Mostrando entradas con la etiqueta energía. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta energía. Mostrar todas las entradas

20 julio 2009

La importació d'electricitat s'ha triplicat a Catalunya en només quatre anys

Font: El Punt

Els enginyers de camins avisen que caldrà «saturar» el territori d'aerogeneradors i plaques solars si es vol arribar al 12%

Des del 2005 la dependència elèctrica de Catalunya respecte de l'exterior s'ha triplicat perquè les noves fonts de producció pròpies no han augmentat en la proporció del consum, segons el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Catalunya no arribarà l'any vinent als 3.000 megawatts (MW) eòlics que preveia el pla de l'energia però sí que n'hi haurà 2.000 quan avui només en funcionen 420. El col·legi demana al govern una revisió dels objectius i les taxes de creixement del pla de l'energia 2006-2015 i un impuls decidit de les energies renovables, les noves centrals de cicle combinat així com la renovació dels contractes d'explotació a les centrals nuclears, aquesta una decisió que ha de prendre el govern de l'Estat.

El govern català elabora el pla especial urbanístic per construir al municipi gironí de Bescanó una central tèrmica de 400 megawatts de potència i s'estan construint dos grups de 850 MW en conjunt al port de Barcelona. També ha autoritzat recentment una cinquantena de nous parcs eòlics amb una potència conjunta prevista de 1.528 MW. La central tèrmica gironina no estarà a punt l'any vinent i els nous parcs eòlics no permetran arribar als 3.000 MW, dos objectius previstos en el pla de l'energia de Catalunya pel 2010. Però, en canvi, sí que es preveu que els 850 MW tèrmics del port de Barcelona ja estiguin el 2010 a la xarxa, un aspecte que l'informe del col·legi no recull en la seva anàlisi. El govern català ja ha deixat clar darrerament que revisarà els objectius i terminis del pla energètic del país per adaptar-los a la situació actual i a les perspectives de futur marcades per la crisi econòmica internacional.

El Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya demana la revisió del pla en vista de «l'incompliment del programa previst» i davant la tendència creixent a l'augment de les importacions elèctriques del país tot i que el percentatge d'augment de consum ja és avui inferior al previst en el pla. En aquest sentit, el col·legi ha fet una anàlisi de la situació en què recorda que les importacions representen el 18,8% de l'electricitat consumida, 3,5 vegades més que només fa 4 anys. Sense fer cap esment a les llargues aturades que han tingut les dues centrals nuclears els darrers anys per incidents afegits a les recàrregues de combustible, el col·legi atribueix la disminució de la producció elèctrica a la caiguda de la producció hidroelèctrica i de les plantes de carbó i fueloil, que no han estat substituïdes per renovables i tèrmiques noves. A més, assenyalen que l'augment del consum es mantindrà, per exemple, en el transport ferroviari i les noves plantes de producció d'aigua. El col·legi calcula que aquests dos sectors podrien arribar a augments puntuals del 10% del consum amb motiu de l'entrada en funcionament de tota la línia del tren d'alta velocitat (TAV) i de les noves plantes dessalinitzadores, de reaprofitament i bombeig d'aigua. En vista d'aquesta diagnosi, l'organisme demana mesures prioritàries d'estalvi i eficiència energètica, i la diversificació de l'oferta de centres de producció elèctrica, amb una incidència especial en les energies renovables però sense aturar l'energia nuclear.

Centrals hidràuliques

Pel que fa a la hidràulica, l'organisme proposa augmentar la potència en embassaments existents i aprofitar elèctricament preses que avui només serveixen per a abastament d'aigua com Sant Ponç i la Llosa del Cavall. Tot i demanar una oferta diversificada de fonts de producció «amb una gran incidència en les energies renovables», curiosament, pel que fa a l'eòlica i la solar, l'anàlisi que fa el col·legi afirma que per assolir l'objectiu que Catalunya tingui el 12% d'electricitat provinent d'aerogeneradors i plaques solars caldrà «saturar el territori català», una solució «del tot inviable» segons els enginyers. El col·legi també considera imprescindible la interconnexió de les línies de transport elèctric amb França i la connexió del gasoducte Martorell-Figueres amb la xarxa europea a través de França. En darrer terme, també recomana estudiar la construcció de dipòsits estratègics de gas per incrementar les reserves, per exemple, aprofitant les antigues bosses de petroli de la costa tarragonina.

Aposten per la renovació dels permisos a les nuclears

De fet, l'anàlisi que fa el col·legi busca de manera força evident reivindicar el paper de l'energia nuclear com a garantia de subministrament a Catalunya i com a sortida de futur per fer front al canvi climàtic. En primer terme recorda que Vandellòs II i Ascó I i II cobreixen el 40,8% de la demanda bruta d'electricitat a Catalunya. Continua afirmant que la producció elèctrica procedeix a Catalunya en un 89,4% d'energies no renovables com les centrals nuclears i les tèrmiques o de carbó i fueloil. I encara recorda que del 10,6% renovable, fins al 79% és hidroelèctrica i les eòliques, solars i de biomassa només representen l'1,8% restant. Joan Lluís Quer, responsable de la comissió d'aigua i energia del col·legi, admet que a Ascó i Vandellòs s'hi han produït els darrers anys «episodis que han posat en dubte la seguretat» així com el fet que no es pot «dissociar l'energia nuclear d'una gestió exquisida». Amb tot, la posició final de l'organisme és la defensa de la renovació dels contractes d'explotació de les centrals de l'Estat espanyol, la primera de les quals haurà de decidir el govern espanyol aquest juliol amb Santa Maria de Garoña. De manera directa el col·legi defensa l'energia nuclear com «a millor alternativa energètica a gran escala no emissora de gasos amb efecte hivernacle». Finalment, els enginyers de camins també demanen al govern espanyol que decideixi ja l'emplaçament del magatzem centralitzat de residus radioactius que s'ha de construir a l'Estat.

02 febrero 2009

La Generalitat ha autoritzat la instal·lació de mig centenar de parcs eòlics més

Font: El Punt.

L'objectiu del govern és passar dels 420 megawatts actuals als 3.500 previstos en el pla d'energia pel 2015

VIRTUDES PÉREZ. Barcelona
La Generalitat ha autoritzat ja la instal·lació de mig centenar de parcs eòlics més a Catalunya, que s'han d'afegir als disset que funcionen actualment. L'objectiu del govern, segons s'ha recollit en el pla de l'energia aprovat l'octubre del 2005, és poder arribar als 3.500 megawatts (Mw) de potència eòlica l'any 2015, una xifra que quedarà força lluny dels 420 Mw actuals. El govern està apunt d'aprovar un decret que intenta simplificar el tràmits administratius per poder obrir un parc eòlic. Amb el decret es pretén accelerar el procés d'expansió d'un sector que a Catalunya presenta un important endarreriment respecte al conjunt de l'Estat, el segon del món pel que fa a potència eòlica instal·lada. A més dels parcs autoritzats, hi ha en tràmit l'obertura de 25 més.


Aliè a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha decretat la presumpta il·legalitat de dos parcs eòlics de l'Urgell-les Garrigues i la Conca de Barberà per vulnerar la llei d'urbanisme, el govern de la Generalitat continua treballant en l'objectiu d'arribar als 3.500 megawatts de potència eòlica el 2015. Catalunya té un retard històric respecte a l'Estat espanyol en la instal·lació de parcs eòlics, fins al punt que a hores d'ara la potència instal·lada no arriba ni al 3 per cent, molt per darrere de comunitats com ara Castella-la Manxa, Galícia o Andalusia, totes elles amb més de 1.500 Mw –en el cas de Castella-la Manxa ja supera els 3.000– quan Catalunya en té només 420.

En aquest intent d'accelerar el procés d'expansió del sector, el govern ha autoritzat ja la creació de cinquanta-un parcs més d'una potència total de 1.528 Mw. Aquests s'hauran de sumar als disset que ja funcionen i també als vint-i-cinc que estan en procés de tramitació, amb una potència estimada de 777 Mw. La suma de tots ells encara no permet arribar als 3.000 Mw, però el govern confia que un cop entri en vigor el nou decret d'implantació, que està a punt de ser aprovat per substituir el que va impulsar CiU el 2002, el procés agafarà embranzida.


UBICACIÓ DELS PARCS 
La gran majoria dels parcs eòlics que funcionen actualment a Catalunya estan situats en zones rurals de les províncies de Tarragona i Lleida. Segons el mapa elaborat a partir de les dades facilitades per l'agrupació d'empreses del sector EolicCat, comarques com ara el Baix Ebre, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà, la Terra Alta o l'Anoia concentren el nombre més importants d'aerogeneradors.

De moment, els parcs tendeixen a implantar-se en municipis amb un fort caràcter rural que, a més a més, es troben en una situació de cert declivi. Així, com a mínim es va posar de manifest en unes jornades sobre energies alternatives organitzades recentment a Barcelona per la Fundació del Món Rural (FMR). «En general, els molins s'instal·len en municipis que tenen pèrdua de població i en què la demanda energètica no és tan important», diu Marc Costa, de l'àrea de Medi Ambient de l'FMR.

Actualment hi ha una relació directa entre la implantació eòlica i les zones amb un vent mitjà anual superior als 20 km/h. I, si s'analitzen les plantes ja autoritzades, no sembla que hi hagi un canvi de tendència. La Terra Alta, Ribera d'Ebre i les Garrigues seran comarques amb una forta concentració de parcs eòlics i per primer cop apareixen projectes a l'Alt Empordà, amb una important oposició en el territori, i també a les comarques del Segrià o del Solsonès, on fins ara no hi havia cap aerogenerador.

