Catalunya tindrà més de 1.500 depuradores l'any 2015, segons ha assegurat aquest divendres el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar

Font: AVUI 14.11.08

Catalunya tindrà més de 1.500 depuradores l'any 2015, segons ha assegurat aquest divendres el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar.

Actualment hi ha prop de 340 depuradores en funcionament que donen servei al 97% de la població del país. Baltasar ha visitat aquest divendres la depuradora d'Ivars d'Urgell, que té un cabal de disseny de 847,5 metres cúbics al dia, equivalent a 2.500 habitants, per la qual cosa dóna servei també als municipis de Barbens, i en un futur hi ha la previsió que el nucli de Seana es connecti a aquest sistema de sanejament.

Entitats i comerços demanen que la bossa de plàstic costi 0,20 €

FONT: EL PERIODICO 07/05/2008

• Alguns països europeus han aconseguit reduir-ne de forma dràstica el consum sense oposició social
• Cada cap de setmana es distribueixen a Catalunya 14 milions d'embolcalls amb nansa no reciclables

ANTONIO MADRIDEJOS

BARCELONA
Entitats ecologistes i de consumidors, en col.laboració amb ajuntaments, centres d'investigació i cadenes de comerç i distribució, van exigir ahir a l'uníson que la Generalitat gravi amb un impost o ecotaxa de 20 cèntims les bosses de plàstic que actualment es reparteixen de forma gratuïta en tota mena de comerços catalans, molt particularment en supermercats. L'experiència en diversos països europeus demostra que la mesura ha estat un èxit, amb una gran acceptació ciutadana, i ha permès reduir fins al 90% el nombre de bosses. Els diners recaptats --el valor real dels actuals embolcalls de nanses no arriba ni a un cèntim-- es destinaria a programes de tractament i reducció de residus gestionats per l'Administració.

Les organitzacions convocants, que estan encapçalades per la Fundació per a la Prevenció de Residus, van posar ahir en marxa una campanya perquè els compradors prenguin consciència del problema ambiental que suposa el dispendi de tantes bosses de plàstic --cada cap de setmana se'n gasten a Catalunya uns 14 milions d'unitats--, però van assumir que sense l'ajuda de l'Administració no serà possible tirar endavant la iniciativa. "Sí, sí, la Generalitat hi està a favor, però no acaba de decidir-se i només parla d'acords voluntaris --van explicar Mercè Girona i Anna Peña, portaveus de la fundació--. No ho volem el 2012, sinó ara mateix, a principis del 2009. És totalment factible".

NO HI HA MOTIUS EN CONTRA

Segons el seu parer, les grans cadenes d'alimentació no tenen motius per estar en contra d'aquesta decisió, sinó tot al contrari, ja que actualment regalen les bosses sense guanyar-hi res a canvi. Algunes empreses, de fet, ja apliquen a les bosses un plus d'un o dos cèntims.Vint cèntims és el preu de consens posat en marxa, amb moltes variants, a Irlanda, Holanda, França, Alemanya i altres països europeus. Segons la fundació, una quantitat molt inferior no dissuadiria els consumidors de comprar les bosses, mentre que una quantitat molt superior podria ser una mesura impopular. Entre els casos més exitosos a Catalunya destaca el del grup BonPreu, que bonifica amb dos cèntims per cada 10 euros de compra els clients que no agafen bosses. A més de BonPreu, també s'han sumat a la campanya Ikea, Ecoveritas i Urbaser, entre altres empreses, així com els gremis de forners i 15 ajuntaments. Els detalls de la campanya es poden consultar a través d'internet a la web www.residusiconsum.org.

Si s'aprovés la mesura, els compradors que no portessin les bosses des de casa --de cotó, per exemple-- les haurien de comprar. L'experiència que ha tingut més èxit a Europa són les bosses de paper de mida gran que, a més a més, es poden reutilitzar. "En qualsevol cas --va precisar Girona--, la idea no és substituir les bosses de plàstic per unes de biodegradables, sinó reduir el nombre de bosses". Segons la Fundació per a la Prevenció de Residus, a Catalunya es van generar l'any passat 110.000 tones de residus de bosses. Les habituals de plàstic amb nanses són molt difícils de reciclar, de manera que solen acabar als abocadors o a les incineradores. Si es deixen a la intempèrie, triguen fins a 500 anys a descompondre's.

Lo que contamina una colilla.

