comarca. Subsidiàriament s’ha de resoldre per sorteig.
6. Efectuada l’assignació de llocs de consellers o conselleres de vegueria, l’administració electoral competent, dins els cinc dies següents, ha de convocar una assemblea de tots els regidors i regidores elegits pels partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions de la comarca que hagin obtingut llocs de conseller o consellera de vegueria, per tal que escullin entre ells els que hagin de ser proclamats, d’acord amb l’assignació establerta per l’administració
electoral. A més, han d’escollir tants suplents com membres designats per tal de cobrir per ordre les vacants que es puguin produir.
7. Efectuada l’elecció a cada comarca, l’administració electoral proclama els consellers o conselleres elegits i els suplents que integren el consell de vegueria, i expedeix les credencials corresponents i remet al consell les certificacions que n’acreditin la condició de conseller o consellera.

Article 26. Constitució del consell de vegueria
1. El consell de vegueria es reuneix en sessió constitutiva el trentè dia següent al de la constitució dels ajuntaments, presidit per una mesa d’edat integrada pels consellers o conselleres de major i menor edat presents; com a secretari o secretària actua qui tingui aquesta condició dins el mateix consell vegueria, amb la finalitat d’escollir el president o presidenta entre els seus membres.
2. Per a l’elecció de president o presidenta, el candidat o candidata ha d’obtenir la majoria absoluta en primera votació, o la majoria simple en la segona. En cas d’empat, es procedeix a una tercera votació i, si en aquesta es produeix novament empat, és elegit el candidat de la llista que compti amb més consellers o conselleres. Si les llistes tenen el mateix nombre de consellers o
conselleres, és elegit el candidat de la llista que compti amb el major nombre de regidors o regidores en el territori de la vegueria.
3. El president o presidenta pot ser destituït per una moció de censura que es desenvolupa d’acord amb el previst a la legislació electoral vigent. Pot ser candidat o candidata a president o presidenta qualsevol dels consellers o conselleres de la vegueria.
4. El president o presidenta també pot cessar per la pèrdua d’una qüestió de confiança plantejada davant el consell de vegueria, vinculada a l’aprovació o modificació de qualsevol dels assumptes següents:
a. Els pressupostos anuals.
b. La Carta veguerial.
c. El pla veguerial de cooperació d’obres i serveis de competència municipal.
5. Si el president o presidenta no obté la confiança, s’ha d’escollir un nou president o presidenta d’acord amb el procediment establert a l‘apartat 2 d’aquest article.

Article 27. Vacants
1. En cas de mort, incapacitat, renúncia o pèrdua de la condició de regidor o regidora d’un conseller o consellera de vegueria, la seva vacant s’ha de cobrir i ocuparà el seu lloc un dels suplents escollits a la comarca a la qual pertanyi, d’acord amb l’ordre establert.
2. Si no fos possible cobrir una vacant perquè s’hagin exhaurit els suplents escollits, s’ha de procedir a una nova elecció de consellers o conselleres, d’acord amb el procediment fixat a l’article 25.

Article 28. Grups polítics
1. Per al millor funcionament dels òrgans de govern del consell de vegueria, s’han de constituir grups polítics, on només s’hi podran integrar els consellers i conselleres que hagin concorregut a les eleccions en la mateixa llista electoral.
Per cada partit, coalició, federació i agrupació d’electors només es podrà constituir un grup polític.
2. Un cop constituït el consell de vegueria i abans de la convocatòria del primer ple ordinari, el cap de cadascuna de les llistes amb representació en el consell ha de presentar a la secretaria general una declaració signada on es relacionaran els membres que integraran el grup polític.
3. Els consellers o conselleres que no quedin integrats en algun dels grups constituïts quedaran com a no adscrits, amb els drets i deures previstos en aquesta Llei. Qui abandoni el grup al qual inicialment ha estat adscrit no es pot integrar al grup mixt sinó que restarà com a no adscrit.
5. Els consellers o conselleres no adscrits tenen els deures i els drets individuals, inclosos els de caràcter material i econòmic que es deriven de l’estatut dels membres del consell de vegueria, i participen en les activitats pròpies d’aquest de manera anàloga a la de la resta de membres.
6. En tot allò no previst s’aplica el que disposa la legislació de règim local relativa als grups polítics municipals.

Capítol IV. Del personal al servei dels consells de vegueria

Article 29. Del personal
1. Els consells de vegueria per al compliment de les seves funcions tenen funcionaris, personal laboral i personal eventual. També poden nomenar personal directiu en els termes establerts en l’article següent.
2. Les funcions públiques necessàries de secretaria, control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, i la comptabilitat, tresoreria i recaptació s’exerceixen pels funcionaris amb habilitació de caràcter estatal. Els funcionaris i el personal eventual es regulen per les normes de funció pública de la Generalitat de Catalunya. El personal laboral es regula per la legislació en matèria de funció pública en els aspectes expressament aplicables, per l’Estatut dels treballadors i pels convenis col·lectius d’aplicació.
3. El règim aplicable als funcionaris del consell de vegueria serà el previst a la legislació sobre funció pública de la Generalitat de Catalunya en els termes que estableix la normativa de règim local.

Article 30. Personal directiu
1. El ple del consell de vegueria, a proposta del president o presidenta, pot nomenar personal directiu quan la complexitat i especialització dels serveis ho requereixi.
2. Els llocs reservats al personal directiu han de ser definits i han de figurar en la relació de llocs de treball i estaran subjectes a control i avaluació periòdica de la gestió pública que tenen encomanada. En qualsevol cas, la designació ha de recaure en persones que acreditin el mèrit i capacitat i la idoneïtat per desenvolupar adequadament les funcions d’aquest tipus de llocs, mitjançant un procediment que es realitza d’acord amb els principis de publicitat i concurrència.
3. No poden ésser nomenats com a personal directiu els membres del consell de vegueria.
4. S’apliquen al personal directiu les causes d'incompatibilitat establertes en la normativa vigent sobre alts càrrecs.
5. El personal directiu, en el cas de tenir la condició de personal laboral, està sotmès a la relació laboral de caràcter especial d’alta direcció. En el cas que tingui la condició de personal amb vinculació permanent en el sector públic, poden optar per restar en situació de serveis especials o l’equivalent d’excedència forçosa en l’àmbit laboral.
6. El personal directiu pot assistir a les sessions dels òrgans de govern del consell de vegueria si ho demana la majoria dels seus membres o quan és requerit pel president o presidenta. El personal directiu present a la sessió s’ha de limitar a informar, assessorar i, en el seu cas, fer propostes sobre el seu àmbit de competència.

Article 31. Personal eventual
1. El personal eventual exerceix funcions de confiança o assessorament especial.
2. El nombre, les característiques i la retribució del personal eventual són determinats pel ple del consell de vegueria, mitjançant la relació de llocs de treball o instrument equivalent i dins dels crèdits assignats en els pressupostos.
3. El nomenament i cessament d’aquest personal són lliures i corresponen al president o presidenta del consell de vegueria. Cessen automàticament quan es produeix el cessament o l’expiració del mandat de l’autoritat per a la qual presta la funció.
4. El nomenament i cessament del personal eventual, les funcions, el règim de retribucions i de dedicació es publiquen en el diari oficial corresponent.
5. La prestació de serveis en qualitat de personal eventual mai no pot ésser considerada com a mèrit per a l’accés a la condició de funcionari ni per a la promoció interna.

TÍTOL IV. LA TRANSICIÓ DE LES DIPUTACIONS PROVINCIALS ALS NOUS CONSELLS DE VEGUERIA

Article 32. Comissió de Traspàs
1. Per ordenar la transferència dels serveis, recursos humans, mitjans econòmics i béns de les diputacions provincials a les vegueries el Govern crearà reglamentàriament una Comissió de Traspàs, de caràcter paritari, integrada per representants de la diputació provincial i del nou consell de vegueria i presidida per un representant del departament competent en matèria
d’Administració local.
2. S’ha de seguir el mateix procediment quan es creïn noves vegueries. En aquest cas, la comissió paritària estarà formada per representants de la nova vegueria i de la vegueria d’origen. A aquests efectes, el Govern estableix, reglamentàriament, el procediment per al traspàs efectiu.

Article 33. Subrogació
1. Els consells de vegueria se subroguen en la representació que les actuals diputacions tenen en institucions, consorcis, fundacions, societats i altres entitats o ens públics o privats.
2. Els ens esmentats vinculats o dependents de les diputacions, o dels quals aquestes són titulars, passen a dependre dels consells de vegueria, que, si s’escau, en passen a ser titulars.
3. Els consells de vegueria, des de la seva constitució, assumeixen la titularitat dels béns i drets de les respectives diputacions.
4. Els òrgans dels consells de vegueria se subroguen en els contractes, convenis i altres relacions bilaterals, en substitució dels òrgans corresponents de les diputacions.
5. Així mateix, els consells de vegueria se subroguen en la posició financera, tributària i pressupostària de les diputacions respectives. Es regularà reglamentàriament la liquidació pressupostària de l’exercici.

Article 34. Integració de personal
1. El personal subjecte a règim estatutari i laboral que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, presta serveis a les diputacions provincials que resten subrogades, passen a integrar-se, amb plena dependència orgànica i funcional, en els òrgans dels consells de vegueria que es creen, en les mateixes condicions i situacions i amb els mateixos drets i deures que en el
moment de la seva transferència. En qualsevol cas, el personal qualificat com a directiu i el personal eventual resta subjecte a la seva ratificació o adaptació de nomenament per part dels òrgans corresponents.
2. Els òrgans de govern del consell de vegueria i dels ens o entitats que en passen a dependre, assumeixen les facultats, en relació amb el personal, que la legislació de règim local atribueix als òrgans superiors de les corporacions substituïdes.
3. Al personal que presta serveis en les entitats de dret públic que passen a dependre de les vegueries, també li serà d’aplicació el que s’estableix en l’apartat 1 i mantindran la seva situació i condició respecte de l’entitat en què presten serveis, amb els mateixos drets i deures que els correspon en el moment de la subrogació.
4. Respecte al personal laboral, el traspàs no comporta modificació de la relació contractual preexistent, llevat d’allò que es deriva del mateix traspàs.

Disposició addicional única. Recursos de les vegueries.
Les vegueries de Catalunya disposaran globalment dels mateixos recursos que el Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, reconeix per a les províncies.
L’import d’aquest crèdit es distribuirà entre cadascuna de les vegueries d’acord amb el que estableixin les lleis de pressupostos de la Generalitat o la llei de finances locals de Catalunya.

Disposició transitòria única. Constitució dels consells de vegueria
1. Fins que no s’aprovi l’alteració de límits provincials, es podran constituir els consells de vegueria corresponents a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona d’acord amb l’actual mapa provincial i la circumscripció electoral serà el partit judicial.
2. Pel que fa a la constitució del Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre, aquest es podrà constituir un cop s’hagi produït la corresponent modificació de la legislació en matèria de demarcació i planta judicial i de la legislació en matèria de règim electoral general.

Disposició final única. Junta electoral
Mentre no sigui aprovada la legislació en matèria de règim electoral de Catalunya, la junta electoral competent és la provincial.

ANNEX. Divisió veguerial de Catalunya
• Vegueria de l’Alt Pirineu i Aran: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d’Aran.
• Vegueria de Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental.
• Vegueria del Camp de Tarragona: Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà i Priorat.
• Vegueria de Girona: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, La Selva i Ripollès.
• Vegueria Central: Anoia, Bages, Berguedà, Osona, i Solsonès.
• Vegueria de Lleida: Garrigues, Noguera, Segarra, Segrià, Pla d’Urgell i Urgell.
• Vegueria de les Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.