Els parcs eòlics en funcionament més grans de Catalunya són el Serra de Rubió, situat entre els municipis de Rubió, Òdena i Castellfollit del Boix, a la comarca de l'Anoia, amb una potència de 49,59 Mw, i el Serra de Tallat, a Vallbona de les Monges i Blancafort, entre les comarques de l'Urgell, les Garrigues i la Conca de Barberà. Entre els parcs autoritzats n'hi ha tres amb el mateix potencial i tres més que està previst que superin aquests límits. Curiosament, aquests tres últims, que seran els més grans de Catalunya, amb una potència màxima de 50.000 Kw, es concentraran a la Terra Alta.

EXPECTATIVA EMPRESARIAL 
El president d'EolicCat, Ramon Carbonell, espera que el nou decret no alenteixi més el procés i serveixi per donar un fort impuls als parcs eòlics. «A Catalunya hem donat moltes voltes i el nostre retard de fa temps és greu si tenim en compte que el primer parc eòlic de l'Estat espanyol es va construir a Girona», recorda.

Pel que fa als 51 parcs ja autoritzats per la Generalitat, Carbonell confia que comencin a funcionar properament. «La majoria estan pendents de poder-se connectar a la xarxa elèctrica. Un tema difícil, perquè va molt carregada.»

Un nou decret d'implantació
per simplificar els tràmits
L'elaboració del nou decret que ha de regular la implantació de l'energia eòlica i també de les plaques fotovoltaiques es fa de manera paral·lela a la revisió del pla d'energies renovables. L'actual pla, que és el que fixa com a objectiu els 3.500 Mw pel 2015, preveu una inversió de 4.179 milions d'euros, dels quals 2.790 serien destinats a l'energia eòlica.

L'objectiu del pla és desenvolupar els projectes autoritzats i en tràmit que siguin viables econòmicament i resoldre les principals barreres que han dificultat l'expansió de l'energia eòlica, com ara la manca d'infraestructures per fer possible l'evacuació elèctrica, la complexitat dels tràmits administratius i una certa incompatibilitat ambiental per implantar parcs eòlics en algunes de les zones que tenen un major potencial eòlic de Catalunya.

D'acord amb aquest objectiu general, el decret intenta simplificar el procés de manera significativa, segons s'ha destacat des del Departament d'Energia. «Actualment, les empreses presenten peticions poc viables, i el que fa l'actual decret és definir les zones en què es poden implantar les plantes eòliques d'acord amb tres requisits: que el vent sigui adequat, que la zona no estigui mediambientalment protegida i que tingui connexió elèctrica», segons han indicat les mateixes fonts després d'assegurar que el decret està a punt de ser aprovat, superada ja la fase d'al·legacions.

Tot i la filosofia simplificadora del decret, moltes entitats ecologistes com ara Ecologistes en Acció, Greenpeace o la coordinadora Tanquem les Nuclears han presentat al·legacions en contra perquè entenen que el fet de limitar les zones encara dificulta més la implantació dels parcs eòlics. Els grups han demanat que es retiri el decret.

Els ecologistes critiquen la concentració dels molins i les empreses diuen que busquen el vent
Algunes entitats proposen fer parcs a petita escala distribuïts per tot el territori

V.P.. Barcelona
L'energia eòlica és inesgotable, neta i segura. Tot i així, hi ha grups ecologistes molt crítics amb la manera com es desenvolupa el sector a Catalunya. Rebutgen la concentració dels molins en determinades comarques i proposen com a alternativa fer parcs a petita escala distribuïts pel territori i més propers a les àrees de més consum elèctric. Les empreses instal·ladores asseguren que no concentren els aerogeneradors per caprici sinó perquè només poden implantar els parcs allà on bufa el vent.

Tot i que no hi ha unanimitat de criteri entre els grups ecologistes, hi ha un sector important que critica la massificació de parcs eòlics prevista en algunes comarques, com és el cas de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Així s'ha posat de manifest en les jornades sobre la implantació territorial de les energies renovables celebrades recentment a Barcelona, en les quals el geògraf i professor de la Universitat Rovira i Virgili Sergi Saladié va presentar una proposta alternativa a l'actual model d'expansió. Saladié critica que els parcs es facin lluny dels gran centres consumidors i que «continuï havent-hi una predilecció per territoris pobres amb forts dèficits en finançament municipal». També qüestiona els beneficis empresarials tan elevats, que només «deixen un 2% de la facturació al territori, quan si es desenvolupés des del territori la facturació podria arribar fins al 90%». Saladié posa com a exemple el cas de la Llacuna, a l'Anoia, un poble amb 875 habitants en què amb la venda de l'electricitat produïda per un únic aerogenerador de 0,23 MW, propietat de l'Ajuntament, es paga la factura municipal de la llum.

La proposta del geògraf, que comparteixen altres entitats com ara el Grup d'Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GPEC), és fer parcs petits distribuïts pel territori i amb més implicació dels ajuntaments. El president d'Eoliccat, Ramon Carbonell, assegura que no concentren els parcs per gust, sinó que estan condicionats pel vent. Saladié qüestiona aquesta afirmació i defensa que «hi ha bon vent a qualsevol lloc de Catalunya», perquè, segons subratlla, «el mapa eòlic marca les zones on hi ha vents amb velocitat alta i s'ha de tenir en compte que a partir dels 90 km/h s'aturen els aerogeneradors».

Altres entitats, com és el cas de la Fundació Terra, acusen els opositors de «no entendre que el canvi climàtic és més important que l'impacte paisatgístic», i lamenten «el retard de Catalunya en l'expansió del sector per les múltiples traves administratives». La instal·lació d'un parc eòlic pot costar més d'un milió d'euros, i fins ara a Catalunya, segons ha denunciat Carbonell, el procés burocràtic pot allargar-se vuit o deu anys.

Virtuts de l'energia eòlica
A banda de no produir emissions ni residus radioactius, l'energia eòlica comporta una sèrie d'avantatges mediambientals. Un miler de MW de potència eòlica equivalen a estalviar gairebé 500.000 tones de petroli l'any. Per cada MW instal·lat s'evita cada any l'emissió a l'atmosfera de 2.900 tones de diòxid de carboni, el principal responsable de l'efecte hivernacle. A més, una desena d'aerogeneradors produeixen el consum necessari per provehir 20.000 famílies. Les previsions amb què treballa Eoliccat apunten que a curt termini l'energia pot crear uns 3.000 llocs de treball per a la construcció dels parcs, dels quals 350 acabaran sent fixos per al manteniment.

23 noviembre 2008

Santa Coloma instala placas solares en su cementerio

Font: EL PAÍS 20.11.08

Aprovechar cualquier rincón para fomentar el uso de las energías renovables, también el cementerio, es uno de los principales objetivos del Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) en materia de desarrollo sostenible. Y desde ayer 752 metros cuadrados de paneles solares fotovoltaicos trabajan a pleno rendimiento en el techo de los nichos del camposanto municipal.

El parque solar generará al año 124.374 kilovatios hora, lo que permitirá suministrar energía a 60 familias colomenses y reducir las emisiones de C02 a la atmósfera en 62 toneladas. La iniciativa es pionera en España y cuenta con el apoyo de la Diputación, Endesa y Conste, concesionaria del cementerio.Santa Coloma de Gramenet ha construido su mayor parque solar en el cementerio municipal, que, orientado al sur y situado en la ladera del Singuerlín, recibe al año muchas horas de sol. Éste es el quinto parque fotovoltaico en la ciudad, que hasta ahora había instalado sus placas sobre centros escolares, la biblioteca central del municipio y el polígono Bosc Llarg.

Entre los cinco producirán la electricidad consumida por 145 familias al año, (gracias a 1.083 metros cuadrados de paneles solares y 2.000 de paneles solares térmicos). "No es mucho, pero es la primera piedra para mitigar los efectos del cambio climático", resumió ayer Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma.

Si todo funciona según lo previsto, los impulsores del proyecto creen que el cementerio podría multiplicar por cuatro el número de placas en 2009, siempre dispuestas sobre los bloques de nichos y con una inclinación de 30 grados. El parque solar ha costado 720.000 euros, y Conste, la empresa concesionaria, ha corrido con los gastos. Para evitar posibles robos, ha instalado también un sistema de videovigilancia.

Antoni Fogué, presidente de la Diputación de Barcelona, ex regidor del Ayuntamiento colomense y uno de los impulsores del proyecto, asegura que hay otras ciudades interesadas en la iniciativa.

También Castellar del Vallès (Vallès Occidental) ha anunciado que pondrá en alquiler los tejados de 10 edificios municipales para instalar placas solares, informa Ivanna Vallespín

23 septiembre 2008

La promotora del parc eòlic porta els ajuntaments de Portbou i Colera al jutjat per haver-li denegat la llicència

EL PUNT 23.09.08

El projecte Tramuntana preveu la construcció de disset molins en una carena

MAR VICENTE. Portbou
L'empresa promotora del parc eòlic Tramuntana ha presentat un contenciós administratiu contra els ajuntaments de Portbou i Colera perquè li han denegat la llicència d'obres per construir disset molins en una carena. L'ajuntament de Portbou ja ha respost a la notificació del contenciós, mentre que el de Colera ho farà en les pròximes setmanes. La Plataforma Cívica Antimolins, que està en contra del projecte, estudia ara si es presenta com a part afectada en aquesta causa.


Els dos consistoris més afectats per la possible instal·lació del parc eòlic van negar la llicència d'activitat a l'empresa promotora al principi d'aquest any i el mes de juliol tant Colera com Portbou van rebre una notificació en què es van assabentar que l'empresa els portava al jutjat per aquest motiu. Tot i que la presentació del recurs contenciós administratiu contra els ajuntaments es va fer fa dos mesos, no va transcendir fins ahir.

Segons ha explicat l'alcalde de Portbou, Antoni Vega, l'Ajuntament ja ha respost a la notificació al·legant que no està d'acord «ni amb la instal·lació ni amb la manera com s'instal·larà». Per part seva, l'alcalde de Colera, Lluís Bosch, va dir que contestaran en les pròximes dues setmanes en la línia del que han defensat fins ara.

Per altra banda, la Plataforma Cívica Antimolins, que és part afectada del projecte, estudia ara si es presentarà a la causa. Segons han explicat, primer provaran d'anul·lar el contenciós perquè consideren que abans s'ha de resoldre el que va presentar la plataforma contra el permís atorgat per la Generalitat. A banda d'això, també prepara un altre possible contenciós perquè l'empresa ha canviat el projecte de la línia d'evacuació del parc.

Negociacions

En paral·lel, l'Ajuntament de Portbou manté converses amb la promotora dels disset aerogeneradors per mirar de reconduir el projecte. Segons va explicar l'alcalde, Antoni Vega, aquestes negociacions que han començat pretenen que l'empresa recol·loqui el parc eòlic en un altre lloc o bé que es redueixi el nombre de molins previstos. Tant l'alcalde de Portbou com el de Colera es queixen també que la instal·lació del parc no aportaria tants beneficis econòmics a les poblacions com s'havia dit.

16 junio 2008

Los parques eólicos de más de 10 MW serán adjudicados mediante concurso | Las plantas solares de más de 6 hectáreas estarán en recintos de promoción

FONT: LA VANGUARDIA 13/06/2008.

Los parques eólicos de más de 10 MW serán adjudicados mediante concurso. Las plantas solares de más de 6 hectáreas estarán en recintos de promoción pública.


Catalunya dispondrá dentro de muy poco de una nueva normativa que regulará la implantación de la energía renovable. El Govern catalán ya ha pactado el decreto que debe dar un empujón a las energías limpias y hacer que Catalunya salga del furgón de cola que ocupa en esta materia. La normativa establecerá los requisitos que deben reunir los nuevos parques eólicos y las plantas fotovoltaicas de producción eléctrica. Los parques eólicos de más de cinco aerogeneradores o con una potencia de más de 10 MW deberán ser implantados en zonas reservadas para el desarrollo de esta energía y serán adjudicados mediante concurso público. De la misma manera, las plantas solares fotovoltaicas (huertas solares) de más de seis hectáreas deben estar respaldadas por un plan especial urbanístico que deberá promover la Administración. Los proyectos que se presentan deben ir acompañados de un estudio de integración paisajística.

Actitud expectante en todo el sector
La nueva normativa es vista con relativo optimismo por el sector. "Siempre que haya reglas claras, estaremos a favor", dice Ramon Carbonell, presidente de EolicCat. Carbonell pide que se simplifiquen los trámites y, aunque no se atreve a pronosticar si el sistema de concurso será bueno o malo para la energía eólica, se muestra esperanzado. El decreto señala que se delimitarán las zonas de desarrollo eólico, pero no concreta cuándo, por lo que algunas voces temen que si no se hace simultáneamente puede darse un parón en los proyectos. También piden que se actualice el mapa eólico (caducó el año pasado) y que no se discriminen a los parques de menos de 10 MW, que estarán fuera de las zonas prioritarias. "No sólo vamos a garantizar la conexión de los grandes parques, sino también de los pequeños", replica Frederic Ximeno. "Debe facilitarse la tramitación de los parques solares. Tenemos que conseguir una tramitación ágil y una amplia implantación de esta energía. No debería haber impedimentos", dice Miquel Cabré, subdirector general de Altstom-Ecotècnia.


El Gobierno catalán impulsa esta regulación cuatro años después de que el ex conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, hiciera esta promesa. Para llegar a este punto, se ha tenido que producir una larguísima negociación entre los departamentos de Economía (energía), Medi Ambient y Política Territorial, que han aplicado ópticas diferentes. Mientras tanto, en estos años, la energía eólica y fotovoltaica han experimentado un gran desarrollo fuera de Catalunya (catapultado por las primas), en contraste con la situación vivida en esta comunidad, que sólo aporta un 2,5% de la potencia eólica y un 5% de la solar fotovoltaica. Uno de los objetivos del decreto es mejorar los trámites actuales, pues la normativa en vigor (del 2002) ha demostrado graves carencias. Por ejemplo, se han autorizado parques eólicos sin garantizar su conexión a la red eléctrica y, en segundo lugar, ha aparecido una nueva normativa que obligaba a evaluar el impacto visual y paisajístico, lo que ha sido hasta ahora la barrera más temida por los promotores. La nueva regulación integrará los diversos procedimientos (energía, ambiental y urbanístico) y señalará el lugar en que los promotores podrán aprovechar el viento. Para ubicar estos parques eólicos se delimitarán unas zonas de desarrollo específico y se aprobará una orden con las bases del concurso. "Los promotores tendrán garantizado que la electricidad producida la pueden conectar a la red", declaró Frederic Ximeno, director general de Polítiques Ambientals. Para conseguir la autorización, los proyectos deberán superar la declaración de impacto ambiental o la idoneidad urbanística, entre otros trámites. La nueva reglamentación no afectará a los parques que ya han obtenido la luz verde. Ahora, Catalunya tiene 16 parques eólicos (376,44 MW, que sumados a los ya autorizados (1.494,77 MW) y en información pública suman más de 2.600 MW garantizados mientras que Pla d´Energia prevé disponer de 3.500 MW eólicos en el 2015. "Queremos ordenar las instalaciones eólicas, que han sufrido fuertes retrasos y facilitar a los promotores que puedan hacer la tramitación en un plazo máximo de 14 a 16 meses. Y respeto a las huertas solares, queremos fijar criterios claros", dice Agustí Maure, director general de Energia. "El éxito del nuevo plan dependerá de si la Administración es capaz de sortear la oposición que puedan presentar los ayuntamientos y de su capacidad para negociar con Red Eléctrica y conseguir la conexión de los aproximadamente 1.500 MW que se precisan", explica Josep Puig, profesor de Energía de la UAB. Para las plantas fotovoltaicas, la norma exigirá un estudio de integración paisajística, y será obligatorio restituir los terrenos una vez acabada su actividad.

16 mayo 2008

¿Qué pasa con las nucleares?

Font: El País
XAVIER SABATÉ I IBARZ 16/05/2008
En la reunión de la Comisión de Política Social del Congreso de los Diputados, el 12 de febrero de 2002, quien suscribe citaba este párrafo de la memoria justificativa de los Presupuestos que firmaba el ministro Rato: "Otra circunstancia significativa ha sido el establecimiento de un nuevo marco de regulación del sector eléctrico. Este marco puede afectar potencialmente a la seguridad de las centrales (nucleares) en la medida en que se traduzca en una limitación de inversiones y actuaciones necesarias para su mantenimiento". Y yo añadía: "El hecho más preocupante es el constante descenso de las plantillas que se ha producido en los últimos tiempos".
Tenemos mucho camino por recorrer en el terreno del ahorro, investigación y renovables
En 2005, a raíz del accidente que obligó a cerrar seis meses la central de Vandellòs, el Consejo de Seguridad Nuclear identificaba nueve causas. Entre ellas, la "primacía de la producción frente a la seguridad y el arranque de la central sin los análisis de seguridad adecuados". Se destituyó a los directivos locales.
Hace unas semanas hemos conocido, también a través de Greenpeace y con nuevas destituciones, otro accidente que sucedió hace meses. Nada menos que la liberación de partículas radioactivas al exterior y el transporte de chatarra contaminada durante 60 kilómetros por nuestras carreteras.
Y acabamos de saber que el propio CSN reconoce que la central manipuló los mecanismos de control para aparentar una menor contaminación radioactiva. Con ello no sólo ocultan información a los ciudadanos, sino que también la falsean.
En 1989, el incendio en Vandellòs I que acabó con el cierre de la central también produjo ceses de ingenieros. En Tarragona ya reaccionamos con hilaridad ante la repetida respuesta de las empresas: minimización del caso y ceses.
Pero el problema es el que avanzó el ministro de Economía Rodrigo Rato hace seis años: no se adoptan las medidas necesarias. Y no se adoptarán mientras los máximos responsables de Endesa e Iberdrola en el caso de Ascó y Vandellòs -a quienes nunca ni la justicia ni la prensa interpelan- no se vean presionados. Si se accede a las páginas de la Red de esas empresas, no hay rastro de su relación con las nucleares y sí beatíficas apelaciones a su trayectoria ejemplar por un medio ambiente mejor. Y en la de ANAV (Asociación Nuclear Ascó Vandellòs), si no se anda ágil, se pierde uno los escasos tres segundos del logo de las empresas madre.
Si esos dirigentes supieran que todo lo relevante que sucede en una nuclear se va a conocer y la sociedad les va a exigir su responsabilidad a ellos y no a sus directivos locales, se preocuparían de tomar las medidas necesarias y de supeditar -ahí está la madre del cordero- el beneficio empresarial a la seguridad.
Porque el debate sobre la energía nuclear es, tras la seguridad, el de los costes. En la edición de mayo de The Nation, disponible en la Red, Christian Parenti explica cómo las ayudas multimillonarias de la administración de Bush a la industria nuclear no acaban de arrancar su supuesto renacer tras la última planta licenciada en Estados Unidos -TVA's Watts Bar 1-, cuya construcción comenzó en el ya lejano 1973.
Encontrar emplazamientos socialmente asumidos y los ingentes costes financieros, entre otros múltiples problemas (hasta 12 millones de dólares para generar un megavatio), han hecho exclamar a Arjun Makhijani, del Institute for Energy and Environmental Resarch: "A Wall Street no le gusta la energía nuclear". Y el Gobierno de la Generalitat de la pasada legislatura aprobó el vigente Plan de Energía de Cataluña 2006-2015, que prevé prescindir de la energía nuclear en Cataluña a partir de 2022.
Para los asustadizos diremos que tenemos mucho camino por recorrer en el terreno del ahorro, la eficiencia, la investigación y las renovables. España es excedentaria en energía eléctrica desde hace cuatro años y para 2020 habremos triplicado nuestros 15.000 megavatios eólicos (es decir, el equivalente a cuatro nucleares reales), 3.000 de ellos en Cataluña, donde andamos con mucho retraso.
En definitiva, más responsabilidad en la gestión de las nucleares y compromiso por un mundo diferente donde es posible vivir más tranquilos, con menos riesgos y de forma más sostenible.
Xavier Sabaté i Ibarz es delegado de la Generalitat en Tarragona.

04 mayo 2008

L'auge de la indústria dels biocombustibles, causa de la crisi mundial d'aliments segons Lancet

Font: VilaWeb
La prestigiosa publicació insta els governs a abordar aquest greu problema, que ja ha causat revoltes
L'actual crisi mundial d'aliments, que ja ha provocat revoltes a diferents punts del planeta, és a causa, principalment, de l'auge de la indústria dels biocombustibles, segons que explica avui
The Lancet a l'editorial. La prestigiosa revista mèdica britànica explica que la producció extensiva de cereals per a produir biocombustibles, com el blat de moro, n'ha disparat el preu. Així, el preu del blat i de l'arròs va pujar l'any passat un 130% i un 120% respectivament, i milions de persones a tot el món en van patir els efectes, fam i pobresa.
Els editors de Lancet insten els governs a abordar la crisi, que ha provocat protestes populars i morts a països com el Camerun, Senegal, Burkina Fasso, Costa d'Ivori, Egipte i Haití. Entre els exemples que posa la revista de l'augment de consum de biocombustibles hi ha el d'Estats Units. Segons Lancet, el volum de blat de moro consumit pels vehicles d'aquest país cobriria les necessitats alimentàries de 82 països. La publicació també mostra satisfacció pel fet que la Unió Europea
s'hagi replantejat la política de biocombustibles. A més, insta els caps de govern i d'institucions com l'ONU i el Banc Mundial a abordar la crisi des de l'arrel, i no amb solucions a curt termini, com l'ajuda humanitària. Per exemple, els Estats Units i França proporcionen ajuda a països on hi ha manca d'aliments, però farien millor d'abolir els subsidis agrícoles que proporcionen als grangers, assegura Lancet. Altres causes que han influït en la crisi d'aliments són el canvi climàtic i els subsidis agraris.

19 febrero 2008

Lleida produirà la quarta part de l'energia eòlica de Catalunya

• Els parcs del Tallat i Vilobí eleven un 35,6% la generació dels molins catalans
• Grups ecologistes s'oposen als dos equipaments per l'impacte paisatgístic

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
VALLBONA DE LES MONGES
No sense polèmica, les comarques de Lleida entren avui oficialment al mapa de l'energia eòlica de Catalunya, fins ara concentrat pràcticament en exclusiva entre les comarques del Baix Ebre, la Terra Alta, el Baix Camp i l'Anoia. Les noves instal.lacions de la Serra del Tallat (situada entre l'Urgell i la Conca de Barberà) i de la Serra de Vilobí (Garrigues) permeten incrementar en un 35,66% la potència eòlica operativa fins ara a Catalunya i produiran el 26,3% de l'energia
.
Amb els dos equipaments lleidatans, Catalunya disposa en aquests moments de 14 parcs eòlics, que li permeten generar 342,4 megawatts (MW) de potència. Els 60 nous aerogeneradors de les serres del Tallat i de Vilobí produiran un total de 90 MW, cosa que suposa el 26,3% de la potència eòlica generada actualment en català.
PROJECTES
Aquest percentatge canviarà significativament quan entrin en servei el mig centenar de projectes que ja compten amb la corresponent autorització administrativa i que es troben en diferents fases d'execució, segons dades facilitades per l'associació EolicCat, que agrupa les principals empreses del sector. A l'espera que aquestes noves instal.lacions es posin en marxa, Catalunya ocupa actualment el novè lloc a la llista de comunitats eòliques d'Espanya, molt per darrere de Castella- la Manxa, Galícia i Navarra, entre d'altres.
El parc de la Serra del Tallat, entre els municipis de Vallbona de les Monges (Urgell) i de Passanant (Conca de Barberà), compta amb 33 molins, cosa que el converteix, amb una producció de 49,5 MW, en el més potent de Catalunya, juntament amb el de la Serra de Rubió 1 (Anoia). El de Vilobí, entre els termes de Fulleda i Tarrés (Garrigues), disposa de 27 aerogeneradors, que produeixen 40,5 MW, i és el quart de Catalunya.
Les dues instal.lacions són propietat de la companyia Acciona i avui seran inaugurades oficialment pels consellers d'Economia, Antoni Castells (PSC), i de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV). L'acte compta, ja per endavant, amb l'oposició de grups ecologistes lleidatans, que ahir van denunciar que els dos projectes encara estan pendents de la resolució dels respectius recursos contenciosos administratius, admesos a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2007.
Els opositors al projecte del Tallat argumenten, entre altres qüestions, el fort impacte visual que el parc eòlic té en una zona d'especial interès natural, on hi ha, a més a més, elements d'important valor cultural com el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges i l'ermita de la Mare de Déu del Tallat.
Cap dels dos projectes, asseguren els ecologistes, compta amb informes adequats sobre vents. Amb tot, els ajuntaments implicats van defensar ahir les instal.lacions, que han generat llocs de treball i nous negocis a la zona.

18 enero 2007

LA VANGUARDIA 17.01.07. Barcelona pone en marcha el Bicing, el nuevo sistema público de transporte individual

El alcalde prueba una de las bicicletas que estarán a disposición de los barceloneses a partir de marzo

El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, monta en bicicleta durante la presentación del nuevo servicio público

16/01/2007 Actualizada a las 16:23h
Barcelona.(EFE).- Barcelona contará desde el próximo mes de marzo con un nuevo sistema de transporte público individual en bicicleta que prevé poner a disposición de los ciudadanos y de forma progresiva 3.000 de estos vehículos antes de finales de año como medio alternativo para los desplazamientos urbanos. La empresa Clear Chanel -que cuenta con productos similares en ciudades como Oslo, Estocolmo o Reims (Francia)- ha sido la adjudicataria de este servicio municipal, bautizado cono Bicing, que permitirá a los barceloneses, gracias a unos abonos anuales (con un coste de 24 euros) o semanales (a un 1 euro), el uso de estos vehículos, que estarán ubicados en diferentes aparcamientos repartidos por toda la ciudad. Aunque los usuarios deben pagar por el uso de las bicicletas -que según el ayuntamiento tendrán una misión de transporte y no de ocio o turismo-, los costes principales del sistema (unos cuatro millones de euros anuales cuando funcionen las 3.000 bicicletas y los 200 aparcamientos) serán financiados por los excedentes de lo recaudado en 2006 por el Area Verde. Con el Bicing, el consistorio quiere promover la intermodalidad en el transporte, y por ello los aparcamientos de las bicis estarán situados junto a estaciones de metro o aparcamientos de la sociedad B:SM. El Bicing funciona por medio de una tarjeta de pago nominal y unipersonal que permite reconocer al usuario para que éste pueda recoger y dejar las bicicletas en los puntos habilitados para ello (que nunca estarán separados unos de otros por más de 300 metros). Los abonos posibilitan la utilización de las bicicletas durante 30 minutos seguidos, sin cargo, y cuantas veces al día lo requiera el usuario (entre las 05.00 y las 00.00 horas de domingo a jueves, y las 24 horas viernes y sábados) y cuando se sobrepase esa media hora, se prevé un recargo de 0,30 euros por cada 30 minutos más, hasta las dos horas, periodo máximo de utilización. Los datos de las experiencias que ya están en marcha en ciudades como Oslo o Estocolmo apuntan que la duración media de los trayectos realizados con estas bicis es de unos quince minutos, con recorridos de unos 2,5 kilómetros y con una media de diez usos diarios de cada uno de los vehículos que se ofertan. Las bicicletas, de acero y aluminio y de dimensiones adaptables a jóvenes y adultos, son ergonómicas y disponen de tres marchas, además de iluminación nocturna y de un número identificador para evitar robos, aunque existe un seguro de responsabilidad de 150 euros, que debería pagar el usuario en el caso de desaparición de la bicicleta.