24 octubre 2008

Aznar nega que hi hagi un canvi climàtic.

Encara que no ho sembli, rera els tirabuixons s'hi amaga un nou Ansar, l'Ansar ecologista.


Es transcriu l'article publicat al Diari Avui el  23/10/2008:
La fundació creada pel líder popular publica un llibre que nega el canvi del clima. L'expresident espanyol critica que es gastin milions d'euros a combatre un problema que "no sabem si afectarà o no" els nostres rebesnéts

José María Aznar va donar ahir la raó al cosí de Mariano Rajoy i, sense embuts, va negar que s'estigui produint un canvi climàtic sense precedents i, sobretot, que els humans en siguin els culpables. L'expresident espanyol va afirmar que "els apocalíptics del canvi climàtic" han creat una "nova religió que condemna a la foguera" els que pensen de manera diferent i, en nom de "la llibertat", va criticar que "es destinin milers de milions d'euros, no a pal·liar la fam al món, sinó a resoldre un problema que potser, o potser no, tindran els nostres rebesnéts". Amb la simpatia que el caracteritza, l'amic de George Bush va afirmar que estem "en un d'aquests cicles econoclimàtics que se succeeixen cada vegada que un govern socialista arriba al poder a Espanya".

Per si no havien quedat prou clares les seves idees, Aznar va afirmar que, abans de perdre el temps amb poca-soltades s'hauria de treballar en coses importants com l'ús d'una "energia neta i segura, com la nuclear" i va assegurar que es considera "un ecologista raonable i sensat, si l'ecologisme significa conservar el medi ambient".

Aznar va descobrir el seu singular ecologisme ahir a la presentació del llibre Planeta azul (no verde), on el president txec, Václav Klaus, afirma que el canvi climàtic és una invenció dirigida a acabar amb la llibertat.

Los ingenieros alertan de que el plan antisequía es insuficiente

Font: El  País

El Colegio de Caminos exige la interconexión de cuencas

FERRAN BALSELLS - Barcelona - 23/10/2008

Cataluña revivirá las urgencias de la sequía si la Generalitat no replantea sus medidas para paliar el déficit hídrico. Lo advirtió ayer el Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos mediante un documento que evalúa con dureza lo que califica de inacción del Gobierno catalán ante las carencias estructurales del territorio. El informe insiste en la necesidad de conectar la red de Tarragona con la de Barcelona y saca lustre a un viejo proyecto: sin agua del Ródano, el territorio no superará la excesiva dependencia de las precipitaciones que aporte el Mediterráneo, siempre intermitentes.

La firmeza del Colegio, reconocido experto en materia de infraestructuras que mantuvo un cauto silencio durante el episodio de sequía de la primavera, se apoya en la simple observación: el sistema hídrico catalán ha fallado un año de cada cuatro durante el último cuarto de siglo. Por más que llueva, el aumento poblacional ha igualado la demanda de agua con la capacidad de almacenaje de los embalses. Esta relación se duplica, por ejemplo, en Madrid mientras que otras localidades como Marsella la multiplican por 25. En el área de Barcelona basta una primavera seca -como ocurrió en 2005- o un otoño sin precipitaciones -lo que sucedió en 2007- para que la sequía rebrote con fuerza. La conjunción de ambas estaciones sin lluvias "haría inevitable el colapso", subraya el Colegio.

La planificación concretada por el Departamento de Medio Ambiente tras el déficit hídrico más grave de los últimos 70 años no resolverá esta situación. Los efectos de la sequía aún atenazan a la cuenca del Muga y mantienen ligeras restricciones de agua potable en el área de Barcelona. La desalinizadora de El Prat, flotador al que el consejero Francesc Baltasar se asió como a un baluarte antisequía, "no es suficiente". Las cuentas, simplemente, no cuadran: su aporte hídrico representa la sexta parte del consumo del área de Barcelona. El conjunto de desalinizadoras proyectadas por Medio Ambiente tampoco será más que "un complemento" a la solución definitiva, aún por concretarse.

Ésta pasa, según el Colegio, por la interconexión de las distintas redes hídricas de Cataluña. Ello no tiene por qué traducirse en trasvases: se trata de manejar las distintas cuencas como vasos comunicantes para aumentar la garantía del suministro. La otra clave es el trasvase del Ródano, única fuente capaz de saciar un territorio estructuralmente seco. El Colegio exige la implicación de los Gobiernos español y francés para este proyecto, del que lamenta que nunca se ha tratado "con seriedad".