Font: Ecología y desarrollo urbano. viernes, 25 de abril de 2008

http://www.ecodes.org/pages/noticias/evento.asp?ID=4087

Por VANESSA SÁNCHEZ* (SOITU.ES)
Por desgracia, este número de colillas arrojadas al suelo parece estar aumentando desde que entró en vigor la 'Ley antitabaco', pues ahora es mucho más común que se fume en espacios abiertos al no estar permitido en oficinas y determinados lugares públicos.
De hecho, un estudio realizado por la Universidad Politécnica de Cataluña concluyó que ahora los mayores focos de suciedad por acumulación de colillas se encuentran en las aceras de las calles con más empresas.
En España se fuman unos 89 millones de cigarrillos al día, lo que supone 32.455 millones de filtros desechados anualmente, según un informe reciente del Comité Nacional para la Prevención del Tabaquismo (CNPT).
¿Cuántas de estas terminan en el suelo? Lo cierto es que no existen estudios sobre el caso español, pero sí sobre otros países. En Australia, por ejemplo, se ha calculado que el 50% de los cigarros consumidos se fuma en el exterior, y de estos el 59% se tira al suelo en vez de en un cenicero o una papelera. Una proporción similar en España, o incluso con porcentajes más optimistas, para tener una estimación prudente, supondría que estén acabando en el suelo del orden de 4.000 millones de colillas.
¿Qué sucede con estos filtros, a dónde van a parar? Este residuo ensucia nuestras calles, pero lo más preocupante es que, generalmente, la lluvia los arrastra hasta cursos fluviales, llegando a las costas y campos. A pesar de su apariencia los filtros no son biodegradables, están fabricados con acetato de celulosa, que tarda bastante tiempo en degradarse. Algunas fuentes aseguran que pueden pasar desde meses hasta incluso 10 años para que se descompongan.
Toxicidad que acumulanPero el problema básico no radica en el tiempo que perduran estos residuos, sino en la toxicidad que acumulan. El filtro de las colillas está diseñado para acumular los componentes del tabaco, incluidos los químicos más nocivos, que son liberados en contacto con el agua. Por tanto cuando llegan a los ríos o incluso al mar, sueltan estas sustancias, lo que supone una grave amenaza para la biodiversidad. Al respecto, la Universidad de Longwood (Estados Unidos) realizó un estudio sobre el efecto de los elementos liberados de colillas sobre la pulga de agua, crustáceo base de la cadena alimenticia en ecosistemas de agua dulce. Para concentraciones de menos de 0,125 colillas por litro, las pulgas de agua mueren en menos de 48 horas. Una colilla provoca la contaminación de ocho litros de agua.
Otros impactos provocados por colillas no son menos preocupantes:
Como es sabido, las colillas son también una de las causas de los incendios forestales que tanto daño ocasionan a nuestra superficie forestal.Las colillas pueden ser ingeridas accidentalmente por niños pequeños. Y además han sido encontradas en los estómagos de diferentes especies, aves, tortugas y otras especies marinas. Recientemente, en Barcelona, una familia denunció la existencia de una colilla en un calamar fresco que habían adquirido en el mercado, y que se disponían a cocinar para la cena.La basura que provocan las colillas en nuestras calles, supone grandes costes de limpieza, además de un impacto visual. ¿No te parece que están por todas partes?. Según estimaciones, las colillas representan el 26% de la basura que se recogen en las playas.Ni las calles de nuestras ciudades, ni mucho menos los espacios naturales, son un inmenso cenicero. Y las colillas arrojadas al suelo, suponen un gran impacto. Para evitarlo, basta con utilizar una pequeña lata como cenicero o algún tipo similar de cenicero portátil. ¿Si eres fumador, qué haces tú para no tirar las colillas al suelo?
*Vanessa Sánchez es ambientóloga y trabaja en la Fundación Global Nature

Uno de cada dos españoles prescindiría del empaquetado de alimentos si beneficiara al medio ambiente

La Vanguardia 18/03/2008

Font: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080318/53445753271.html

Madrid. (EFE).- Algo más de la mitad de los consumidores españoles prescindiría de algunos aspectos del empaquetado de alimentos si eso tuviera efectos beneficiosos para el medio ambiente, según una encuesta mundial realizada por la empresa de estudios de mercado Nielsen.

