El Punt, 26.2.07. DAVID MARÍN. Barcelona. El mercat immobiliari aporta un terç dels ingressos que tenen els ajuntaments
Es dispara el pes del sector en les finances públiques i a Barcelona la
recaptació representa una quarta part del pressupost
El pes del sector immobiliari en el finançament dels ajuntaments s'ha
disparat durant els últims anys. Segons un estudi del BBVA, ha passat
d'aportar el 22,8% el 1992 a aportar-ne el 32% el 2004, a través
principalment de l'impost sobre els béns immobles (IBI), l'impost sobre la
construcció i l'impost sobre les plusvàlues generades per la compravenda
d'habitatges. L'estudi adverteix que els ajuntaments han passat a dependre
massa dels ingressos d'un sector que podria entrar en un canvi de cicle
aviat. L'Ajuntament de Barcelona es manté per sota de la mitjana, amb un
24% d'ingressos provinents del sector immobiliari. L'aposta de Barcelona
és la futura participació en impostos sobre l'activitat econòmica (IRPF i
l'IVA) a través de la Carta Municipal.
El 24,06% dels ingressos previstos per l'Ajuntament de Barcelona durant el
2007 estan relacionats amb el mercat immobiliari. L'impost sobre els béns
immobles (IBI) és la principal font de finançament, amb el 17,9% del total
d'ingressos fiscals de la corporació. L'altra font de finançament
provinent del mercat de l'habitatge és l'impost sobre la construcció
(1,64% del total d'ingressos) i l'impost sobre les plusvàlues (4,52%).
L'Ajuntament de Barcelona afirma que les finances municipals són prou
sòlides per no dependre d'un possible daltabaix immobiliari, ja que l'IBI
es considera un impost estable, que es continuarà ingressant malgrat que
la construcció s'aturi, mentre que l'impost sobre la construcció i
l'impost sobre les plusvàlues, més fluctuants segons el mercat, estan, a
Barcelona, per sota de la mitjana d'altres ajuntaments.
«Fa temps que Barcelona va esgotar el sòl municipal, i els ingressos
relacionats amb l'impost de la construcció són, per tant, molt petits»,
explica l'àrea d'Hisenda. En canvi, el tipus de l'IBI es manté en la
franja alta i el seu pes en el conjunt dels ingressos és elevat en relació
amb altres municipis. «És un ingrés estable per a les finances municipals,
passi el que passi en el mercat immobiliari.»
SALT CONSTRUCTIU EL 2003
Tot i això, en l'evolució dels pressupostos municipals de Barcelona
s'observa un salt important l'any 2003 en els ingressos generats per
l'impost sobre la construcció. Durant els anys anteriors els ingressos per
aquest concepte se situaven al voltant dels 21,1 milions deuros (1,2% del
total d'ingressos anuals), i a partir del 2003 ha fet un salt primer cap
als 32.2 milions anuals i ara ja voreja els 34,4 milions, l'1,7% del total
d'ingressos. Aquest salt està relacionat amb l'acceleració de la
remodelació urbana del sector de llevant de la ciutat, primer amb
l'obertura de la Diagonal al mar i la zona Fòrum i ara ja amb el
desenvolupament del pla 22@ d'oficines i nous habitatges on abans hi havia
l'antiga indústria del Poblenou.
PER SOTA DE LA MITJANA
Tot i aquest increment, els ingressos per l'impost sobre la construcció
encara està molt per sota del conjunt dels ajuntaments de l'Estat. Segons
un estudi publicat aquest mes de gener pel BBVA, un 5,1% dels ingressos
dels ajuntaments provenen d'aquesta via. La més susceptible, adverteix
l'estudi, de quedar radicalment disminuïda si es produeix una crisi
sobtada en el sector immobiliari, que s'ha disparat des de la segona
meitat dels anys noranta i comença a tenir símptomes de refredament. Si
això passés, els ajuntaments es veurien obligats a ajustar els seus
actuals ritmes de despesa, adverteix l'estudi.
