Àrea metropolitana vs vegueries.
Etiquetas:
organización territorial
EL PAÍS 09.01.07
La Generalitat admite separar el área metropolitana de la reforma territorial
EL PAÍS - Barcelona - 09/01/2007
La reunión celebrada ayer entre el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, y el consejero de Gobernación, Joan Puigcercós, sirvió para desencallar parcialmente el proyecto de creación de un gobierno para el área metropolitana. Puigcercós garantizó a Hereu la voluntad del Ejecutivo de sacar adelante la norma en esta legislatura y, además, disociándola de la reforma territorial, aunque coordinándola con ella. La coordinación entre la creación de las veguerías y el gobierno metropolitano es una necesidad, dijo el consejero de Gobernación, pero ambos proyectos no tienen por qué ser aprobados al mismo tiempo.
La creación del área metropolitana es una aspiración de Barcelona desde que CiU, con mayoría absoluta en el Parlament, promulgó en 1987 una Ley de Organización Territorial que suprimió la Corporación Metropolitana de Barcelona por considerarla un contrapoder enfrentado al Gobierno catalán.
En la pasada legislatura el proyecto no llegó a cuajar, en parte debido a su vinculación directa con la reforma territorial y a la relación entre ésta y la reforma electoral. El anuncio de que estos asuntos pueden tener tiempos diferentes provocó ayer una notable alegría en el gobierno municipal barcelonés.
Competencias
Otro asunto, que ayer fue tratado pero no perfilado de modo definitivo, son las competencias que pueda tener este gobierno metropolitano. No hay problema para que asuma las que ahora ejercen las entidades metropolitanas: medio ambiente y residuos; probablemente también se admita que ejerza la planificación urbanística. El resto está por ver. Puigcercós se comprometió con el alcalde a trabajar "de modo riguroso" en el proyecto y Hereu se dio por satisfecho de la voluntad mostrada por el consejero.
Tras la reunión entre ambos, celebrada en el Ayuntamiento de Barcelona y que se prolongó durante más de una hora, Puigcercós señaló que la intención del Gobierno catalán es que en los cuatro años de la legislatura se "pueda solucionar" la recuperación del gobierno metropolitano de Barcelona. No obstante, alertó sobre el peligro de que se creen "grandes expectativas", tras los retrasos acumulados en los últimos años.
Hay "buena voluntad y sintonía" para acometer el proyecto, dijo el consejero de Gobernación, pero "ello exige estabilidad y consenso amplio entre el Gobierno y la oposición" porque "no podemos depender de los cambios de gobierno".
Joan Puigcercós aseguró que el Gobierno catalán tomará como "punto de referencia" la declaración institucional que los socios del Ayuntamiento de Barcelona, con el apoyo de CiU y PP, en la oposición, aprobaron en el Pleno del pasado abril para reclamar la recuperación "urgente" del gobierno metropolitano.
--------------------------------------------------------------------------------
AVUI 09.01.07
territori
Puigcercós assegura a Hereu que l'àrea metropolitana tindrà govern propi aquest mandat
La creació del nou ens metropolità està lligada a la reforma territorial de Catalunya Primera reunió entre el conseller i l'alcalde
Redacció
L'àrea metropolitana de Barcelona, que la Generalitat va desmantellar el 1987, tornarà a ser una realitat abans que acabi el mandat de l'actual govern. Així ho van acordar ahir el conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.
Puigcercós i Hereu van reunir-se ahir al despatx de l'alcalde de Barcelona per abordar les perspectives que hi ha perquè l'àrea metropolitana de Barcelona compti amb un govern propi, assumpte que Puigcercós va reconèixer que és una de les "assignatures pendents" de la política catalana.
El conseller va subratllar que "cal buscar la manera que en un moment raonable d'aquesta legislatura ja puguem tenir un esbós d'una reforma de l'organització territorial de Catalunya" a la qual, va dir, haurà d'anar lligat un eventual govern metropolità.
Puigcercós va subratllar que el govern català és sensible a la necessitat del reconeixement d'una realitat metropolitana, en la qual diverses entitats supramunicipals ja assumeixen competències en els àmbits de la gestió de residus i el transport.
En aquest punt, Puigcercós es va mostrar partidari que aquest govern metropolità ampliï les seves actuals competències. En tot cas, ni ell ni Hereu van avançar quines podrien ser. El conseller de Governació va reconèixer que, de moment, el govern es troba encara en fase d'estudi de l'impacte que l'Estatut tindrà sobre la reorganització territorial, en concret, en el que fa referència al finançament local.
