20 julio 2009

La importació d'electricitat s'ha triplicat a Catalunya en només quatre anys

Font: El Punt

Els enginyers de camins avisen que caldrà «saturar» el territori d'aerogeneradors i plaques solars si es vol arribar al 12%

Des del 2005 la dependència elèctrica de Catalunya respecte de l'exterior s'ha triplicat perquè les noves fonts de producció pròpies no han augmentat en la proporció del consum, segons el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Catalunya no arribarà l'any vinent als 3.000 megawatts (MW) eòlics que preveia el pla de l'energia però sí que n'hi haurà 2.000 quan avui només en funcionen 420. El col·legi demana al govern una revisió dels objectius i les taxes de creixement del pla de l'energia 2006-2015 i un impuls decidit de les energies renovables, les noves centrals de cicle combinat així com la renovació dels contractes d'explotació a les centrals nuclears, aquesta una decisió que ha de prendre el govern de l'Estat.

El govern català elabora el pla especial urbanístic per construir al municipi gironí de Bescanó una central tèrmica de 400 megawatts de potència i s'estan construint dos grups de 850 MW en conjunt al port de Barcelona. També ha autoritzat recentment una cinquantena de nous parcs eòlics amb una potència conjunta prevista de 1.528 MW. La central tèrmica gironina no estarà a punt l'any vinent i els nous parcs eòlics no permetran arribar als 3.000 MW, dos objectius previstos en el pla de l'energia de Catalunya pel 2010. Però, en canvi, sí que es preveu que els 850 MW tèrmics del port de Barcelona ja estiguin el 2010 a la xarxa, un aspecte que l'informe del col·legi no recull en la seva anàlisi. El govern català ja ha deixat clar darrerament que revisarà els objectius i terminis del pla energètic del país per adaptar-los a la situació actual i a les perspectives de futur marcades per la crisi econòmica internacional.

El Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya demana la revisió del pla en vista de «l'incompliment del programa previst» i davant la tendència creixent a l'augment de les importacions elèctriques del país tot i que el percentatge d'augment de consum ja és avui inferior al previst en el pla. En aquest sentit, el col·legi ha fet una anàlisi de la situació en què recorda que les importacions representen el 18,8% de l'electricitat consumida, 3,5 vegades més que només fa 4 anys. Sense fer cap esment a les llargues aturades que han tingut les dues centrals nuclears els darrers anys per incidents afegits a les recàrregues de combustible, el col·legi atribueix la disminució de la producció elèctrica a la caiguda de la producció hidroelèctrica i de les plantes de carbó i fueloil, que no han estat substituïdes per renovables i tèrmiques noves. A més, assenyalen que l'augment del consum es mantindrà, per exemple, en el transport ferroviari i les noves plantes de producció d'aigua. El col·legi calcula que aquests dos sectors podrien arribar a augments puntuals del 10% del consum amb motiu de l'entrada en funcionament de tota la línia del tren d'alta velocitat (TAV) i de les noves plantes dessalinitzadores, de reaprofitament i bombeig d'aigua. En vista d'aquesta diagnosi, l'organisme demana mesures prioritàries d'estalvi i eficiència energètica, i la diversificació de l'oferta de centres de producció elèctrica, amb una incidència especial en les energies renovables però sense aturar l'energia nuclear.

Centrals hidràuliques

Pel que fa a la hidràulica, l'organisme proposa augmentar la potència en embassaments existents i aprofitar elèctricament preses que avui només serveixen per a abastament d'aigua com Sant Ponç i la Llosa del Cavall. Tot i demanar una oferta diversificada de fonts de producció «amb una gran incidència en les energies renovables», curiosament, pel que fa a l'eòlica i la solar, l'anàlisi que fa el col·legi afirma que per assolir l'objectiu que Catalunya tingui el 12% d'electricitat provinent d'aerogeneradors i plaques solars caldrà «saturar el territori català», una solució «del tot inviable» segons els enginyers. El col·legi també considera imprescindible la interconnexió de les línies de transport elèctric amb França i la connexió del gasoducte Martorell-Figueres amb la xarxa europea a través de França. En darrer terme, també recomana estudiar la construcció de dipòsits estratègics de gas per incrementar les reserves, per exemple, aprofitant les antigues bosses de petroli de la costa tarragonina.

