Els ajuntaments hauran de reservar sòl per situar-hi nous centres de culte

La Generalitat presenta un projecte de llei que regularà com haurà de ser un local perquè pugui ser utilitzat com a oratori

Font: El Punt 21/11/2007.

GERARD ARIÑO Barcelona

L'obertura d'un nou centre de culte suposa sovint enfrontaments entre comunitats religioses, veïns i ajuntaments. En molts casos, l'anunci d'un nou oratori deriva en conflictes socials que agiten durant setmanes la vida de barris i municipis del país. Per posar ordre a la situació de tots els centres religiosos –esglésies catòliques incloses– el govern ha aprovat un projecte de llei, que ahir va presentar el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira. Aquesta normativa preveu que els ens locals reservin una part de sòl de les futures promocions per a aquests usos i que tinguin la competència d'atorgar i retirar una llicència municipal que serà obligatòria. El reglament que desenvoluparà la llei indicarà com haurà de ser un local perquè pugui ser utilitzat com a oratori.

L'avantprojecte de llei diu que els plans d'ordenació urbanística hauran de «preveure sòls amb la qualificació de sistema d'equipament comunitari en què s'admetin els usos de caràcter religiós de nova implantació». El text, que va ser presentat ahir pel vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, no concreta quina proporció de terreny s'haurà de reservar per a aquestes finalitats. De fet, la directora general d'Afers Religiosos, Montserrat Coll, va explicar que els «municipis hauran de preveure la demanda que tindran en aquest sentit», però no hauran de reservar un tant per cent concret del sòl disponible. «Si hi ha demanda és que hi ha necessitat, i els ajuntaments estaran obligats a atendre-la», va comentar ahir la directora general, que va afegir-hi que si un consistori no té cap petició per obrir un nou oratori no haurà de preveure sòl per a aquest ús.
La nova regulació concedeix al poder local més eines per discernir si un establiment pot ser apte per a celebracions de caire religiós o no. En aquest sentit, els ajuntaments seran els encarregats de tramitar una llicència específica per a usos religiosos, que serà obligatòria per a tots els oratoris, nous i ja existents, amb una excepció, aquells temples que estiguin inclosos en l'Inventari del Patrimoni Cultural Català, que són aquells que destaquen pel seu valor arquitectònic o artístic. Segons fonts de la direcció general d'Afers Religiosos, aquesta exempció afecta «quasi la meitat» de les esglésies catòliques existents. La resta de temples hauran d'adaptar-se a la normativa en un termini de cinc anys.
Els futurs centres hauran de tramitar la llicència al mateix temps que facin la tramitació de la llicència urbanística. Per aconseguir el document, caldrà acreditar que es compleixen un seguit de condicions, fonamentalment de seguretat i de salut pública, que quedaran detallades en el reglament que ha de desenvolupar la llei. La llei servirà per unificar criteris i determinar quines condicions ha de complir un local perquè pugui ser utilitzat per a celebracions de caire religiós. El buit legal ha provocat que, fins al moment, cada ajuntament hagi aplicat, segons el seu criteri, diverses normatives a l'hora de concedir llicències als oratoris. Des de l'aplicació rigorosa de la llei sobre policia de l'espectacle a altres regulacions en matèria de medi ambient. Un cop entri en vigor la nova llei, els ajuntaments no podran demanar cap altra llicència, que no sigui l'específica per a centres de culte o de reunió amb finalitats religioses.

DOBLE OBJECTIU

El doble objectiu d'aquesta normativa el va explicar ahir el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira. D'una banda, «garantir la llibertat de culte» i, de l'altre, «garantir les correctes condicions dels centres de culte i assegurar que no són una molèstia per a terceres persones». El vicepresident va presentar aquesta iniciativa com «un mínim marc legal que doni cobertura a la diversitat cultural i religiosa del país».«El paisatge humà ha canviat i també ho ha fet el religiós», va dir Carod, que va afegir-hi que la iniciativa legal s'elabora amb la finalitat que les persones siguin tractades «amb igualtat de condicions davant la llei independentment de la confessió que professin». L'avantprojecte, pioner a la UE, ha estat elaborat en col·laboració amb els ens locals i fins a 27 entitats religioses. Es preveu que entri en vigor a final del 2009.
Igualtat per a totes les religionsEl projecte de llei no esmenta cap confessió concreta. Aquesta normativa «serà la mateixa per a tothom», segons va comentar ahir el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira. D'aquesta manera, l'executiu català rebutja la petició d'excepcionalitat de l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Maria Sistach, que, segons va explicar ahir Europa Press, havia demanat una regulació específica per a la religió catòlica. En paraules del vicepresident, el govern ho ha descartat perquè considera que «no pot fer una llei per a cada confessió religiosa». L'Església catòlica té prop de 2.500 temples a tot el país. D'aquests, els que estiguin inclosos en l'Inventari de Patrimoni Cultural Català quedaran exclosos d'aquesta normativa i es regiran pel que estableix la llei 9/1993. La resta –més d'un miler, segons fonts de la direcció general d'Afers Religiosos–, hauran d'adaptar-se «amb caràcter d'excepcionalitat». Els termes concrets d'aquesta excepcionalitat quedaran fixats en el futur reglament que desenvoluparà la llei i que no es coneixerà fins ben entrat el 2009, segons fonts de la Generalitat. El que sí que apunta l'avantprojecte és que aquesta adaptació, que també serà obligatòria per a altres confessions, haurà de fer-se en un termini màxim de cinc anys.