Según la encuesta, el 55 por ciento de los españoles renunciaría a los embalajes diseñados para transportar los productos con facilidad, el 52 por ciento a los preparados para apilar y almacenar fácilmente en casa, y el 45 por ciento a los que se pueden utilizar para preparar los alimentos o como recipientes reutilizables.

Los porcentajes bajan notablemente en otros embalajes: sólo el 32 por ciento de los españoles renunciaría al empaquetado que conserva los productos para que duren más, el 25 por ciento prescindiría de la información etiquetada y de las instrucciones de preparación y empleo, y el 23 por ciento al que conserva los productos limpios y sin que nadie los haya tocado.Tan sólo uno de cada diez españoles (el 10 por ciento), no está dispuesto a renunciar a ninguna de estas características del empaquetado en beneficio del medio ambiente. Según Nielsen, la opinión de los españoles se asemeja mucho a la de los consumidores de otros países.

De hecho, casi dos de cada tres consumidores de todo el mundo prescindiría de ciertos tipos de empaquetado si ello beneficiase al medio ambiente.Entre los empaquetados que los consumidores consideran prescindibles se incluyen el diseñado para apilar y almacenar fácilmente en casa (49%); el que se puede utilizar para preparar los alimentos o como recipiente reutilizable (48%); y el diseñado para transportarlo con facilidad (47%).En el extremo opuesto, los consumidores están mucho menos dispuestos a renunciar al empaquetado diseñado para conservar los productos limpios y sin que nadie los haya tocado (27%); al destinado a conservar los productos en buenas condiciones (30%); a la información del etiquetado y las instrucciones de uso (33%); y al empaquetado que conserva los productos para que duren más (34%).

En cualquier caso, la conciencia ecológica resulta claramente establecida entre los consumidores: sólo uno de cada diez consumidores de todo el mundo no se muestra dispuesto a prescindir de ningún aspecto del empaquetado a favor del medio ambiente.

Barcelona necessita un altre abocador

Font: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2602588

Entre el 2009 i el 2010 s'esgotarà la capacitat dels abocadors dels Hostalets i Cerdanyola per portar el rebuig dels ecoparcs

EMMA ANSOLA.

L'àrea metropolitana de Barcelona haurà d'afrontar, a partir del 2008, la localització de més terrenys on dipositar el rebuig que generaran els quatre ecoparcs –ara n'hi ha tres en funcionament– de què disposarà a partir del termini 2009-2010. Un horitzó que ve determinat per l'esgotament de la capacitat de deposició dels abocadors actuals, el dels Hostalets de Pierola, que té fixat el termini cap al 2009, segons tècnics d'aquest Ajuntament, i l'Helena, situat a Cerdanyola, que és a punt de rebre les primeres bales de l'ecoparc de Montcada i Reixac i que haurà d'estar tapat el 2010 per fer-hi el sincrotró. «No es tracta d'obrir un altre forat sinó de reomplir els que ja hi ha ara», va dir Carles Conill, gerent de l'Entitat del Medi Ambient.

