El Periódico 08.01.07. Els fills de don Quixot arriben a BCN.

JOSÉA. SOROLLA

PARÍS

Els Fills de Don Quixot arriben a BCN1. • L'associació nascuda a París muntarà aquesta setmana un campament ala capital catalanaIgual com el seu pare en la ficció, Els Fills de Don Quixot volen queBarcelona sigui una de les etapes de les seves aventures. Tresrepresentants d'aquesta oenagé, que ha revolucionat França amb la sevadenúncia de la falta de vivendes dignes, van arribar ahir a la capitalcatalana per estendre el moviment fora de les fronteres franceses.Els enviats dels Fills de Don Quixot a la seva aventura catalana ja hanmantingut contactes amb associacions humanitàries de Barcelona, on esposaran en contacte amb les persones sense sostre que dormen als carrersper llançar un moviment de solidaritat i cridar l'atenció sobre la sevasituació. Preveuen instal.lar dimecres o dijous, en un lloc cèntric deBarcelona que no van voler revelar a EL PERIÓDICO, un campament similar alque des del 16 de desembre ocupa un tram de les dues riberes del canalSaint-Martin, a París.Tot va començar en la segona quinzena d'octubre del 2006 quan AugustinLegrand i dos amics van decidir passar la nit al ras al costat de personessense domicili fix (SDF), com se les coneix a França. El 2 de desembre,van intentar muntar un campament a la plaça de la Concòrdia, però lapolicia els va desallotjar. Dues setmanes més tard, el campament vaaconseguir assentar-se al canal Saint-Martin."El primer dia eren 80 tendes. Molts SDF van venir per iniciativa pròpia operquè el meu germà, en les sis setmanes que va dormir amb ells endiversos llocs de París, els va animar a venir", explica Jean-BaptisteLegrand, dirigent del moviment juntament amb Augustin. La repercussió, através del boca a orella i d'internet, va ser immediata. Nombrososparisencs van dormir al campament i actors com Jean Rochefort o BéatriceDalle el van visitar.Un dret essencialEn un matí fred però assolellat, Augustin i Jean-Baptiste Legrand tenienmuntat ahir el seu quarter general a la terrassa del bar Chez Prune. Elnombre de tendes de campanya ja arriba a les 300.Augustin, actor de professió, és un gegant de dos metres d'altura. Vestitamb anorac i uns texans esquinçats de dalt a baix, que subjecta amb unabufanda lligada a la cama, atén una televisió japonesa. "El dret a unavivenda digna s'ha de convertir en essencial com el de l'ensenyament o elde la sanitat", diu. "A França existeix el delicte de no assistència apersona en perill, pel qual pots ser condemnat. Però aquí --assenyala capal campament-- hi ha persones malaltes, i no es fa res".Un recorregut pel campament li dóna la raó: en una tenda es pot llegir"Aïcha, discapacitada des de fa 30 anys"; en una altra, "Nabila,discapacitada, 10 anys sense sostre"; en una altra, quatre membres d'unamateixa família reclamen des d'un cartell feina i vivenda. El mateixdemana Laval, nascut a Illa Maurici, de professió pintor, que fa 20 anysque viu a França i té els papers en regla. O Musa, originari del Marroc,que ha treballat de geòmetra en els 21 anys que fa que és a França. "Almaig em vaig quedar sense domicili. Me'n vaig anar de vacances, vaigdeixar l'apartament a un amic i quan vaig tornar ja no tenia apartament",explica sense més detalls.Entre 80.000 i 100.000 persones són SDF a França, segons les oenagés, quexifren en tres milions les persones mal allotjades. Les xifres oficialssón molt més optimistes. El primer ministre, Dominique de Villepin, vaparlar ahir de 20.000 SDF i de 100.000 persones amb vivenda en malescondicions. El seu Govern aprovarà el pròxim dia 17 l'anunciada llei quepermetrà reclamar als tribunals a l'Estat una vivenda en condicions i queha estat propiciada pels Fills de Don Quixot."Aquesta llei --opina Jean-Baptiste Legrand-- és un gran pas perquè d'aquía cinc anys l'Estat no podrà negar a ningú un espai digne, però s'had'esperar que no es desnaturalitzi amb les esmenes parlamentàries"."Don Quixot tenia ideals i voluntat de canviar les coses. Ell lluitavacontra els molins, però nosaltres, que som els seus fills, hem après ques'ha de lluitar per coses concretes", diu Jean-Baptiste després dereclamar, mentre arriba l'aplicació de la llei, "acords per treure aquestagent del carrer".