Tunejantment le dimanche

El Túning, expresió o símptoma?Del 2 al 4 de desembre es va fer a Barcelona el Saló del Túning. Curiós fenomen aquest del túning i per això hi vam anar, per veure el què, com i perquè. Allà dins vaig trobar-me mésdel que m¡esperava i menys del que em temia: impressionants cotxestunejats del dret i del revés, complements de tot tipus, entre graciosos ikitsch, i molta, molta publicitat comercial. Hi vaig veure molt negociperò pocs nengs encefalograma pla a l’estil del personatge delBuenafuente. Una de les coses que ens va sorprendre fou la instal.lació depetites pantalles de tele als laterals interior de les portes del cotxe.Resulta que com els preus de les discoteques és desorbitant, les collestúning es reuneixen, o bé als pàrkings de les discoteques o bé a polígonsindustrials, i amb les portes ofertes de bat a bat mentre fan botellón,poden veure DVD’s o sentir música a través de diferents formats multimèdiaque porten incorporats. Ens va agradar la resposta. Per acabar la nittemàtica vam anar a veure Yo soy la Juani, la pel.lícula de Bigas Luna queparla del tema. Segons ens dóna a entendre l’autor, el túning és unfenomen fet i pensat per joves perifèrics que han desenvolupat capacitatsd’innovació creativa aplicada a la indústria mecànica, que ha estatobviada per la cultura oficial. Creïble descripció dels militants“tuneros” i d’acord amb allò de l’emergència d’una cultura no elitista.Però fins aquí els encerts d’una fluixa pel.lícula –una autènticaamericanada a la catalana que entén el túning com a un determinat tipusd’expressió no reconeguda.Però més enllà de tòpics més o menys encertats d’observadors de butxaca ode cineastes trànsfugues (cap al cine comercial, s’entén) és interessantobservar on neix, creix i es desenvolupa el fenomen, és a dir, delcontext on representa que eviten els joves .-i no tant joves- “túning”. Estracta sovint de barris d’autoconstrucció , amb poca història, d’aquellsque no hi va mai ningú i dels que tothom que hi viu en vol sortir. Sónbarris que no surten als mitjans sinó és per l’esfondrament d’un edifici oper algun conflicte entre persones de diferent origen i condició queencara no saben que l’enemic no és el veí sinó un sistema que no els té encompte perquè ja li està bé tenir mà d’obra barata. Són unes zonesabandonades per l’administració, amb baixos índexs de participació iautoestima però amb totes els índexs d’exclusió social haguts i per haver,atur, difícil accés a l’educació superior, manca d’equipaments públics ipèssimes condicions urbanístiques, altíssima densitat poblacional, etc.) ique de retruc els impossibilita la possibilitat de promoció personal icol.lectiva.He dit barris abandonats per les administracions? Rectifico. Són barrisabandonats per tothom, administracions però també per uns movimentssocials que sovint reprodueixen conductes elitistes i estils d’accés alpoder propis de models que tant critiquen. I no em refereixo alscol.lectius i persones que des de sempre fan i han fet una heroica feinade transformació en els citats barris, sinó més aviat als participants (joel primer) de campanyes amb potencial mobilitzador, que organitzen actes imanifestacions ben a prop d’on teòricament hi ha el poder, o bé n lapremsa els sigui més fàcil d’accedir.He dit barris abandonats per tothom? Ni de conya. Davant el buit d’uns Ialtres, aquests barris han estat literalment ocupats pel sector privat méscruel, el de les franquícies dels grans grups empresarials, encantats queadministració i moviments socials crítics els deixin precaritzar tantfàcilment. I ja posats, no només el sector privat més cruel s’ha adonat dela potencialitat dels barris marginalitzats, que no marginals. Almenys alsbarris de Fondo I la Pau (Santa Coloma I Badalona), els actes iencartellades del Partido de la Ciudadanía es van fer present i de quinamanera. I van treure tres diputats.Més enllà d’entendre’l com una expressió cultural, de negoci o de relació,el fenomen del túning és un símptoma de deixadesa històrica que ha de ferreflexionar els que encara creiem en alguna mena de transforamció. I dicjo: i si algun cop, per variar, es fa una manifestació d’aquelles que espreveuen grans en un barri perifèric?