Aposten per la renovació dels permisos a les nuclears

De fet, l'anàlisi que fa el col·legi busca de manera força evident reivindicar el paper de l'energia nuclear com a garantia de subministrament a Catalunya i com a sortida de futur per fer front al canvi climàtic. En primer terme recorda que Vandellòs II i Ascó I i II cobreixen el 40,8% de la demanda bruta d'electricitat a Catalunya. Continua afirmant que la producció elèctrica procedeix a Catalunya en un 89,4% d'energies no renovables com les centrals nuclears i les tèrmiques o de carbó i fueloil. I encara recorda que del 10,6% renovable, fins al 79% és hidroelèctrica i les eòliques, solars i de biomassa només representen l'1,8% restant. Joan Lluís Quer, responsable de la comissió d'aigua i energia del col·legi, admet que a Ascó i Vandellòs s'hi han produït els darrers anys «episodis que han posat en dubte la seguretat» així com el fet que no es pot «dissociar l'energia nuclear d'una gestió exquisida». Amb tot, la posició final de l'organisme és la defensa de la renovació dels contractes d'explotació de les centrals de l'Estat espanyol, la primera de les quals haurà de decidir el govern espanyol aquest juliol amb Santa Maria de Garoña. De manera directa el col·legi defensa l'energia nuclear com «a millor alternativa energètica a gran escala no emissora de gasos amb efecte hivernacle». Finalment, els enginyers de camins també demanen al govern espanyol que decideixi ja l'emplaçament del magatzem centralitzat de residus radioactius que s'ha de construir a l'Estat.

La hora de las ciudades no ha llegado todavía

Font: El País 17/04/2009

TRIBUNA: RICARD PÉREZ CASADO

Ricard Pérez Casado, doctor en Historia, fue alcalde socialista de Valencia entre 1979 y 1988.

Por segunda vez en menos de un siglo, la modernidad volvía a España de la mano de sus ciudades y pueblos. En abril, en ambas ocasiones. La primera desembocó en la esperanza fallida de la II República Española. La segunda asentó una transición y una convivencia libre de manera permanente, la que alumbró la Constitución de 1978.

Treinta años más tarde, la Cenicienta de las Administraciones públicas es la local
Entre 1939 y 1975, una larga noche oscura y unos cambios demográficos, territoriales, económicos y sociales de asombro, sobre todo a partir de la España de los Planes de Desarrollo y del Seiscientos. Las migraciones forzadas por la miseria y la desesperanza rurales construyeron nuevas periferias urbanas, la triste periferia, la lágrima del urbanismo, lo que Candel señaló como el lugar donde la ciudad cambia de nombre. Un desarrollo acelerado, devastador, capaz de generar acumulaciones de plusvalía sin precedentes sobre las espaldas esquilmadas de los nuevos urbanitas.

Desarrollo acompañado de un déficit descomunal de las infraestructuras más elementales, del saneamiento a la recogida y tratamiento de residuos urbanos, del transporte a la vivienda, de la educación a la salud, de los espacios para el ocio y la cultura al deporte para la ciudadanía, de las calles sin pavimentar a las aceras inexistentes. Los cambios sociales del "desarrollo" propiciaron la lenta pero imparable consolidación de los movimientos urbanos. Reivindicaciones de esquina y barrio, embrión de propuestas más ambiciosas, de ciudad. Se reencontraron como en antigua comunión democrática profesionales del urbanismo, la economía, la sociología, con líderes sociales, dirigentes políticos y sindicales clandestinos, y una muchedumbre de gentes que rechazaban el servilismo del súbdito para reivindicar la honrosa condición de ciudadano.

Las gentes del CEUMT, de Alfoz, de CAU y tantos otros foros elaboraban diagnósticos, proponían soluciones para cuando llegara el momento. Pero la prioridad política, en los albores de la democracia recuperada, fue -por desgracia para las ciuda-des- por otro lado. Para aceptar la autonomía de Cataluña, País Vasco y Galicia se arbitró una descentralización que incluía identidades regionales sin región. Las ciudades quedaron para mejores tiempos: en la primavera de 2009 parece que aún no ha llegado el momento.

El resultado, nefasto para el espacio en que vive y trabaja la ciudadanía, la ciudad. Las reformas no alcanzan su primera traducción democrática hasta la Ley de Bases de 1986, y el peldaño fallido de la Ley de Haciendas hasta 1988. El reconocimiento de la realidad metropolitana, de los ámbitos reales de movilidad, de trabajo, se estrella contra los poderes emergentes de las autonomías, las históricas y las nuevas. Por no añadir la capacidad, indiferente al signo político de la élite regional, de interferir en las ciudades y su gestión.