Mesuraments acústics

Els ajuntaments tindran la competència d'atorgar i també de retirar la llicència municipal d'activitats per a centres de culte en cas que la comunitat religiosa incompleixi alguna de les condicions preestablertes. Una de les condicions que ja s'esmenten en l'avantprojecte –concretament en l'article 11– fa referència a la contaminació acústica. En aquest sentit, el text indica que «els centres de culte o de reunió han de complir les disposicions de la legislació de protecció contra la contaminació acústica». Per això, les entitats que vulguin obrir un altre centre de culte hauran d'acreditar que el local està preparat per evitar la contaminació acústica, cosa que acostuma a ser un dels motius principals de rebuig veïnal. A més, els locals es podran veure sotmesos a mesuratges acústics regulars. D'altra banda, els ajuntaments tindran la possibilitat de desallotjar i precintar els locals que no disposin de la llicència o que incompleixin la normativa, tant pel que fa a la contaminació acústica com a «les normes sobre el local o les instal·lacions exigides per garantir la seguretat i la salubritat». Aquestes mesures no tindran caràcter sancionador i tan bon punt s'esmenin els defectes detectats es podrà tornar a tramitar l'atorgament de la llicència i procedir a la reobertura de l'oratori.

Difícil equilibri

El projecte aprovat ahir vol contribuir a evitar conflictes com ara els que molts municipis catalans han viscut en els últims anys

Un dels col·lectius que es mostraven ahir més satisfets amb la iniciativa del govern era el musulmà, que s'ha convertit en protagonista involuntari de molts dels conflictes viscuts en els últims anys per l'obertura de centres de culte. El portaveu del Consell Islàmic de Catalunya, Mohammed Halhoul, creu que la nova normativa eliminarà «les ambigüitats» en aquest terreny. «Fins ara les pressions veïnals o els interessos polítics podien determinar si es feiauna mesquita; ara tot quedarà més clar», va dir ahir Halhoul, que hi va afegir que cal «preservar la convivència sense oblidar el dret de llibertat religiosa». Una de les comarques que primer van sentir la intensitat d'aquest debat va ser el Maresme, on a principis del 2000 es van començar a trobar diverses solucions per als municipis afectats, especialment Mataró i Premià de Mar. En aquest darrer, l'Ajuntament va acabar habilitant una antiga escola com a centre de culte, després d'un fort enfrontament social amb motiu de l'anunci de la construcció d'una mesquita al centre del municipi. Aquest conflicte, que va esclatar el 2002, va ser atiat per la participació del líder de la ultradretana Plataforma per Catalunya, Josep Anglada. Ara els musulmans resen en una escola on podran estar fins al 2018. A Mataró es va arribar a un acord per traslladar els centres d'oració a locals de propietat municipal que estan situats en un polígon. Una situació semblant es va viure al barri del Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet l'any 2004. Els veïns s'oposaven a l'obertura d'un oratori que, de moment, s'ha emplaçat en un mòdul prefabricat. Es van viure moments de gran tensió abans d'arribar a un acord. Com a Reus, on els veïns del carrer Carrilet van oposar-se a l'obertura d'un centre de culte islàmic. A la capital del Baix Camp també es va protestar per una mesquita al carrer Cervantes, que posteriorment va ser clausurada. Ara els musulmans de Reus resen en un local del polígon Dyna, on disposen d'uns terrenys per construir un futur temple. Algunes poblacions encara no saben com fer-ho. És el cas de Lleida, que busca un espai des de fa temps, o de Badalona, on el tancament d'un dels dos oratoris, el del barri la Pau, ha provocat la saturació de l'altre, a Llefià.

En els darrers anys també s'han generat protestes per l'obertura d'esglésies d'altres confessions, com ara l'evangèlica, en municipis com ara Girona i Sant Adrià de Besòs. En altres llocs, els canvis socials s'han viscut amb molta normalitat. És el cas de Manresa, que el 2005 va inaugurar la primera mesquita de Catalunya. (Informació elaborada per Gerard Ariño, Sara Muñoz, Teresa Márquez, Montse Cartañà i Dani Vilà).