Eleccions locals sota la polèmica urbanística.

El Triangle, núm. 809, 8.1.07. Francesc Ràfols. Barcelona.Mobilització. Lloret, Torredembarra, Tarragona i el Penedès, els casos mésemblemàticsLes eleccions locals arriben sota la polèmica urbanísticaUna vintena d’ajuntaments viuen forts conflictes veïnals per l’oposicióciutadana a diversos projectes o a les revisions del planejament municipalque preveuen forts augments de les zones urbanitzades.Una vintena d’ajuntaments catalans estrenen l’any electoral vivint fortespolèmiques internes amb al política urbanística de fons. No són els únics,ja que, de conflictes sobre determinats projectes o sobre la reforma delplanejament vigent, hi ha molts consistoris que en tenen; però, pel que faals consistoris en què el debat assoleix un cert grau de crispació o detensió, el nombre és força més reduït. A la peça de la dreta detallemalguns d’aquests casos, que són també aquells dels quals EL TRIANGLE haanat fent-se ressò al llarg dels darrers mesos.Alguns conflictes han superar l’àmbit estrictament local per assolir unadimensió comarcal, però segueixen sent qüestions bàsicament deplanificació municipal. És el cas del Penedès, amb la polèmica generadaarran del projecte de la Generalitat d’ubicar un centre logístics en unsterrenys a cavall dels termes de l’Arboç i de Banyeres del Penedès.Aquesta iniciativa ha suscitat una gran mobilització ciutadana que haobligat els ajuntaments i el consell comarcal a prendre posició sobrel’afer. Així, s’ha donat la paradoxa que partits que en l’àmbit local hivoten en contra, en canvi, al Govern de la Generalitat aproven l’impulsd’aquest equipament.Encara molt més clara és aquesta situació al voltant de l’energia eòlica.A la Terra Alta i a la Conca de Barberà, així com en alguns municipis dela part baixa de la Segarra, hi ha un important moviment de rebuig aalguns projectes d’implantació d’aerogeneradors. En la seva majoria sónlocalitats molt petites on s’ha generat un gran divorci entre la gent queha apostat pel turisme rural i els ajuntaments respectius, que veuen ambmolt bons ulls els ingressos que obtindran per la instal.lació dels molinsde vent. En algunes d’aquestes poblacions s’estan preparant candidaturesindependents, cosa que, atès el poc nombre de votants del cens electoral,podria provocar més d0’un canvi polític en aquets consistoris.La preparació de candidatures independents generades a partir deconflictes urbanístics locals és una dinàmica que en cada contesa s’haproduït amb més o menys assiduïtat i que en els pròxims comicis no ser`’auna excepció. Així, un dels casos serà en un petit municipi de l’Alt Camp,Querol, on mesos enrere es va viure un conflicte de proporcionsconsiderables. L’Ajuntament volia tirar endavant la construcció d’unamegaurbanització de més de 1.000 habitatges en una localitat en la qual hiha censades només unes 400 persones, però on a l’hivern no en viuen mésque unes 25. El projecte va quedar paralitzat quan la Generalitat vaincloure l’espai afectat dins del pla Xarxa natura 2000. el movimentbiennal d’oposició que va obtenir el suport de les organitzacionsecologistes de la zona-. És molt probable que cristal.litzi en una candidatura pròpia amb vista a al cita electoral de la primavera.Les grans ciutatsLa situació a les grans ciutats és diferent. En primer lloc, perquè laincidència dels temes urbanístics com a element electoral clau no és tanclara com en els petits municipis. Qüestions com el transport públic, laseguretat ciutadana, la neteja o altres qüestions també tenen un pesimportant en la ciutadana i a l’hora de decidir-se per una opció o per unaaltra. També els temes de política global tenen la seva transcendència enal configuració de l’opinió pública amb vista al vot. Tot i això, enmoltes d’aquestes grans ciutats hi ha hagut conflictes urbanístics prouseriosos per ser tinguts en compte amb vista a la sa incidència electoral.A Barcelona, l’habitatge, central en districtes com Ciutat Vella (Forat dela Vergonya, entre d’altres), Sant Andreu (casernes o Colorantes) o SantMartí, (al voltant de l’eix 22@), s’ha convertit en una de les qüestionsclau per al futur de la ciutat. Les manifestacions contra el preu delshabitatges s’han convertit en un clàssic del paisatge urbà de la CiutatComtal. Cal no oblidar que en les eleccions autonòmiques va haver-hi unacandidatura de veïns del Carmel.Tarragona també ha estat l’epicentre de diverses mogudes urbanístiques.Des de Terres Cavades un conflicte que va forçar la dimissió del regidord’urbanisme- fins el passeig marítim de la platja Llarga, el consistori haprotagonitzat polèmiques de tota mena. A Lleida, el futur del Roser i eltraçat de la ronda Sud són l’element de la discòrdia. Cerdanyola ha estatla darrera gran ciutat on s’ha suscitat un conflicte. Una promocióurbanística en uns terrenys on hi ha un antic abocador ple de residustòxics en té la culpa.Alguns casosBanyeres del Penedès.El centre logístic que la Generalitat vol urbanitzar entre aquest municipii el de l’Arboç ha suscitat un ampli rebuig a tota la comarca.BarcelonaDiversos projectes urbanístics amb el problema de l’habitatge de fons hanprovocat grans mobilitzacions ciutadanes: Forat de la Vergonya, 22@,Vallcarca, Ciutat Vella...CercsL’alcalde democratacristià Ferran Civil té oberts tota mena de fronts.Cerdanyola del VallèsUna promoció immobiliària en uns terrenys on hi ha una abocador de residustòxics ha generat an gran polèmica ne aqueta localitat.Esplugues de LlobregatEl projecte Caufec –ja aprovat- ha rebut una fort contestació del movimentveïnal.Les Borges del CampEls projectes urbanístic en aquesta localitat del Baix Camp –així com enla població veïna de la Selva del Camp- han propiciat l’aparició d’unmoviment ciutadà fort al voltant del plataforma El Freixe.Lloret de MarLa reforma del pla urbanístic ha estat rament criticada tant perl’oposició municipal com pel moviment ciutadà lloretenc.PalafrugellLa crítica a la massiva presència de cotxes i de barques a les zonesnaturals d’aquesta localitat ha estat una constant dels darrers anys.QuerolLa reforma del pla urbanísticric per permetre una urbanització de 1.000 habitatges en un municipi onnomés viuen 25 persones va ser finalment aturada per la GeneralitatSant Just DesvernLes competències als propietaris dels terrenys afectats per la preservacióde la vall de Sant Just –arran de Collserola- han estat criticades pelmoviment veïnal.TarragonaLa construcció del passeig marítim de la platja llarga , el pàrquingJaume I i Terres Cavades són alguns dels marros que ha d’afrontarl’AjuntamentTorredembarraOposició al projecte -ja aprovat per la Generalitat- per construir més de500 habitatges als muntanyans, en una zona inundable. Al darrere hi ha laCaja General de Ahorros de Granada.TortosaLa construcció al nucli de Vinallop d’un camp de golf del complexresidencial i hoteler annex típic en aquests casos és el conflicteurbanístic local més intens a les Terres de l’Ebre.