La diagnosis de los ingenieros carece de proyecciones a medio plazo. No son necesarias. "El problema es urgente hoy mismo", reza el texto. Por ello reivindica una gestión que aparque los intereses partidistas. La crítica a la Generalitat es clara: anudar la planificación hídrica en torno a criterios políticos bloquea toda concreción de las infraestructuras necesarias. El Departamento Medio Ambiente declinó ayer hacer declaraciones al respecto.

El Maresme s'uneix per salvar la sorra de les platges


Els alcaldes de cada municipi plantejaran les seves solucions a la Generalitat
 
FEDE CEDÓ
MATARÓ

Les platges del Maresme minven cada any a l'hivern per la pèrdua de sorra causada pels corrents marins i altres obstacles artificials que n'impedeixen la mobilitat natural. Des de l'any 2001, els alcaldes reclamen solucions i ara s'han unit amb aquest objectiu, que podria materialitzar-se amb el recent traspàs de transferències del Govern central a la Generalitat. Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), assegura que es contemplaran totes les solucions. I precisa: "Apostem pel mínim nombre possible de transvasaments de sorra".
Els municipis del litoral sud es mostren partidaris dels espigons submergits per preservar el volum de sorra, una solució poc apta per a les platges més pròximes a la Costa Brava. "Durant l'hivern acumulem sorra en una platja que a l'estiu transvasem amb camions a una altra", detalla Ramon Llastarry, regidor de Medi Ambient de Sant Pol de Mar. A Canet de Mar fonts municipals asseguren "no tenir cap problema". Davant les diferents peculiaritats, el conseller Nadal ha optat "per contemplar totes les solucions i atendre individualment cada cas", el mateix que demanarà la comissió creada pels alcaldes al si del consell comarcal.
Manel Nadal, secretari de Mobilitat del PTOP, augura intenses negociacions amb el Ministeri de Medi Ambient per actuar conjuntament a les platges del Maresme. I posa com a exemple Arenys de Mar, on s'instal.laran dos espigons paral.lels exteriors d'usos diferents: un com a des- embocadura de la riera i un altre com a dic de contenció de sorra a la platja de la Picòrdia.

ESPIGONS A
la zona de Montgat i el Masnou s'han perdut uns quatre metres de platja que els corrents han traslladat a la platja del Coco a Badalona. Els espigons submarins ho evitarien. A Premià de Mar, la platja del Pla de l'Ós ha perdut els 50.000 metres cúbics transvasats per un vaixell draga. Vist el cas, els responsables polítics de Vilassar de Mar van paralitzar la regeneració, que preveia abocar un milió de metres cúbics de sorra.
A Cabrera de Mar es requereixen 400.000 metres cúbics de sorra. L'alcalde, Jaume Borràs, va alçar la veu en l'últim consell d'alcaldes per exigir que es compleixin les responsabilitats adquirides pels ports. Des que es va construir el port de Mataró, els municipis del sud del Maresme han perdut sorra.

23 octubre 2008

La reforma de set nusos viaris evitarà cues als accessos a BCN

Font: El Periódico

  1. • Foment licita finalment el complex pla d'enllaços entre les autopistes del Baix Llobregat i del Garraf
  2. • Les obres començaran el 2009, costaran 51 milions i inclouran un tram de 2 km d'autovia
 
RAMON COMORERA
BARCELONA

Els accessos viaris a Barcelona pel sud, des del Baix Llobregat, i la mateixa interconnexió de ciutats, infraestructures i vies ràpides de la zona necessiten accions urgents per pal.liar la creixent congestió del trànsit, que s'acosta al col.lapse a les hores punta. Fins que els grans projectes de metro i tren per a persones i mercaderies no comencin a ser realitat a mitjà i llarg termini, falta més asfalt i un redisseny d'enllaços. El Ministeri de Foment ha fet finalment un pas real per fer-ho al licitar la reclamada i complexa reforma de set nusos viaris situats entre Cornellà, Sant Boi i el Prat i la construcció de dos quilòmetres d'autovia. Objectiu: enllaçar la Ronda Litoral i l'autovia del Baix Llobregat, A-2, amb l'autopista del Garraf, C-32, i l'autovia de Castelldefels, C-31.
El procés per adjudicar aquest projecte de 51 milions, dos anys de durada i un fort impacte en la circulació mentre s'executi, es va iniciar fa pocs dies amb la mateixa discreció que ha envoltat el progressiu retard de les obres durant els últims anys. A mitjans de desembre, la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITT) obrirà les ofertes, les estudiarà i n'escollirà una. Els treballs, ara sembla que sí, començaran el primer trimestre del 2009.

ANYS DE TRAMITACIÓ
Es tracta d'un projecte que es va començar a tramitar després de la ja llunyana estrena del segon mil.lenni i que segons l'últim termini donat per Foment, el maig del 2007, s'havia d'iniciar finalment a començaments del 2008. Però tampoc. Serà, si no hi ha noves aturades, un any després. Els estudis realitzats revelen que en l'últim quadrienni, el sempre enorme volum de vehicles que circula per la zona, amb una gran presència de transport pesant, ha pujat un 19%. Les xifres són elevades. La C-32 registra aquest any a Sant Boi Sud 113.578 vehicles diaris, dels quals 5.600 són camions, davant dels 95.652 del 2004. Pel nord, al nus de Cornellà al costat del riu, la A-2 n'aporta 90.753, 4.474 camions. Fa quatre anys n'eren 76.430.
Per canalitzar millor aquesta riuada motoritzada abans que arribi al nus del Llobregat, facilitar la seva entrada a Barcelona per la C-31 i la Ronda Litoral o dirigir-la cap al Vallès i cap al nord del Baix Llobregat per l'AP-7 i la B-30 és imprescindible executar aquest projecte dispers en el territori. La seva realització més notòria és el tram d'autovia que va de Sant Boi a Cornellà, però la seva eficàcia dependrà en bona part de la prolixa llista d'accions de microcirurgia viària en forma de ramals de connexió nous o reformats i passos inferiors i superiors de més capacitat.

AMPLIACIONS
Els set nusos estratègics sobre els quals s'actuarà són els següents: Sant Boi-Cornellà, punt central del pla situat entre les dues poblacions; Cornellà, a la ribera nord del Llobregat i que doblarà l'únic carril actual d'enllaç entre la A-2 i la C-245 que causa cues endèmiques; Sant Boi Nord, accés millorat a aquesta població; Sant Boi Sud, al costat del tram de més trànsit de la C-32 que ampliarà una de les seves dues estructures; C-32 i B-201, connexió clau amb l'autovia de Castelldefels que es reforçarà; Centre Direccional, al Prat, amb passos nous i desplaçats per comunicar els dos marges de la C-31 i vials del municipi; i Mas Blau, al polígon industrial, on hi haurà dues glorietes d'unió a la ronda de Ponent.
Per poder intervenir en aquest autèntic escalèxtric s'hauran de construir un total de 23 estructures. El projecte preveu realitzar a més a la zona fins a 81 actuacions de menor importància. La intricada selva viària en què es desenvoluparan les reformes impedirà que nou puguin complir, per falta material d'espai, amb la normativa vigent en distàncies de seguretat o en carrils d'acceleració.
Aquesta mateixa complexitat farà necessari realitzar cinc desviaments provisionals de trànsit en els dos anys d'obres. El primer afectarà l'autovia de Castelldefels amb motiu d'un pas inferior. El segon es portarà a terme al nus de Sant Boi Sud connectant la C-32 i la C-245. El tercer i el quart alteraran la B-201 i la C-245 a la zona de l'enllaç de l'autopista
C-32 amb la primera aquestes carreteres. El cinquè serà al nus de Sant Boi-Cornellà per connectar amb la C-245. A més a més, en l'enllaç a dos nivells de Sant Boi Nord es tallarà el pas i es crearan rutes alternatives per sis carrers i places entre la
BV-2002 i la C-245.

El vial del port ampliat encara no té projecte al cap de sis anys de tramitació

Foment no es treu la feina de sobre pel que fa a obres a Barcelona que fa anys que són als seus despatxos. Licita ara, amb molt retard, la connexió de les autopistes del Baix Llobregat i del Garraf, però un altre pla d'enorme calat, els accessos al port, segueix a l'espera.
El projecte de l'autovia de 9,7 km que unirà la Ronda Litoral i els molls de la zona ampliada encara s'està redactant. Aquest pla, juntament amb el ramal ferroviari i l'estació de mercaderies, es tramita des del 2002. Les obres, que exigeixen totes les institucions, no podran començar fins al 2010.


 

MÉS MOBILITAT AMB LA T-SUD

 

INVERSIÓ DESCOORDINADA
La xarxa viària del Baix Llobregat es troba cada dia laborable a un pas del col.lapse, però la situació es complicarà encara més en un futur, que ara ja és immediat, amb la posada en servei de la gegant terminal Sud de l'aeroport del Prat. La construcció està en la fase final i, després d'efectuar les proves tècniques, l'obertura es preveu per a la segona meitat del 2009. La instal.lació permetrà gairebé doblar el nombre de viatgers, dels 30 milions anuals registrats a 55, segons Foment. Són
xifres d'abans de la crisi i de l'AVE, però encara que hi hagi baixades com ara, el passatge pujarà per milions i fins a la terminal no hi hauran arribat encara ni el metro ni Rodalies i la millora viària licitada es notarà el 2011.

ÚLTIM GRAN EMBÚS
L'últim embús al Baix Llobregat, amb repercussió a tota l'àrea metropolitana, va tenir lloc el maig del 2007 quan un camió va bolcar al nus del Llobregat i va tallar dos carrils entre la Ronda de Dalt i la C-32. Centenars de milers de vehicles van quedar atrapats fins a sis hores i mitja a les principals vies. Els alcaldes de Gavà, Castelldefels i Viladecans van denunciar la saturació de la C-32 i van exigir-ne l'ampliació.

06 octubre 2008

Beneficiarios de viviendas protegidas las pierden por falta de hipotecas

Font: EL PAÍS 05.10.08

Una promoción de 220 pisos en Poblenou, casi vacía al renunciar los ganadores.
Prácticamente cuatro de cada 10 adjudicatarios de una promoción de 220 pisos de precio concertado de la calle del Pallars de Barcelona se han visto obligados a renunciar al piso que les había tocado en suerte porque el banco no les ha concedido las hipotecas pactadas. Muchos de ellos ya habían firmado un precontrato con la promotora Espais y hasta habían tomado medidas de las viviendas. "Los sábados vienen muchos a ver los pisos que les han tocado, pero vivir, viven pocos", explicaba un trabajador de la promoción.

La Generalitat exige explicaciones a la banca, que no cumple un convenio firmado
Son cinco bloques que se alzan en el triángulo formado entre la Diagonal y las calles del Pallars, Provençals y Fluvià, en el corazón de las nuevas áreas de Sant Martí. Meses después de haberse terminado la promoción, siguen casi vacíos. "Se han instalado unos 16 o 17 contadores de luz, no más", apuntaba un operario. Es decir, por ahora sólo viven esas familias, algo que salta a la vista porque no se ve ni un alma: ventanas y persianas están cerradas a cal y canto. "Se están escriturando", afirmó un portavoz de la promotora, que no quiso aclarar cuántos.
Esa promoción pone en evidencia que la crisis estrangula también el mercado de la vivienda protegida concertada, un tipo intermedio entre la de protección social y el mercado libre que se creó, precisamente, para facilitar el acceso a la vivienda a quienes no pueden optar a la pública porque sus ingresos son superiores al máximo requerido pero tampoco llegan a afrontar los precios del mercado libre.
El coste para el comprador de la concertada se sitúa en torno al 70% del precio de mercado -unos 200.000 euros de media- y pueden optar a ella quienes tengan una renta que no supere 6,5 veces el IPREM (salario mínimo). El panorama no ha mejorado después de que las 10 cajas catalanas y media docena de bancos firmaran el pasado mes de julio un convenio con la Generalitat al que se le quiso dar la máxima solemnidad con la asistencia del presidente, José Montilla. Las entidades se comprometieron a destinar 12.000 millones de euros con financiación preferente para dar confianza al sector y a los ciudadanos.
Como dice el refrán, del dicho al hecho va mucho trecho. El Departamento de Medio Ambiente y Vivienda reconoció a este periódico que el pacto no se cumple. "Hay entidades que está denegando las hipotecas pese a que los adjudicatarios cumplen los requisitos", señalaron fuentes de ese departamento. No quisieron, en cambio, precisar cuántas promociones pueden estar en la misma situación que la de la calle del Pallars y qué entidades están denegando los préstamos. La secretaria de Vivienda, Carme Trilla, ha pedido explicaciones a algunas de las entidades que suscribieron el pacto. Los bancos se comprometieron a financiar hasta el 80% del valor del pisos a tipo fijo (5,7% o 5,8%) y a largo plazo (30 o 40 años). El 20% del coste restante se financiaría a tipo variable con préstamos a 10 o 20 años a un interés de salida del 6,6%.
Fuentes del Ayuntamiento de Barcelona -que realizó el sorteo de esa promoción junto con otras de alquiler social en 2007- tienen constancia de que el 36% de los adjudicatarios de los pisos de la promoción de la calle del Pallars han acabado renunciando a ellos por problemas económicos. Es decir, les deniegan los préstamos. "A la mayoría se les exige el 20% de entrada y no se les concede el crédito puente que establecía el convenio", puntualizó un portavoz municipal. Los responsables de una oficina de Caixa de Catalunya -entidad titular de la hipoteca con Espais y que tiene que subrogarla- atribuían las denegaciones de los préstamos a que "las circunstancias han cambiado".

Un largo proceso
El último sorteo de viviendas del Ayuntamiento de Barcelona se hizo en febrero de 2007 y de las 25 promociones se han entregado 18. Todas menos una -la de la calle del Pallars- eran de pisos de alquiler social.
Cuando se trata de precio concertado, el proceso administrativo es tan largo que hasta llega a Madrid. En el sorteo sólo entran los que cumplen lo requisitos de renta familiar marcados: un límite de 6,5 veces el Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM). Para hacerse una idea, en 2008 serían unos ingresos como máximo de 47.000 euros.
Los afortunados en el sorteo suscriben un precontrato con la promotora que recibe el visto bueno del Departamento de Medio Ambiente y Vivienda. Éste envía todo el expediente a la entidad bancaria para subrogar la hipoteca de la promotora al comprador. Y es precisamente en ese punto donde, en el caso de la promoción del Poblenou, se han estrellado las ilusiones de muchos de los afortunados en el sorteo porque no han llegado a ocupar los pisos que escogieron sobre plano. En no pocos casos se han enfrentado con sucesivas negativas de bancos.
Una vez que renuncian, el proceso vuelve a empezar con el siguiente en la lista de los agraciados en el sorteo. Y si todo acaba bien, la compra del piso en cuestión se registra, por último, en el Ministerio de Vivienda.

650.000 catalans fixen la seva residència en una urbanització

Font: Avui, 5/10/2008.
En els últims anys molts joves i jubilats han anat a viure al que havien estat segones residències. El Parlament aprovarà una llei per reordenar les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, la majoria anteriors a l’any 1975
Unes 650.000 persones, el 9,2% dels catalans, tenen fixada la seva primera residència en una urbanització. La majoria són famílies joves i parelles de jubilats que en els últims anys, en plena voràgine immobiliària i superats pels preus que es demanaven a les ciutats, es van traslladar a un habitatge que, en principi, estava destinat a fer de segona residència. Així ho explica la Cambra de Parcel·listes de Catalunya, que calcula que al territori hi ha 2.000 urbanitzacions i 1,5 milions de persones que hi estan relacionades. La majoria d’urbanitzacions van ser construïdes entre el 1956 i el 1981 i moltes tenen dèficits urbanístics, alguns de molt greus.
400 urbanitzacions de Barcelona es van construir en sòl no urbanitzable
Un estudi de la Diputació de Barcelona diu que en aquesta demarcació el 61% de les urbanitzacions tenen dèficits de pavimentació, el 55% d’abastament d’aigua, el 60% d’infraestructures de sanejament i el 62% d’enllumenat públic. Però els propietaris de cases situades en urbanitzacions n’afegeixen més: seguretat i falta de transport públic i d’atenció sanitària, bàsicament. Segons el govern, 400 d’aquestes urbanitzacions les van construir, directament, en sòl no urbanitzable.
Per tal de reordenar el desgavell d’aquestes àrees residencials el govern ha presentat al Parlament un avantprojecte de llei per millorar les urbanitzacions amb dèficits urbanístics.
Amb aquesta llei el que es pretén és, bàsicament, impulsar la finalització de les obres d’urbanització i serveis bàsics a les zones on estan inacabades i que, per poder-ho fer, s’atorguin ajudes als ajuntaments i als particulars. L’assessora jurídica de la Cambra de Parcel·listes, Raquel Garrido, recorda que el problema de fons és que els promotors de les urbanitzacions “no van complir la seva obligació i han estat els propietaris els qui n’han pagat les conseqüències”. Unes conseqüències molt costoses, que són, de fet, la base del problema.
Un cop aprovada la llei, el govern vol, en la mesura que sigui possible, reduir superfície d’urbanitzacions i recuperar parcel·les abandonades per retornar-les a la seva anterior condició de sòl no urbanitzable.