CANVI DE CICLE
En total, en els ajuntaments de l'Estat els ingressos relacionats amb el
mercat immobiliari (IBI, impost sobre la construcció i plusvàlues)
representen actualment un 32% del total d'ingressos, mentre que el 1992
només n'aportaven el 22,8%. L'estudi adverteix els ajuntaments del perill
d'acomodar-se a aquest espectacular augment dels ingressos immobiliaris
quan ens trobem a les portes d'un possible canvi de cicle econòmic.
La regidora de CiU Sònia Recasens sí que considera que les finances
municipals ara depenen massa del mercat immobiliari, i aposta per una
reforma fiscal basada en la recaptació municipal de l'IVA i l'IRPF, perquè
les finances de l'Ajuntament estiguin lligades a l'activitat econòmica
real i no només a la població. Ara mateix només s'hi cedeix un 4%
d'aquests impostos per via de transferències de l'Estat, i amb un càlcul
fet sobre la població. «Barcelona té molts visitants per l'activitat
econòmica i també molta activitat turística, i per donar resposta a això
el finançament no pot dependre només de la població o de les qüestions
immobiliàries», diu Recasens.
La regidora del PP Emma Balseiro critica que Barcelona mantingui l'IBI en
el seu punt màxim perquè «perjudica a tothom, sobretot les classes
mitjanes», i aposta perquè l'Ajuntament el rebaixi i ho compensi amb una
moderació de la despesa. «Per exemple, la publicitat que es fa l'alcalde i
que aquest any ens costa 12 milions d'euros», diu Balseiro.
Barcelona paga més IBI i Madrid esprem el «totxo»
L'Ajuntament de Barcelona treballa amb un tipus d'IBI més alt que altres
municipis i, l'any 2006, l'Ajuntament de Barcelona va ingressar 220 euros
per habitant, mentre que l'Ajuntament de Madrid va ingressar-ne 189.
Aquest és un dels punts que més discuteix l'oposició al govern municipal
barceloní. Els responsables de l'àrea d'Hisenda responen a les crítiques
amb l'argument que l'IBI és un impost estable i que garanteix, per tant,
la continuïtat en els ingressos municipals, i que tot i mantenir-se en un
tipus alt «no cobreix les despeses i les demandes de servei que genera
cada habitatge a la ciutat» i s'aplica –a Barcelona i arreu– sobre el
valor cadastral, per sota del valor real de l'habitatge. En canvi,
l'Ajuntament barceloní assegura que els ingressos més inestables, com ara
les plusvàlues i la construcció, no tenen un pes tan significatiu com en
els municipis petits, que estan aprofitant el boom constructiu per obrir
urbanitzacions noves i assegurar-se ara uns ingressos que, «més tard, quan
sigui necessari proveir de serveis i equipaments aquestes noves
urbanitzacions, desapareixeran i només en quedaran, un any rere un altre,
les despeses».
A Madrid segueixen aquest model, asseguren des de Barcelona. «Estan
aprofitant el cicle econòmic per fer créixer la ciutat convertint sòl
agrari en urbanitzable». Allà, els ingressos de l'impost sobre la
construcció arriben al 3,33%, mentre que a Barcelona són gairebé la
meitat, l'1,8% del total.
Als petits, diners avui i despeses demà
Els qui més han estat aprofitant el gran cicle de creixement protagonitzat
pel sector immobiliari són els petits municipis. Durant la dècada dels 90
i durant la dècada actual s'ha estès com una taca d'oli per la regió
metropolitana, un urbanisme dispers que ha aportat importants ingressos a
les arques dels petits ajuntaments, ofegats fins llavors per les migrades
transferències estatals en funció de la població. Així, els ingressos
relacionats amb el mercat immobiliari han anat creixent en alguns
municipis al mateix temps que en el seu entorn proliferaven cases i
urbanitzacions noves. Ho feien a remolc de la forta demanda de noves àrees
residencials per part de la població de Barcelona i altres grans ciutats
disposades a treure rendiment dels elevats preus del nucli de l'àrea
metropolitana amb la compra d'un millor habitatge als afores.