L'alcalde de Barcelona, que poc després d'ocupar el seu càrrec ja va reclamar a la Generalitat la recuperació de l'ens metropolità, va valorar "positivament" la trobada i va celebrar que s'hagi arribat a un "acord" sobre la "importància" d'a-questa realitat.
--------------------------------------------------------------------------------
EL PUNT 09.01.07
Puigcercós es dóna quatre anys més de marge per aprovar el govern metropolità
El conseller, disposat a donar-li llum verd aquesta legislatura, tot i que adverteix que ningú es creï «expectatives»
MARIONA SÒRIA. Barcelona
La creació d'un govern metropolità que coordini els 36 municipis dels entorns de Barcelona segueix sense data fixa. La Generalitat s'ha donat quatre anys de marge més, fins a la fi d'aquesta legislatura, per fer realitat aquest nou ens tan reclamat pels municipis que en formen part, i del qual l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, n'és un ferm defensor. Ahir, en una reunió amb el conseller de Governació, Joan Puigcercós, els dos polítics van abordar el tema durant quasi dues hores. A la sortida, Puigcercós no va voler aventurar cap data «per no crear expectatives», que, de fet, havien planejat sobre els membres de l'àrea metropolitana els últims mesos. Puigcercós i Hereu tampoc van abordar el tema espinós del nou finançament de Barcelona que propugna la Carta Municipal.
«Alerta amb les grans expectatives. Aquestes coses volen estabilitat», va advertir Joan Puigcercós, conscient que, en aquesta qüestió, ja no val a fixar una data concreta, perquè ja van massa incompliments. A la sortida de la primera reunió que manté amb Jordi Hereu des que va ser nomenat conseller de Governació i amb tota la prudència del món, Puigcercós va advertir que la creació de l'ens que tant reclamen els 36 municipis de l'àrea metropolitana, i que ha de coordinar les competències que ara tenen en comú –medi ambient i transports–, haurà d'estudiar-se amb deteniment perquè no xoqui amb la creació de les noves vegueries, la divisió territorial que va quedar aturada, en l'anterior legislatura, per discrepàncies entre els membres del tripartit.
D'aquesta manera, la Generalitat tira per terra les expectatives generades els últims mesos entre els alcaldes metropolitans i que fins i tot havien arribat a dibuixar la possibilitat que la creació de l'àrea metropolitana es pogués avançar a l'endarrerida nova llei territorial. «Ara el govern està centrat a estudiar l'impacte de l'Estatut en l'organització territorial», va excusar-se Puigcercós, tot i advertir que «no hi ha esculls» ni, tampoc, «cap endarreriment. S'ha de tenir en compte que fa un mes que governem», va concloure. A la sortida de la reunió, ni Hereu –que presideix l'àrea metropolitana– ni Puigcercós van voler mullar-se a l'hora d'explicar si també hi havia consens en les noves competències que podria assumir el nou ens, com ara, urbanisme. Puigcercós es va limitar a assegurar que hi podria haver un increment de competències, tot i que la disposició actual és que el govern metropolità enforteixi les que ja té.
Una exposició amb missatge
Les presses per fer realitat el govern metropolità s'han evidenciat força els últims mesos, una intenció que ha portat fins i tot CiU a mostrar-se obertament partidària de reeditar un pacte perquè això sigui realitat a curt termini. També els 36 municipis de l'entorn de Barcelona es van unir, aquest mes de desembre, per organitzar una de les exposicions més imponents dels últims anys per mostrar, precisament, la força dels municipis units.
I ho van fer a la plaça Catalunya, sota un globus immens. L'exposició es va instal·lar en aquell emplaçament a la recerca de la màxima difusió possible, al centre de la ciutat i en una cruïlla de camins de barcelonins i visitants durant tota la jornada.
Per difondre la idea metropolitana en aquella exposició no es van escatimar recursos. Més de 2 milions d'euros per exhibir, durant més de 20 dies, les excel·lències d'un ens metropolità sense govern, una despesa, però, molt criticada pels grups de l'oposició, CiU i el PP, que van apuntar una intenció electoralista dels governs socialistes, que dominen en l'entorn metropolità.
