Les ARE es planifiquen tot i la crisi, encara que s'aniran construint segons les necessitats de cada municipi

EL PUNT 19.09.08

La crisi en què està immersa el país ja fa temps que es va deixar notar en el sector de la construcció, i ara més que mai els promotors privats i particulars s'adonen que tenen una gran quantitat de pisos buits dels quals no treuen cap benefici. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ja va anunciar ahir que «aquest setembre un total de 500 pisos de particulars o promotors han sol·licitat passar els preus dels pisos de lliure mercat a concertats».

 

La situació en el món de la construcció també afecta directament les àrees residencials estratègiques (ARE), que ahir es van aprovar inicialment a la comissió d'Urbanisme de Tarragona. En concret a la demarcació se n'han planejat un total de 14, que representen un total de 18.300 habitatges, dels quals 9.900 seran de protecció. Ara s'obre un període d'exposició pública de 45 dies perquè els ajuntaments i els particulars puguin presentar les al·legacions pertinents, tot i que la majoria d'ajuntaments ja han pactat amb anterioritat a la seva aprovació inicial les superfícies i magnituds de cada zona. El govern català preveu tenir el planejament d'aquestes àrees enllestit definitivament el 18 de març del 2009, i les primeres intencions eren licitar les obres a finals del 2010 per tenir les ARE construïdes l'any 2012. Ara bé, aquestes dates poden variar segons el municipi. Segons el conseller, cada municipi pactarà amb la Generalitat quina necessitat tenen d'habitatge social i quina és la situació econòmica de la construcció per tal de desenvolupar-los immediatament o més endavant. «Les ARE no han de suposar un excés d'habitatge, però tampoc quedar per sota de les necessitats dels 40.000 habitatges nous per any que necessita Catalunya», exposava Baltasar, que matisava que «és millor tenir tot el planejament aprovat per tal que quan sigui necessari es pugui actuar de manera immediata».

 

 

 

FRANCESC BALTASAR

conseller de medi ambient i habitatges

«Les ARE s'aprovaran tal com havíem previst, però la data de la seva construcció es pactarà amb els ajuntaments»

 

ICV i CiU de Cerdanyola no es posen d'acord i l'àrea residencial no es farà

 

 

El projecte impulsat per la Generalitat preveia fer prop de 1.200 pisos i equipaments

 

CARLES ALUJU FERRER. Cerdanyola del Vallès

Les discrepàncies entre els dos socis de govern de Cerdanyola (ICV-EUiA i CiU) sobre el dimensionament del projecte de l'àrea residencial estratègica (ARE) impulsada per la Generalitat no han acabat en cap acord i finalment no es faran els prop de 1.200 pisos previstos. La portaveu de CiU, Consol Pla, ha explicat que els nacionalistes defensaven un projecte amb un màxim de 400 habitatges, però que les diferents propostes dels ecosocialistes no baixaven dels 600. «Era un projecte inviable per a la ciutat», assegura Pla, que defensa que ara cal centrar-se en el desenvolupament del nou eixample de la plana del Castell.

 

 

 

Els integrants de l'equip de govern de Cerdanyola ja van marxar de vacances amb la decisió de l'alcalde de retirar de l'ordre del dia del ple de juliol –per a sorpresa de CiU– el projecte de l'ARE que s'havia de fer en dos espais de la ciutat: l'avinguda Flor de Maig i la rambla dels Gorgs –a tocar del parc tecnològic, PTV.

 

En tornar de vacances, regidors d'ICV i CiU s'han reunit diverses vegades i els ecosocialistes, segons Consol Pla, han arribat a plantejar fins a sis alternatives al projecte original. Però cap d'aquestes propostes no ha fet el pes als nacionalistes i dilluns passat les converses es van donar per acabades, ja que segons Pla el termini fixat per la Generalitat per acceptar l'ARE acaba dijous vinent. Aquest diari va voler parlar ahir amb l'alcalde, Antoni Morral (ICV), però per motius d'agenda no va ser possible.

 

Pla diu que la proposta de les ARE que ha fet la Generalitat «té condicionants que delimiten molt i que permeten fer poques rebaixes» –referint-se a l'obligació de fer un mínim de 50 pisos per hectàrea– i assegura que el projecte modificat plantejava, en el millor dels casos, fer blocs d'entre 5 i 8 pisos d'altura. «Podíem acabar fent una pantalla insalvable» entre la ciutat existent i el PTV i la plana del Castell, explicava ahir Pla.

 

Segons la portaveu nacionalista, a CiU no li interessa perdre zones verdes que ara té la ciutat –tot i reconèixer que cal millorar-ne la conservació– a canvi de futurs equipaments –«que no s'han definit mai», diu– i tenint encara per fer els 3.540 habitatges previstos a la plana del Castell.

 

Quan se li va preguntar si aquestes discrepàncies amb ICV deixen el govern local més dèbil –governa en minoria i amb el suport extern del PP–, Pla replica que la ciutat «té massa projectes importants per fer i cal impulsar-los». La regidora alerta que la urbanització de la plana del Castell no avança segons el calendari previst, i remarca que cal treballar per fer realitat el pla d'equipaments i la regeneració dels barris a l'entorn del riu Sec.

 

Vallès. No és el primer cop

El maig d'aquest any els dos socis de govern de l'Ajuntament de Cerdanyola (ICV-EUiA i CiU) van protagonitzar públicament el primer episodi de discrepància, en aquell cas pel model de gestió d'una escola bressol que al febrer va anunciar que tancaria. L'executiva de CDC va qualificar com a «mala gestió» la feina feta pel regidor d'Educació, Gustavo Arias (ICV), i fins i tot va afegir-hi que si no era capaç de donar solucions a la franja educativa de 0 a 3 anys, que ho deixés a les mans d'un altre regidor. Els ecosocialistes van replicar que la regidoria «disposa d'un projecte educatiu de 0 a 3 anys de qualitat i excel·lència».