El resultat per a les finances municipals han estat uns augments
considerables que permeten noves inversions, i un augment percentuals en
el capítol d'ingressos dels impostos relacionats amb el sector
immobiliari, especialment l'impost sobre la construcció. Mentre que a
Barcelona aquest impost només suposa l'1,7% dels ingressos, a la Roca
(Vallès Oriental) suposava el 14% dels ingressos. A la comarca del
Maresme, amb un territori molt castigat per la proliferació
d'urbanitzacions en àrees forestals, municipis com ara Sant Andreu de
Llavaneres i Dosrius ingressen el 9,6% i el 8,7% dels seus pressupostos
per al 2007 en concepte de l'impost sobre la construcció.
Quan el sòl urbanitzable s'esgoti, els pròxims anys aquests municipis
hauran de renunciar a prop del 10% del seu pressupost o bé obrir noves
àrees urbanitzables, en una dinàmica negativa per al territori natural.
L'augment de l'IBI dels nous habitants estaria compensat per l'augment de
despesa en serveis i equipaments nous per cobrir la demanda dels veïns
nous.
Terrassa: l'equilibri de creixement i despesa
JORDI ALEMANY. Terrassa
Les gran ciutats al voltant de Barcelona i els petits pobles de l'àrea
metropolitana han experimentat un gran creixement del nombre d'habitants,
l'última dècada, provinents de Barcelona. Un clar exemple d'aquesta
situació és el Vallès Occidental i, encara més concretament, Terrassa. El
2005 es va arribar als 200.000 habitants, amb un creixement del padró
espectacular en un any de 7.699 habitants. L'increment poblacional –amb
una mitjana de 5.000 habitants l'any– també s'ha traduït en un augment
dels ingressos i ha contribuït a consolidar el sector de la construcció
com un dels pilars bàsics en què se sostenen les finances municipals.
Curiosament, però, el tribut més estable del sector immobiliària, l'IBI,
tenia més pes percentual a final dels anys noranta i a principi del 2000
–del 27% sobre el total d'ingressos– que en l'actualitat, quan ha baixat
gairebé dos punts percentuals. Tot i aquesta davallada percentual s'ha
passat d'ingressar uns 20,1 milions d'euros per aquest concepte l'any 2000
als 31,8 milions que es preveuen aquest any.
El sector de la construcció té un pes fonamental en les finances
municipals de Terrassa, ja que sumant IBI, l'impost sobre l'increment dels
valors dels terrenys (plusvàlua) i l'impost de construccions, s'arribarà a
més del 36% dels ingressos previstos per l'Ajuntament el 2007, dotze punts
percentuals més respecte d'allò previst a Barcelona aquest mateix any.
Curiosament, mentre el pes percentual de l'IBI ha anat disminuint amb els
anys, un fet que acaba de demostrar el boom immobiliari que viu el
municipi, sí que han anat pujant el de la plusvàlua derivat de les
operacions de compravenda d'habitatge i el de construccions. El primer
tenia un pes del 4,7% l'any 1997, amb uns ingressos de 2,9 milions fins a
passar al 5,8 % previst per al 2007, és a dir, a ingressar 7,2 milions. En
el cas de l'impost de construccions, el salt també és significatiu, encara
que percentualment sembli insignificant, passant del 4,3% al 5,6% en deu
anys, ja que, en milions d'euros, s'ha passat de 2,6 milions als 7 milions
el 2007 sobre un total de pressupost net sense inversions que ascendeix a
133,5 milions d'euros.
El pes del sector immobiliari en les finances municipals és innegable,
però el creixement demogràfic no només es valora per l'increment
d'ingressos municipal en aquest sector, com no s'ha cansat de recordar el
regidor de Serveis Econòmics en els plens d'aprovació dels comptes
municipals, sinó que també implica posar al dia els serveis i les
necessitats del municipi a l'abast de tots aquests nous ciutadans. És a
dir, que en paral•lel s'han d'incrementar i reforçar les polítiques
educatives, de civisme, seguretat, atenció ciutadana, benestar social,
manteniment i millora de l'espai públic, zones verdes, enllumenat,
recollida de residus, transport i nous equipaments.
El pes sobre el pressupost que tenen els ingressos propis amb els impostos
i les taxes representaran el 2007 el 65,7% del total, mentre que
l'aportació d'altres administracions pujarà un punt percentual respecte
del 2006 i se situarà en el 34,2% sobre el total dels comptes municipals.
recaptació representa una quarta part del pressupost
El pes del sector immobiliari en el finançament dels ajuntaments s'ha
disparat durant els últims anys. Segons un estudi del BBVA, ha passat
d'aportar el 22,8% el 1992 a aportar-ne el 32% el 2004, a través
principalment de l'impost sobre els béns immobles (IBI), l'impost sobre la
construcció i l'impost sobre les plusvàlues generades per la compravenda
d'habitatges. L'estudi adverteix que els ajuntaments han passat a dependre
massa dels ingressos d'un sector que podria entrar en un canvi de cicle
aviat. L'Ajuntament de Barcelona es manté per sota de la mitjana, amb un
24% d'ingressos provinents del sector immobiliari. L'aposta de Barcelona
és la futura participació en impostos sobre l'activitat econòmica (IRPF i
l'IVA) a través de la Carta Municipal.
El 24,06% dels ingressos previstos per l'Ajuntament de Barcelona durant el
2007 estan relacionats amb el mercat immobiliari. L'impost sobre els béns
immobles (IBI) és la principal font de finançament, amb el 17,9% del total
d'ingressos fiscals de la corporació. L'altra font de finançament
provinent del mercat de l'habitatge és l'impost sobre la construcció
(1,64% del total d'ingressos) i l'impost sobre les plusvàlues (4,52%).
L'Ajuntament de Barcelona afirma que les finances municipals són prou
sòlides per no dependre d'un possible daltabaix immobiliari, ja que l'IBI
es considera un impost estable, que es continuarà ingressant malgrat que
la construcció s'aturi, mentre que l'impost sobre la construcció i
l'impost sobre les plusvàlues, més fluctuants segons el mercat, estan, a
Barcelona, per sota de la mitjana d'altres ajuntaments.
«Fa temps que Barcelona va esgotar el sòl municipal, i els ingressos
relacionats amb l'impost de la construcció són, per tant, molt petits»,
explica l'àrea d'Hisenda. En canvi, el tipus de l'IBI es manté en la
franja alta i el seu pes en el conjunt dels ingressos és elevat en relació
amb altres municipis. «És un ingrés estable per a les finances municipals,
passi el que passi en el mercat immobiliari.»
SALT CONSTRUCTIU EL 2003
Tot i això, en l'evolució dels pressupostos municipals de Barcelona
s'observa un salt important l'any 2003 en els ingressos generats per
l'impost sobre la construcció. Durant els anys anteriors els ingressos per
aquest concepte se situaven al voltant dels 21,1 milions deuros (1,2% del
total d'ingressos anuals), i a partir del 2003 ha fet un salt primer cap
als 32.2 milions anuals i ara ja voreja els 34,4 milions, l'1,7% del total
d'ingressos. Aquest salt està relacionat amb l'acceleració de la
remodelació urbana del sector de llevant de la ciutat, primer amb
l'obertura de la Diagonal al mar i la zona Fòrum i ara ja amb el
desenvolupament del pla 22@ d'oficines i nous habitatges on abans hi havia
l'antiga indústria del Poblenou.
PER SOTA DE LA MITJANA
Tot i aquest increment, els ingressos per l'impost sobre la construcció
encara està molt per sota del conjunt dels ajuntaments de l'Estat. Segons
un estudi publicat aquest mes de gener pel BBVA, un 5,1% dels ingressos
dels ajuntaments provenen d'aquesta via. La més susceptible, adverteix
l'estudi, de quedar radicalment disminuïda si es produeix una crisi
sobtada en el sector immobiliari, que s'ha disparat des de la segona
meitat dels anys noranta i comença a tenir símptomes de refredament. Si
això passés, els ajuntaments es veurien obligats a ajustar els seus
actuals ritmes de despesa, adverteix l'estudi.
CANVI DE CICLE
En total, en els ajuntaments de l'Estat els ingressos relacionats amb el
mercat immobiliari (IBI, impost sobre la construcció i plusvàlues)
representen actualment un 32% del total d'ingressos, mentre que el 1992
només n'aportaven el 22,8%. L'estudi adverteix els ajuntaments del perill
d'acomodar-se a aquest espectacular augment dels ingressos immobiliaris
quan ens trobem a les portes d'un possible canvi de cicle econòmic.
La regidora de CiU Sònia Recasens sí que considera que les finances
municipals ara depenen massa del mercat immobiliari, i aposta per una
reforma fiscal basada en la recaptació municipal de l'IVA i l'IRPF, perquè
les finances de l'Ajuntament estiguin lligades a l'activitat econòmica
real i no només a la població. Ara mateix només s'hi cedeix un 4%
d'aquests impostos per via de transferències de l'Estat, i amb un càlcul
fet sobre la població. «Barcelona té molts visitants per l'activitat
econòmica i també molta activitat turística, i per donar resposta a això
el finançament no pot dependre només de la població o de les qüestions
immobiliàries», diu Recasens.
La regidora del PP Emma Balseiro critica que Barcelona mantingui l'IBI en
el seu punt màxim perquè «perjudica a tothom, sobretot les classes
mitjanes», i aposta perquè l'Ajuntament el rebaixi i ho compensi amb una
moderació de la despesa. «Per exemple, la publicitat que es fa l'alcalde i
que aquest any ens costa 12 milions d'euros», diu Balseiro.
Barcelona paga més IBI i Madrid esprem el «totxo»
L'Ajuntament de Barcelona treballa amb un tipus d'IBI més alt que altres
municipis i, l'any 2006, l'Ajuntament de Barcelona va ingressar 220 euros
per habitant, mentre que l'Ajuntament de Madrid va ingressar-ne 189.
Aquest és un dels punts que més discuteix l'oposició al govern municipal
barceloní. Els responsables de l'àrea d'Hisenda responen a les crítiques
amb l'argument que l'IBI és un impost estable i que garanteix, per tant,
la continuïtat en els ingressos municipals, i que tot i mantenir-se en un
tipus alt «no cobreix les despeses i les demandes de servei que genera
cada habitatge a la ciutat» i s'aplica –a Barcelona i arreu– sobre el
valor cadastral, per sota del valor real de l'habitatge. En canvi,
l'Ajuntament barceloní assegura que els ingressos més inestables, com ara
les plusvàlues i la construcció, no tenen un pes tan significatiu com en
els municipis petits, que estan aprofitant el boom constructiu per obrir
urbanitzacions noves i assegurar-se ara uns ingressos que, «més tard, quan
sigui necessari proveir de serveis i equipaments aquestes noves
urbanitzacions, desapareixeran i només en quedaran, un any rere un altre,
les despeses».
A Madrid segueixen aquest model, asseguren des de Barcelona. «Estan
aprofitant el cicle econòmic per fer créixer la ciutat convertint sòl
agrari en urbanitzable». Allà, els ingressos de l'impost sobre la
construcció arriben al 3,33%, mentre que a Barcelona són gairebé la
meitat, l'1,8% del total.
Als petits, diners avui i despeses demà
Els qui més han estat aprofitant el gran cicle de creixement protagonitzat
pel sector immobiliari són els petits municipis. Durant la dècada dels 90
i durant la dècada actual s'ha estès com una taca d'oli per la regió
metropolitana, un urbanisme dispers que ha aportat importants ingressos a
les arques dels petits ajuntaments, ofegats fins llavors per les migrades
transferències estatals en funció de la població. Així, els ingressos
relacionats amb el mercat immobiliari han anat creixent en alguns
municipis al mateix temps que en el seu entorn proliferaven cases i
urbanitzacions noves. Ho feien a remolc de la forta demanda de noves àrees
residencials per part de la població de Barcelona i altres grans ciutats
disposades a treure rendiment dels elevats preus del nucli de l'àrea
metropolitana amb la compra d'un millor habitatge als afores.
El resultat per a les finances municipals han estat uns augments
considerables que permeten noves inversions, i un augment percentuals en
el capítol d'ingressos dels impostos relacionats amb el sector
immobiliari, especialment l'impost sobre la construcció. Mentre que a
Barcelona aquest impost només suposa l'1,7% dels ingressos, a la Roca
(Vallès Oriental) suposava el 14% dels ingressos. A la comarca del
Maresme, amb un territori molt castigat per la proliferació
d'urbanitzacions en àrees forestals, municipis com ara Sant Andreu de
Llavaneres i Dosrius ingressen el 9,6% i el 8,7% dels seus pressupostos
per al 2007 en concepte de l'impost sobre la construcció.
Quan el sòl urbanitzable s'esgoti, els pròxims anys aquests municipis
hauran de renunciar a prop del 10% del seu pressupost o bé obrir noves
àrees urbanitzables, en una dinàmica negativa per al territori natural.
L'augment de l'IBI dels nous habitants estaria compensat per l'augment de
despesa en serveis i equipaments nous per cobrir la demanda dels veïns
nous.
Terrassa: l'equilibri de creixement i despesa
JORDI ALEMANY. Terrassa
Les gran ciutats al voltant de Barcelona i els petits pobles de l'àrea
metropolitana han experimentat un gran creixement del nombre d'habitants,
l'última dècada, provinents de Barcelona. Un clar exemple d'aquesta
situació és el Vallès Occidental i, encara més concretament, Terrassa. El
2005 es va arribar als 200.000 habitants, amb un creixement del padró
espectacular en un any de 7.699 habitants. L'increment poblacional –amb
una mitjana de 5.000 habitants l'any– també s'ha traduït en un augment
dels ingressos i ha contribuït a consolidar el sector de la construcció
com un dels pilars bàsics en què se sostenen les finances municipals.
Curiosament, però, el tribut més estable del sector immobiliària, l'IBI,
tenia més pes percentual a final dels anys noranta i a principi del 2000
–del 27% sobre el total d'ingressos– que en l'actualitat, quan ha baixat
gairebé dos punts percentuals. Tot i aquesta davallada percentual s'ha
passat d'ingressar uns 20,1 milions d'euros per aquest concepte l'any 2000
als 31,8 milions que es preveuen aquest any.
El sector de la construcció té un pes fonamental en les finances
municipals de Terrassa, ja que sumant IBI, l'impost sobre l'increment dels
valors dels terrenys (plusvàlua) i l'impost de construccions, s'arribarà a
més del 36% dels ingressos previstos per l'Ajuntament el 2007, dotze punts
percentuals més respecte d'allò previst a Barcelona aquest mateix any.
Curiosament, mentre el pes percentual de l'IBI ha anat disminuint amb els
anys, un fet que acaba de demostrar el boom immobiliari que viu el
municipi, sí que han anat pujant el de la plusvàlua derivat de les
operacions de compravenda d'habitatge i el de construccions. El primer
tenia un pes del 4,7% l'any 1997, amb uns ingressos de 2,9 milions fins a
passar al 5,8 % previst per al 2007, és a dir, a ingressar 7,2 milions. En
el cas de l'impost de construccions, el salt també és significatiu, encara
que percentualment sembli insignificant, passant del 4,3% al 5,6% en deu
anys, ja que, en milions d'euros, s'ha passat de 2,6 milions als 7 milions
el 2007 sobre un total de pressupost net sense inversions que ascendeix a
133,5 milions d'euros.
El pes del sector immobiliari en les finances municipals és innegable,
però el creixement demogràfic no només es valora per l'increment
d'ingressos municipal en aquest sector, com no s'ha cansat de recordar el
regidor de Serveis Econòmics en els plens d'aprovació dels comptes
municipals, sinó que també implica posar al dia els serveis i les
necessitats del municipi a l'abast de tots aquests nous ciutadans. És a
dir, que en paral•lel s'han d'incrementar i reforçar les polítiques
educatives, de civisme, seguretat, atenció ciutadana, benestar social,
manteniment i millora de l'espai públic, zones verdes, enllumenat,
recollida de residus, transport i nous equipaments.
El pes sobre el pressupost que tenen els ingressos propis amb els impostos
i les taxes representaran el 2007 el 65,7% del total, mentre que
l'aportació d'altres administracions pujarà un punt percentual respecte
del 2006 i se situarà en el 34,2% sobre el total dels comptes municipals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario