Al Diari de sessions del Parlament de Catalunya de 22/10/2008 es transcriu el debat a la totalitat del projecte de llei sobre millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics.
La llei preveu, en primer lloc, un sistema d’ajuts directes als ajuntaments finançat amb fons pressupostaris de la Generalitat per tal que aquests ajuntaments puguin elaborar programes d’adequació de les urbanitzacions radicades en el seu terme que presentin dèficits urbanístics. Aquests programes d’adequació han de contenir el conjunt de mesures que, a parer de l’ajuntament, són necessàries per tal de resoldre la problemàtica de cada una de les urbanitzacions i, si és el cas, rebre’n els serveis urbanístics. En tot cas, hauran d’incloure l’establiment de la situació registral de les finques, l’elaboració i aprovació del corresponent planejament general i derivat, l’elaboració del projecte de reparcel·lació i del projecte d’urbanització bàsica.
Una vegada els ajuntaments hagin elaborat el corresponent programa d’adequació, si decideixen avançar en l’execució de les obres pel sistema de cooperació, podran accedir a un finançament pel cost de la urbanització. Aquest finançament prendrà la forma d’una bestreta de l’Institut Català del Sòl a l’ajuntament per tal que aquest pugui afrontar els costos de les obres..., i reintegrar-se, d’aquesta bestreta, l’Institut Català del Sòl, de manera directa a través de la percepció de les corresponents quotes d’urbanització. S’evitarà així que els parcel·listes hagin d’hipotecar les seves propietats davant d’una entitat de crèdit per tal d’obtenir d’avançada el finançament. L’institut avança els diners contra els rebuts de les quotes; és l’institut qui les cobra i es rescabala dels diners anticipats oportunament.
Finalment, la llei preveu també un sistema d’ajuts directes als parcel·listes que tinguin dificultats per satisfer les quotes d’urbanització. Així, aquells que tinguin més de seixanta-cinc anys, que visquin a la urbanització de manera permanent i no disposin d’altres immobles, disposaran d’un tractament especial que podrà anar fins a la inscripció de l’import de la quota com un cens sobre la finca, cens que només haurà de satisfer-se en el moment de la transmissió.
El projecte preveu la possibilitat de dedicar totalment o parcialment l’import resultant de l’alienació dels sòls procedents de la cessió pels sistemes urbanístics a la implantació d’infraestructures, serveis i equipaments necessaris per a la urbanització corresponent, facilitant així l’equilibri econòmic de les operacions de rehabilitació i consolidació.
El projecte també preveu la creació d’una junta avaluadora d’obres d’urbanització amb la finalitat de dirimir els eventuals conflictes que puguin derivar-se de la recepció de les obres
ja finalitzades per part de les administracions locals, amb intervenció de l’Administració local, de l’Administració autonòmica i naturalment també del conjunt de les associacions de parcel·listes a nivell global i de cadascuna de les urbanitzacions.
El diputat del Grup Parlamentari Convergència i Unió Joan Raventós va destacar:
a) Que s’hauria d’ampliar la línia d’ajuts tendents a facilitar el pagament de les quotes d’urbanització no únicament i exclusivament a aquells de més de seixanta-cinc anys, que també, sinó a tots aquells col·lectius que requereixen una especial protecció: parelles amb ingressos baixos, famílies monoparentals, discapacitats, famílies joves amb criatures que estableixen la seva primera residència a les urbanitzacions com a conseqüència de l’elevat preu de l’habitatge a les ciutats.
b) Que, cal evitar també que la iniciativa privada quedi al marge d’aquest procés. S’ha de donar als parcel·listes l’oportunitat, a través de les entitats col·laboradores de l’Administració, de ser abanderats en la resolució dels seus dèficits urbanístics i optar als fons econòmics per a la redacció dels programes d’adequació.
c) Va proposar que la llei ha incorpori la redacció d’un catàleg d’urbanitzacions que ajudi a conèixer amb exactitud el nombre d’afectats i la seva problemàtica.
El Diputat Roberto Labandera del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi no es va mostrar gaire partidari del catàleg "...perquè per nosaltres l’eix fonamental de l’acció d’aquesta llei és donar suport al món municipal, i sobretot a aquell municipi que no només té la iniciativa, sinó que té el nivell de consens i la voluntat política de tirar endavant l’endreçament, l’ordenament de les seves urbanitza-cions. La creació de catàlegs..., que evidentment que són molt útils; una altra cosa és que establim un mecanisme per generar o per tenir un observatori, unes diagnosis, etcètera, sobre la situació. Però la creació de catàlegs i fer dependre el sistema d’actuació a l’actuació dels catàlegs segurament pot endarrerir una feina que és necessària que es comenci a fer des de ja. I és per això que nosaltres aquest tema volem també destacar-lo des del primer moment".
En relació al sistema de finançament de les actuacions va afirmar que "...Parlem sempre de subvencions, no d’ajuts a fons perdut. És un préstec el sistema aquest, és un sistema de préstecs, i els préstecs s’han de retornar. Hem d’establir els mecanismes per a facilitar el seu retorn a aquelles famílies que tinguin els problemes de renda, però s’han de retornar, i és un factor important".
Per la seva part el parlamentari Pere Bosch d'ERC conceptuà els programes d'adequació com "... els fulls de ruta per regular la situació urbanística i determinar les obres i els serveis que caldrà implementar", en relació al qual considera que caldrà afinar els seus continguts mínims suggerint que es desenvolupin dins d’una estratègia conjunta que afecti la totalitat del municipi, i que, més enllà de la possibilitat que obre l’article 19.2, contempli aspectes com una diagnosi sobre la realitat sociodemogràfica de la urbanització i memòries que determinin en d’altres, la
sostenibilitat ambiental i econòmica, la mobilitat generada o el compliment de les mesures de prevenció d’incendis, elements tots ells fonamentals per a garantir el futur viable de la urbanització que volem consolidar.
