EL PAÍS 19.04.07. Mercè Sala y Borrell ofrecieron a Pujol el traspaso de Cercanías a la Generalitat en 1993
Felip Puig dice que la transferencia no era viable, aunque la daba por firme en 2003
F. ARROYO / M. NOGUER - Barcelona - 19/04/2007
En 1993, la entonces presidenta de Renfe, Mercè Sala, ofreció al Gobierno catalán el traspaso de Cercanías. La respuesta fue negativa. Sala contaba con quien en aquel momento era ministro de Transportes, José Borell, pero las conversaciones no progresaron ante la negativa del Ejecutivo de Jordi Pujol, que no dio explicaciones precisas pero sugirió que tenía otras prioridades, según explicó ayer Sala. Fue Felip Puig quien ayer tuvo que lidiar con la polémica en nombre de Convergència i Unió. Y no dudó en calificar de "falso" que el Constitucional abriera la puerta al traspaso.
La sentencia del Tribunal Constitucional de 1996 que establecía que la ordenación de los servicios de Cercanías eran competencia de la Generalitat voló ayer por los aires en el Parlament, lanzada desde unos escaños a otros. En la sala de plenos la citó el presidente José Montilla, pero Artur Mas, hoy líder de la oposición y responsable de transportes cuando se produjo el fallo del tribunal, no quiso saber nada del asunto y evitó entrar al trapo.
Previamente, en cambio, Mas hizo que saliera a la palestra el portavoz del grupo, Felip Puig, a sugerir que la interpretación de la sentencia no es tan lineal como parece y que, después de todo, el Gobierno central tenía la potestad de quedarse las competencias, a pesar de que CiU las deseara. Una opinión radicalmente diferente de la que mantenía el propio Puig en 2003 sobre que las competencias eran de la Generalitat sin discusión, de modo que el Gobierno catalán estaba dispuesto a adelantar una parta de 150 millones de euros necesarios para adecentar la línea de Puigcerdà, ya que el artículo 9.15 del Estatuto de 1979 reconocía, decía entonces, que la Generalitat tiene competencias sobre las líneas y los servicios que están circunscritos a Cataluña.
El Gobierno central, en general, se ha mostrado reticente al traspaso. Al menos, después de la sentencia, en los años del Gobierno del Partido Popular. La leyenda urbana sostiene que antes también. De hecho, Puig acusó ayer directamente a los socialistas de haber bloqueado repetidamente el traspaso.
En plena polémica, Mercè Sala, entonces presidenta de Renfe, decidió ayer romper su habitual silencio respecto al pasado para explicar que ella misma había ofrecido al Gobierno catalán, en 1993, abordar de forma seria el traspaso de Cercanías.
"Podríamos aprovechar de que estoy yo [al frente de Renfe] y que está Borell como ministro [de Transportes, hoy Fomento], y esto de las Cercanías traspasarlo a Cataluña", declaró Sala a la Cadena SER. Y añadió que la respuesta fue negativa: "Me dijeron: 'Mira, de momento, mejor no liarnos'. Esto era de una manera oficiosa", precisó la ex presidenta de Renfe para ironizar "como luego se puso de moda decir, me respondieron: 'Eso ahora no toca".
La propia Sala aventuró el por qué de la negativa: "Al principio la Generalitat tenía muchas competencias a mitad de camino y esto de los trenes todo el mundo sabe que es un problema, que no es fácil gestionar. No les hacia demasiada ilusión. Aquí siempre ha habido una competencia ferroviaria, lo que les daba mucho trabajo y responsabilidad, de modo que debieron decir que mejor hacer las cosas poco a poco. Supongo".
Fuentes de la dirección de CiU negaron ayer la existencia de ningún contacto "oficial" con Renfe para evaluar el traspaso. Las mismas fuentes afirman no tener "constancia" de contactos oficiosos.
Por parte de CiU, quien más se batió el cobre por Cercanías fue Pere Macias, hoy senador, y consejero de Política Territorial durante unos años. Macias aludió incluso a la sentencia en una conferencia pronunciada en febrero de 2001. Pero su trabajo fue de hormiguita, hasta lograr que Renfe aceptara formar parte, aunque no de forma plena, de la Autoridad del Transporte Metropolitano.
Por parte del PSC fue el diputado Roberto Labandera quien ayer explicó por qué el tripartito de Pasqual Maragall tampoco pidió el traspaso de Cercanías. "En aquel momento estábamos inmersos en el debate estatutario", dijo a modo de justificación.
Ejercicio de memoria
CiU ha reclamado siempre el traspaso de Cercanías. Sobre el papel y, a veces, incluso de palabra. Jordi Pujol así se lo comunicó al entonces ministro Mariano Rajoy en febrero de 1998. Pero todo tiene un límite. Una cosa es pedir y otra, estar dispuesto a recibir. En mayo de 1999, los socialistas llevaron al Parlament una propuesta para que Cercanías fuera gestionada por una empresa catalana. No prosperó porque contó con los votos contrarios de CiU y PP.
A finales de 2001, Pasqual Maragall, que era el líder de la oposición a CiU, reclamó a los diputados nacionalistas que votaran contra los presupuestos del Estado que se discutían en el Congreso. No le hicieron caso. El motivo aducido por Maragall era que perjudicaban a Cataluña porque las inversiones eran cada vez menores. Entre las partidas que caían figuraba la destinada a Cercanías. Los 15,4 millones de 2001 se convertían en 2002 en sólo 13,1 millones.
Los usuarios de Cercanías que sufran retrasos de más de 15 minutos recibirán un billete gratis
Magdalena Álvarez anunció ayer en el Congreso la medida, que sólo se aplicará en Cataluña
LARA OTERO - Madrid - 19/04/2007
Devolución exprés del billete para los sufridos usuarios de los trenes de Cercanías de Barcelona. La ministra de Fomento, Magdalena Álvarez, anunció ayer en el Congreso de los Diputados con esa expresión que, a partir del próximo 1 de junio, aquellos usuarios que sufran retrasos superiores a los 15 minutos recibirán un billete para el mismo trayecto que habían efectuado. La medida es de cáracter indefinido.
Álvarez desveló sus planes, que sólo se aplicarán en Cataluña, mientras respondía a una pregunta del diputado Joan Herrera, de Iniciativa per Catalunya Verds, quien a su vez solicitó a la ministra el plan de modernización de la red de Cercanías de Renfe, con una inversión y un "calendario" antes de un mes, para debatirlo y votarlo posteriormente en la Comisión de Fomento de la Cámara Baja.
Hasta ahora, sólo se compensaba al usuario si la demora era superior a una hora con el 50% del importe del billete, y con el 100% si el retraso superaba los 90 minutos.
Ese criterio seguirá valiendo para las Cercanías del resto de España, ya que esta "medida excepcional" responde a un intento de Renfe de paliar los efectos que las obras del tren de alta velocidad (AVE) en la capital catalana están causando en los trenes del área metropolitana, según dijo la ministra. Una información que no coincide con la ofrecida por el consejero de Política Territorial, Joaquim Nadal, en el Parlament. Nadal dijo que sólo el 7% de las averías de Renfe, que han afectado a un millón y medio de usuarios, se deben a las obras del AVE.
El procedimiento para recibir el billete de compensación consiste en dirigirse a las taquillas de la estación correspondiente y solicitar un documento que justifique el retraso. Con ese papel, el usuario dispone de un mes para solicitar el billete gratuito, que será válido durante otro mes más.
Una portavoz de Renfe explica que el justificante del retraso que actualmente se puede descargar de Internet para presentarlo ante la empresa del usuario afectado no servirá de momento para la obtención del nuevo billete y que se está estudiando cómo poder hacerlo telemáticamente.
AVUI 19.04.07
transports
Foment promet ara un retorn ràpid del bitllet de Renfe
Ho anuncia abans de les eleccions i després de nou mesos de caos La mesura s'aplicarà a partir de juny
Quim Torrent
A només un mes de les eleccions municipals, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va fer un anunci que des de fa nou mesos els usuaris de Rodalies de Barcelona reclamen. Responent a una interpel·lació d'ICV al Congrés, la ministra va prometre "un retorn exprés del bitllet de Renfe quan el tren arribi amb més de 15 minuts de retard". La mesura, que es començarà a aplicar a partir del juny, consistirà a regalar un bitllet senzill als usuaris de la companyia quan es produeixin els retards.
L'acollida entre els usuaris, però, és força freda ja que la mesura arriba nou mesos després de començar el caos a la xarxa i quan ja no es produeixen tantes avaries. A més a més, tots els usuaris habituals utilitzen abonaments, per la qual cosa un bitllet senzill serveix de ben poc. Fa uns mesos, el Síndic de Greuges va demanar que es regalessin abonaments.
Fins ara el retorn del preu del bitllet ha funcionat especialment malament. Les cues que s'acumulen a les estacions, la pressa dels usuaris per anar a la feina i el fet que Renfe només retorna el bitllet si el tren arriba amb més de 90 minuts de retards han fet que només s'hagin presentat 8.425 reclamacions en aquests nou mesos. Aquest nombre tan baix -cada dia hi ha 400.000 persones que utilitzen el servei-, però, no ha impedit que encara s'hagin de retornar la meitat dels bitllets reclamats.
En la seva compareixença al Congrés la ministra es va tornar a mostrar orgullosa de la seva gestió i no va reconèixer pràcticament cap error, tot i el tercer grau a què la va sotmetre el diputat ecosocialista Joan Herrera. Álvarez va reconèixer que dels més de 200 quilòmetres de xarxa de ferrocarril de rodalia que hi ha, només s'ha instal·lat la nova catenària en 51. Això sí, en els pròxims mesos Foment licitarà la substitució de l'antiga catenària en 74 quilòmetres més. Álvarez, que un cop més va donar la culpa del mal estat de la xarxa catalana al PP, també va anunciar l'acceleració dels tràmits pel desdoblament de la línia de Vic fins a la Garriga.
Per la seva banda, Herrera va demanar a la ministra que presentés les millores perquè "es discuteixin i s'aprovin al Congrés, perquè ningú es fia de les promeses del ministeri de Foment". Ironitzant sobre la broma que va fer Álvarez en un programa de ràdio en què reclamava "un monument si el TGV arribava el 2007", Herrera li va assegurar que "no s'esperi" que els usuaris de Rodalies l'hi facin.
EL PERIÓDICO 19.04.07
CiU i el PP van rebutjar el 1999 que Catalunya gestionés Rodalies
• L'expresidenta de Renfe Mercè Sala assegura que Pujol no va acceptar la cessió de la xarxa el 1993
• Macias afirma que quan va ser conseller va reclamar la transferència, però que la prioritat era l'AVE
JOSEP TORDERABARCELONA
El 12 de maig de 1999, CiU i el PP van unir els seus vots al Parlament per impedir que s'estudiés la possibilitat que una empresa integrada per les diferents administracions catalanes gestionés el servei de Rodalies de Renfe. La proposta va ser presentada pel PSC a la Comissió de Política Territorial de la Cambra catalana i va comptar amb el suport d'ERC i Iniciativa.El PP, que llavors governava a Espanya, va justificar el seu vot en contra amb l'argument que Rodalies ja funcionava bé i que era millor "no tocar res". Per la seva part, CiU, que recolzava l'Executiu de José María Aznar, va rebutjar la proposta perquè considerava que les competències d'aquest servei havien de ser traspassades a la Generalitat i no a una empresa d'aquest tipus.OFERTA DE BORRELLL'expresidenta de Renfe Mercè Sala va explicar ahir que en el bienni 1993-1994 va expressar "oficiosament" a l'Executiu català la seva predisposició i la del llavors ministre d'Obres Públiques i Transports, Josep Borrell, a cedir la gestió d'aquest servei. Sala va explicar a EL PERIÓDICO que l'oferta va ser rebutjada pel Govern de Pujol.Fonts de CiU van replicar a l'expresidenta de Renfe que no hi va haver converses oficials sobre aquest tema, que no els consta que n'hi hagués d'oficioses, i van precisar que els contactes entre governs sobre aquest tipus d'assumptes, únicament tenen validesa si són oficials.PETICIONS NO ATESESUns anys després, l'1 de febrer de 1998, Pujol es va reunir amb Mariano Rajoy, llavors ministre d'Administracions Públiques. El president li va presentar una llista de 72 peticions de transferències, entre les quals hi havia la del servei de Rodalies. La resposta de Rajoy va ser negativa, cosa que no va impedir que CiU seguís donant el seu suport a Aznar.El novembre del 2001, Pasqual Maragall, com a líder de l'oposició, va reclamar, en va, als diputats de CiU al Congrés que votessin en contra dels Pressupostos de l'Estat presentats pel Govern del PP. El líder socialista es basava en el fet que les inversions previstes a Madrid eren un 40% superiors a les anunciades per a Catalunya.El grup de CiU, al capdavant del qual hi havia l'ara candidat a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, va acabar recolzant uns comptes que comportaven un descens en les inversions en la xarxa de Rodalies de Barcelona, que va passar de rebre 15,4 milions el 2001 a 13,1 milions en les previsions per al 2002. En relació amb l'aeroport, CiU va recolzar una inversió de 1.234,8 milions d'euros per a l'aeroport de Barajas, mentre es dedicaven 379,4 milions per al del Prat.Encara que l'Estatut de 1979 ja donava a la Generalitat competències exclusives sobre els serveis de Rodalies i una sentència del Tribunal Constitucional del novembre del 2002 va corroborar aquesta exclusivitat, les demandes a favor del traspàs d'aquest servei van ser esporàdiques i poc insistents tant per part del Govern com de l'oposició catalana. Diversos dirigents de CiU van reiterar ahir que les seves reclamacions van ser desateses tant pels governs del PSOE com els del PP.L'AVE, PRIORITARIEn aquest sentit, Pere Macias va explicar a aquest diari que en la seva etapa de conseller de Política Territorial i Obres Públiques va lluitar per obtenir aquest traspàs, però que va topar amb l'oposició frontal del Govern que presidia Aznar.Macias admet, no obstant, que en aquell moment la prioritat del debat entre les dues administracions era el traçat de l'AVE. L'avui senador cita com a prova del fet que considerava necessari obtenir la gestió de Rodalies una conferència que va pronunciar sobre el tema el febrer del 2001 al Col.legi d'Enginyers, en què va reclamar una ràpida liberalització del sector ferroviari a Espanya, acompanyada per una descentralització de l'autoritat cap a les autonomies i les regions metropolitanes.
Els nacionalistes insisteixen que no van tenir opció d'obtenir el traspàs
EL PERIÓDICO
El portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, va afirmar ahir que és "una falsedat" que els governs nacionalistes tinguessin opció d'aconseguir el traspàs de la gestió de Rodalies gràcies a la sentència del Tribunal Constitucional que el 1996 va reiterar que es tractava d'una competència exclusiva de la Generalitat. Puig va afirmar que fins a l'entrada en vigor de l'actual Estatut, l'Estat es va reservar el dret a conservar aquesta competència.Puig va afirmar que els diferents governs de Jordi Pujol la van intentar aconseguir, però va advertir que l'èxit o el fracàs de l'empresa depenia únicament de la voluntat del Govern de torn, i va assegurar que cap dels executius, tant del PSOE com del PP, es van mostrar a favor de transferir a la Generalitat la gestió de Rodalies.
Montilla promet Rodalies i el Prat en aquest mandat
• El president garanteix també a Mas i Piqué que es farà el quart cinturó
MARC ANDREUBARCELONA
Potser no amb la premura que l'oposició exigeix ara ni amb l'optimista termini de sis mesos que es va marcar el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira. Però la gestió del servei ferroviari de Rodalies per part de la Generalitat, així com la "gestió consorciada del Prat" i el "traspàs dels aeroports menors" es materialitzarà "en aquesta legislatura", segons va dir ahir el president José Montilla al Parlament.El desplegament de l'Estatut i, associat a ell, el debat sobre les grans infraestructures de transport va marcar la sessió de control al Govern i el debat als passadissos de la Cambra durant un ple en què es van tramitar els projectes de llei de contractes de conreu, Consell de la Cultura, Centre d'Estudis d'Opinió i la nova corporació audiovisual.En resposta al portaveu d'ERC, Joan Ridao --que va combinar autocrítica amb pressió independentista i va citar Lenin per dir que "no es pot ser més radical que la realitat"--, Montilla va reiterar el missatge contundent llançat la setmana passada a Madrid i dilluns després de la comissió Estat-Generalitat. És a dir: l'Estatut s'està desplegant de forma "àgil i eficaç" i, com que és una llei que obliga tant la Generalitat com "el Govern d'Espanya", no acceptarà "dilacions injustificades".COHESIÓ A PROVAPrecisament d'admetre dilacions, però sobre el quart cinturó, va acusar l'oposició Montilla, tractant de mostrar la falta de cohesió en el Govern. Després d'elogiar un article al líder del PP, Josep Piqué, amb propostes sobre l'aeroport del Prat, el president li va garantir que la infraestructura viària --a la qual s'oposen ICV-EUiA i, no tant, ERC-- es farà.Montilla l'hi va repetir al líder de CiU, Artur Mas, i va esgrimir com a prova un tram del quart cinturó "adjudicat el 30 de març". El president va posar en el mateix paquet de promeses els aeroports i Rodalies. Però Mas no va entrar a discutir Renfe amb Montilla i tots dos es van embrancar en una polèmica sobre qui respecta més l'altre.
Rodalies tornarà el bitllet si el retard supera el quart d'hora
• La mesura s'aplicarà, només a Catalunya, a partir de l'1 de juny com a compensació per les avaries
• Els passatgers hauran de sol.licitar un nou tiquet per al mateix trajecte a l'estació de destinació
MANUEL VILASERÓMADRID
¿Un mer gest de desgreuge o una compensació substancial? Sigui quina sigui la interpretació que se'n faci, la veritat és que a partir de l'1 de juny la companyia Renfe entregarà de manera immediata un bitllet per al mateix trajecte a tots els usuaris de Rodalies de Barcelona si el seu tren arriba amb més de 15 minuts de retard. Així ho va anunciar ahir la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, que va destacar que amb la mesura es multiplica per sis el grau d'exigència del compromís de puntualitat que regeix actualment.El procediment que hauran de seguir els passatgers afectats serà molt simple. Quan arribin a l'estació de destinació, hauran de presentar el bitllet cancel.lat al personal habilitat per Renfe, entre aquest els actuals nous informadors. Aquests entregaran un document justificatiu del retard, que el viatger podrà canviar immediatament a la finestreta per un tiquet per al mateix trajecte. Si decideix no fer-ho en el mateix moment, disposarà d'un termini de 15 dies. El nou bitllet caducarà al cap d'un mes.8.000 RECLAMACIONSEl sistema vigent estableix que el viatger té dret a rebre una compensació del 50% de l'import del bitllet per endarreriments de més de 60 minuts i del 100% per endarreriments superiors a 90 minuts o la cancel.lació del viatge. Per aquest mecanisme s'han atès des del mes de setembre passat 8.425 reclamacions avaluades en 10.200 euros, dels quals ja s'han tornat la meitat.La ministra va destacar que es tracta d'una mesura "excepcional i extraordinària", que no només augmenta la quantia de la compensació, sinó que la fa "més ràpida i simplificada" que el sistema actual. Renfe ho denominarà devolució exprés. A les xarxes de Rodalies de la resta de les grans ciutats no s'aplicarà, almenys de moment. Si no entra en vigor fins a l'1 de juny, és perquè la companyia ferroviària necessita una mica de temps per "establir els mecanismes adequats".Álvarez va fer públic l'anunci durant la resposta parlamentària a una interpel.lació del diputat d'ICV Joan Herrera sobre el caos de Rodalies. Aquest es va mostrar parcialment satisfet per les mesures que s'estan prenent --la devolució del bitllet l'havia proposat ell mateix en un debat celebrat anteriorment--, encara que va retreure que "s'hagin pres massa tard".Una vegada finalitzat el debat, el president de Renfe, José Salgueiro, va explicar als passadissos del Congrés que la devolució exprés es pot convertir en un sistema permanent que funcionarà una vegada s'hagi superat la successió d'avaries. "És una mostra de l'aposta de la companyia per la qualitat del servei". Salgueiro és conscient que l'import del bitllet no és un factor important a Rodalies perquè el que realment volen els passatgers és arribar a temps. De tota manera, establir "un compromís de puntualitat tan exigent" sí que és un signe que Renfe posa el llistó alt, va afegir.El fet que la devolució s'efectuï en bitllets i no en diners va precisament en aquesta línia dirigida a recompensar els usuaris que utilitzen de manera habitual Rodalies.
EL PUNT 19.04.07
renfe anuncia ara que tornarà el bitllet als viatgers de Rodalies que facin 15 minuts tardA partir de l'1 de juny es compensarà els usuaris amb el lliurament immediat d'un bitllet del mateix recorregutD. MARÍN AGÈNCIES. BarcelonaLa ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va anunciar ahir un nou sistema de compensació immediata per als viatgers de Rodalies de Barcelona que pateixin retards de més de quinze minuts a partir de l'1 de juny. Els usuaris afectats rebran de manera immediata un bitllet per al mateix recorregut. Actualment, els viatgers que arriben tard tenen dret a la devolució del 50% del preu del bitllet si el retard és de 60 minuts o més, i del 100% si el retard és de més d'hora i mitja. Només 8.425 usuaris han fet reclamacions per retards a Rodalies, segons la ministra, amb un cost de 10.200 euros en total, tot i que les avaries que hi ha hagut des de l'octubre han afectat 1,5 milions de passatgers, segons les dades del conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal.
Magdalena Álvarez ho va anunciar per sorpresa, durant una resposta parlamentària al Congrés. El diputat d'ICV Joan Herrera li havia formulat una interpel·lació sobre el mal funcionament del servei de Rodalies a Barcelona i per la necessitat d'establir en el termini d'un mes el calendari i la inversió d'un pla de modernització del servei abans d'emprendre el seu traspàs a la Generalitat.
La ministra es va treure de sobre el cas amb l'anunci d'aquest nou sistema de compensació immediata als usuaris, que només s'aplicarà de manera «excepcional» a Rodalies de Barcelona en atenció a la situació que està patint el servei durant els últims mesos. Tot i això, Álvarez va restar importància a aquestes avaries i va dir que s'han produït a Rodalies de Barcelona 8.425 reclamacions d'usuaris per avaries, per un import de 10.200 euros. Ja se n'han entregat un 50%, segons va dir la ministra. Cal tenir en compte que actualment només tenen dret a reclamació els retards de més de 60 minuts, amb un 50% de l'import, i de 90 minuts, amb el 100% de l'import.
Segons va explicar la ministra, el nou sistema de compensació s'aplicarà a partir de l'1 de juny i tindrà caràcter immediat per a l'usuari afectat per retards de més de 15 minuts. Aquests viatgers podran rebre in situ un bitllet equivalent al trajecte realitzat.
MESURA SENSE CONCRETAR La ministra no va donar anit més detalls durant la intervenció parlamentària. I és que hi ha estacions de Rodalies on els bitllets només es dispensen amb màquines automàtiques, si en aquests cassos s'habilitaran finestretes d'atenció al públic especials per evitar que al retard del tren s'hi sumi el retard de fer cua per reclamar la compensació, ni tampoc com s'aplicarà aquesta mesura als trens que circulen a partir de les 9 del vespre, quan el servei d'atenció a l'usuari i de dispensar bitllets està tancat a gairebé totes les estacions.
De tot això no en sabien res al servei de premsa de Renfe a Catalunya, que ahir al vespre es va limitar a ratificar l'anunci de la ministra però sense poder donar cap informació sobre la proposta.
Segons les dades del govern de la Generalitat, que reclama el traspàs de Rodalies en aplicació del nou Estatut, la sèrie contínua d'avaries del servei des de l'octubre passat han afectat a un total d'1,5 milions de viatgers. Suposant que la mitjana dels trajectes afectats fossin de dues zones, la compensació d'1,5 milions de viatgers amb un bitllet d'1,35 euros tindran un cost de 2.025.000 euros per a la companyia ferroviària, en cas d'aplicar-se ja aquesta compensació pels retards.
D'altra banda, el sindicat de maquinistes Semaf va denunciar ahir que aquest cap de setmana s'han repetit els incidents i bretolades als primers trens del matí, a la línia C-2. Els maquinistes demanen més seguretat als trens de la nit i matinada dels caps de setmana.
F. ARROYO / M. NOGUER - Barcelona - 19/04/2007
En 1993, la entonces presidenta de Renfe, Mercè Sala, ofreció al Gobierno catalán el traspaso de Cercanías. La respuesta fue negativa. Sala contaba con quien en aquel momento era ministro de Transportes, José Borell, pero las conversaciones no progresaron ante la negativa del Ejecutivo de Jordi Pujol, que no dio explicaciones precisas pero sugirió que tenía otras prioridades, según explicó ayer Sala. Fue Felip Puig quien ayer tuvo que lidiar con la polémica en nombre de Convergència i Unió. Y no dudó en calificar de "falso" que el Constitucional abriera la puerta al traspaso.
La sentencia del Tribunal Constitucional de 1996 que establecía que la ordenación de los servicios de Cercanías eran competencia de la Generalitat voló ayer por los aires en el Parlament, lanzada desde unos escaños a otros. En la sala de plenos la citó el presidente José Montilla, pero Artur Mas, hoy líder de la oposición y responsable de transportes cuando se produjo el fallo del tribunal, no quiso saber nada del asunto y evitó entrar al trapo.
Previamente, en cambio, Mas hizo que saliera a la palestra el portavoz del grupo, Felip Puig, a sugerir que la interpretación de la sentencia no es tan lineal como parece y que, después de todo, el Gobierno central tenía la potestad de quedarse las competencias, a pesar de que CiU las deseara. Una opinión radicalmente diferente de la que mantenía el propio Puig en 2003 sobre que las competencias eran de la Generalitat sin discusión, de modo que el Gobierno catalán estaba dispuesto a adelantar una parta de 150 millones de euros necesarios para adecentar la línea de Puigcerdà, ya que el artículo 9.15 del Estatuto de 1979 reconocía, decía entonces, que la Generalitat tiene competencias sobre las líneas y los servicios que están circunscritos a Cataluña.
El Gobierno central, en general, se ha mostrado reticente al traspaso. Al menos, después de la sentencia, en los años del Gobierno del Partido Popular. La leyenda urbana sostiene que antes también. De hecho, Puig acusó ayer directamente a los socialistas de haber bloqueado repetidamente el traspaso.
En plena polémica, Mercè Sala, entonces presidenta de Renfe, decidió ayer romper su habitual silencio respecto al pasado para explicar que ella misma había ofrecido al Gobierno catalán, en 1993, abordar de forma seria el traspaso de Cercanías.
"Podríamos aprovechar de que estoy yo [al frente de Renfe] y que está Borell como ministro [de Transportes, hoy Fomento], y esto de las Cercanías traspasarlo a Cataluña", declaró Sala a la Cadena SER. Y añadió que la respuesta fue negativa: "Me dijeron: 'Mira, de momento, mejor no liarnos'. Esto era de una manera oficiosa", precisó la ex presidenta de Renfe para ironizar "como luego se puso de moda decir, me respondieron: 'Eso ahora no toca".
La propia Sala aventuró el por qué de la negativa: "Al principio la Generalitat tenía muchas competencias a mitad de camino y esto de los trenes todo el mundo sabe que es un problema, que no es fácil gestionar. No les hacia demasiada ilusión. Aquí siempre ha habido una competencia ferroviaria, lo que les daba mucho trabajo y responsabilidad, de modo que debieron decir que mejor hacer las cosas poco a poco. Supongo".
Fuentes de la dirección de CiU negaron ayer la existencia de ningún contacto "oficial" con Renfe para evaluar el traspaso. Las mismas fuentes afirman no tener "constancia" de contactos oficiosos.
Por parte de CiU, quien más se batió el cobre por Cercanías fue Pere Macias, hoy senador, y consejero de Política Territorial durante unos años. Macias aludió incluso a la sentencia en una conferencia pronunciada en febrero de 2001. Pero su trabajo fue de hormiguita, hasta lograr que Renfe aceptara formar parte, aunque no de forma plena, de la Autoridad del Transporte Metropolitano.
Por parte del PSC fue el diputado Roberto Labandera quien ayer explicó por qué el tripartito de Pasqual Maragall tampoco pidió el traspaso de Cercanías. "En aquel momento estábamos inmersos en el debate estatutario", dijo a modo de justificación.
Ejercicio de memoria
CiU ha reclamado siempre el traspaso de Cercanías. Sobre el papel y, a veces, incluso de palabra. Jordi Pujol así se lo comunicó al entonces ministro Mariano Rajoy en febrero de 1998. Pero todo tiene un límite. Una cosa es pedir y otra, estar dispuesto a recibir. En mayo de 1999, los socialistas llevaron al Parlament una propuesta para que Cercanías fuera gestionada por una empresa catalana. No prosperó porque contó con los votos contrarios de CiU y PP.
A finales de 2001, Pasqual Maragall, que era el líder de la oposición a CiU, reclamó a los diputados nacionalistas que votaran contra los presupuestos del Estado que se discutían en el Congreso. No le hicieron caso. El motivo aducido por Maragall era que perjudicaban a Cataluña porque las inversiones eran cada vez menores. Entre las partidas que caían figuraba la destinada a Cercanías. Los 15,4 millones de 2001 se convertían en 2002 en sólo 13,1 millones.
Los usuarios de Cercanías que sufran retrasos de más de 15 minutos recibirán un billete gratis
Magdalena Álvarez anunció ayer en el Congreso la medida, que sólo se aplicará en Cataluña
LARA OTERO - Madrid - 19/04/2007
Devolución exprés del billete para los sufridos usuarios de los trenes de Cercanías de Barcelona. La ministra de Fomento, Magdalena Álvarez, anunció ayer en el Congreso de los Diputados con esa expresión que, a partir del próximo 1 de junio, aquellos usuarios que sufran retrasos superiores a los 15 minutos recibirán un billete para el mismo trayecto que habían efectuado. La medida es de cáracter indefinido.
Álvarez desveló sus planes, que sólo se aplicarán en Cataluña, mientras respondía a una pregunta del diputado Joan Herrera, de Iniciativa per Catalunya Verds, quien a su vez solicitó a la ministra el plan de modernización de la red de Cercanías de Renfe, con una inversión y un "calendario" antes de un mes, para debatirlo y votarlo posteriormente en la Comisión de Fomento de la Cámara Baja.
Hasta ahora, sólo se compensaba al usuario si la demora era superior a una hora con el 50% del importe del billete, y con el 100% si el retraso superaba los 90 minutos.
Ese criterio seguirá valiendo para las Cercanías del resto de España, ya que esta "medida excepcional" responde a un intento de Renfe de paliar los efectos que las obras del tren de alta velocidad (AVE) en la capital catalana están causando en los trenes del área metropolitana, según dijo la ministra. Una información que no coincide con la ofrecida por el consejero de Política Territorial, Joaquim Nadal, en el Parlament. Nadal dijo que sólo el 7% de las averías de Renfe, que han afectado a un millón y medio de usuarios, se deben a las obras del AVE.
El procedimiento para recibir el billete de compensación consiste en dirigirse a las taquillas de la estación correspondiente y solicitar un documento que justifique el retraso. Con ese papel, el usuario dispone de un mes para solicitar el billete gratuito, que será válido durante otro mes más.
Una portavoz de Renfe explica que el justificante del retraso que actualmente se puede descargar de Internet para presentarlo ante la empresa del usuario afectado no servirá de momento para la obtención del nuevo billete y que se está estudiando cómo poder hacerlo telemáticamente.
AVUI 19.04.07
transports
Foment promet ara un retorn ràpid del bitllet de Renfe
Ho anuncia abans de les eleccions i després de nou mesos de caos La mesura s'aplicarà a partir de juny
Quim Torrent
A només un mes de les eleccions municipals, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va fer un anunci que des de fa nou mesos els usuaris de Rodalies de Barcelona reclamen. Responent a una interpel·lació d'ICV al Congrés, la ministra va prometre "un retorn exprés del bitllet de Renfe quan el tren arribi amb més de 15 minuts de retard". La mesura, que es començarà a aplicar a partir del juny, consistirà a regalar un bitllet senzill als usuaris de la companyia quan es produeixin els retards.
L'acollida entre els usuaris, però, és força freda ja que la mesura arriba nou mesos després de començar el caos a la xarxa i quan ja no es produeixen tantes avaries. A més a més, tots els usuaris habituals utilitzen abonaments, per la qual cosa un bitllet senzill serveix de ben poc. Fa uns mesos, el Síndic de Greuges va demanar que es regalessin abonaments.
Fins ara el retorn del preu del bitllet ha funcionat especialment malament. Les cues que s'acumulen a les estacions, la pressa dels usuaris per anar a la feina i el fet que Renfe només retorna el bitllet si el tren arriba amb més de 90 minuts de retards han fet que només s'hagin presentat 8.425 reclamacions en aquests nou mesos. Aquest nombre tan baix -cada dia hi ha 400.000 persones que utilitzen el servei-, però, no ha impedit que encara s'hagin de retornar la meitat dels bitllets reclamats.
En la seva compareixença al Congrés la ministra es va tornar a mostrar orgullosa de la seva gestió i no va reconèixer pràcticament cap error, tot i el tercer grau a què la va sotmetre el diputat ecosocialista Joan Herrera. Álvarez va reconèixer que dels més de 200 quilòmetres de xarxa de ferrocarril de rodalia que hi ha, només s'ha instal·lat la nova catenària en 51. Això sí, en els pròxims mesos Foment licitarà la substitució de l'antiga catenària en 74 quilòmetres més. Álvarez, que un cop més va donar la culpa del mal estat de la xarxa catalana al PP, també va anunciar l'acceleració dels tràmits pel desdoblament de la línia de Vic fins a la Garriga.
Per la seva banda, Herrera va demanar a la ministra que presentés les millores perquè "es discuteixin i s'aprovin al Congrés, perquè ningú es fia de les promeses del ministeri de Foment". Ironitzant sobre la broma que va fer Álvarez en un programa de ràdio en què reclamava "un monument si el TGV arribava el 2007", Herrera li va assegurar que "no s'esperi" que els usuaris de Rodalies l'hi facin.
EL PERIÓDICO 19.04.07
CiU i el PP van rebutjar el 1999 que Catalunya gestionés Rodalies
• L'expresidenta de Renfe Mercè Sala assegura que Pujol no va acceptar la cessió de la xarxa el 1993
• Macias afirma que quan va ser conseller va reclamar la transferència, però que la prioritat era l'AVE
JOSEP TORDERABARCELONA
El 12 de maig de 1999, CiU i el PP van unir els seus vots al Parlament per impedir que s'estudiés la possibilitat que una empresa integrada per les diferents administracions catalanes gestionés el servei de Rodalies de Renfe. La proposta va ser presentada pel PSC a la Comissió de Política Territorial de la Cambra catalana i va comptar amb el suport d'ERC i Iniciativa.El PP, que llavors governava a Espanya, va justificar el seu vot en contra amb l'argument que Rodalies ja funcionava bé i que era millor "no tocar res". Per la seva part, CiU, que recolzava l'Executiu de José María Aznar, va rebutjar la proposta perquè considerava que les competències d'aquest servei havien de ser traspassades a la Generalitat i no a una empresa d'aquest tipus.OFERTA DE BORRELLL'expresidenta de Renfe Mercè Sala va explicar ahir que en el bienni 1993-1994 va expressar "oficiosament" a l'Executiu català la seva predisposició i la del llavors ministre d'Obres Públiques i Transports, Josep Borrell, a cedir la gestió d'aquest servei. Sala va explicar a EL PERIÓDICO que l'oferta va ser rebutjada pel Govern de Pujol.Fonts de CiU van replicar a l'expresidenta de Renfe que no hi va haver converses oficials sobre aquest tema, que no els consta que n'hi hagués d'oficioses, i van precisar que els contactes entre governs sobre aquest tipus d'assumptes, únicament tenen validesa si són oficials.PETICIONS NO ATESESUns anys després, l'1 de febrer de 1998, Pujol es va reunir amb Mariano Rajoy, llavors ministre d'Administracions Públiques. El president li va presentar una llista de 72 peticions de transferències, entre les quals hi havia la del servei de Rodalies. La resposta de Rajoy va ser negativa, cosa que no va impedir que CiU seguís donant el seu suport a Aznar.El novembre del 2001, Pasqual Maragall, com a líder de l'oposició, va reclamar, en va, als diputats de CiU al Congrés que votessin en contra dels Pressupostos de l'Estat presentats pel Govern del PP. El líder socialista es basava en el fet que les inversions previstes a Madrid eren un 40% superiors a les anunciades per a Catalunya.El grup de CiU, al capdavant del qual hi havia l'ara candidat a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, va acabar recolzant uns comptes que comportaven un descens en les inversions en la xarxa de Rodalies de Barcelona, que va passar de rebre 15,4 milions el 2001 a 13,1 milions en les previsions per al 2002. En relació amb l'aeroport, CiU va recolzar una inversió de 1.234,8 milions d'euros per a l'aeroport de Barajas, mentre es dedicaven 379,4 milions per al del Prat.Encara que l'Estatut de 1979 ja donava a la Generalitat competències exclusives sobre els serveis de Rodalies i una sentència del Tribunal Constitucional del novembre del 2002 va corroborar aquesta exclusivitat, les demandes a favor del traspàs d'aquest servei van ser esporàdiques i poc insistents tant per part del Govern com de l'oposició catalana. Diversos dirigents de CiU van reiterar ahir que les seves reclamacions van ser desateses tant pels governs del PSOE com els del PP.L'AVE, PRIORITARIEn aquest sentit, Pere Macias va explicar a aquest diari que en la seva etapa de conseller de Política Territorial i Obres Públiques va lluitar per obtenir aquest traspàs, però que va topar amb l'oposició frontal del Govern que presidia Aznar.Macias admet, no obstant, que en aquell moment la prioritat del debat entre les dues administracions era el traçat de l'AVE. L'avui senador cita com a prova del fet que considerava necessari obtenir la gestió de Rodalies una conferència que va pronunciar sobre el tema el febrer del 2001 al Col.legi d'Enginyers, en què va reclamar una ràpida liberalització del sector ferroviari a Espanya, acompanyada per una descentralització de l'autoritat cap a les autonomies i les regions metropolitanes.
Els nacionalistes insisteixen que no van tenir opció d'obtenir el traspàs
EL PERIÓDICO
El portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, va afirmar ahir que és "una falsedat" que els governs nacionalistes tinguessin opció d'aconseguir el traspàs de la gestió de Rodalies gràcies a la sentència del Tribunal Constitucional que el 1996 va reiterar que es tractava d'una competència exclusiva de la Generalitat. Puig va afirmar que fins a l'entrada en vigor de l'actual Estatut, l'Estat es va reservar el dret a conservar aquesta competència.Puig va afirmar que els diferents governs de Jordi Pujol la van intentar aconseguir, però va advertir que l'èxit o el fracàs de l'empresa depenia únicament de la voluntat del Govern de torn, i va assegurar que cap dels executius, tant del PSOE com del PP, es van mostrar a favor de transferir a la Generalitat la gestió de Rodalies.
Montilla promet Rodalies i el Prat en aquest mandat
• El president garanteix també a Mas i Piqué que es farà el quart cinturó
MARC ANDREUBARCELONA
Potser no amb la premura que l'oposició exigeix ara ni amb l'optimista termini de sis mesos que es va marcar el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira. Però la gestió del servei ferroviari de Rodalies per part de la Generalitat, així com la "gestió consorciada del Prat" i el "traspàs dels aeroports menors" es materialitzarà "en aquesta legislatura", segons va dir ahir el president José Montilla al Parlament.El desplegament de l'Estatut i, associat a ell, el debat sobre les grans infraestructures de transport va marcar la sessió de control al Govern i el debat als passadissos de la Cambra durant un ple en què es van tramitar els projectes de llei de contractes de conreu, Consell de la Cultura, Centre d'Estudis d'Opinió i la nova corporació audiovisual.En resposta al portaveu d'ERC, Joan Ridao --que va combinar autocrítica amb pressió independentista i va citar Lenin per dir que "no es pot ser més radical que la realitat"--, Montilla va reiterar el missatge contundent llançat la setmana passada a Madrid i dilluns després de la comissió Estat-Generalitat. És a dir: l'Estatut s'està desplegant de forma "àgil i eficaç" i, com que és una llei que obliga tant la Generalitat com "el Govern d'Espanya", no acceptarà "dilacions injustificades".COHESIÓ A PROVAPrecisament d'admetre dilacions, però sobre el quart cinturó, va acusar l'oposició Montilla, tractant de mostrar la falta de cohesió en el Govern. Després d'elogiar un article al líder del PP, Josep Piqué, amb propostes sobre l'aeroport del Prat, el president li va garantir que la infraestructura viària --a la qual s'oposen ICV-EUiA i, no tant, ERC-- es farà.Montilla l'hi va repetir al líder de CiU, Artur Mas, i va esgrimir com a prova un tram del quart cinturó "adjudicat el 30 de març". El president va posar en el mateix paquet de promeses els aeroports i Rodalies. Però Mas no va entrar a discutir Renfe amb Montilla i tots dos es van embrancar en una polèmica sobre qui respecta més l'altre.
Rodalies tornarà el bitllet si el retard supera el quart d'hora
• La mesura s'aplicarà, només a Catalunya, a partir de l'1 de juny com a compensació per les avaries
• Els passatgers hauran de sol.licitar un nou tiquet per al mateix trajecte a l'estació de destinació
MANUEL VILASERÓMADRID
¿Un mer gest de desgreuge o una compensació substancial? Sigui quina sigui la interpretació que se'n faci, la veritat és que a partir de l'1 de juny la companyia Renfe entregarà de manera immediata un bitllet per al mateix trajecte a tots els usuaris de Rodalies de Barcelona si el seu tren arriba amb més de 15 minuts de retard. Així ho va anunciar ahir la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, que va destacar que amb la mesura es multiplica per sis el grau d'exigència del compromís de puntualitat que regeix actualment.El procediment que hauran de seguir els passatgers afectats serà molt simple. Quan arribin a l'estació de destinació, hauran de presentar el bitllet cancel.lat al personal habilitat per Renfe, entre aquest els actuals nous informadors. Aquests entregaran un document justificatiu del retard, que el viatger podrà canviar immediatament a la finestreta per un tiquet per al mateix trajecte. Si decideix no fer-ho en el mateix moment, disposarà d'un termini de 15 dies. El nou bitllet caducarà al cap d'un mes.8.000 RECLAMACIONSEl sistema vigent estableix que el viatger té dret a rebre una compensació del 50% de l'import del bitllet per endarreriments de més de 60 minuts i del 100% per endarreriments superiors a 90 minuts o la cancel.lació del viatge. Per aquest mecanisme s'han atès des del mes de setembre passat 8.425 reclamacions avaluades en 10.200 euros, dels quals ja s'han tornat la meitat.La ministra va destacar que es tracta d'una mesura "excepcional i extraordinària", que no només augmenta la quantia de la compensació, sinó que la fa "més ràpida i simplificada" que el sistema actual. Renfe ho denominarà devolució exprés. A les xarxes de Rodalies de la resta de les grans ciutats no s'aplicarà, almenys de moment. Si no entra en vigor fins a l'1 de juny, és perquè la companyia ferroviària necessita una mica de temps per "establir els mecanismes adequats".Álvarez va fer públic l'anunci durant la resposta parlamentària a una interpel.lació del diputat d'ICV Joan Herrera sobre el caos de Rodalies. Aquest es va mostrar parcialment satisfet per les mesures que s'estan prenent --la devolució del bitllet l'havia proposat ell mateix en un debat celebrat anteriorment--, encara que va retreure que "s'hagin pres massa tard".Una vegada finalitzat el debat, el president de Renfe, José Salgueiro, va explicar als passadissos del Congrés que la devolució exprés es pot convertir en un sistema permanent que funcionarà una vegada s'hagi superat la successió d'avaries. "És una mostra de l'aposta de la companyia per la qualitat del servei". Salgueiro és conscient que l'import del bitllet no és un factor important a Rodalies perquè el que realment volen els passatgers és arribar a temps. De tota manera, establir "un compromís de puntualitat tan exigent" sí que és un signe que Renfe posa el llistó alt, va afegir.El fet que la devolució s'efectuï en bitllets i no en diners va precisament en aquesta línia dirigida a recompensar els usuaris que utilitzen de manera habitual Rodalies.
EL PUNT 19.04.07
renfe anuncia ara que tornarà el bitllet als viatgers de Rodalies que facin 15 minuts tardA partir de l'1 de juny es compensarà els usuaris amb el lliurament immediat d'un bitllet del mateix recorregutD. MARÍN AGÈNCIES. BarcelonaLa ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va anunciar ahir un nou sistema de compensació immediata per als viatgers de Rodalies de Barcelona que pateixin retards de més de quinze minuts a partir de l'1 de juny. Els usuaris afectats rebran de manera immediata un bitllet per al mateix recorregut. Actualment, els viatgers que arriben tard tenen dret a la devolució del 50% del preu del bitllet si el retard és de 60 minuts o més, i del 100% si el retard és de més d'hora i mitja. Només 8.425 usuaris han fet reclamacions per retards a Rodalies, segons la ministra, amb un cost de 10.200 euros en total, tot i que les avaries que hi ha hagut des de l'octubre han afectat 1,5 milions de passatgers, segons les dades del conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal.
Magdalena Álvarez ho va anunciar per sorpresa, durant una resposta parlamentària al Congrés. El diputat d'ICV Joan Herrera li havia formulat una interpel·lació sobre el mal funcionament del servei de Rodalies a Barcelona i per la necessitat d'establir en el termini d'un mes el calendari i la inversió d'un pla de modernització del servei abans d'emprendre el seu traspàs a la Generalitat.
La ministra es va treure de sobre el cas amb l'anunci d'aquest nou sistema de compensació immediata als usuaris, que només s'aplicarà de manera «excepcional» a Rodalies de Barcelona en atenció a la situació que està patint el servei durant els últims mesos. Tot i això, Álvarez va restar importància a aquestes avaries i va dir que s'han produït a Rodalies de Barcelona 8.425 reclamacions d'usuaris per avaries, per un import de 10.200 euros. Ja se n'han entregat un 50%, segons va dir la ministra. Cal tenir en compte que actualment només tenen dret a reclamació els retards de més de 60 minuts, amb un 50% de l'import, i de 90 minuts, amb el 100% de l'import.
Segons va explicar la ministra, el nou sistema de compensació s'aplicarà a partir de l'1 de juny i tindrà caràcter immediat per a l'usuari afectat per retards de més de 15 minuts. Aquests viatgers podran rebre in situ un bitllet equivalent al trajecte realitzat.
MESURA SENSE CONCRETAR La ministra no va donar anit més detalls durant la intervenció parlamentària. I és que hi ha estacions de Rodalies on els bitllets només es dispensen amb màquines automàtiques, si en aquests cassos s'habilitaran finestretes d'atenció al públic especials per evitar que al retard del tren s'hi sumi el retard de fer cua per reclamar la compensació, ni tampoc com s'aplicarà aquesta mesura als trens que circulen a partir de les 9 del vespre, quan el servei d'atenció a l'usuari i de dispensar bitllets està tancat a gairebé totes les estacions.
De tot això no en sabien res al servei de premsa de Renfe a Catalunya, que ahir al vespre es va limitar a ratificar l'anunci de la ministra però sense poder donar cap informació sobre la proposta.
Segons les dades del govern de la Generalitat, que reclama el traspàs de Rodalies en aplicació del nou Estatut, la sèrie contínua d'avaries del servei des de l'octubre passat han afectat a un total d'1,5 milions de viatgers. Suposant que la mitjana dels trajectes afectats fossin de dues zones, la compensació d'1,5 milions de viatgers amb un bitllet d'1,35 euros tindran un cost de 2.025.000 euros per a la companyia ferroviària, en cas d'aplicar-se ja aquesta compensació pels retards.
D'altra banda, el sindicat de maquinistes Semaf va denunciar ahir que aquest cap de setmana s'han repetit els incidents i bretolades als primers trens del matí, a la línia C-2. Els maquinistes demanen més seguretat als trens de la nit i matinada dels caps de setmana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario