650.000 catalans fixen la seva residència en una urbanització
Etiquetas:
urbanismo
Font: Avui, 5/10/2008.
En els últims anys molts joves i jubilats han anat a viure al que havien estat segones residències. El Parlament aprovarà una llei per reordenar les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, la majoria anteriors a l’any 1975
Unes 650.000 persones, el 9,2% dels catalans, tenen fixada la seva primera residència en una urbanització. La majoria són famílies joves i parelles de jubilats que en els últims anys, en plena voràgine immobiliària i superats pels preus que es demanaven a les ciutats, es van traslladar a un habitatge que, en principi, estava destinat a fer de segona residència. Així ho explica la Cambra de Parcel·listes de Catalunya, que calcula que al territori hi ha 2.000 urbanitzacions i 1,5 milions de persones que hi estan relacionades. La majoria d’urbanitzacions van ser construïdes entre el 1956 i el 1981 i moltes tenen dèficits urbanístics, alguns de molt greus.
400 urbanitzacions de Barcelona es van construir en sòl no urbanitzable
Un estudi de la Diputació de Barcelona diu que en aquesta demarcació el 61% de les urbanitzacions tenen dèficits de pavimentació, el 55% d’abastament d’aigua, el 60% d’infraestructures de sanejament i el 62% d’enllumenat públic. Però els propietaris de cases situades en urbanitzacions n’afegeixen més: seguretat i falta de transport públic i d’atenció sanitària, bàsicament. Segons el govern, 400 d’aquestes urbanitzacions les van construir, directament, en sòl no urbanitzable.
Per tal de reordenar el desgavell d’aquestes àrees residencials el govern ha presentat al Parlament un avantprojecte de llei per millorar les urbanitzacions amb dèficits urbanístics.
Amb aquesta llei el que es pretén és, bàsicament, impulsar la finalització de les obres d’urbanització i serveis bàsics a les zones on estan inacabades i que, per poder-ho fer, s’atorguin ajudes als ajuntaments i als particulars. L’assessora jurídica de la Cambra de Parcel·listes, Raquel Garrido, recorda que el problema de fons és que els promotors de les urbanitzacions “no van complir la seva obligació i han estat els propietaris els qui n’han pagat les conseqüències”. Unes conseqüències molt costoses, que són, de fet, la base del problema.
Un cop aprovada la llei, el govern vol, en la mesura que sigui possible, reduir superfície d’urbanitzacions i recuperar parcel·les abandonades per retornar-les a la seva anterior condició de sòl no urbanitzable.
400 urbanitzacions de Barcelona es van construir en sòl no urbanitzable
Un estudi de la Diputació de Barcelona diu que en aquesta demarcació el 61% de les urbanitzacions tenen dèficits de pavimentació, el 55% d’abastament d’aigua, el 60% d’infraestructures de sanejament i el 62% d’enllumenat públic. Però els propietaris de cases situades en urbanitzacions n’afegeixen més: seguretat i falta de transport públic i d’atenció sanitària, bàsicament. Segons el govern, 400 d’aquestes urbanitzacions les van construir, directament, en sòl no urbanitzable.
Per tal de reordenar el desgavell d’aquestes àrees residencials el govern ha presentat al Parlament un avantprojecte de llei per millorar les urbanitzacions amb dèficits urbanístics.
Amb aquesta llei el que es pretén és, bàsicament, impulsar la finalització de les obres d’urbanització i serveis bàsics a les zones on estan inacabades i que, per poder-ho fer, s’atorguin ajudes als ajuntaments i als particulars. L’assessora jurídica de la Cambra de Parcel·listes, Raquel Garrido, recorda que el problema de fons és que els promotors de les urbanitzacions “no van complir la seva obligació i han estat els propietaris els qui n’han pagat les conseqüències”. Unes conseqüències molt costoses, que són, de fet, la base del problema.
Un cop aprovada la llei, el govern vol, en la mesura que sigui possible, reduir superfície d’urbanitzacions i recuperar parcel·les abandonades per retornar-les a la seva anterior condició de sòl no urbanitzable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario