Data: 6/2/2008 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha sotmès a informació pública el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012, que defineix les directrius generals per a millorar els serveis de transport públic interurbà de viatgers, tant ferroviaris com per carretera, amb l’horitzó de l’any 2012. Aquest Pla preveu:
Incrementar les connexions en transport per carretera
Augmentar un 30% l’oferta de serveis d’autobús
Crear 19 noves connexions directes entre les principals ciutats del territori i incrementar les expedicions de 9 ja existents
Crear 8 noves connexions semidirectesper potenciar les comunicacions intercomarcals i reforçar-ne 21 ja existents
Millorar el servei de transport ferroviari
Crear 5 nous serveis regionals d’alta velocitat
Dotar Tarragona, Girona i Lleida de nous serveis de Rodalies
Reestructurar l’actual xarxa de Rodalies a Barcelona
Millorar les freqüències de pas i la capacitat de les expedicions
Assolir la integració tarifària al conjunt de Catalunya l’any 2012
Potenciar la intermodalitat i coordinar els diferents modes de transport, per afavorir els transbordaments amb temps d’espera reduïts
Habilitar 9 carrils bus interurbans, així com noves estacions d’autobús per fomentar l’ús del transport públic
Augmentar els desplaçaments amb transport públic perquè suposin el 31% del total, enfront del 28% actual, i col·laborar per a la millora de la seguretat viària i la qualitat ambiental
Destinar un total de 840 MEUR per als serveis de transport públic per carretera en el període 2008-2012
Un nou Pla per millorar el transport interurbà
El Pla de Transports de Viatgers de Catalunya (PTVC) es defineix com un pla territorial sectorial que ha d’establir les línies d’actuació generals per millorar l’oferta dels serveis de transport públic col·lectiu per carretera i ferroviari en l’àmbit interurbà a Catalunya, amb l’horitzó temporal del 2012.
El context actual fa necessària una actualització del primer Pla de Transports de Viatgers elaborat al 2002, per tal d’adaptar-lo a les exigències recollides en els diferents instruments de planificació aprovats darrerament, com ara el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 (PITC) i les Directrius Nacionals de Mobilitat (DNM). A més, el PTVC estableix els criteris per al desenvolupament de nous instruments de planificació més concrets, com ara els plans territorials o comarcals, per materialitzar des de la proximitat els objectius generals.
Assumir noves competències en transport
D’altra banda, a més de mantenir l’esperit del text inicial, el nou Pla ha de donar resposta a les noves necessitats de planificació de la mobilitat amb l’horitzó temporal del 2012. El Pla presenta un conjunt de propostes tenint en compte el desenvolupament d’infraestructures durant el seu període de vigència, així com els traspassos de competències per a la gestió dels serveis de Rodalies i Regionals, d’acord amb el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Ara, el DPTOP ha sotmès a informació pública el PTVC i el seu Informe de sostenibilitat ambiental, per tal que les administracions, ajuntaments, entitats i particulars que ho vulguin puguin consultar el document i adreçar al Departament les valoracions que estimin oportunes, que seran analitzades per aplegar el màxim consens social i institucional.
Objectius generals del Pla
D’acord amb els objectius establerts a les DNM i al PITC, el nou Pla considera el transport públic com un servei social essencial per a garantir l’accessibilitat al conjunt del territori i millorar-ne la cohesió social i territorial. Per tal de millorar l’oferta i la gestió dels serveis interurbans a Catalunya, el Pla aposta per:
Garantir l’accessibilitat, la sostenibilitat i la competitivitat de la xarxa de transport públic interurbà
Reestructurar les infraestructures existents i racionalitzar l’oferta de serveis segons les necessitats concretes de cada zona i, així, millorar l’eficiència del sistema
Augmentar les freqüències de pas, la capacitat i la cobertura territorial per garantir la qualitat de l’oferta de transport públic
Coordinar el transport viari i ferroviari i potenciar la intermodalitat, adaptant horaris i freqüències de pas de trens i autobusos
Millorar i coordinar els sistemes d’informació a l’usuari, amb dades a temps real, tant a les estacions com a l’interior dels trens i autobusos
Ampliar a curt termini la integració tarifària als consorcis de Mobilitat de Lleida, Girona, Tarragona i el Bages i completar-la a tot el territori el 2012
Incrementar l’ús del transport públic enfront del vehicle privat, perquè suposi el 31% del total, enfront del 28% actual, amb una reducció estimada del 8,22% del nombre d’accidents de trànsit
Millorar la velocitat comercial, mitjançant la implantació de carrils BUS-VAO o prioritzacions semafòriques.