Cubrir los déficits más urgentes, acumulados por la desidia y la voracidad, y, a la vez, diseñar un horizonte, constituyeron las tareas de los ediles de 1979. Sin recursos, suplir las carencias de otras administraciones. La orden mendicante y exigente de los alcaldes de las grandes ciudades daría paso a la Federación de Municipios y Provincias.

El cambio se produjo en las ciudades, y así se reflejó en las elecciones generales de 1982. Y el éxito anuló la exigencia, la participación activa de la ciudadanía organizada. Muchos líderes sociales urbanos acabaron en las poltronas de las administraciones, las autonómicas y estatales, con gobiernos de uno u otro signo.

Nunca en tan breve espacio de tiempo nuestras ciudades y pueblos experimentaron una transformación tan profunda y sentaron las bases para un espacio urbano habitable. Por obra de decenas de miles de ediles que se entregaron a sus conciudadanos de manera altruista y generosa.

La izquierda autocomplaciente, o la autoinmolada, renunció en muchas ciudades a gestionar su patrimonio político y social, el adquirido con sus propuestas y realizaciones. Una pena: se lo quedaron quienes nunca desearon ni formularon propuestas más allá de favorecer a las oligarquías urbanas, las antiguas, y las nuevas.

El abandono de la ciudad creativa, culta, igualitaria, innovadora y capaz de competir en cooperación dentro del sistema de ciudades españolas y europeas, da paso al ombliguismo, a la cortedad de miras, incluso con los entornos más inmediatos, los metropolitanos, en una especie de pinza entre el desdén de los administradores locales y la saña de los poderes autonómicos emergentes, celosos de cualquier atisbo de contrapoder tan imprescindible para el funcionamiento de la democracia.

Cunde el clientelismo, la desmovilización, la propaganda que sustituye a la información, la generación de nuevos súbditos. Las ciudades han mejorado pero el ejercicio de la ciudadanía, la participación, la ilusión son frutos caídos. Treinta años más tarde, la Cenicienta financiera de las administraciones públicas, es la local. La administración más cercana, la que es capaz de ser solidaria en su ámbito y más allá, la que puede afirmar su capacidad de competir en colaboración, la que no necesita fronteras, vive una profunda crisis por mal gobierno de unos y desidia de otros. La vieja matrona es despreciada, los bárbaros de Kavafis han vuelto y la ciudad no tiene quien le escriba. Pero renacerá, no lo duden ustedes.

La mitad de las mezquitas incumple la nueva Ley de Centros de Culto

Font: http://www.webislam.com

Las comunidades religiosas tienen cinco años para adaptarse a la norma

CLARA BLANCHAR - Barcelona - 15/07/2009

No sólo ven frustradas sus expectativas ante la Ley de Centros de Culto, sino que temen que la futura normativa, que hoy votará el Parlament, deje fuera de la ley más de la mitad de los oratorios musulmanes que hay en Cataluña. Lo asegura la Junta Islámica de Cataluña y se apoya en dos argumentos: la obligatoriedad de inscribir los centros en el registro de entidades religiosas del Ministerio de Justicia y que las características físicas de los espacios no cumplan los nuevos requisitos, como superficie mínima, salidas de emergencia, insonorización y medidas antiincendios.

La Secretaría de Asuntos Religiosos ha estudiado el impacto que la ley podría tener sobre los más de 3.500 centros de culto que hay en Cataluña. Pero aunque varias fuentes aseguran que el resultado del estudio es demoledor, la Generalitat no lo facilita. Un portavoz alega "que son estimaciones muy orientativas que se hicieron hace tiempo".

El presidente de la Junta Islámica, Abdennur Prado, alerta de lo farragoso y "arbitrario" que es el funcionamiento del registro del Ministerio de Justicia. "Ha denegado la inscripción a centenares de comunidades, porque el suyo es un criterio clerical de las religiones", asegura Prado, quien explica que la misma junta está en litigio con el ministerio porque les denegó la promoción de la alimentación halal como objetivo religioso. Para constituir una entidad, el paso previo es redactar estatutos y presentarlos a un notario, algo que los centros pequeños no tendrán capacidad para hacer.

La segunda pata de la ley que cuestiona la junta es la obligatoriedad de que todos los centros de culto tengan una licencia que les acredite como tales. "Algunas mezquitas en su momento se construyeron con unos requisitos y ahora no cumplen las nuevas exigencias", afirma el presidente. Se refiere a cuestiones constructivas o de seguridad que prevé la nueva normativa. Para evitar que la necesidad de licencia provoque un cierre masivo de centros, y no sólo oratorios musulmanes, la ley establece un periodo de adaptación de cinco años y ayudas económicas. De fondo, lo que la Junta Islámica denuncia es que "una ley que se hizo para acabar con el problema de la apertura de mezquitas no servirá como instrumento para solucionarlo". "Además", dice Prado, "la ley consagra dejar en manos de los ayuntamientos la cesión de suelo para utilizarlo para un derecho fundamental como es practicar una religión", una crítica compartida por otras confesiones. Prado asegura que, según el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), en Cataluña hay 250.000 musulmanes y 170 mezquitas. "Toca a un centro de culto por cada 1.500 musulmanes, mientras que los evangélicos, por poner un ejemplo, tienen uno centro por cada 200 fieles". "Lo que pedimos es que la distribución de suelo sea acorde con el número de fieles", concluye.

El descontento de las religiones minoritarias es inversamente proporcional a la satisfacción de los alcaldes, que presionaron para que la cesión no fuera una obligación.

ABDENNUR PRADO (Junta Islámica) No al doble rasero

"Una ley que se hizo para acabar con el problema de la apertura de mezquitas no servirá como instrumento para solucionarlo. La ley consagra dejar en manos de los ayuntamientos la cesión de suelo para utilizarlo para un derecho fundamental como es practicar una religión. Lo que pedimos es que el rasero sea el mismo para todos y que la distribución de suelo para centros de culto sea equitativa y acorde al número de fieles".

GUILLEM CORREA (Consejo Evangélico) Igualdad de trato

"Valoramos la existencia de la ley, pero debe garantizar que los lugares de culto abiertos sigan abiertos y que podamos abrir nuevos. En este sentido, no resuelve la financiación de las obras de adecuación de los centros existentes, y las minorías religiosas no tenemos ayudas; tenemos menos que las asociaciones de vecinos. Lo que pedimos es igualdad de trato para todos los colectivos".

D. PAUL SINGH ACKO (Comunidad sij) Todos deben cumplir

"La Generalitat no se ha puesto en contacto con nosotros para trabajar la ley, y entendemos que no pueden hacernos cumplir ciertos requisitos si ellos retiran los principales compromisos de partida del texto. Las administraciones deberían tener en cuenta que, si bien es verdad que en nombre de las religiones se han cometido barbaridades, también es cierto que desarrollan un papel social muy importante".

JORGE BURMAN (Comunidad israelí) Satisfechos por su implicación

"Celebramos que la ley planifique de acuerdo con las necesidades futuras y que prevea reglamentar unos lugares que hasta ahora se regían a criterio de la autoridad de turno, distinta en cada municipio. También celebramos haber sido escuchados; nunca hubo tanta sensibilidad por parte de la Generalitat. Pero no es lo mismo resolver según qué problemas en ciudades como Barcelona que en otras más pequeñas".

El Tribunal Constitucional pot anul·lar les vegueries.

Font: Regió 7.cat

El Govern manté el calendari per tenir una nova organització del país en la propera legislatura pendent de la resolució

CARMINA OLIVERAS
MANRESA
El Tribunal Constitucional podria anul·lar els articles de l'Estatut de Catalunya que fan referència a la creació de les vegueries i a la substitució de les actuals diputacions per aquestes noves realitats administratives. Ahir, els serveis informatius centrals de la Cadena Ser a Madrid explicaven que els membres del tribunal ja tenen una acta amb les conclusions de constitucionalitat de l'Estatut i apuntaven que un dels punts que haurien rebocat els magistrats seria, justament, la supressió de les quatre províncies actuals per crear set vegueries.
Segons la informació de l'emissora, el Tribunal Constitucional ja ha fet tres lectures de l'acta, però encara no la vol donar per definitiva. S'esperava que les notícies del Tribunal Constitucional arribessin a final de juliol o a les primeres setmanes d'agost, però ara aquesta resolució es podria conèixer el proper mes de setembre, sempre segons la mateixa Cadena Ser.
Davant la possible notícia, el departament de Governació de la Generalitat no va voler emetre cap valoració i va assegurar que "el funcionament del departament continua sent el mateix". Tot i això, Governació va admetre que "sabíem que era un dels punts que podia crear polèmica", però va reiterar que "fins que no hi hagi una sentència en ferm, no ens podem posicionar".
Als passadissos del Parlament de Catalunya, però, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va confiar que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya no declari inconstitucional que els consells de vegueria substitueixin les diputacions provincials.
El conseller de Governació va refusar donar opinions concretes sobre filtracions, però va constatar que el Govern català "continua treballant en l'arquitectura institucional de Catalunya vinculada al catalanisme polític". Segons Ausàs, aquesta arquitectura ha de superar la visió provincial, que és un "concepte antagònic" al del catalanisme polític. En aquest sentit, el departament de Governació va avançar ahir que ja tenen gairebé a punt l'avantprojecte de la Llei de Governs Locals per poder-lo traslladar al Parlament de Catalunya.

Una gran transformació
El canvi de diputacions a vegueries comportaria una transformació de gran abast per al territori de la Catalunya central, espai que ara no és reconegut en cap àmbit oficial més enllà de la Generalitat, que ha anat organitzant el Govern segons aquesta futura voluntat d'organització administrativa. També seria un contratemps de difícil esmena per a les aspiracions que pugui tenir Manresa d'esdevenir punt de referència política d'aquest territori central.

La distribució de l'administració de Catalunya sobre el territori és una competència única del Govern de la Generalitat. Ara bé, aquesta divisió no ha de comportar canvis en l'organització que hi té l'estat, que són les províncies (amb les seves diputacions) i les plantes judicials, i si ho fessin caldria un acord explícit del govern estatal. Des del moment en què l'estat va aprovar l'Estatut, després de modificar-ne diversos aspectes, el govern espanyol hauria d'estar d'acord amb el nou ordenament legislatiu català. El Tribunal Constitucional, però, pot dir-hi la seva amb independència del que acordi el Parlament espanyol.

A més a més dels articles 90 o 91 de l'Estatut de Catalunya, els que fan referència a les vegueries i als seus consells, el Tribunal Constitucional podria declarar inconstitucionals uns altres articles del text que va aprovar el Parlament de Catalunya, sempre segons el que ahir, dijous, van emetre els serveis informatius centrals de la Cadena Ser a Madrid. Concretament, se citava l'article que preveu la creació d'un Consell de Justícia a Catalunya, com també aquell que pretén ampliar les competències del defensor del poble català, el síndic de greuges.

L'emissora de ràdio Cadena Ser també parlava del terme polèmic "nació" i ho feia dient que no es retallarà perquè es considera que en el preàmbul de l'Estatut de Catalunya aquest terme no té efectes jurídics. A més a més, hi hauria una part dels magistrats que es resistirien a firmar la sentència perquè no els convenç la manera com està redactada.

Los hogares catalanes podrán ahorrar 35 euros anuales EP - El Prat de Llobregat - 20/07/2009 La Generalitat pondrá hoy en funcionamiento la planta

Font: El País.

La Generalitat pondrá hoy en funcionamiento la planta desalinizadora de El Prat de Llobregat (Baix Llobregat) que producirá 200 millones de litros de agua al día. La instalación, que ha tenido un coste de 230 millones de euros, generará el 24 por ciento del agua que se consume en el área metropolitana de Barcelona y está destinada a evitar problemas de abastecimiento en épocas de sequía.

Las obras de la desalinizadora se iniciaron a principios de 2007. La instalación capta agua del mar a dos kilómetros de la costa y a 30 metros de profundidad. El agua se envía mediante una estación de bombeo a la desalinizadora, donde se somete a diferentes procesos de filtrado que permiten extraer 45 litros de agua dulce por cada 100 litros de agua salada. El resto será retornado al mar a varios kilómetros de la costa para evitar interferencias con el medio marino.

Ahorro de 35euros anuales

La desalinizadora de El Prat tiene capacidad para producir 60 hectómetros cúbicos de agua al año lo que la convierte en la mayor productora de Europa. Aunque la producción efectiva de agua dependerá de la demanda existente y del estado de los embalses y acuíferos, según fuentesdel departamento de Medio Ambiente y Vivienda. La instalación suministrará agua a 4,5 millones de habitantes del área metropolitana de Barcelona y de las comarcas del entorno, un 60 por ciento de la población catalana.

Además, permitirá mejorar el gusto y la calidad del agua lo que redundará en un ahorro de unos 35 euros anuales en los hogares ya que los electrodomésticos necesitarán menos reparaciones y el agua se calentará con más rapidez.

Según Medio Ambiente, la desalinizadora es un proyecto "fundamental" en la política hidrológica del Gobierno catalán con el objetivo de "garantzar" el abastecimiento de agua con independencia de los episodios de sequía como el que se produjo el año pasado en Cataluña y que motivó la puesta en marcha de diferentes restricciones. El sistema de abastecimiento de agua del área metropolitana de Barcelona no dependerá "exclusivamente" del agua proveniente de los embalses como hasta el momento y contará con otro recurso como es el agua desalinizada.