En l'exposició, titulada Metròpolis Barcelona. El projecte comú, s'hi mostraven els més de 90 projectes que s'estan duent a terme a tots els municipis. Al final de la mostra, una projecció mostrava al visitant totes les competències que gestiona l'àrea metropolitana. I, com a conclusió de l'exposició, la projecció s'acabava amb una pregunta amb intenció: «No creus que tot plegat necessita un govern comú?»
Tampoc s'aclareix el finançament
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, des que va assumir el càrrec, no ha parat de recordar que cal que la Generalitat s'impliqui amb la ciutat, històricament enfrontada amb el govern de Catalunya. Entre molts dels assumptes pendents que hi ha entre les dues administracions, un dels més importants i espinosos és la concreció del nou finançament de Barcelona, que va aprovar-se amb la Carta Municipal, tot i que va quedar a la mercè de l'aprovació de la reforma de la llei d'hisendes locals. Ahir, però, aquest tema no es va tractar en la reunió entre Puigcercós i Hereu, segons van confirmar ells mateixos a la sortida, tot i que la trobada va durar prop de dues hores. «És bàsic definir, primer, com es nodriran les hisendes locals», va dir Puigcercós, embrancat aquests dies en la definició del nou finançament que propugna l'Estatut i que, per ara, el govern de l'Estat manté congelat.
Feblesa i manca de lideratge per CiU i PP
La poca concreció amb què van sortir Puigcercós i Hereu de la primera reunió que mantenen des que van assumir el càrrec de conseller i alcalde va molestar molt l'oposició, CiU i PP, que van considerar que l'alcalde s'ha plegat «als interessos del tripartit català i d'ERC, per haver exigit l'aprovació immediata» del govern metropolità, segons el cap del PP, Alberto Fernández Díaz, que va recordar que «l'exigència no estava condicionada a aquesta legislatura, que s'acaba el 2010, sinó que es va acordar que fos una realitat que es materialitzés abans de les municipals del 2007». D'altra banda, el cap de CiU de Barcelona, Xavier Trias, va atribuir la poca implicació de l'alcalde amb l'àrea metropolitana perquè «ja només està preocupat per la seva campanya electoral, per donar-se a conèixer entre els ciutadans». CiU ha fet un gir copernicà en el seu parer sobre el govern metropolità, i els últims mesos s'ha mostrat disposat a donar el sí a la creació d'un ens que va desmantellar, el 1987, el president Pujol.
La Generalitat admite separar el área metropolitana de la reforma territorial
EL PAÍS - Barcelona - 09/01/2007
La reunión celebrada ayer entre el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, y el consejero de Gobernación, Joan Puigcercós, sirvió para desencallar parcialmente el proyecto de creación de un gobierno para el área metropolitana. Puigcercós garantizó a Hereu la voluntad del Ejecutivo de sacar adelante la norma en esta legislatura y, además, disociándola de la reforma territorial, aunque coordinándola con ella. La coordinación entre la creación de las veguerías y el gobierno metropolitano es una necesidad, dijo el consejero de Gobernación, pero ambos proyectos no tienen por qué ser aprobados al mismo tiempo.
La creación del área metropolitana es una aspiración de Barcelona desde que CiU, con mayoría absoluta en el Parlament, promulgó en 1987 una Ley de Organización Territorial que suprimió la Corporación Metropolitana de Barcelona por considerarla un contrapoder enfrentado al Gobierno catalán.
En la pasada legislatura el proyecto no llegó a cuajar, en parte debido a su vinculación directa con la reforma territorial y a la relación entre ésta y la reforma electoral. El anuncio de que estos asuntos pueden tener tiempos diferentes provocó ayer una notable alegría en el gobierno municipal barcelonés.
Competencias
Otro asunto, que ayer fue tratado pero no perfilado de modo definitivo, son las competencias que pueda tener este gobierno metropolitano. No hay problema para que asuma las que ahora ejercen las entidades metropolitanas: medio ambiente y residuos; probablemente también se admita que ejerza la planificación urbanística. El resto está por ver. Puigcercós se comprometió con el alcalde a trabajar "de modo riguroso" en el proyecto y Hereu se dio por satisfecho de la voluntad mostrada por el consejero.
Tras la reunión entre ambos, celebrada en el Ayuntamiento de Barcelona y que se prolongó durante más de una hora, Puigcercós señaló que la intención del Gobierno catalán es que en los cuatro años de la legislatura se "pueda solucionar" la recuperación del gobierno metropolitano de Barcelona. No obstante, alertó sobre el peligro de que se creen "grandes expectativas", tras los retrasos acumulados en los últimos años.
Hay "buena voluntad y sintonía" para acometer el proyecto, dijo el consejero de Gobernación, pero "ello exige estabilidad y consenso amplio entre el Gobierno y la oposición" porque "no podemos depender de los cambios de gobierno".
Joan Puigcercós aseguró que el Gobierno catalán tomará como "punto de referencia" la declaración institucional que los socios del Ayuntamiento de Barcelona, con el apoyo de CiU y PP, en la oposición, aprobaron en el Pleno del pasado abril para reclamar la recuperación "urgente" del gobierno metropolitano.
--------------------------------------------------------------------------------
AVUI 09.01.07
territori
Puigcercós assegura a Hereu que l'àrea metropolitana tindrà govern propi aquest mandat
La creació del nou ens metropolità està lligada a la reforma territorial de Catalunya Primera reunió entre el conseller i l'alcalde
Redacció
L'àrea metropolitana de Barcelona, que la Generalitat va desmantellar el 1987, tornarà a ser una realitat abans que acabi el mandat de l'actual govern. Així ho van acordar ahir el conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.
Puigcercós i Hereu van reunir-se ahir al despatx de l'alcalde de Barcelona per abordar les perspectives que hi ha perquè l'àrea metropolitana de Barcelona compti amb un govern propi, assumpte que Puigcercós va reconèixer que és una de les "assignatures pendents" de la política catalana.
El conseller va subratllar que "cal buscar la manera que en un moment raonable d'aquesta legislatura ja puguem tenir un esbós d'una reforma de l'organització territorial de Catalunya" a la qual, va dir, haurà d'anar lligat un eventual govern metropolità.
Puigcercós va subratllar que el govern català és sensible a la necessitat del reconeixement d'una realitat metropolitana, en la qual diverses entitats supramunicipals ja assumeixen competències en els àmbits de la gestió de residus i el transport.
En aquest punt, Puigcercós es va mostrar partidari que aquest govern metropolità ampliï les seves actuals competències. En tot cas, ni ell ni Hereu van avançar quines podrien ser. El conseller de Governació va reconèixer que, de moment, el govern es troba encara en fase d'estudi de l'impacte que l'Estatut tindrà sobre la reorganització territorial, en concret, en el que fa referència al finançament local.
L'alcalde de Barcelona, que poc després d'ocupar el seu càrrec ja va reclamar a la Generalitat la recuperació de l'ens metropolità, va valorar "positivament" la trobada i va celebrar que s'hagi arribat a un "acord" sobre la "importància" d'a-questa realitat.
--------------------------------------------------------------------------------
EL PUNT 09.01.07
Puigcercós es dóna quatre anys més de marge per aprovar el govern metropolità
El conseller, disposat a donar-li llum verd aquesta legislatura, tot i que adverteix que ningú es creï «expectatives»
MARIONA SÒRIA. Barcelona
La creació d'un govern metropolità que coordini els 36 municipis dels entorns de Barcelona segueix sense data fixa. La Generalitat s'ha donat quatre anys de marge més, fins a la fi d'aquesta legislatura, per fer realitat aquest nou ens tan reclamat pels municipis que en formen part, i del qual l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, n'és un ferm defensor. Ahir, en una reunió amb el conseller de Governació, Joan Puigcercós, els dos polítics van abordar el tema durant quasi dues hores. A la sortida, Puigcercós no va voler aventurar cap data «per no crear expectatives», que, de fet, havien planejat sobre els membres de l'àrea metropolitana els últims mesos. Puigcercós i Hereu tampoc van abordar el tema espinós del nou finançament de Barcelona que propugna la Carta Municipal.
«Alerta amb les grans expectatives. Aquestes coses volen estabilitat», va advertir Joan Puigcercós, conscient que, en aquesta qüestió, ja no val a fixar una data concreta, perquè ja van massa incompliments. A la sortida de la primera reunió que manté amb Jordi Hereu des que va ser nomenat conseller de Governació i amb tota la prudència del món, Puigcercós va advertir que la creació de l'ens que tant reclamen els 36 municipis de l'àrea metropolitana, i que ha de coordinar les competències que ara tenen en comú –medi ambient i transports–, haurà d'estudiar-se amb deteniment perquè no xoqui amb la creació de les noves vegueries, la divisió territorial que va quedar aturada, en l'anterior legislatura, per discrepàncies entre els membres del tripartit.
D'aquesta manera, la Generalitat tira per terra les expectatives generades els últims mesos entre els alcaldes metropolitans i que fins i tot havien arribat a dibuixar la possibilitat que la creació de l'àrea metropolitana es pogués avançar a l'endarrerida nova llei territorial. «Ara el govern està centrat a estudiar l'impacte de l'Estatut en l'organització territorial», va excusar-se Puigcercós, tot i advertir que «no hi ha esculls» ni, tampoc, «cap endarreriment. S'ha de tenir en compte que fa un mes que governem», va concloure. A la sortida de la reunió, ni Hereu –que presideix l'àrea metropolitana– ni Puigcercós van voler mullar-se a l'hora d'explicar si també hi havia consens en les noves competències que podria assumir el nou ens, com ara, urbanisme. Puigcercós es va limitar a assegurar que hi podria haver un increment de competències, tot i que la disposició actual és que el govern metropolità enforteixi les que ja té.
Una exposició amb missatge
Les presses per fer realitat el govern metropolità s'han evidenciat força els últims mesos, una intenció que ha portat fins i tot CiU a mostrar-se obertament partidària de reeditar un pacte perquè això sigui realitat a curt termini. També els 36 municipis de l'entorn de Barcelona es van unir, aquest mes de desembre, per organitzar una de les exposicions més imponents dels últims anys per mostrar, precisament, la força dels municipis units.
I ho van fer a la plaça Catalunya, sota un globus immens. L'exposició es va instal·lar en aquell emplaçament a la recerca de la màxima difusió possible, al centre de la ciutat i en una cruïlla de camins de barcelonins i visitants durant tota la jornada.
Per difondre la idea metropolitana en aquella exposició no es van escatimar recursos. Més de 2 milions d'euros per exhibir, durant més de 20 dies, les excel·lències d'un ens metropolità sense govern, una despesa, però, molt criticada pels grups de l'oposició, CiU i el PP, que van apuntar una intenció electoralista dels governs socialistes, que dominen en l'entorn metropolità.
En l'exposició, titulada Metròpolis Barcelona. El projecte comú, s'hi mostraven els més de 90 projectes que s'estan duent a terme a tots els municipis. Al final de la mostra, una projecció mostrava al visitant totes les competències que gestiona l'àrea metropolitana. I, com a conclusió de l'exposició, la projecció s'acabava amb una pregunta amb intenció: «No creus que tot plegat necessita un govern comú?»
Tampoc s'aclareix el finançament
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, des que va assumir el càrrec, no ha parat de recordar que cal que la Generalitat s'impliqui amb la ciutat, històricament enfrontada amb el govern de Catalunya. Entre molts dels assumptes pendents que hi ha entre les dues administracions, un dels més importants i espinosos és la concreció del nou finançament de Barcelona, que va aprovar-se amb la Carta Municipal, tot i que va quedar a la mercè de l'aprovació de la reforma de la llei d'hisendes locals. Ahir, però, aquest tema no es va tractar en la reunió entre Puigcercós i Hereu, segons van confirmar ells mateixos a la sortida, tot i que la trobada va durar prop de dues hores. «És bàsic definir, primer, com es nodriran les hisendes locals», va dir Puigcercós, embrancat aquests dies en la definició del nou finançament que propugna l'Estatut i que, per ara, el govern de l'Estat manté congelat.
Feblesa i manca de lideratge per CiU i PP
La poca concreció amb què van sortir Puigcercós i Hereu de la primera reunió que mantenen des que van assumir el càrrec de conseller i alcalde va molestar molt l'oposició, CiU i PP, que van considerar que l'alcalde s'ha plegat «als interessos del tripartit català i d'ERC, per haver exigit l'aprovació immediata» del govern metropolità, segons el cap del PP, Alberto Fernández Díaz, que va recordar que «l'exigència no estava condicionada a aquesta legislatura, que s'acaba el 2010, sinó que es va acordar que fos una realitat que es materialitzés abans de les municipals del 2007». D'altra banda, el cap de CiU de Barcelona, Xavier Trias, va atribuir la poca implicació de l'alcalde amb l'àrea metropolitana perquè «ja només està preocupat per la seva campanya electoral, per donar-se a conèixer entre els ciutadans». CiU ha fet un gir copernicà en el seu parer sobre el govern metropolità, i els últims mesos s'ha mostrat disposat a donar el sí a la creació d'un ens que va desmantellar, el 1987, el president Pujol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario