El riu a consulta popular. Font: Dossier Econòmic de Catalunya, 13-19 gener 07 Joan Garriga. Barcelona.

Arrenca el procés de participació ciutadana sobre la gestió dels recursoshídrics.

Amb les primeres sessions informatives a les conques del Ter Superior i Gaià-Francolí, Catalunya engega els processos de participació ciutadana sobre com haurem de gestionar els nostres recursos hídrics i arribar, com demana Brussel.les, a un bon estat ecològic de l’aigua l’any 2015.

Els processos que ja han començat a caminar “hauran de servir perquè s’extrapolin conclusions per als altres catorze consells de conca que es constituiran d’una manera esglaonada entre el 2007 i el 2008”, diu Muntsa Niso, cap de participació de l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA).

Aquests processos formen part de l’estratègia de treball que ha de culminar amb l’elaboració, per al 2009, del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, resultat del Pla de gestió de conca.

La directiva marc de l’Aigua (DMA), aprovada pel Parlament i la Comissió Europea l’any 2000, contempla la implicació de la ciutadania en l’actuació per aconseguir una política comuna d’aigües, i aconseguir que aigües continentals, de transició, costaneres i subterrànies arribin a un bonestat ecològic el 2015.

Amb aquest model es vol assolir una màxima transdisciplinarietat i que hi diguin la seva pagesos, empresaris,simplesconsumidors, ecologistes i al universitat.

Com afirma Niso, “la intenció és que s’aixequin propostes per ser adreçades a l’ACA des d’una visió ambiental, social i econòmica”. Hi afegeix que, “tot i que aquestes propostes no són vinculants, l’Administració les vol prendre en consideració abans de redactar els documents definitius”. Aquests espais de trobada esdevindran, a partir del 2009, els consells de conca encarregats de vetllar per la gestió sostenible de l’aigua.Els pròxims mesos, s’afegiran a Alt Ter i Gaià-Francolí, els consells dela Muga, el Fluvià, Baix Ter, Rieres de Llevant, Tordera, Besòs, Cardeneri Alt Llobregat, Baix Llobregat, Foix i Rieres de Garraf, Rieres de Ponent, Ebre, Baix Segre, alt Segre i les Nogueres.Un diagnòstic previ.

Els integrants del consell hauran d’analitzar l’estat de les aigües a la llum de la diagnosi efectuada pels tècnics de l’ACA, en el document IMPRESS , en què es tracten els impactes que l’activitat humana ha realitzat sobre la hidromorfologia, la química, la fisicoquímica i labiologia dels ecosistemes.

El document IMPRESS descriu 588 masses d’aigua, entre rius, embassaments,estanys, zones humides, aigües de transició, aigües costaneres i aigüessubterrànies. En aquest diagnòstic, 147 masses d’aigua, xifra que significa un 25%, estan afectades per un impacte mitjà, alt, cosa que vol dir que no assoleixen el bon estat que demana la DMA. Val a dir, com remarca l’ACA, que no hi ha dades disponibles de 205 masses més, un 35%. A més, hi ha 217 masses d’aigua, (un 37%) que es troben en ple risc d’incomplir els objectius de bon estat ecològic, químic o quantitatiu quemarca la directiva europea. Per categories de masses d’aigua, l’estudi identifica 81 rius que pateixen un impacte alt o mitjà tres embassaments, divuit estanys o zones humides,set aigües de transició, tres masses d’aigües costaneres i tes d’aigües subterrànies.

Els autors anotem com a principals problemàtiques que pateixen les masses hidràuliques de Catalunya les extraccions d’aigua i la regulació del cabal; alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric, contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes; contaminació per aigües d’escorrentia i d’escolament de sòls agrícoles; contaminació per nitrats d’origen ramader; contaminació d’origen industrial; alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides, canvis morfològics de la costa, contaminació per runamssalins; descàrrega de col.lectors unitaris d’aigües pluvials i de sanejament; generació de residus en ports, embarcacions i per ús lúdic de masses d’aigua; contaminació d’origen domèstic de nuclis sense sanejament i la gestió dels recursos pesquers.