El rebuig que generen els ecoparcs de l'àrea metropolitana de Barcelona té un destí finalista, és a dir, cal portar-los a un abocador, anomenat també dipòsit controlat, o a la incineradora del Besòs. Fins ara el destí principal d'aquest rebuig era el dipòsit del Garraf, tancat a principi del 2007, i la pedrera de la Vallensana, a Badalona, on la prova pilot per reomplir el forat amb bales del rebuig d'ecoparc va acabar el 28 de setembre passat.
BADALONA La finalització de la prova pilot a la Vallensana està pendent ara de rebre els resultats del comportament de les bales de residus dipositats a la pedrera, el seguiment del qual porta a terme l'Agència de Residus de Catalunya. Les primeres valoracions, però, ja avançaven que els resultats seran positius i que compliran la normativa europea que obliga a una reducció de la matèria biodegradable fins a un 15% en els residus que van a parar a abocador. Una segona fase de la prova pilot consistirà en la revegetació de la zona i la substitució de la coberta vegetal. ELS HOSTALETS DE PIEROLA Paral·lelament i amb l'objectiu de permetre el tancament del Garraf, el gener del 2006 es va signar una moratòria per ampliar la quantitat de residus que sense tractament previ s'aboquen al dipòsit de Can Mates, als Hostalets de Pierola. La disposició d'un abocador era un dels requisits per concedir la construcció del quart ecoparc de l'àrea metropolitana, que estarà enllestit, segons les primeres previsions cap al 2008. Tècnics de l'Ajuntament dels Hostalets expliquen que ja es comença a omplir la cinquena de les set cel·les de què consta l'abocador, la qual cosa comportaria, tenint en compte la situació actual, que el 2009 l'abocador ja fos ple. CERDANYOLA El clot de Ceràmiques Sugranyes, a Cerdanyola, conegut com l'argilera Helena, agafa el relleu a la Vallensana. És previst que les primeres bales de residus de l'ecoparc de Montcada i Reixac comencin a arribar al novembre, un cop acabin els treballs que porta a terme l'entitat metropolitana per impermeabilitzar la pedrera i permetre la deposició de bales de rebuig. Fins llavors, part del rebuig que genera l'ecoparc de Montcada i Reixac es destina a dipòsits controlats de Catalunya, segons explicava l'entitat metropolitana, sense arribar a concretar quins.
La planta de Montcada i Reixac rep les escombraries de Badalona, Montcada i Reixac, Badia del Vallès, Ripollet, Barberà del Vallès, Cerdanyola, Montgat i Santa Coloma de Gramenet. Ara la central ha deixat de fer bales i el rebuig es trasllada a l'engròs, sense tractar, als abocadors
El gerent de l'entitat metropolitana, Carles Conill, admet la necessitat d'aquest nou abocador però aclareix que l'entitat treballa des de fa temps perquè la solució passi per restaurar forats i no pas per obrir-ne de nous. «I això gràcies al bon resultat de les proves que s'han fet a les bales de residus que s'han dipositat a la Vallensana», diu Carles Conill. El gerent assegura que l'actual sistema d'infraestructures «digereix» bé els residus que es generen i que es mantenen les previsions establertes en el pla. «La nostra prioritat ara és consolidar el tractament dels residus i el seu embalatge perquè els resultats són bons», diu el gerent de l'entitat.
D'acord amb les proves que s'han fet fins ara el nou abocador a l'àrea metropolitana hauria de ser una antiga pedrera o argilera que s'impermeabilitzaria per rebre les bales.
Menys confiat es va mostrar el vicepresident de l'entitat metropolitana i regidor a l'Ajuntament de Barcelona (CiU), Joan Puigdollers. La instal·lació d'un altre abocador a l'àrea metropolitana «requereix un gran acord social», va dir. I hi va afegir: «Si bé els llocs per omplir hi són, també cal tenir el suport dels ajuntaments implicats i dels ciutadans.» Puigdollers no va dubtar a qualificar l'emplaçament del nou abocador de «gran repte d'aquest mandat per als responsables de l'entitat metropolitana».
El pla d'infraestructures previst per l'Agència de Residus ja preveu la construcció d'aquest abocador i situa la seva futura capacitat en 600.000 tones. Aquest organisme, que no va voler fer declaracions, té enllestit l'avantprojecte de llei de modificació de la llei reguladora de residus que preveu que la construcció d'abocadors no estigui subjecta a l'atorgament de la llicència municipal. Serà el pla territorial d'infraestructures el que finalment determinarà els indrets.

El Punt, 22.1.07. Un estudi centrat en el món local

Germà Bel va arribar a la investigació sobre l'origen del terme privatització a partir d'un treball sobre el món local.

El llibre Economía y política de la privatización local se centra en els serveis de residus sòlids i el subministrament de l'aigua, dos serveis públics «no tan associats als drets universals com l'educació o la sanitat», apunta Bel, i en els quals, per tant, la producció privada té un fort pes i no ha aixecat controvèrsia.

«A Catalunya, el 90% dels municipis de més 2.000 habitants tenen la recollida i el transport de residus sòlids de manera privada; i en aigua hi ha aproximadament tres quartes parts dels municipis amb producció privada», apunta.

La conclusió del llibre és clara: és bo que es combinin la producció pública i la privada d'aquests dos serveis, perquè d'aquesta manera «hi ha una alternativa real» si un dels dos sistemes és massa costós o ineficient, assenyala l'autor del llibre.

Actualment, diu Bel, no hi ha «una diferència de costos significativa» entre els dos sistemes, el públic i el privat. El motiu és doble: on hi ha gestió pública, aquesta s'ha modernitzat per l'«amenaça» de la privatització. I per altra banda, la concentració d'empreses (cada cop n'hi ha menys que es presentin a concursos per prestar aquests serveis) ha fet que competeixen menys entre elles, i que per tant facin ofertes que són més costoses.