El Periódico 08.01.07. El dret a la vivenda.

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articulistes exposen postures personals.
Els que van voler veure una inspiració gairebé comunista en el projecte de llei del dret a la vivenda enviat pel Govern català al Parlament --que preveu l'obligació que, en determinades circumstàncies, els pisos desocupats durant anys es posin en lloguer-- encara deuen estar sorpresos al fer-se públic que el Govern francès del conservador Dominique de Villepin ha anunciat una llei que reconeix als seus ciutadans el dret a reclamar una vivenda a l'Estat davant dels tribunals. Villepin coincideix amb els activistes que han aconseguit mobilitzar els últims mesos milers de joves a Espanya i que argumenten que si l'accés a una vivenda és un dret constitucional, l'Estat té l'obligació de garantir-lo.L'accés a una vivenda digna s'ha convertit en un objectiu tan important com costós d'aconseguir, de manera que les administracions s'esforcen per intentar trobar alternatives a fórmules anteriorment fracassades. ¿Recorden els efectes benèfics que per al mercat de lloguer a Espanya havien de tenir les mesures que el van desregular i que van provocar que les rendes es disparessin per adequar-les al mercat i fomentar d'aquesta manera una oferta més gran? Els governs central, autonòmics i locals han fracassat davant d'una marea especulativa que no han sabut o no han pogut controlar, quan no l'han fomentat amb decisions equivocades o injustes en política de sòl.Potser la llei catalana està condemnada al fracàs, i el projecte francès és tan sols un brindis al sol, però almenys tant una cosa com l'altra van en sentit contrari que sigui només el mercat el que actuï. Ja hem vist què passa quan això és així.