Municipis catalans ajornen la llei de barris per la falta de recursos
El termini marcat per la Generalitat per a l'execució dels 13 primers treballs inclosos en la llei de barris de Catalunya expira d'aquí a tres mesos sense que algunes poblacions hagin pogut completar els deures pendents. Mentre les grans capitals, cobertes per grans pressupostos, no han tingut excessius problemes per culminar amb èxit les obres de rehabilitació urbanística projectades, ajuntaments més petits han topat amb traves administratives i, sobretot, de caràcter financer per executar les tasques a les quals s'havien compromès. CENTRE URBÀ BARRI DE L'ERM Poques ciutats de Catalunya han apostat d'una manera més decidida per la llei de barris que la capital. Per vocació i per devoció, la Barcelona de Jordi Hereu ha vinculat la seva pròpia estratègia política de proximitat i potenciació del protagonisme dels barris a les ajudes de la Generalitat. El resultat és una avançat estat d'execució dels projectes, que ja voreja el 50% de mitjana, segons dades municipals. BARRI DEL CARME EIXAMPLE URBÀ CASC ANTICEL PERIÓDICO 22.09.08
Municipis catalans ajornen la llei de barris per la falta de recursos
BARCELONA
El cas de Balaguer (Noguera) és, juntament amb el de Manlleu (Osona), un dels més flagrants. Els contratemps econòmics, i també socials, burocràtics i fins i tot arqueològics --a la ciutat de Balaguer han sorgit problemes a la zona de l'antiga muralla-- han superat les previsions i ara, quan arriba el moment de passar comptes davant la Generalitat, alguns municipis es troben que la majoria dels projectes de transformació de les zones degradades estan a mig fer.
Altres municipis catalans que es van incloure en la primera convocatòria del pla també tenen ara dificultats per poder finalitzar els projectes. Aquest és el cas del barri del Carme a Reus (Baix Camp) i les zones cèntriques de Manresa (Bages) i Salt (Gironès).
PAGAR A MITGES
La llei, concebuda com una eina per impulsar la rehabilitació i la transformació de les àrees més necessitades i fomentar d'aquesta manera la cohesió social, ha arribat aquest any a la seva cinquena convocatòria. Durant aquests cinc anys el pla haurà aportat un pressupost de 1.000 milions d'euros per a projectes en 90 barris de nombroses poblacions catalanes. Aquests projectes s'han de sufragar a parts iguals entre la Generalitat i els ajuntaments.
Fins ara, el 46,2% de les ajudes han anat dirigides a la millora d'espais públics i el 22% a equipaments assistencials i educatius. A continuació se situen la inversió en la rehabilitació d'edificis, amb un 9,3% del total, seguida dels programes d'intervenció socioeconòmica, amb un 8%, i la millora de l'accessibilitat, amb un 6,9%.Manresa sol.licita una pròrroga de dos anys
Reformes en àrees del barri de les Escodines i la façana sud
16 milions
El nucli antic de Manresa, que havia caigut en la dècada dels 80 i 90 en un estat de deteriorament evident, ha fet un salt espectacular des de l'any 2004. El 2000, el 45% de les seves 4.300 vivendes estaven buides. Avui ho estan menys del 35%. En només quatre anys la població d'aquesta zona cèntrica de la ciutat ha passat dels 7.000 habitants als 10.000, amb una taxa estable de població immigrant: el 30%.
La inversió inclosa en el pla de
barris el 2004 està actualment al 75% d'execució, de manera que l'ajuntament ha sol.licitat a la Generalitat una pròrroga de la llei fins al 2010 per complir-lo en la seva totalitat. La regidora d'Urbanisme, Àngels Mas, justifica la demora per "la dificultat de gestionar el conjunt d'inversions"
El rentat de cara ha afectat zones cèntriques, com la plaça Major i la plaça Valldaura, i barris com el de les Escodines, però una de les transformacions més importants està encara per acabar: la de la façana sud de Manresa que, amb el riu Cardener de límit i la imatge omnipresent de la Seu, és la porta natural a la ciutat. En aquesta zona s'han enderrocat les cases abandonades, s'està renovant a fons la plaça de la Reforma, es construeix el Palau de Justícia i està pendent que, entre el 2008 i el 2009, es porti a terme la reurbanització del passeig del Riu i la construcció d'una nova rotonda d'entrada a la ciutat. Manlleu restaura edificis que sumen 400 vivendes
Transformació integral i enderroc dels pisos de Can Garcia
17 milions
L'inici del procés d'expropiació dels pisos de Can Garcia, al març, va marcar el punt d'inflexió d'un dels projectes més importants del pla de rehabilitació integral del barri de l'Erm de Manlleu (Osona). Els tràmits finalitzaran a final del 2009 i llavors es procedirà a la demolició de l'immoble i al reallotjament dels llogaters.
La llei de barris ja ha deixat empremta en aquesta zona de Manlleu, que té un alt índex de població immigrant. S'han executat algunes obres importants, com la construcció del casal cívic i la reforma de l'escola Puig-agut. Encara queda pendent la remodelació del mercat municipal i la rehabilitació dels blocs d'edificis de Can Mateu, Ca l'Arnau i Can Casas, amb més de 400 vivendes. El calendari de les millores ha estat prorrogat fins a l'any 2010.BCN s'acosta al 50% d'execució dels seus projectes
BARCELONA
La ciutat té en marxa set projectes, als quals s'uniran aviat els del Besòs i el Maresme i la Barceloneta, escollits en l'última convocatòria. Els dos de la primera, Santa Caterina-Sant Pere i les Roquetes (Nou Barris), ja presenten un avançat estat de compliment. Abans de l'estiu, en el primer s'havia invertit el 82% dels 14,6 milions de pressupost inicial, cosa que ha repercutit en un notable canvi de la fesomia urbana d'aquesta zona especialment deprimida del casc antic.
ACTUACIONS EMBLEMÀTIQUES A
les Roquetes s'havia arribat en les mateixes dates al 60% d'execució, amb algunes actuacions emblemàtiques finalitzades com el parc de Rodrigo Caro, la rehabilitació d'edificis degradats i la urbanització dels carrers de la cota més alta de Barcelona. També està molt avançat el pla del Poble-sec, l'únic aprovat en la segona convocatòria. El parc de la Primavera, l'obertura com a centre d'interpretació històrica del refugi 307 de la guerra civil i la millora de l'espai públic són algunes de les obres que ja estan finalitzades.
També s'han executat actuacions a Torre Barró i Ciutat Meridiana (Nou Barris) i Trinitat Vella (Sant Andreu). Aquest últim és especialment simbòlic perquè està vivint una profunda transformació urbana i de qualitat de vida. La rehabilitació de la Torre de les Aigües --a l'interior d'aquest edifici s'hi ha traslladat un centre ocupacional-
A la veïna l'Hospitalet la situació és molt semblant. El pla de Collblanc-la Torrassa de l'Hospitalet, que va inspirar la llei, està pràcticament acabat. De les 80 operacions previstes, 75 ja han estat executades i les cinc restants estaran a punt com a molt tard el mes de juny del 2009, excepte la reforma de l'emblemàtica torre Barrina, que es podria estrenar durant les festes de primavera. La redacció del pla de la Florida-Pubilla Casas, que es va beneficiar de la tercera convocatòria, està tan avançat que les obres començaran el mes de gener vinent.Reus modifica el pla d'ordenació
Expropiacions i construcció de pisos protegits
20 milions
La complexitat de les obres, la necessitat de modificar el pla d'ordenació urbana municipal i el procés d'expropiacions han estat factors que han endarrerit la transformació del deteriorat barri del Carme de Reus (Baix Camp).
Jordi Bergadà, regidor d'Urbanisme, ha explicat que els projectes executius de modernització de les places de la Patacada i de Sant Benet, que impliquen construcció de vivendes i una profunda reordenació, es rebran d'aquí a algunes setmanes. El termini per culminar els treballs té pròrroga. Tot apunta que a finals del 2010 o a principis del 2011, "el nou barri del Carme estarà a punt", segons afirma Bergadà. El pla va activar la demanda privada de llicències per construir vivendes. També s'han projectat pisos protegits. Salt atura i repara l'especulació dels 70
Reurbanització dels carrers i dotació d'estructures públiques
15 milions
Sota el nom de Salt Setanta, les intervencions s'han centrat en una àmplia zona de l'eixample urbà de Salt (Gironès) generat a partir de l'especulació urbanística pròpia dels anys 70, amb alta concentració de vivendes i sense equipaments.
La major part de les inversions s'han centrat en la reurbanització dels carrers. Gairebé totes les grans actuacions estan acabades, malgrat que queden pendents dos projectes importants: la millora del carrer de Pacheco, en fase de redacció de projecte, i la posada en marxa del Centre Obert Juvenil. El consistori ja hi ha invertit uns 5,2 milions d'euros i ha demanat una prorroga d'un any. Balaguer busca fórmules per complir el pla pactat
Recuperació de les zones més degradades del centre històric
16 milions
La situació és complicada per a l'Ajuntament de Balaguer, la capital de la comarca lleidatana de la Noguera, que té compromesos 8 milions d'euros com a aportació municipal al pla de barris (la Generalitat s'encarrega dels altres 8). La situació és tan delicada que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal (PSC), va prometre dijous passat a l'alcalde, el també socialista Miquel Aguilà, que intentarà buscar una sortida jurídica al problema. "Estudiarem si és possible fer una pròrroga de l'actual pla o bé, en cas que no pugui ser així, intentarem que les obres pendents entrin en un nou projecte i es presenti a una futura convocatòria de les ajudes", va dir el conseller.
Nadal va anar dijous passat a Balaguer, on un passeig pel centre històric de la ciutat --un dels més degradats de Catalunya-- posa en evidència tot el que s'ha avançat en els treballs, però també que falta molt per fer. "En alguns llocs, com l'antiga muralla, han sorgit complicacions tècniques que han encarit algunes actuacions", es va justificar Aguilà.
En una situació més bona està el pla de recuperació del barri de la Mariola, a la ciutat de Lleida (Segrià), que l'estiu passat es va donar per acabat. La intervenció de l'Ajuntament de Lleida ha consistit a rehabilitar blocs d'antigues vivendes socials, reurbanitzar 16 carrers i obrir una nova rambla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario