EL PAÍS 20.02.07. La oposición de Sabadell lleva al juez una operación urbanística

SÍLVIA MARIMON - Sabadell - 20/02/2007

Entesa per Sabadell, ICV-EUiA, CiU y ERC han interpuesto un contencioso-administrativo contra el gobierno encabezado por el socialista Manuel Bustos para que se anule el convenio que el Ayuntamiento firmó el 2 de agosto con el Ministerio del Interior, por el que la "ciudad paga tres millones de euros y cede un solar de 5.000 metros cuadrados, valorado en otros cinco millones de euros", a la Guardia Civil.

El convenio establece que, a cambio, la Guardia Civil abandonará el antiguo cuartel, que en un futuro acogerá un complejo destinado a la investigación médica. El convenio fue aprobado por decreto de la alcaldía el pasado 9 de octubre y, en opinión de toda la oposición en el Ayuntamiento de Sabadell, a excepción del PP, "perjudica gravemente a la ciudad".

Los demandantes sostienen que "no está justificado" que la ciudad tenga que pagar tres millones de euros por un solar que "es del todo propiedad del Ayuntamiento, como consta en el Registro Mercantil". También consideran improcedente que el equipo de gobierno haya aprobado el convenio valorando el solar con un coste de cero euros para evitar "que el conjunto de la operación se debatiese en el pleno municipal". La legislación obliga a pasar por el pleno aquellos acuerdos en los que el consistorio debe desembolsar más de tres millones de euros. El resto, como en este caso, puede aprobarse por decreto de alcaldía.

Los demandantes han solicitado que "se paralice de forma cautelar e inmediata la ejecución" del convenio, ya que el primer millón de euros debería abonarse antes del verano. Otro interrogante que plantean las cuatro fuerzas en la oposición es qué hará la Guardia Civil con los terrenos. "Es inconcebible que en pleno despliegue de los Mossos cedamos 5.000 metros cuadrados a la Guardia Civil para ampliar instalaciones", apuntó la candidata de ICV-EUiA, Carme García.

Por otra parte, el 11 de junio de 1998, relatan los demandantes, el gobierno municipal, entonces dirigido por Antoni Farrés, firmó un convenio con el director general de la Guardia Civil, Santiago López Valdivielso, según el cual el instituto armado devolvía el inmueble del cuartel a la ciudad sin ningún coste el 31 de diciembre de 1999. Un convenio que el mismo Bustos, aseguran, reconoció el 9 de mayo de 2002, al firmar una prórroga.

El concejal de Urbanismo, Joan Carles Sánchez, argumentó que el convenio "no es válido porque, según el ministerio, Valdivielso no tenía competencias para firmarlo". Sánchez, también recordó que "si durante más de 30 años la Administración pública utiliza unos terrenos para un uso determinado, al cabo de este tiempo el terreno pasa a ser propiedad del "Estado".

Quatre partits de Sabadell porten als jutjats l'acord de cessió de la caserna

Els grups opositors acusen el PSC de pagar 8 milions a la Benemèrita per un bé que ja era municipal

EMILI AGULLÓ. Sabadell

L'Entesa per Sabadell, ICV-EUiA, CiU i ERC han interposat un recurs contenciós administratiu contra el conveni signat entre l'equip de govern i el Ministeri d'Interior per al retorn de la caserna de la Guàrdia Civil a la ciutat, que implica el pagament de 3 milions i la cessió d'un solar «valorat en uns 5 milions» més.

Els quatre grups esgrimeixen un conveni del 1998 en què el director general de la Benemèrita autoritzava l'Ajuntament a escripturar el complex com a municipal, i la nota del registre de la propietat que ho acredita. Fonts de l'equip de govern justifiquen que l'acord del 1998 era invàlid i s'hauria rebutjat als tribunals.

Els caps de llista de les quatre formacions que subscriuen el contenciós –presentat per l'Entesa el 2 de desembre passat– van explicar que ja s'ha admès a tràmit i van llegir una declaració conjunta en què afirmen que «la ciutat no pot malversar els seus recursos econòmics».

Es basen en un conveni del 1998 entre l'exalcalde Antoni Farrés, i l'aleshores director general de la Guàrdia Civil, Santiago López Valdivielso, en què el cos de seguretat acceptava la finalització de l'ús per al qual feien servir la caserna des del 1945 i donava «la conformitat perquè l'Ajuntament sol·licités la reversió al patrimoni municipal» de la finca. El tràmit es va formalitzar el 22 de juny del 1998, com figura en la nota del registre de la propietat.

El març de l'any passat, però, la Gerència d'Infraestructures i Equipaments de Seguretat de l'Estat (GIESE) va negar-se a reconèixer el conveni del 1998 i una pròrroga del maig de 2000 ja signada per Manuel Bustos en què s'atorgava un període transitori perquè els agents abandonessin la caserna. El consistori va optar per la via de la negociació per desencallar el traspàs i va accedir a unes contrapartides que no van passar pel ple municipal. El portaveu de l'Entesa, Isidre Soler, va explicar que la cessió de 5.000 m² a Sant Pau de Riu-sec «es va valorar amb cost zero per evitar-ho», i també va afegir que la compensació dinerària –3 milions– coincideix «curiosament amb l'import en metàl·lic màxim» que l'alcalde pot autoritzar per decret. La cap de llista d'ICV-EUiA i diputada al Congrés, Carme Garcia, va anunciar que ha presentat una pregunta adreçada al ministre d'Interior per comparar la negociació amb altres convenis de cessió del 2006.

Tres milions i un solar

El conveni de cessió de les dependències de la caserna de la Guàrdia Civil permetrà la construcció de les instal·lacions del Parc de Salut de Sabadell, un equipament públic que encara no s'ha previst i habitatges en règim de promoció privada. El document es va començar a dissenyar després d'una visita institucional de l'alcalde i representants de la Fundació Parc de Salut al ministeri, al mes d'agost, i es va rubricar el 9 d'octubre a Sabadell. Les contrapartides que va haver de comprometre el consistori per aconseguir la titularitat de la caserna van ser la cessió d'un solar de 5.000 m² a Sant Pau de Riu-sec –valorat en uns 5 milions d'euros, segons atribueixen al tinent d'alcalde Joan Carles Sánchez– i 3 milions més per sufragar les obres de les noves instal·lacions.


Sánchez: «Es va negociar d'acord amb tots els grups» L'equip de govern va rebatre les acusacions dels quatre partits amb una primera compareixença del tinent d'alcalde d'Urbanisme i Patrimoni, Joan Carles Sánchez, que va explicar que el retorn de la titularitat de l'edifici de la Benemèrita al municipi era un «problema complex». Sánchez va recordar que d'entrada van voler «fer realitat els convenis dels anys 1998 i 2000, però eren invàlids perquè el director general de la Guàrdia Civil no tenia competències» per autoritzar el traspàs.

La GIESE va posar al davant la llei de patrimoni de les administracions públiques i va argumentar que un immoble municipal cedit a l'Estat i amb un mateix ús durant més de 30 anys passa a ser de la seva propietat, com a bé demanial. Entre el contenciós amb l'Estat i la negociació, finalment van optar per la segona via, «de comú acord amb tots els grups municipals» i els seus portaveus. Sánchez, però, va anunciar que avui al migdia faran pública la documentació de tot el procés, en resposta a les acusacions dels quatre grups de l'oposició.