Es frena el nombre de barcelonins que van a viure a altres ciutats metropolitanes
Un estudi detecta un augment de l'habitatge de lloguer, tot i que la propietat és l'opció majoritària
CLARA RIBAS. Barcelona
La ciutat de Barcelona comença a retenir la seva població, i ja no és només l'emissora de les migracions cap a les corones metropolitanes. Així s'estableix en l'enquesta sobre condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya del 2006, que va ser presentada ahir a Barcelona i que ha estat elaborada per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans. L'enquesta també estableix que hi ha un augment del nombre d'habitatges en règim de lloguer i una millora en les taxes d'emancipació dels joves, tot i que destaca que la població barcelonina continua optant majoritàriament –un 70%– per l'habitatge de propietat.
A Barcelona, la població que marxava cap a altres àmbits representava, en la segona meitat dels anys noranta, una mica més d'un 60% de totes les sortides d'àmbit originades a la demarcació. Segons les darreres dades de l'enquesta, aquest percentatge ha caigut deu punts, i ara està a l'entorn d'un 50%. En canvi, del total de població que entra des de qualsevol àmbit, Barcelona en recull un 15%, amb la qual cosa augmenta tres punts. Un augment moderat, però que combinat amb els descens de les sortides dóna una diferència negativa que s'ha reduït en quinze punts. Per Carme Miralles-Guasch, coautora de l'estudi, aquestes dades aporten una de les «sorpreses» més destacades, que és que el lloc on menys es canvia de municipi, quan hi ha un canvi d'habitatge, és la ciutat de Barcelona: «Ja no es dóna tant allò que Barcelona era l'emissor i la resta, els receptors. Ara es comença a observar que els territoris emissors i els receptors van canviant i que, d'aquí a cinc anys, els territoris seran més homogenis.» Segons el catedràtic de política econòmica de la UB i director del Llibre Blanc de l'Habitatge de Barcelona, Anton Costas, es pot afirmar que Barcelona «aconsegueix, per primer cop, retenir la seva població» i que «les classes de posició més elevada es queden o tornen a la ciutat».
Pel que fa al tipus de tinença de l'habitatge, l'estudi destaca que la població encara opta majoritàriament per la propietat. «Som un país de propietaris», va assegurar en aquest sentit Miralles-Guasch, que va destacar, però, que s'intueix un canvi de tendència amb un percentatge d'habitatges de lloguer a la ciutat de Barcelona d'un 25,4%. En el període 1995-2000 aquesta xifra a Barcelona era d'un 21,8%, fet que suposa un augment de gairebé quatre punts. Aquest increment s'ha produït també a la primera corona metropolitana, que passa d'un 9% a un 12%, i a la segona corona, que passa d'un 7% a un 9%.
Les dades assenyalen també altres tendències menys positives, com va indicar Costas, que va dir que un 50% de la població té pagaments pendents relacionats amb l'habitatge. Entre el 1995 i el 2000 aquesta xifra, que recull tant els pagaments d'un lloguer com els d'una hipoteca, era només d'un terç de la població. A més, per primer cop, d'entre els que viuen en règim de lloguer són majoria els que ho fan per períodes de temps definits –un 13%–, contra un 12% que ho fan de forma indefinida, cosa que reflecteix certa incertesa en el mercat del lloguer.
Respecte als índexs d'emancipació, l'enquesta indica que si l'any 2000 hi havia un 4,7% dels joves d'entre 18 i 24 anys de la regió metropolitana emancipats, aquest percentatge ha passat a un 10,6%; en la franja d'edat d'entre els 25 i els 29 anys, el percentatge ha passat d'un 39,3% a un 45,6%, i d'entre els que van de 30 a 34 anys, d'un 79,2% a un 83,5%.
L'enquesta, circumscrita únicament a la demarcació de Barcelona, ha estat publicada al número 46 de la revista Papers, amb el títol d'Habitatge i mobilitat residencial.
A Barcelona, la població que marxava cap a altres àmbits representava, en la segona meitat dels anys noranta, una mica més d'un 60% de totes les sortides d'àmbit originades a la demarcació. Segons les darreres dades de l'enquesta, aquest percentatge ha caigut deu punts, i ara està a l'entorn d'un 50%. En canvi, del total de població que entra des de qualsevol àmbit, Barcelona en recull un 15%, amb la qual cosa augmenta tres punts. Un augment moderat, però que combinat amb els descens de les sortides dóna una diferència negativa que s'ha reduït en quinze punts. Per Carme Miralles-Guasch, coautora de l'estudi, aquestes dades aporten una de les «sorpreses» més destacades, que és que el lloc on menys es canvia de municipi, quan hi ha un canvi d'habitatge, és la ciutat de Barcelona: «Ja no es dóna tant allò que Barcelona era l'emissor i la resta, els receptors. Ara es comença a observar que els territoris emissors i els receptors van canviant i que, d'aquí a cinc anys, els territoris seran més homogenis.» Segons el catedràtic de política econòmica de la UB i director del Llibre Blanc de l'Habitatge de Barcelona, Anton Costas, es pot afirmar que Barcelona «aconsegueix, per primer cop, retenir la seva població» i que «les classes de posició més elevada es queden o tornen a la ciutat».
Pel que fa al tipus de tinença de l'habitatge, l'estudi destaca que la població encara opta majoritàriament per la propietat. «Som un país de propietaris», va assegurar en aquest sentit Miralles-Guasch, que va destacar, però, que s'intueix un canvi de tendència amb un percentatge d'habitatges de lloguer a la ciutat de Barcelona d'un 25,4%. En el període 1995-2000 aquesta xifra a Barcelona era d'un 21,8%, fet que suposa un augment de gairebé quatre punts. Aquest increment s'ha produït també a la primera corona metropolitana, que passa d'un 9% a un 12%, i a la segona corona, que passa d'un 7% a un 9%.
Les dades assenyalen també altres tendències menys positives, com va indicar Costas, que va dir que un 50% de la població té pagaments pendents relacionats amb l'habitatge. Entre el 1995 i el 2000 aquesta xifra, que recull tant els pagaments d'un lloguer com els d'una hipoteca, era només d'un terç de la població. A més, per primer cop, d'entre els que viuen en règim de lloguer són majoria els que ho fan per períodes de temps definits –un 13%–, contra un 12% que ho fan de forma indefinida, cosa que reflecteix certa incertesa en el mercat del lloguer.
Respecte als índexs d'emancipació, l'enquesta indica que si l'any 2000 hi havia un 4,7% dels joves d'entre 18 i 24 anys de la regió metropolitana emancipats, aquest percentatge ha passat a un 10,6%; en la franja d'edat d'entre els 25 i els 29 anys, el percentatge ha passat d'un 39,3% a un 45,6%, i d'entre els que van de 30 a 34 anys, d'un 79,2% a un 83,5%.
L'enquesta, circumscrita únicament a la demarcació de Barcelona, ha estat publicada al número 46 de la revista Papers, amb el títol d'Habitatge i mobilitat residencial.
Font: El Punt 07/11/2007.
No hay comentarios:
Publicar un comentario