El Triangle, núm. 812, 29 gener. E.L. Barcelona. Contaminació. Manques més mesures de control

La indústria metropolitana es passa abocant residus.Segons el sindicat CGT, La causa és la precarietat laboral dels inspectorsLa mateixa Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA) reconeix que nodóna l’abast per controlar els abocaments de residus de les indústries del’àrea metropolitana de Barcelona. Segons dades que va oferir fa algunsdies aquest organisme, gairebé la meitat de les plantes industrialsestablertes al Baix Llobregat i al Barcelonès aboquen excedentscontaminants a les aigües més enllà del que permet la normativa. Enconcret, si l’any passat els inspectors de l’entitat van prendre fins a1.050 mostres per detectar la qualitat dels abocaments industrials, 400d’aquestes inspeccions van donar com a resultat que s’incomplia lanormativa mediambiental.Segons explicava als mitjans de comunicació el gerent de l’EMMA, CarlesConill, en cap cas no es tracta d’incidències greus, que s’han saldat ambsancions econòmiques per a les empreses expedientades, de 300 a 300.000euros. Conill entén, però, que cal doblar els esforços d’inspecció, id’altra banda, impulsar l’autocontrol per part de les mateixes indústries,per millorar la situació.Els treballadors que presten aquest servei d’inspecció no hi estand’acord, però. El sindicat CGT ha fet córrer un comunicat en el qual espuntualitza que el problema no és la quantitat sinó de qualitat de lesinspeccions, i que la situació de precarietat laboral dels qui duen aterme aquesta tasca fa que no es pugui garantir u control prou eficient deles indústries.Segons explica Juan Espinosa, delegat de la CGT a les entitatsmetropolitanes, ne els darrers anys l’organisme ha decidit apostar per laincorporació de becaris (n’hi ha una seixantena per un total de 500treballadors en plantilla), però la presència de personal sensequalificació laboral es concentra en algunes àrees, i una de les mésflagrants és la d’inspecció mediambiental.Espinosa explica que l’àrea només disposa de quatre inspectors enplantilla, però la majoria de treballs els fa un cos de becaris que estannou mesos ne el servei, després de passat per un curset de formació demínims. “En realitat, no fan inspeccions ni emeten dictàmens, sinó que eslimiten a prendre mostres. Una inspecció ben feta requereix unes quatrehores, i a ells se’ls demana de fer-ne cinc o sis al dia. Impossible”,argumenta el representant laboral. Espinosa tampoc no entén com aquestpersonal no qualificat se’l dota d’una identificació que els acredita coma inspector. “la validesa dels dictàmens que es deriven d’aquestesinspeccions és jurídicament dubtosa”.