Potenciar la sostenibilitat ambiental del transport públic, amb la renovació del parc mòbil i l’ús de combustibles alternatius, per reduir les emissions de CO2 un 6,5% i el consum d’energia un 4,6%.
Millores en l’oferta del servei
Segons dades de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana, l’any 2006 es van realitzar un total de 23 milions de viatges en dies feiners, dels quals els 28,7% són de caràcter intermunicipal, amb una clara concentració a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), amb 15 milions de viatgers l’any. Des del 1981, el nombre de persones que es desplacen fora del municipi per treballar s’ha multiplicat per tres, mentre que l’ús del transport públic ha patit un descens continuat en favor del vehicle privat.
Per tal d’incentivar als usuaris a utilitzar el transport públic i garantir l’equilibri i la sostenibilitat del sistema, el nou Pla estableix un conjunt de mesures per potenciar la interconnexió dels diferents municipis del territori amb serveis atractius de transport públic.
Transport per carretera
Actualment, la xarxa de serveis de transport interurbà per carretera de Catalunya està formada per un total de 533 línies d’autobús explotades per 72 operadors mitjançant 164 concessions administratives. Durant l’any 2006, un total de 49 milions de viatgers van utilitzar serveis viaris de transport públic.
Per tal de modernitzar i adequar la xarxa a les necessitats futures de mobilitat, el nou Pla defineix una sèrie de polaritats entre els diferents nodes del territori, d’acord amb el nombre d’habitants i la seva importància, per tal d’optimitzar les connexions amb transport públic per carretera. L’objectiu és la redistribució eficient de la mobilitat i l’accessibilitat al transport públic a tot Catalunya, sobretot als 23 nuclis que actualment estan exclosos de la xarxa. Així, preveu incrementar un 30% l’oferta de transport públic per carretera al territori. El PTVC distingeix entre:
Serveis directes “exprés”. El Pla preveu potenciar els serveis d’autobús directe als corredors amb més demanda, enllaçant les capitals comarcals i els nuclis de més de 10.000 habitants amb les capitals de demarcació, amb velocitat comercial alta i sense parades. Es crearan 19 noves connexions directes i se’n reforçaran 9 ja existents, garantint una freqüència mínima d’un autobús cada 30 minuts a les hores punta.
Noves connexions directes
Connexions directes reforçades
Sant Cugat del Vallès - Barcelona
Palau de Plegamans - Barcelona
Mollet del Vallès - Barcelona
Sabadell - Barcelona
Montornès del Vallès - Barcelona
Santa Perpètua de Mogoda - Barcelona
Terrassa - Barcelona
Esparreguera - Barcelona
Vilafranca del Penedès - Barcelona
Rubí - Barcelona
Pallejà - Barcelona
Igualada - Barcelona
Sitges - Barcelona
Vallirana - Barcelona
Vic - Barcelona
Sant Pere de Ribes - Barcelona
Lliçà d’Amunt - Barcelona
Olot - Girona
Cambrils - Tarragona
Banyoles - Girona
Parets del Vallès - Barcelona
Vilafranca del Penedès - Barcelona
Manresa - Barcelona
Abrera - Barcelona
Figueres - Girona
Valls - Tarragona
Barcelona - Girona
El Masnou - Barcelona
Serveis de vertebració. El Pla preveu incrementar els serveis a corredors de menys demanda que els anteriors, per unir els principals nuclis (capitals comarcals i nuclis de més de 10.000 habitants) i altres poblacions més petites amb velocitat comercial semiràpida, i parades al llarg del recorregut. Aquí el Pla aposta per crear 8 noves connexions i reforçar-ne 21 ja existents.
Noves connexions semidirectes
Connexions semidirectes reforçades
Sant Sadurní d'Anoia - Piera
Igualada - Vilafranca del Penedès
Cambrils - Mont-roig del Camp
Vic - Sabadell
Gandesa - Tortosa
Barcelona - Torredembarra
El Vendrell - Valls
Móra d'Ebre - Falset
Girona - Lloret de Mar
Balaguer - Mollerussa
Falset - Reus
Lleida - Tàrrega
Mollerussa – les Borges Blanques
Reus - Montblanc
Valls - Reus
Amposta - Deltebre
Banyoles - Figueres
Cervera - Tàrrega
Manresa - Sabadell
Manresa - Igualada
Tordera - Blanes
Manresa - Terrassa
Tarragona - Calafell
Girona - Santa Coloma de Farners
Montblanc - Valls
Lleida - Mollerussa
Cerdanyola del V - Manresa
Girona - Banyoles
Tarragona - Vilanova i la Geltrú
Serveis singulars. L’objectiu és garantir l’accés a punts d’especial interès, com ara aeroports, ports, estacions del TGV, hospitals comarcals, centres universitaris o polígons industrials. Així el Pla preveu millorar la connexió el Prat-Garraf, el Prat-comarques del Vallès, i impulsar l’enllaç entre aeroports en transport públic. A més, proposa crear una nova línia entre Caldes de Montbuí i Palau-solità i Plegamans per donar servei al futur hospital de Mollet del Vallès, així com analitzar la viabilitat d’un nouhub de transport públic col·lectiu al campus de la UAB. El Pla també aposta per incrementar l’oferta de serveis en horari nocturn i cobrir la mobilitat lligada tant a l’oci com a la feina.
Impulsar les actuacions dels consorcis de transport públic
Pel que fa al transport públic per carretera en els àmbits territorials més concrets, el Pla recull les propostes dels plans comarcals i de serveis impulsats fins ara pels diferents consorcis de transport públic, que potencien l’ús del transport públic en diferents àmbits del territori, així com per la mateixa Direcció General de Transport Terrestre de la Generalitat. D’acord amb aquest Pla, aquests organismes seran els encarregats d’estudiar la viabilitat de noves rutes de caràcter més local, així com millorar-ne les freqüències de pas.
Aquests serveis són:
Serveis comarcals. L’objectiu és la connexió directa o indirecta de tots els municipis de la comarca amb la seva capital, així com donar servei als hospitals, i centres sanitaris. El PTVC recull els serveis comarcals detallats als plans comarcals desenvolupats fins ara. Aquets plans d’abast més concret són els encarregats d’impulsar i analitzar aquest tipus de serveis.
Serveis suburbans. Són serveis amb característiques més urbanes, que enllacen una determinada àrea al voltant d’un nucli important amb el qual pràcticament formen un continu urbà, com és el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona. Discorren per trams urbans amb freqüències de pas altes, trajectes curts i velocitat comercial baixa, atès l’alt nombre de parades al llarg del recorregut.
Serveis locals de connexió. Comprenen les línies que donen servei als nuclis més petits, no coberts per la xarxa comarcal, que es troben fora dels principals corredors. Tot i que el PTVC no ha analitzat en detall aquest tipus de serveis, recull els que ja s’han determinat en altres plans d’àmbit inferior.
Transport ferroviari
Pel que fa a l’oferta del servei del transport públic ferroviari interurbà, el Pla presenta una sèrie de propostes per adaptar la xarxa ferroviària a les necessitats de futur. La implantació d’aquestes propostes en els diferents àmbits d’actuació vindrà condicionada pel desenvolupament de les competències previstes en l’horitzó temporal del Pla i la transferència efectiva de les competències sobre la regulació i gestió del transport ferroviari (Rodalies i Regionals) a la Generalitat de Catalunya.
En aquest sentit, el Pla preveu les actuacions següents:
Nous serveis regionals d’altes prestacions sobre la nova línia d’alta velocitat: aprofitant la infraestructura de la nova línia d’alta velocitat, es connectaran els principals nodes del territori amb serveis de tren directe o semidirecte amb velocitat comercial alta, de fins a 220 km/h, i freqüències de pas d’un servei cada hora com a mínim. Així, es crearan 5 línies de tren d’altes prestacions per enllaçar Figueres, Girona, Barcelona, Vilafranca del Penedès, Tarragona, L’Aldea i Lleida, fins ara enllaçades per serveis convencionals de trens regionals. Aquest nous serveis en alta velocitat permetran reduir més de la meitat el temps del trajecte. Amb aquests serveis, Barcelona i Girona quedaran connectades amb tan sols 35 minuts, enfront dels 80 minuts actuals, Barcelona i Tarragona, amb 40 minuts, enfront dels 92 minuts actuals, i Tarragona i Lleida, amb 30 minuts, enfront dels 103 actuals.
Nous serveis de Rodalies als àmbits metropolitans de Girona, Lleida i Tarragona: es crearan noves línies per estructurar la mobilitat de les àrees de l’entorn de les capitals, aprofitant la infraestructura ferroviària existent, infrautilitzada actualment. El PTVC recull, a més, la possibilitat que aquest model sigui substituït en el futur per línies de tren-tram, d’acord amb les previsions del PITC.
Camp de Tarragona. Es crearan quatre línies diferents: La Plana-Picamoixons-Reus-Tarragona; Les Borges del Camp- Reus-Tarragona, Reus-Tarragona-Torredembarra-Sant Vicenç de Calders, i Cambrils-Tarragona-Torredembarra. Les noves línies de Rodalies de Tarragona oferiran 6 expedicions en hora punta i sentit entre Tarragona i Reus, 4 entre Torredembarra i Tarragona, i 2 en la resta de trams.
Girona. Es crearan dues noves línies en paral·lel: Figueres-Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva, i Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva-Maçanet, amb 4 expedicions en hora punta i sentit entre Girona i Riudellots, i Girona i Figueres, així com 2 sortides a la resta de trams.
Lleida. Es crearan tres línies diferents: Cervera-Lleida-Almacelles, Lleida-Balaguer, i Lleida – Les Borges Blanques, amb 2 expedicions en hora punta per sentit a tots els trams.
Serveis de qualitat a Rodalies de Barcelona: el Pla preveu un conjunt d’actuacions tant a la xarxa de rodalia de Barcelona per donar resposta a l’increment de demanda continuat en aquesta àrea i garantir alhora la qualitat del servei. L’objectiu és millorar el confort dels usuaris, reduir l’ocupació dels trens, incrementant la capacitat de les expedicions i les freqüències de pas, per limitar els trajectes dempeus a un màxim de 20 minuts.
Rodalies RMB
El Pla recull la necessitat de reestructurar els serveis de Rodalies per millorar-ne l’eficiència. Així, de cara al 2012 es preveuen els serveis següents:
R1. Línia de la costa. SantVicenç de Calders – Garraf – Barcelona – Maresme – Maçanet.
R2. Línia de l’interior. Sant Vicenç de Calders – Vilafranca – Barcelona – Sant Celoni – Maçanet.
R3. BCN – Vic. L’actual C3 s’ampliarà fins a Torelló.
R4. Manresa - aeroport. L’actual C4 de Manresa a BCN arribarà a l’aeroport del Prat, i no a St. Vicenç de Calders.
R5. Línia circular. Es crearà una nova línia circular entre Martorell – Barcelona -Granollers – Castellbisbal.
La implantació d’aquest esquema de serveis ve condicionada a la finalització d’infraestructures associades a la xarxa d’alta velocitat o d’altres actuacions infraestructurals incloses en l’horitzó del Pla. Igualment, s’incrementarà el nombre de freqüències d’acord amb la demanda i es doblarà la capacitat de les expedicions, perquè el 100% dels trens que hi circulin en hora punta comptin amb el doble d’oferta de seients, enfront del 66% actual, mitjançant la incorporació de nous combois i material mòbil.
FGC
Pel que fa als FGC, el Pla preveu augmentar les freqüències de pas i desenvolupar el metro del Baix Llobregat i els metros comarcals al Bages i l’Anoia, així com impulsar un nou servei de viatgers entre Manresa, Súria i Sallent, fins ara de mercaderies:
A la línia del Vallès, es passarà d’una freqüència actual en hora punta d’un tren cada 12 minuts, a un tren cada 6 minuts als ramals de Sabadell i Terrassa.
A la línia Llobregat - Anoia,es passarà d’una freqüència actual d’un tren cada 8 minuts a un tren cada 5 minuts en hora punta, amb l’arribada dels metros comarcals.
Regionals convencionals com a serveis complementaris: aquests serveis serviran de complement a l’oferta d’altes prestacions i substituiran als serveis de Rodalies en els territoris amb una demanda de mobilitat inferior.
Coordinació bus-tren
D’altra banda, el Pla recull la necessitat de coordinar els serveis viaris i ferroviaris del territori que faci possible una vertebració del país en xarxa per millorar la intermodalitat entre els diferents operadors de transport públic de viatgers i augmentar, així, la competitivitat dels serveis. En aquest sentit, el document aposta per coordinar els horaris i freqüències d’autobusos i trens, per tal de limitar les esperes dels usuaris a un màxim de 10 minuts, i potenciar la implantació d’intercanviadors que facilitin els transbordaments, amb una distància màxima de 300 metres entre parada de bus i estació de tren.
A més, preveu la creació de noves línies d’autobús dins l’àrea d’influència de les estacions de ferrocarril perquè els municipis d’aquesta àrea tinguin accés al servei ferroviari. Finalment, recull la necessitat de centralitzar i integrar la informació als usuaris, amb dades en temps real, sistemes acústics, avisos SMS, Internet i pantalles digitals tant a les estacions i com a l’interior dels trens i autobusos.
Millores en la gestió del servei
A banda de detallar un conjunt de mesures per millorar l’oferta en el servei, el PTVC que ara s’impulsa inclou un pla de gestió per optimitzar els recursos disponibles i garantir el suport tècnic i tecnològic necessari per a la implantació de les millores en l’oferta de servei. Així, aquestes propostes tenen a veure amb la necessitat d’incrementar la informació als usuaris, crear noves infraestructures i equipaments, i aplicar els últims avanços tecnològics per millorar la sostenibilitat i eficiència del sistema.
Integració tarifària al 2012
En aquest marc, el text recull la necessitat de continuar la tasca per integrar el sistema tarifari de transport públic iniciada l’any 2001 per l’ATM de l’RMB i que, a curt termini, serà també una realitat a l’àrea de Lleida i Girona, a finals del 2008 al Camp de Tarragona, i durant el 2009 al Bages. Així, el Pla analitzarà diferents possibilitats per unificar els títols i les tarifes de transport d’arreu del territori i estudiarà estendre l’actual sistema, a través de la configuració en corones tarifàries. La integració tarifària al conjunt de Catalunya, en compliment de les DNM, té com a horitzó l’any 2012.
El Pla proposa definir i homologar un sistema de validació i venda de bitllets comú per a tot el territori, a partir d’una tecnologia innovadora de validació sense contacte, que millora la seguretat i la gestió de la informació.
Millores en la informació a l’usuari
Igualment, per tal de desenvolupar un sistema unificat d’informació i gestió integral del transport públic a Catalunya el 2012, aposta per potenciar tant la informació estàtica convencional, com la informació en temps real, amb l’intercanvi immediat d’informació entre els diferents operadors de transport públic. En aquest sentit, preveu la implantació en cinc anys de sistemes d’ajut a l’explotació (SAE) a totes les línies de transport d’autobús regular, que fan possible una gestió centralitzada del transport per carretera i permeten una comunicació a temps real entre conductor i centre de gestió, així com amb els usuaris.
Millores en les infraestructures i els equipaments
D’altra banda, el Pla que avui s’impulsa recull la necessitat de dur a terme un conjunt d’actuacions en matèria d’infraestructures i equipaments per garantir la millora del servei, tant pel que fa a la velocitat comercial, com a l’accessibilitat i la cobertura territorial del servei.
Així, aposta per:
Millorar la velocitat comercial, amb més carrils bus i prioritats semafòriques. Per tal de potenciar l’ús del transport públic col·lectiu enfront del vehicle privat i descongestionar la xarxa viària, proposa la creació de 9 carrils específics per als autobusos als corredors d’entrada a Barcelona i a les principals àrees urbanes, d’acord amb el PITC, que, segons les necessitats, podran ser carril bus-VAO o carril bus no segregat. A més, estudiarà la implantació de carrils reservats per al transport públic als accessos de les principals ciutats. Igualment, aposta per donar prioritat als autobusos en els punts conflictius de la ciutat mitjançant l’establiment de cruïlles amb prioritat semafòrica a la demanda.
Igualment, el document preveu la creació de noves estacions d’autobús, en coordinació amb els ajuntaments, per arribar a totes les capitals comarcals de Catalunya, així com la instal·lació i de marquesines i pals de parada per millorar la informació als usuaris. A més, es crearan nous aparcaments de dissuasió a prop d’estacions de ferrocarril i autobús per facilitar l’ús del transport públic i es milloraran els intercanviadors. Finalment, el Pla vol garantir l’accessibilitat de tots els usuaris al transport públic, de manera que impulsarà l’adaptació de les instal·lacions, estacions i intercanviadors a persones amb mobilitat reduïda.
840 MEUR per a millorar el transport públic per carretera
El Pla preveu invertir un total de 840 MEUR per a la millora del transport públic per carretera en el període 2008-2012. D’aquests, 125 MEUR es destinaran a incrementar els serveis de transport per carretera, 167 MEUR, a l’extensió de la integració tarifària a tot el territori de Catalunya, 67 MEUR, a equipaments (estacions, pals de parada i marquesines) i 355 MEUR, a diverses actuacions de millora de la velocitat comercial dels serveis de transport per carretera, que inclouen la construcció de nous carrils bus/vao.
A més, la Generalitat continuarà atorgant ajuts específics als concessionaris mitjançant els contractes-programa, i es cofinançaran les actuacions incloses en els plans comarcals i de serveis desenvolupats per les ATMs, per un import global de 100 MEUR. Igualment, es mantindran els ajuts per a l’adquisició de material mòbil i la implantació de noves tecnologies per millorar els serveis de transport per carretera, que sumaran una inversió de 26 MEUR, fins al 2012.