Quant al fons anual per a fomentar la formulació i execució de programes d'adequació de les urbanitzacions es remet a la possibilitat ja esmentada a la part expositiva del projecte de llei de procedir a una reversió dels terrenys que s’havia previst urbanitzar i passar-los a la condició de sòl rústic en determinats supòsits considerant que els esforços no només s’han d’orientar a regularitzar determinades situacions i a la plena execució de les obres d’urbanització, sinó també a tot allò que tendeixi a la compactació urbana i redueixi la dispersió urbanística, i a valorar igualment tots aquells programes d’adequació que apostin per l’extinció parcial –o, si escau, total– d’aquelles urbanitzacions en les quals aquesta mesura
resulti encara possible i recomanable.
Josep Llobet del Grup Parlamentari Popular va considerar que l’article tant 19, que regula el fons, com l’article 21, que regula el que és el finançament de les urbanitzacions, d’entrada ens sembla correcte, però molt millorable. Es remet a l'estudi econòmic del departament de Política Territorial i Obres Públiques que pressuposten per als propers vint anys una inversió de 200 milions d’euros que considera insuficient i sosté que cal fer un esforç majoritari perquè conjuntament aconseguim que moltes d’aquestes persones i parcel·listes que tenen una dificultat molt important a l’hora d’assumir aquestes quotes d’urbanització tinguin no només un préstec, sinó que, alhora, els mateixos ajuntaments puguin assumir una quota superior mitjançant ajuts per part del Govern de la Generalitat i, per tant, aquesta quota d’urbanització sigui menor per als mateixos afectats.
Finalment va manifestar la preocupació "... perquè en la mateixa valoració que fa el departament diu que les actuacions seran de vint actuacions anuals; durant vint anys, quatre-centes actuacions en urbanitzacions, quan el mateix estudi ve a dir que només en la demarcació de Barcelona hi han vuit-centes urbanitzacions, i estem enraonant de dues mil urbanitzacions arreu de Catalunya. Per tant, si a vint anys intentem solucionar el problema de quatre-centes urbanitzacions, n’hi haurà més de mil que quedaran pendents de la solució".
El diputat José Domingo del Grup Mixt va definir la llei "... como una ley ciertamente tacaña o cicatera. Es una ley que no llega a mucho. Hoy mismo el señor Labandera, con valentía y con contundencia, ha dicho: «Esta ley no prevé ayudas, sino únicamente que prevé préstamos.", va sostenir que "es muchas veces más fácil reconvertir las segundas residencias en primeras residencias –y este sería un objetivo bueno, que estas urbanizaciones muchas de ellas se convirtieran realmente en primeras residencias– y para ello creo que podríamos contemplar un régimen de ayudas, como han hecho otras comunidades autónomas..." i va considerar com a precepte clau l'article 7è del projecte segons el qual:
7.1. Els propietaris o propietàries dels sòls integrats en les urbanitzacions objecte de regularització, classificats de sòl urbà no consolidat o de sòl urbanitzable delimitat, tenen el deure de cedir a l’ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics, d’acord amb el que estableix l’article 44 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.
7.2. Les urbanitzacions en les que existeixin cessions pendents de sistemes urbanístics, previstes en l’instrument de planejament a l’empara del qual es dugué a terme l’operació de transformació del sòl, o en el planejament aprovat per a regularitzar àmbits urbanitzats que no en disposessin, la cessió dels sistemes s’efectua sense dret a rebre cap tipus de contraprestació urbanística o d’indemnització, excepte que no s’haguessin obtingut els beneficis urbanístics. S’entén que la transmissió de les parcel·les i immobles de les urbanitzacions objecte de regularització s’ha efectuat lliure de les càrregues urbanístiques de cessió de sistemes i que s’han obtingut els beneficis urbanístics derivats de l’execució del planejament, si no s’ha estipulat el contrari en el contracte o acte de transmissió.
7.3. El deure de cessió a què fa referència l’apartat anterior es materialitza mitjançant el corresponent projecte de reparcel·lació. Aquest projecte és títol suficient per a inscriure el sòl a favor de l’administració actuant en el Registre de la propietat, SENSE QUE ES REQUEREIXI EL CONSENTIMENT DEL TITULAR REGISTRAL, mitjançant la documentació determinada per la legislació hipotecària.
7.4. Els propietaris o propietàries de sòls integrats en urbanitzacions objecte de regularització, classificats de sòl urbà no consolidat o de sòl urbanitzable delimitat, tenen el deure de cedir a l’administració actuant, gratuïtament i urbanitzat, el sòl corresponent al percentatge de l’aprofitament urbanístic del sector o del polígon d’actuació que preveu la legislació urbanística.
7.5. En supòsits excepcionals d’àmbits amb edificació consolidada on no sigui possible la redistribució material dels terrenys, el projecte de reparcel·lació pot establir que la cessió de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic sigui substituïda per l’equivalent del seu valor econòmic.
7.6. L’import obtingut de l’alienació d’aquest sòl de cessió corresponent al percentatge d’aprofitament o l’equivalent econòmic es pot destinar, totalment o parcialment, a costejar la implantació d’infraestructures, serveis i equipaments dins l’àmbit d’actuació o l’ampliació o el reforçament d’aquelles infraestructures, serveis i equipaments externs que han de donar servei al referit àmbit.
