LLEI 1/2008, del 20 de febrer, de contractes de conreu.

S’aprova aquesta llei, que compta amb el precedent de la Llei de contractes de conreu de l’any 1934, de la Generalitat republicana. Aquesta llei s’emmarca en el procés de refosa i codificació del dret civil de Catalunya, iniciat amb la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera llei del Codi civil de Catalunya. L’article 1 delimita la noció de contracte de conreu als efectes de la llei, comprenent-hi tots els que tenen per finalitat la cessió onerosa de l’aprofitament agrícola, ramader o forestal d’una finca rústica. Aquesta delimitació positiva es complementa amb la que negativament fa l’article 4 dels contractes que en resten exclosos i els articles 2 i 3, que fixen l’abast material dels contractes de conreu en el marc de la multifuncionalitat agrària.

Aquesta llei estableix un àmbit d’aplicació al més ampli possible i no n’exclou de la regulació els contractes amb finalitat de conreu per raó de les parts contractuals ni per les característiques de la finca objecte del contracte, a diferència del que ha succeït en el dret fins ara vigent.

L’accés a la propietat mitjançant els drets de tanteig i retracte, s’estableixen de manera imperativa a favor de qui la llei anomena conreador directe i personal. L’article 6 dóna la noció de conreador directe i personal, basada en l’efectiva dedicació al conreu de la terra, amb un biaix favorable a les persones físiques però sense excloure la possibilitat que també inclogui determinades persones jurídiques.

D’entre les disposicions generals, cal destacar encara que la llei recull com a estàndard de diligència en l’execució dels contractes l’obligació de conrear segons ús i costum de bon pagès, clàusula immemorial en els contractes de conreu a Catalunya.

En matèria de forma, s’estableix l’obligatorietat de formalitzar els contractes per escrit i el dret de cada part a exigir de l’altra la documentació en escriptura pública del contracte.

El capítol segon regula el contracte d’arrendament rústic, que constitueix el cos central de la llei, amb un gruix de vint-i-cinc articles. La secció primera conté dos articles que estableixen els drets i les obligacions de les parts, que són l’arrendador o arrendadora i l’arrendatari o arrendatària. Destaca la previsió que l’arrendatari o arrendatària, de conformitat amb el caràcter qualificat de l’arrendament com a rústic, té l’obligació de conrear la finca, però amb el dret a determinar el tipus de conreu que més li convingui. En la secció segona, dedicada a la renda, la llei estableix el principi que aquesta ha de consistir en diners, per bé que també es pot pactar una quantitat de fruits, que en cap cas no pot ésser alíquota o proporcional dels que s’obtinguin.

Tanmateix, les parts poden pactar que, per comptes d’una renda, la contraprestació de l’arrendatari o arrendatària per l’ús de la terra consisteixi en la realització de millores a la finca. Es té en compte també l’actualització de la renda d’acord amb el que hagin previst les parts i, si no, d’acord amb l’índex de preus percebuts agraris. Finalment, s’imposa a l’arrendador o arrendadora l’obligació de lliurar a l’arrendatari o arrendatària un rebut de la renda pagada.

Pel que fa a la durada dels contractes, la regla és la llibertat de pacte, en absència del qual la durada del contracte és de set anys. En matèria de pròrroga del contracte, aquest es considera prorrogat per períodes de cinc anys si una de les parts no avisa l’altra de la seva voluntat de donar-lo per extingit almenys un any abans del venciment.

En qualsevol cas, el termini de durada s’entén establert en benefici de l’arrendatari o arrendatària que, per cada anualitat, pot comunicar a l’arrendador o arrendadora la seva voluntat de posar i al contracte i abandonar el conreu de la finca.

La secció quarta s’ocupa del règim de despeses i millores o inversions a la finca mentre dura el contracte d’arrendament. La llei adopta una posició que, tot respectant el que deriva d’obligacions legals, administratives o establertes per sentència judicial, a més de l’activitat de conreu i de l’obligació de mantenir la finca en l’estat en què es va rebre, deixa un marge a les parts perquè organitzin com creguin millor aquest àmbit del contracte d’arrendament.

Quant a l’extinció del contracte, la secció cinquena n’estableix les causes, que inclouen les de resolució per incompliment, i també les disposicions necessàries per a subvenir tant a la successió de l’arrendador o arrendadora com la de l’arrendatari o arrendatària. Sobre les causes d’incompliment, correspon als tribunals de justícia apreciar-ne el caràcter de substancials als efectes de la resolució. En qualsevol cas, s’explicita legalment el principi de respecte al cicle productiu de l’any agrícola pel que fa a l’extinció i la liquidació del contracte.

En relació amb el possible canvi de qualificació urbanística de la finca, s’ha considerat que no calia establir cap disposició específica. L’arrendament rústic d’una finca qualificada com a sòl urbà o urbanitzable és possible en el marc de la llei, en la mesura que les parts poden pactar lliurement la durada del contracte, d’acord amb l’article 17. El canvi de qualificació urbanística de la finca o la decisió de modificar-ne la destinació per urbanització o edificació no són decisions que s’adoptin i s’executin sense previsió i en un termini de temps breu; s’ha entès que, des d’un punt de vista econòmic, no té sentit excloure aquests arrendaments de la llei ni preveure’n causes específiques d’extinció. Resta sempre oberta la possibilitat de posar fi a la relació d’arrendament abans de la fi del termini legal o pactat per acord de les parts amb indemnització per a l’arrendatari o arrendatària.

La secció sisena regula la preferència adquisitiva de l’arrendatari o arrendatària sobre la finca arrendada, que s’exerceix mitjançant els drets de tanteig i retracte.

La llei parteix del principi que l’arrendatari o arrendatària ha de tenir el dret d’accedir a la propietat amb preferència en el cas que el propietari o propietària decideixi disposar-ne. Amb tot, aquests drets no s’estableixen de manera absoluta, sinó només a favor dels conreadors que es qualifiquen de directes i personals, amb el benentès que els que no ho són han de poder negociar igualment la concessió d’aquests drets en el moment de formalitzar el contracte o bé poden negociar l’adquisició directa de la finca en cas de venda a un tercer. La decisió d’aquesta política jurídica parteix de la constatació que la pràctica totalitat dels arrendataris que exerceixen de manera directa i personal el conreu de la terra són al seu torn propietaris de sòl agrícola.

Amb aquesta mesura es vol fomentar el manteniment i el creixement de les explotacions agràries que ja existeixen.

Els capítols tercer i quart regulen els contractes de parceria, que inclouen la masoveria, l’arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural i el contracte d’arrendament per a pastures. Aquests contractes es regeixen de manera principal pel que hagin pactat les parts i, subsidiàriament, per les disposicions relatives a l’arrendament.

La llei crea la Junta d’Arbitratge i Mediació per als Contractes de Conreu en el capítol cinquè. Amb un caràcter de submissió voluntària, aquesta Junta ha de permetre la solució extrajudicial dels conflictes que es puguin donar en l’execució dels contractes de conreu, amb un estalvi clar de costos i de temps. El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, del qual la Junta depèn orgànicament, n’ha d’establir per reglament la composició, l’organització i les funcions.

El capítol sisè i darrer de la llei estableix un dret d’adquisició preferent de sòl agraria favor de la Generalitat, que concreta el component especial de política agrària que té la llei. Tal com succeeix en altres ordenaments propers, la Generalitat es reserva el dret d’adquirir amb preferència la propietat rústica que es posi al mercat de la terra, ja estigui o no en conreu o bé arrendada, de manera subsidiària al dret que correspongui a arrendataris i propietaris de inques confrontants. Atès que el sòl agrari és un bé escàs, la Generalitat entén que ha d’intervenir en les zones del país en què sigui necessari per a portar a terme una política d’adquisició de terres amb la inalitat de preservar el sòl i l’activitat agrària. Les demarcacions territorials afectades per aquesta preferència adquisitiva i les condicions per a exercir-la, un requisit imprescindible sense el qual no produeix efectes la limitació que legalment es fa del dret de propietat, s’han d’establir per reglament.

La llei es clou amb cinc disposicions addicionals, una disposició transitòria i dues disposicions finals, la primera de dret vigent, que disposa la substitució dels preceptes corresponents de la Compilació, i la segona, d’entrada en vigor. Pel que fa a l’aplicació temporal de la nova llei, la disposició transitòria estableix que s’apliqui als nous contractes però també als ja existents a partir de la primera pròrroga o les successives. D’aquesta manera s’aconsegueix que, en poc temps, s’apliqui a tots els contractes de conreu a Catalunya el dret civil català, cosa que no es produiria si la llei només s’apliqués als nous contractes.

L'Eixample prohibirà posar un nou comerç majorista a menys de cent metres d'un altre

EL PUNT 06.03.08

És una de les mesures que planteja l'esborrany del pla especial d'ordenació del comerç a l'àrea del «Chinatown»

ANNA BALLBONA. Barcelona
El districte de l'Eixample planteja prohibir la instal·lació de nous comerços majoristes a menys de cent metres d'un altre ja existent a l'anomenat Chinatown, on hi ha una gran concentració d'establiments de venda a l'engròs regentats per xinesos. Aquesta és una de les mesures que proposa l'esborrany del pla especial d'ordenació del comerç majorista que l'Ajuntament està a punt d'enllestir. El pròxim 27 de març venç la suspensió de l'atorgament de llicències a nous basars i botigues de venda a l'engròs al Chinatown. La intenció inicial és aplicar el pla en una zona una mica més reduïda que la que afectava la moratòria. El districte pensa aprovar-lo aquest mateix mes, de manera que no allargarà la suspensió de llicències, com havia dit inicialment.


Després d'un any en què no s'ha donat cap llicència nova per obrir cap establiment de venda a l'engròs al Chinatown, la suspensió s'aixecarà el pròxim 27 de març. Per aquesta data, el districte de l'Eixample ja espera tenir a punt el pla especial d'ordenació del comerç majorista. Es tracta del pla que l'Ajuntament va prometre als veïns de la zona, descontents amb la gran concentració de botigues de venda a l'engròs, per canviar el rumb d'aquesta situació.

Segons han explicat des de l'associació de veïns Per un Eixample Sostenible, l'Ajuntament els ha presentat les línies mestres d'aquest pla, que busca incidir en els nous basars que vulguin obrir al Chinatown.

La suspensió de llicències abraça la zona compresa entre els carrers Aragó, Trafalgar, Roger de Llúria i Marina. Ara, segons han revelat els veïns, el primer plantejament que els han fet arribar és que el pla s'apliqui en una àrea lleugerament més petita, la delimitada pels carrers Trafalgar, Roger de Llúria, Consell de Cent i Nàpols.

Així, el districte proposa restriccions a l'hora de donar més llicències a establiments de venda a l'engròs: els nous comerços majoristes que tinguin més de 400 metres quadrats de superfície no es podran instal·lar a una distància de menys de cent metres d'un altre establiment de les mateixes característiques. Segons la informació que han rebut els veïns, això equivaldria a dir que només es permetria, com a molt, un sol comerç majorista per una façana d'illa de cases de l'Eixample.

Aquesta ordenació es planteja per als nous basars interessats a instal·lar-se al Chinatown, i això és precisament el que porta l'associació Per un Eixample Sostenible a qualificar-la d'«insuficient». Per ara, segons els veïns, no es preveu posar cap límit al traspàs de llicències. És a dir, que es podrà traspassar una llicència vigent per regentar aquest tipus de negoci a un altre que el vulgui continuar. Aquest fet preocupa els veïns, ja que consideren que, d'aquesta manera, no canviarà la fotografia de carrers com ara el Trafalgar o la ronda Sant Pere, que presenten una elevada concentració de basars i comerços de venda a l'engròs. «A aquest pla li falten coses, continuem pensant que això sembla un polígon industrial», denuncia Charo Martínez, de l'entitat Eixample Sostenible.

El districte de l'Eixample no ha volgut donar detalls sobre l'estat en què es troba aquest pla que està preparant. Fonts del districte sí que han confirmat, però, que la intenció és aprovar aquest pla aquest mes de març.

Així, al final no serà necessari allargar la suspensió de llicències per dos o tres mesos, com fa tres setmanes havia anunciat el districte.



MÉS CONTROLS
Segons la informació de què disposa l'entitat veïnal, el pla serà molt estricte amb el fet que els nous comerços majoristes que obrin al Chinatown compleixin la normativa en qüestions com ara l'ocupació de l'espai públic, els residus sòlids que generen o el perill de foc per la concentració de determinats materials. En aquest sentit, l'associació de veïns defensa que calen més controls als comerços ja existents. «Aquestes exigències s'han de fer als magatzems que ja hi ha establerts, si no, seguirem exactament igual», apunta Martínez.

Protesta per la concessió d'aigua a un golf

EL PUNT 07.03.08
La Plataforma Per Vilalba, una entitat que lluita contra el camp de golf de Vilalba, situat al terme de la Roca del Vallès però molt a prop del nucli de Cardedeu, ha convocat per a aquest diumenge una protesta contra les últimes concessions d'aigua a aquestes instal·lacions aprovades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). La coordinadora ha convocat totes les persones que estan en contra del camp de golf a un dinar popular a la zona coneguda com la Serreta per protestar pel que consideren «la mala gestió del que anomenem el domini públic hidràulic», segons un comunicat de la plataforma.

El col·lectiu critica la tramitació de dues noves concessions d'aigua per regar el camp de golf de Vilalba, «mentre s'apliquen mesures d'excepcionalitat per la sequera». El golf de Vilalba ha regat durant els dos primers anys amb aigua fluvial de manera provisional, però després d'esgotar-se la concessió, al mes de desembre passat, l'ACA ha iniciat els tràmits per concedir-los una altra autorització.

El camp de golf ha tingut des del principi l'oposició d'alguns veïns, agrupats en la Plataforma per Vilalba, i també de l'Ajuntament de Cardedeu, que ha presentat dos contenciosos administratius contra l'ús d'aigua fluvial per regar el camp de golf, que va guanyar en tots dos casos. Al mes de febrer passat, a instàncies d'una moció aprovada en el ple municipal, l'Ajuntament de Cardedeu va anunciar que presentaria un recurs a la concessió d'aigua de l'ACA, que s'està tramitant, i que permetria al golf utilitzar aigua d'una mina que recull aigua de la riera de Vallforners i que serviria en principi per regar l'hort de la masia de Vilalba, i no tot el camp de golf.

El govern demana a Reus que cedeixi excedents d'aigua a Barcelona

EL PUNT 07.03.08
L'Ajuntament, que ho està estudiant, donarà una resposta aquesta primavera

R. ROFES M. LACÀRCEL. Reus
Fins avui, la Generalitat havia sondejat en quina situació es trobaven els pous del terme municipal de Reus perquè, en cas que continués la sequera a l'estiu, la capital del Baix Camp pogués abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona. En breu, però, i segons el regidor de Medi Ambient, aquests contactes es convertiran en una petició formal. De moment el consistori ja ha començat a analitzar la quantitat d'aigua que pot cedir i la seva qualitat, i a la primavera donarà una resposta.



Tarragona va aprovar en el ple la setmana passada portar, mitjançant vaixells, els excedents d'aigua dels seus pous a l'àrea metropolitana de Barcelona. Ara, és el torn de Reus. El regidor de Medi Ambient del consistori reusenc, Ernest París, va confirmar ahir que el seu departament ha mantingut contactes amb la Generalitat per aquesta qüestió, tot i que no se'ls ha fet una petició formal. De fet, en breu, es té previst que el govern català sol·liciti de manera pública a Reus que cedeixi part de les aigües dels pous del seu terme municipal a Barcelona durant aquest estiu.

L'Ajuntament de la capital del Baix Camp, en previsió que aquesta demanda arribés aviat, ja ha començat a realitzar un estudi de la quantitat d'aigua que pot oferir i de quina és la seva qualitat. París confirmava ahir que pels volts de la primavera la seva àrea podrà determinar quina és la capacitat de Reus per oferir aquest servei. L'ecosocialista, però, remarcava que a la ciutat no li faltarà aigua. «No hi haurà restriccions perquè nosaltres, a Reus, ens abastim del minitransvasament de l'Ebre.» I aclaria que l'aigua que es transporti a Barcelona no serà del minitransvasament, sinó dels pous municipals, alguns dels quals assegurava que estaven en desús. L'aigua es traslladarà amb un ramal fins al port de Tarragona, i d'allà es transportarà amb vaixells fins a l'àrea metropolitana de Barcelona.

El regidor d'Iniciativa i tercer tinent d'alcalde de la ciutat també va explicar que dimarts va informar el consell administratiu d'Aigües de Reus sobre l'estudi i sobre la petició formal que farà la Generalitat d'aquí a pocs dies al govern de Reus.

Trànsit vol estrènyer ara els carrils del 'pla 80 km/h'

• L'SCT creu que l'amplada actual fa que es pitgi més l'accelerador

• Afirma que limitar la velocitat ha millorat la fluïdesa de les carreteres


EL PERIÓDICO
BARCELONA

¿Què passa quan es transita a 80 quilòmetres per hora per una carretera dissenyada per circular a 120 quilòmetres per hora? Que el peu, inconscientment, busca l'accelerador fins a elevar la velocitat de creuer. La sensació de seguretat que donen els carrils amples i el traçat més o menys recte, amb revolts suaus, invita, en el cas de Barcelona, a oblidar-se del límit dels 80 quilòmetres per hora i córrer. Això és el que sostenen els tècnics del Servei Català de Trànsit (SCT), i precisament per aquest motiu estudien disminuir l'amplada dels carrils de les vies ràpides metropolitanes: per guanyar espai i per obligar a reduir la velocitat.
Això sí, amb una excepció. El carril de la dreta, per on transiten els vehicles més lents i els més grans, com els camions, mantindrà unes dimensions d'acord amb el volum superior d'aquests vehicles.
Els centímetres guanyats amb aquesta mesura podrien servir per ampliar els vorals --i augmentar la seguretat de les carreteres-- o bé per crear nous carrils bus o una variació d'aquests, els tan sol.licitats carrils d'alta ocupació (VAO), per on només poden circular el transport públic i els vehicles privats amb més d'un ocupant. Les intencions del Govern resulten, com a mínim, sorprenents, tenint en compte que tots els seus plans de pacificació del trànsit seguien l'ordre invers, és a dir, el motor dels canvis era la construcció d'aquests carrils i l'efecte col.lateral, la reducció dels carrils.

RELACIÓ DIRECTA
El director de l'SCT, Josep Pérez Moya, va reconèixer ahir, en unes declaracions a Catalunya Ràdio, que hi ha una relació directa comprovada entre la velocitat i l'amplada del carril, de manera que el Govern "segurament" haurà de portar a terme "alguna mesura complementària com es va fer a les rondes de Barcelona, com modificar l'amplada dels carrils perquè com més ample és el carril, més sensació es té que es va a menys velocitat de la que es podria anar". Al director de Trànsit se li va oblidar parlar de seguretat.
Quan encara no s'ha complert el primer mes d'aplicació estricta de la limitació de 80 quilòmetres per hora, el director de l'SCT ja va avançar que la mesura ha donat més fluïdesa a les vies barcelonines. Curiosament, entre els arguments que l'SCT ha donat, i segueix donant als senyals lluminosos, per explicar la bondat de la mesura no s'hi inclou la millora de la fluïdesa sinó, tan sols, la reducció de la contaminació i de la sinistralitat.
L'anunci de Pérez Moya va causar un cert enrenou, encara que els col.laboradors del director de Trànsit van insistir que la reducció dels carrils després d'una limitació de velocitat són un vell mètode que ja es va aplicar ara fa quatre anys a Madrid.

VIES DE TRES METRES
Llavors, si tanta coherència té estrènyer un carril al qual s'ha limitat la velocitat, ¿per què Trànsit no va plantejar la mesura des del primer moment? Ja a la tarda, durant la conferència que el conseller d'Interior, Joan Saura, va oferir al Palau de la Generalitat, Pérez Moya va ser interrogat per la seva proposta llançada a la ràdio i va insistir que només es tractava d'"un de tants suggeriments i idees que es treballen" amb el fi de millorar la seguretat viària.
Tot i així, a aquest projecte d'estrènyer els carrils dels 80 quilòmetres per hora els tècnics de Trànsit ja hi han donat prou voltes per poder assegurar que les actuals calçades que fan 3,73 metres d'amplitud podrien ser retallades fins als tres metres per circular a la màxima velocitat permesa.
En definitiva, Pérez Moya va voler deixar clar que les seves paraules a la ràdio no havien estat fruit d'una idea improvisada, sinó que formen part del debat diari que els tècnics del seu departament sostenen sobre com es pot guanyar fluïdesa i carrils a l'actual xarxa viària.

El pacto de infraestructuras incluye 126 medidas

EL PAÍS 30.01.08
F. ARROYO - Barcelona - 30/01/2008

La propuesta de pacto de infraestructuras entregada ayer por el Gobierno catalán a los grupos parlamentarios incluye 22 objetivos, con 126 medidas referidas a carreteras y aeropuertos, puertos, redes energéticas y de agua, instalaciones relacionadas con los residuos y hasta telecomunicaciones. Se trata de un dibujo del país a 20 años vista sin presupuesto orientativo. Se pretende, según confesión del Ejecutivo, "crear riqueza, promover un desarrollo sostenible, fomentar la cohesión social y territorial y mejorar la calidad de vida y el bienestar de los ciudadanos".

Las 126 medidas se agrupan en los 22 objetivos, el primero de los cuales se refiere a la gestión aeroportuaria y el último a la reducción de los consumos energéticos en el transporte de mercancías. A continuación, se reseñan algunas de las medidas, unificadas bajo el epígrafe del objetivo correspondiente.

- 1. Aeropuertos. Negociar con el Gobierno central que la Generalitat tenga "la mayoría determinante" en el "órgano gestor" del aeropuerto de El Prat. Favorecer las compañías que ofrezcan vuelos intercontinentales desde Barcelona. Proyecto de ampliación de El Prat en el horizonte de 2020. Mejorar los accesos en transporte público a El Prat, Girona y Reus. Reclamar la transferencia de los aeropuertos de Girona, Reus y Sabadell. Poner en marcha un nuevo aeropuerto para aviación empresarial en un espacio a pactar.

- 2. Puertos. Unificar la política portuaria. Conectar los puertos de Barcelona y Tarragona a la red férrea de ancho europeo.

- 3. Suelo industrial. Recalificar suelo para industria: hasta 6.000 hectáreas. Oferta pública de suelo industrial (3.000 hectáreas). Promover áreas logísticas con accesos ferroviarios y en el corredor transversal. Dotar las zonas industriales de comunicaciones electrónicas, incluyendo banda ancha y telefonía móvil.

- 4. Movilidad. Garantizar el acceso al trabajo en transporte público con prioridad para el transporte ferroviario y los autobuses. Implantar carriles para transporte público en los accesos y salidas de Barcelona.

- 5. Transporte público. Ampliar la línea 2 del metro hasta Parc Logístic y conectarla con la línea 9. Túnel ferroviario entre Barcelona y el Vallès (túnel de Horta). Desdoblar la línea Papiol-Mollet de Cercanías, la de Montcada-Vic y el tramo Arenys-Blanes en el Maresme. Construir la línea 12 (Castelldefels-Cornellà).

El debate fue tenso en la reunión del Gobierno. Los consejeros de Iniciativa, a sabiendas de que no podían paralizar la aprobación del pacto, se limitaron a pedir extrema prudencia a Montilla. Le exigieron al consejero de Política Territorial, Joaquim Nadal, que destacara lo abierto que está el proceso negociador en los asuntos más espinosos. También el republicano Joan Puigcercós se apuntó a la petición, ya que ERC tampoco quiere afrontar la próxima campaña electoral con los dos proyectos cerrados. Montilla y Nadal accedieron. De ahí que el consejero de PTOP respondiera con evasivas en su posterior comparecencia ante la prensa y se refiriera a la MAT y al Cuarto Cinturón como dos "procesos abiertos" a concretar "posteriormente". Nadal no puso fecha para ello. Con todo, las palabras de Nadal y, sobre todo, el texto escrito del pacto hacían demasiado evidente la determinación del Gobierno a llevar adelante las dos polémicas infraestructuras. De ahí la irada reacción de Iniciativa nada más terminar la conferencia de prensa de Joaquim Nadal posterior al Consell Executiu. "Iniciativa no tiene ningún acuerdo en la propuesta de Ronda del Vallès y de la MAT como tal, y como lo contempla el PSC", dijo el secretario general de ICV, Jordi Guillot.

El jefe de la oposición, Artur Mas, se frotó las manos ante las turbulencias del Gobierno. Compareció a media tarde con semblante indignado para desacreditar la propuesta de pacto aprobada por el Gobierno. El presidente de CiU calificó el documento de "papelito de intenciones" que podía haberse hecho "en una tarde" y criticó la escasa cohesión del Gobierno en esta materia. "Es una tomadura de pelo", dijo. Y eso que el documento del Gobierno incluye, de forma más o menos explícita, la mayor parte de reivindicaciones de partida de CiU: Cuarto Cinturón, interconexión eléctrica y obras hidráulicas para garantizar el suministro de agua. Con todo, en las filas de CiU existe el convencimiento de que el pacto acabará contando con el concurso de los nacionalistas, pues la presión de los agentes económicos en este sentido es muy potente.

Pero el acuerdo, si es que lo hay, deberá esperar a después de las elecciones. Montilla certificó anoche que el acuerdo ahora es imposible. "CiU ya ha descalificado el proyecto como si ni siquiera lo hubiera recibido", recordó el presidente, quien atribuyó la actitud de Mas al "nerviosismo" por las "malas expectativas" electorales de CiU.

Unes 200 persones donen un 'cop de pal' a l'especulació immobiliària de la Barceloneta en un acte reivindicatiu

AVUI 04.02.08
Unes 200 persones, segons els organitzadors, han participat aquest dissabte al migdia en un acte reivindicatiu contra l'especulació immobiliària al barri de la Barceloneta de la capital catalana. Un grup de nens han donat 'un cop de pal a l'especulació' trencant una pinyata en forma de tauró que, segons ha explicat Pepa Picas, membre de la Plataforma d'Afectats en Defensa de la Barceloneta, simbolitzava l'administració.

Des del gener passat, aquesta entitat ha obert una oficina on els veïns reben informació i suport d'advocats ja que, segons explica Picas, des que el Pla General Metropolità d'Ordenació Urbana (PGM) es va aturar, s'han registrat diversos casos de mobbing en aquest barri.

Can Zam, en punt mort

EL PUNT 04.02.08
El projecte del parc de Santa Coloma no avança des de fa mesos, quan es van presentar al·legacions que no s'han respost

ISABEL MARTÍNEZ. Santa Coloma de Gramenet
La vintena d'al·legacions que col·lectius socials i polítics de Santa Coloma de Gramenet van presentar a la segona fase del projecte de Can Zam, ara fa vint mesos, encara no han tingut resposta. Per això, la sensació general del teixit associatiu que ha lluitat per fer realitat el gran parc urbà, és avui de desànim. L'Ajuntament assegura que està treballant per aconseguir una «solució equilibrada» que mantingui el projecte inicial aprovat per l'òrgan de participació de la ciutat i vetlli pels afectats que viuen als límits del parc. Fonts municipals afirmen que aquesta solució es podria presentar durant el primer semestre d'aquest any. De moment, el procés s'ha encallat, deixant també a l'espera l'aprovació definitiva del projecte.





El parc de Can Zam és la porta d'entrada del barri de les Oliveres, que s'enfila muntanya amunt cap a la Serralada de Marina. És l'únic pulmó de què disposa una Santa Coloma densament poblada i amb escassetat de zones verdes. En total, 30 hectàrees de terreny que han portat de cap entitats, partits polítics i governs de tots colors durant més de tres dècades. Pel poble, fer realitat l'històric crit d'un parc «verd i frondós» és un somni que s'acarona, però sembla que mai s'arriba a complir.

Fa gairebé dos anys, que la segona fase del projecte del futur parc de Can Zam és en punt mort. El ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment, el febrer del 2006, el pla que havia de convertir 20 de les 30 hectàrees de terreny –la resta ja està arranjat– en el gran parc urbà de la ciutat. El consens arribava després de mesos de debat ciutadà i amb un informe d'experts de per mig, que establia la base a partir de la qual es podria desencallar una situació d'interessos enfrontats.

L'Ajuntament de Santa Coloma va obrir un període d'al·legacions, que col·lectius i partits polítics de la ciutat van aprofitar per aportar les modificacions al projecte. Però des d'aleshores ençà, res no ha avançat. «Es van presentar les al·legacions i mai més se n'ha sabut res. Ni hi ha hagut resposta per part de l'Ajuntament, ni les propostes s'han incorporat al projecte», diu amb desencís Diego Arroyo, representant del Casal del Mestre, que forma part de la Plataforma en defensa de la Serralada de Marina, el riu Besòs i Can Zam. Igual que la Plataforma, el Centre Excursionista Puigcastellar (CEP), el Partit Popular i els veïns que viuen als límits del parc –i que es veuen afectats per aquest planejament– també van presentar al·legacions. En total, una vintena. El que treu de polleguera, sobretot a la Plataforma, és la falta de resposta. «Si va haver-hi un termini per poder presentar les al·legacions, per què no n'hi ha hagut un altre per respondre-les?», es pregunta Santiago Tornero, portaveu de la Plataforma.



LA PACIÈNCIA S'ESGOTA
«Al llarg de tots aquests anys hi ha hagut molts parèntesis en el tema de Can Zam. Aquest n'és un més.» Amb aquestes paraules, el president del CEP, Rafael Trias, resumeix el que ha estat fins ara la lluita pel gran parc urbà. Tot i això, el fet d'haver tingut el final del procés tan a prop i haver-se aturat de cop –i una vegada més–, desanima, i molt. «És sorprenent que la situació porti encallada més d'un any i mig», explica Trias. «Que es dilati en el temps fa que ara no te'ls creguis, que et cremis i perdis les ganes de continuar», assegura Arroyo. Aquest desencant que al·ludeix el membre del Casal del Mestre és compartit per tots aquells que van participar d'un debat ciutadà que va aconseguir, fins i tot, ser guardonat amb una distinció de les Nacions Unides. «Quan més es paralitza el projecte menys sentit té el premi», comenta el president de l'associació de veïns de les Oliveres, José Antonio Vates. Per ell, «l'aturada» va estar justificada en període electoral, ja que va evitar «que cap partit utilitzés Can Zam amb objectius electoralistes», però no un cop passat els comicis. «Hem demanat a l'alcalde en persona que revifi el projecte de la segona fase, però diu que encara no ha arribat el moment», afegeix Vates.

«SOLUCIÓ EQUILIBRADA»
I quan arribarà el dia? El cert és que no està clar. Des de l'àrea de Serveis Territorials de l'Ajuntament, es justifica la paralització del projecte adduint «recerca de solucions» pels afectats dels marges del parc. «Necessitem un temps més per perfilar el contingut de la proposta que ha de resoldre la situació», assegura la responsable de Serveis Territorials, Carmen Moraira (PSC), que demana «una mica de paciència». «El desenvolupament de la segona fase no és un projecte per abordar de forma immediata», assegura Moraira. «Estem estudiant trobar un equilibri que mantingui els acords del consell de ciutat i que vetlli pels veïns», afirma. Segons Moraira, en el primer semestre d'aquest any «s'estarà en condicions de presentar una solució». El següent pas serà portar, de nou, el projecte en el ple –incloent-hi o no les al·legacions–, perquè l'aprovi definitivament.

La proposta inicial inclou una zona verda de 17 hectàrees i una gran àrea esportiva, formada per una pista d'atletisme i un pavelló per a 4.000 espectadors, així com una edificació singular que tapi la fàbrica de la Damm. També s'aposta pel desdoblament de la carretera de la Roca.

Aquests vint mesos sense novetat fan aflorar tot tipus de rumors sobre un possible canvi en el projecte. S'especula amb la possibilitat d'oblidar la pista d'atletisme i de traslladar a Can Zam el camp de la UDA Gramenet. En tot aquest temps també s'ha sabut que s'instal·laran antenes de telefonia mòbil al parc i que l'oratori de Can Zam ha renovat l'acord per tres anys més. I això, que no estava previst, descol·loca. Per a molts dels activistes que un dia van fer seu el lema «Can Zam per al poble», el pas del temps minva les forces. I és que, després de trenta anys, Can Zam continua sent un somni pendent.

L'«Anuari Territorial de Catalunya» identifica una quarantena de punts en transformació, alguns amb projectes conflictius

EL PUNT 04.02.07
L'«Anuari Territorial de Catalunya» identifica una quarantena de punts en transformació, alguns amb projectes conflictius
JORDI PRADES.
Tarragona

La demarcació de Tarragona, «com a territori emergent no només pels punts en transformació sinó també pels punts de conflicte, ha desplaçat les comarques gironines» pel que fa a la conscienciació mediambiental i de defensa del territori. Aquesta és una de les conclusions de l'Anuari Territorial de Catalunya 2006, publicat a finals de l'any passat per la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Segons el coordinador del treball, Moisès Jordi, «aquest fet justificaria la celebració d'un debat sobre la Costa Daurada, tal com en el seu dia es va fer a la Costa Brava, amb la participació de tots els agents implicats, des de les administracions fins als col·lectius afectats», siguin favorables o contraris als plans projectats.

L'habitatge, les infraestructures i la producció energètica han estat els protagonistes del darrer volum de l'anuari, una publicació que va veure la llum per primer cop l'any 2003. Des d'aleshores, l'anuari s'ha convertit en «un projecte consolidat que ja és un referent» en l'àmbit de la «nova cultura del territori», explica Jordi, que assenyala: «Es tracta d'un document descriptiu que incorpora el major nombre de veus possible perquè cadascú pugui fer les seves interpretacions».
URBANISME. Aquesta mena de guia territorial constata, pel que fa als conflictes vinculats al creixement urbanístic, «un cert canvi de tendència»: mentre que «a primera línia de la costa tendeixen a desaparèixer o a entrar en via de solució», un cop aprovat el pla director urbanístic del sistema costaner, les polèmiques «es reactiven a l'entorn d'àrees urbanes o metropolitanes» i també «a segona línia de la costa».
El coordinador del treball destaca en aquest sentit les Madrigueres del Vendrell i els Muntanyans de Torredembarra, en el primer cas; i la urbanització amb camp de golf a Vinallop, el POUM de les Borges del Camp i l'escàndol de Terres Cavades (Tarragona), en el segon. Altres plans urbanístics que han estat motiu de debat són el de les Pomeres-Barenys (Salou), el de Port Aventura (Vila Seca i Salou) i els POUM de Tarragona, Tortosa i Deltebre. Pel que fa a les millores previstes per la llei de barris, destaquen el de Valls i el del barri tarragoní de Campclar (a més del de la Part Alta de Tarragona, tot i que aquest no apareixerà fins que es publiqui l'anuari del 2007).
INFRAESTRUCTURES. En l'àmbit de les comunicacions, «amb el pla d'infraestructures del transport de Catalunya com a teló de fons», Jordi es refereix a punts estratègics de la xarxa viària (peatges troncals i tercer carril de l'AP-7 i desdoblament de les carreteres N-240, N-340 i N-420), ferroviària (TAV, corredor del Mediterrani i tramvia del Camp) i a l'aeroport de Reus i al pla d'infraestructures aeroportuàries. PRODUCCIÓ ENERGÈTICA. Pel que fa a les centrals de producció energètica, la majoria de les quals es concentren al Camp i l'Ebre, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori se centra en els incidents a les nuclears d'Ascó i Vandellòs, en les protestes pel projecte de construcció d'una central tèrmica a Riba-roja d'Ebre i en la proliferació de propostes per instal·lar centrals eòliques al delta de l'Ebre, la Terra Alta i el Priorat. En aquest sentit, Moisès Jordi va explicar que «s'avança pel camí correcte, el de l'entesa en lloc de la confrontació», amb acords com l'assolit al Priorat, que qualifica de «modèlic i exemplar» a l'expectativa de veure «com es desenvolupa». MEDI AMBIENT. «Sens dubte, un dels detonants d'aquest augment de la consciència mediambiental a la demarcació de Tarragona i, en concret, a les Terres de l'Ebre, va ser el projecte del transvasament previst en el Plan Hidrológico Nacional», assegura Moisès Jordi, que afegeix: «Una àrea que fins llavors no havia estat un referent en aquest aspecte es va convertir en un revulsiu» no només en el territori afectat, sinó a tot Catalunya.
Això explica, per exemple, que l'abastament d'aigua al Camp de Tarragona ocupi el lloc número 1 en la llista de les 200 entrades que recull l'anuari. «La meitat d'aquestes 200 entrades són noves respecte de l'anuari del 2005. Això no vol dir, però, que les entrades que s'han substituït siguin conflictes que hagin desaparegut, sinó que poden tornar a revifar-se. El canal Xerta-Sénia i la contaminació a l'embassament de Flix són els dos temes més destacats relacionats amb l'aigua, però en l'àmbit del medi ambient destaca, com a novetat, l'aparició del projecte de construcció d'un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears.
ALTRES PROJECTES. També, relacionats amb l'ordenació del territori, els autors del treball es refereixen a la plataforma logística intermodal Logis-Ebre (a l'Aldea) i, a diferència de l'anuari del 2005, obvien les protestes relacionades amb el Centre Integral de Mercaderies (CIM) Logis Penedès, que va ser motiu d'un conflicte encara irresolt.
Més concretament apareixen ressenyats els projectes de modificació de la façana marítima de Tarragona i les actuacions dutes a terme al port de la ciutat. Finalment, com a projectes d'abast territorial més ampli, l'anuari té en compte la Xarxa Natura 2000, el debat sobre el model i la divisió territorial (especialment sobre la vegueria del Penedès), els catàlegs del paisatge i diverses lleis: des de l'Estatut fins a la llei de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya, la de l'obra pública, la del dret a l'habitatge, la del sòl, la d'equipaments comercials, la ferroviària i el reglament de la llei d'urbanisme.

Intervenció i participació
«Més que trobar la resposta ‘adequada', cal trobar la millor entre les que resultin socialment i tècnicament possibles. Creixen els problemes i les tensions en uns territoris sobrecarregats de realitats i de perspectives, mentre que amb la mateixa intensitat decreix la confiança de la gent amb relació a les institucions que tenen les competències legals per intervenir», afirma en l'anuari Joan Subirats, catedràtic de ciència política de la UAB. «Tot plegat, malgrat partir d'aquesta presumpció de certesa, de racionalitat i d'intervenció reglada i ordenada, acaba generant en el territori la sensació de descoordinació i desordre, o fins i tot, que ‘el que un fa, l'altre ho espatlla'», diu. I afegeix: «Sorprèn la constant sensació que les coses no es fan com caldria fer-les, tot és massa complicat, i que cal racionalitzar la intervenció pública en el territori». Subirats continua: «Acabarem amb decisions i vies d'acció que no són les que havíem imaginat des del despatx», però, tot i això, «ens resistim a acceptar-ho com a normalitat democràtica, sinó com una mena de constant interferència entre la racionalitat desitjable i un resultat poc engrescador fruit del neguitós i confús aiguabarreig d'un escenari massa ple d'interessos i actors».
Segons Subirats, «és més important entendre la lògica del joc que es desenvolupa en cada cas, que aplicar de manera estandarditzada un repertori de solucions prèviament establert». Per això, exigeix als polítics «que estiguin molt més interessats a trobar solucions socialment possibles que tècnicament immillorables», ja que «planificació i participació no tenen per què ser vistos com contradictoris». Joan Subirats conclou: «Si bé la incertesa molts cops genera problemes, és també el camí per a la seva resolució col·lectiva».

Els barcelonins sucumbeixen als pisos assequibles de la 2a corona

• L'oferta immobiliària en municipis situats a uns 60 km de Barcelona costa menys de la meitat
• Els 'exiliats' solen ser parelles que accedeixen a la primera vivenda o que tenen fills petits

PATRICIA CASTÁNBARCELONA
No se'n van de Barcelona buscant vistes al mar o a la muntanya o un gran jardí. La principal motivació que tenen per deixar enrere la metròpolis és aconseguir una vivenda per molts menys diners i complicacions de les que troben a la capital catalana. Cada vegada són més els barcelonins que descobreixen que el seu sou, moltes vegades mileurista, dóna molt més joc a uns 50 o 60 quilòmetres de la ciutat. Aquest exili voluntari ha derivat en una eclosió immobiliària en localitats de la província en què la vivenda arriba a costar la meitat que a Barcelona, i fins a on cada vegada més parelles fan el salt. Terrassa i Sabadell (Vallès Occidental) han liderat un moviment que ara s'estén a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Igualada (Anoia) i altres municipis que estan absorbint aquells que volen viure de manera més folgada tant econòmicament com físicament, després que la primera corona hagi arribat a preus a vegades tan desorbitats com la capital.Encara no hi ha xifres oficials que il.lustrin els últims moviments de l'any passat. No obstant, l'últim anuari estadístic de Barcelona (2007), amb dades de població de l'any anterior, constata que la majoria dels més de 62.000 emigrats del 2006 es van quedar a Catalunya. De fet, més de la meitat es van repartir per la província de Barcelona, amb més pes del Vallès Occidental i també, però menys, de l'Oriental. Aquells que van escollir fa uns anys localitats pròximes a la ciutat (en especial municipis residencials del Maresme, del Baix Llobregat i Sant Cugat i Sitges) estaven més motivats per millorar la qualitat de vida que els preus, igual de disparats que a Barcelona.Els que busquen la segona corona (ampliada ja fins a l'Anoia, per les millores viàries i el creixement dels seus municipis), en canvi, són temptats pels preus. Una parella que aspiri a comprar obra nova, per exemple, disfrutarà del doble d'espai, o la meitat d'hipoteca, si se'n va a Igualada.Quantitativament, el transvasament encara és poc significatiu, però qualitativament marca una nova i creixent motivació per a l'exili. El doctor en Demografia Jordi Bayona destaca que la proporció de gent que deixa la ciutat no és superior als municipis pròxims, però en canvi destaca el fet que la capital catalana té "el mateix poder d'expulsió" però cada vegada menys poder d'atracció per a nous ciutadans, a excepció d'immigrants. Es pot destacar que gairebé la meitat d'aquells que deixen Barcelona cada any són estrangers que opten per agrupar-se en barris específics de municipis de la primera corona, tal com es recull en la tesi doctoral del demògraf Antoni López.La tendència, assenyala Bayona, és que més joves parelles amb o sense fills optin per deixar la ciutat, mentre que hi ha un nivell més alt de permanència entre solters i persones amb estudis superiors.MOVIMENTSL'últim padró indica que aparentment Barcelona ha perdut uns 10.000 habitants en un any, cosa que es pot deure simplement a una menor inscripció per part d'immigrants o per les novetats en el sistema de registre. Més objectives són, de moment, les dades immobiliàries. Segons idealista.com, un dels principals fòrums immobiliaris, Barcelona va tancar l'any amb un preu mitjà de 4.769 euros el metre quadrat en vivenda usada (amb districtes en què es va arribar als 5.825 euros). La seguien Sitges, a 4.905 i Sant Cugat, a 4.616. Per contra, la cua de la província (comptabilitzant municipis amb una oferta constant de més de 50 vivendes en venda) la dibuixaven Igualada (2.412), Manresa (2.569) i Terrassa (2.932). Es tracta de preus mitjans, amb ofertes molt més baixes.En vivenda nova, les distàncies encara són més grans, tenint en compte que a Barcelona la majoria de promocions se situen a més de 6.000 euros el metre quadrat, més del doble que en la majoria de promocions de la segona corona.Experts com Ágata Maixenchs, directora comercial de Copcisa Promo, destaquen que "en els últims anys les parelles joves elegeixen iniciar una nova vida en poblacions pròximes a la capital catalana, com Mataró, Terrassa i altres per aconseguir una millor qualitat de vida, amb espais comuns o jardí i piscina. A tot això s'uneix un preu més assequible i unes dimensions més grans de les vivendes". La seva empresa ha apostat per incrementar l'oferta en noves zones.El mateix que Forcadell. El seu director general, Óscar Gorgue, afirma que "la capacitat d'endeutament té un límit, de manera que la gent està buscant als llocs on hi ha un producte que pugui pagar". Per això, part de la nova oferta de la segona corona l'està absorbint gent de Barcelona, indica. La fugida es produeix sobretot per part de joves que busquen la primera vivenda. I si les comunicacions no són del tot bones, s'avenen fins i tot a canviar de feina.

EL PERIÓDICO 04.02.08

Data: 6/2/2008 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha sotmès a informació pública el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya

Data: 6/2/2008 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha sotmès a informació pública el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012, que defineix les directrius generals per a millorar els serveis de transport públic interurbà de viatgers, tant ferroviaris com per carretera, amb l’horitzó de l’any 2012. Aquest Pla preveu:
Incrementar les connexions en transport per carretera
Augmentar un 30% l’oferta de serveis d’autobús
Crear 19 noves connexions directes entre les principals ciutats del territori i incrementar les expedicions de 9 ja existents
Crear 8 noves connexions semidirectesper potenciar les comunicacions intercomarcals i reforçar-ne 21 ja existents
Millorar el servei de transport ferroviari
Crear 5 nous serveis regionals d’alta velocitat
Dotar Tarragona, Girona i Lleida de nous serveis de Rodalies
Reestructurar l’actual xarxa de Rodalies a Barcelona
Millorar les freqüències de pas i la capacitat de les expedicions
Assolir la integració tarifària al conjunt de Catalunya l’any 2012
Potenciar la intermodalitat i coordinar els diferents modes de transport, per afavorir els transbordaments amb temps d’espera reduïts
Habilitar 9 carrils bus interurbans, així com noves estacions d’autobús per fomentar l’ús del transport públic
Augmentar els desplaçaments amb transport públic perquè suposin el 31% del total, enfront del 28% actual, i col·laborar per a la millora de la seguretat viària i la qualitat ambiental
Destinar un total de 840 MEUR per als serveis de transport públic per carretera en el període 2008-2012

Un nou Pla per millorar el transport interurbà
El Pla de Transports de Viatgers de Catalunya (PTVC) es defineix com un pla territorial sectorial que ha d’establir les línies d’actuació generals per millorar l’oferta dels serveis de transport públic col·lectiu per carretera i ferroviari en l’àmbit interurbà a Catalunya, amb l’horitzó temporal del 2012.
El context actual fa necessària una actualització del primer Pla de Transports de Viatgers elaborat al 2002, per tal d’adaptar-lo a les exigències recollides en els diferents instruments de planificació aprovats darrerament, com ara el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 (PITC) i les Directrius Nacionals de Mobilitat (DNM). A més, el PTVC estableix els criteris per al desenvolupament de nous instruments de planificació més concrets, com ara els plans territorials o comarcals, per materialitzar des de la proximitat els objectius generals.
Assumir noves competències en transport
D’altra banda, a més de mantenir l’esperit del text inicial, el nou Pla ha de donar resposta a les noves necessitats de planificació de la mobilitat amb l’horitzó temporal del 2012. El Pla presenta un conjunt de propostes tenint en compte el desenvolupament d’infraestructures durant el seu període de vigència, així com els traspassos de competències per a la gestió dels serveis de Rodalies i Regionals, d’acord amb el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Ara, el DPTOP ha sotmès a informació pública el PTVC i el seu Informe de sostenibilitat ambiental, per tal que les administracions, ajuntaments, entitats i particulars que ho vulguin puguin consultar el document i adreçar al Departament les valoracions que estimin oportunes, que seran analitzades per aplegar el màxim consens social i institucional.

Objectius generals del Pla
D’acord amb els objectius establerts a les DNM i al PITC, el nou Pla considera el transport públic com un servei social essencial per a garantir l’accessibilitat al conjunt del territori i millorar-ne la cohesió social i territorial. Per tal de millorar l’oferta i la gestió dels serveis interurbans a Catalunya, el Pla aposta per:
Garantir l’accessibilitat, la sostenibilitat i la competitivitat de la xarxa de transport públic interurbà
Reestructurar les infraestructures existents i racionalitzar l’oferta de serveis segons les necessitats concretes de cada zona i, així, millorar l’eficiència del sistema
Augmentar les freqüències de pas, la capacitat i la cobertura territorial per garantir la qualitat de l’oferta de transport públic
Coordinar el transport viari i ferroviari i potenciar la intermodalitat, adaptant horaris i freqüències de pas de trens i autobusos
Millorar i coordinar els sistemes d’informació a l’usuari, amb dades a temps real, tant a les estacions com a l’interior dels trens i autobusos
Ampliar a curt termini la integració tarifària als consorcis de Mobilitat de Lleida, Girona, Tarragona i el Bages i completar-la a tot el territori el 2012
Incrementar l’ús del transport públic enfront del vehicle privat, perquè suposi el 31% del total, enfront del 28% actual, amb una reducció estimada del 8,22% del nombre d’accidents de trànsit
Millorar la velocitat comercial, mitjançant la implantació de carrils BUS-VAO o prioritzacions semafòriques.
Potenciar la sostenibilitat ambiental del transport públic, amb la renovació del parc mòbil i l’ús de combustibles alternatius, per reduir les emissions de CO2 un 6,5% i el consum d’energia un 4,6%.
Millores en l’oferta del servei
Segons dades de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana, l’any 2006 es van realitzar un total de 23 milions de viatges en dies feiners, dels quals els 28,7% són de caràcter intermunicipal, amb una clara concentració a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), amb 15 milions de viatgers l’any. Des del 1981, el nombre de persones que es desplacen fora del municipi per treballar s’ha multiplicat per tres, mentre que l’ús del transport públic ha patit un descens continuat en favor del vehicle privat.
Per tal d’incentivar als usuaris a utilitzar el transport públic i garantir l’equilibri i la sostenibilitat del sistema, el nou Pla estableix un conjunt de mesures per potenciar la interconnexió dels diferents municipis del territori amb serveis atractius de transport públic.
Transport per carretera
Actualment, la xarxa de serveis de transport interurbà per carretera de Catalunya està formada per un total de 533 línies d’autobús explotades per 72 operadors mitjançant 164 concessions administratives. Durant l’any 2006, un total de 49 milions de viatgers van utilitzar serveis viaris de transport públic.
Per tal de modernitzar i adequar la xarxa a les necessitats futures de mobilitat, el nou Pla defineix una sèrie de polaritats entre els diferents nodes del territori, d’acord amb el nombre d’habitants i la seva importància, per tal d’optimitzar les connexions amb transport públic per carretera. L’objectiu és la redistribució eficient de la mobilitat i l’accessibilitat al transport públic a tot Catalunya, sobretot als 23 nuclis que actualment estan exclosos de la xarxa. Així, preveu incrementar un 30% l’oferta de transport públic per carretera al territori. El PTVC distingeix entre:
Serveis directes “exprés”. El Pla preveu potenciar els serveis d’autobús directe als corredors amb més demanda, enllaçant les capitals comarcals i els nuclis de més de 10.000 habitants amb les capitals de demarcació, amb velocitat comercial alta i sense parades. Es crearan 19 noves connexions directes i se’n reforçaran 9 ja existents, garantint una freqüència mínima d’un autobús cada 30 minuts a les hores punta.

Noves connexions directes
Connexions directes reforçades
Sant Cugat del Vallès - Barcelona
Palau de Plegamans - Barcelona
Mollet del Vallès - Barcelona
Sabadell - Barcelona
Montornès del Vallès - Barcelona
Santa Perpètua de Mogoda - Barcelona
Terrassa - Barcelona
Esparreguera - Barcelona
Vilafranca del Penedès - Barcelona
Rubí - Barcelona
Pallejà - Barcelona
Igualada - Barcelona
Sitges - Barcelona
Vallirana - Barcelona
Vic - Barcelona
Sant Pere de Ribes - Barcelona
Lliçà d’Amunt - Barcelona
Olot - Girona
Cambrils - Tarragona
Banyoles - Girona
Parets del Vallès - Barcelona
Vilafranca del Penedès - Barcelona
Manresa - Barcelona
Abrera - Barcelona
Figueres - Girona
Valls - Tarragona
Barcelona - Girona
El Masnou - Barcelona
Serveis de vertebració. El Pla preveu incrementar els serveis a corredors de menys demanda que els anteriors, per unir els principals nuclis (capitals comarcals i nuclis de més de 10.000 habitants) i altres poblacions més petites amb velocitat comercial semiràpida, i parades al llarg del recorregut. Aquí el Pla aposta per crear 8 noves connexions i reforçar-ne 21 ja existents.
Noves connexions semidirectes
Connexions semidirectes reforçades
Sant Sadurní d'Anoia - Piera
Igualada - Vilafranca del Penedès
Cambrils - Mont-roig del Camp
Vic - Sabadell
Gandesa - Tortosa
Barcelona - Torredembarra
El Vendrell - Valls
Móra d'Ebre - Falset
Girona - Lloret de Mar
Balaguer - Mollerussa
Falset - Reus
Lleida - Tàrrega
Mollerussa – les Borges Blanques
Reus - Montblanc
Valls - Reus
Amposta - Deltebre
Banyoles - Figueres
Cervera - Tàrrega
Manresa - Sabadell
Manresa - Igualada
Tordera - Blanes
Manresa - Terrassa
Tarragona - Calafell
Girona - Santa Coloma de Farners
Montblanc - Valls
Lleida - Mollerussa
Cerdanyola del V - Manresa
Girona - Banyoles
Tarragona - Vilanova i la Geltrú

Serveis singulars. L’objectiu és garantir l’accés a punts d’especial interès, com ara aeroports, ports, estacions del TGV, hospitals comarcals, centres universitaris o polígons industrials. Així el Pla preveu millorar la connexió el Prat-Garraf, el Prat-comarques del Vallès, i impulsar l’enllaç entre aeroports en transport públic. A més, proposa crear una nova línia entre Caldes de Montbuí i Palau-solità i Plegamans per donar servei al futur hospital de Mollet del Vallès, així com analitzar la viabilitat d’un nouhub de transport públic col·lectiu al campus de la UAB. El Pla també aposta per incrementar l’oferta de serveis en horari nocturn i cobrir la mobilitat lligada tant a l’oci com a la feina.
Impulsar les actuacions dels consorcis de transport públic
Pel que fa al transport públic per carretera en els àmbits territorials més concrets, el Pla recull les propostes dels plans comarcals i de serveis impulsats fins ara pels diferents consorcis de transport públic, que potencien l’ús del transport públic en diferents àmbits del territori, així com per la mateixa Direcció General de Transport Terrestre de la Generalitat. D’acord amb aquest Pla, aquests organismes seran els encarregats d’estudiar la viabilitat de noves rutes de caràcter més local, així com millorar-ne les freqüències de pas.
Aquests serveis són:
Serveis comarcals. L’objectiu és la connexió directa o indirecta de tots els municipis de la comarca amb la seva capital, així com donar servei als hospitals, i centres sanitaris. El PTVC recull els serveis comarcals detallats als plans comarcals desenvolupats fins ara. Aquets plans d’abast més concret són els encarregats d’impulsar i analitzar aquest tipus de serveis.
Serveis suburbans. Són serveis amb característiques més urbanes, que enllacen una determinada àrea al voltant d’un nucli important amb el qual pràcticament formen un continu urbà, com és el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona. Discorren per trams urbans amb freqüències de pas altes, trajectes curts i velocitat comercial baixa, atès l’alt nombre de parades al llarg del recorregut.
Serveis locals de connexió. Comprenen les línies que donen servei als nuclis més petits, no coberts per la xarxa comarcal, que es troben fora dels principals corredors. Tot i que el PTVC no ha analitzat en detall aquest tipus de serveis, recull els que ja s’han determinat en altres plans d’àmbit inferior.
Transport ferroviari
Pel que fa a l’oferta del servei del transport públic ferroviari interurbà, el Pla presenta una sèrie de propostes per adaptar la xarxa ferroviària a les necessitats de futur. La implantació d’aquestes propostes en els diferents àmbits d’actuació vindrà condicionada pel desenvolupament de les competències previstes en l’horitzó temporal del Pla i la transferència efectiva de les competències sobre la regulació i gestió del transport ferroviari (Rodalies i Regionals) a la Generalitat de Catalunya.
En aquest sentit, el Pla preveu les actuacions següents:
Nous serveis regionals d’altes prestacions sobre la nova línia d’alta velocitat: aprofitant la infraestructura de la nova línia d’alta velocitat, es connectaran els principals nodes del territori amb serveis de tren directe o semidirecte amb velocitat comercial alta, de fins a 220 km/h, i freqüències de pas d’un servei cada hora com a mínim. Així, es crearan 5 línies de tren d’altes prestacions per enllaçar Figueres, Girona, Barcelona, Vilafranca del Penedès, Tarragona, L’Aldea i Lleida, fins ara enllaçades per serveis convencionals de trens regionals. Aquest nous serveis en alta velocitat permetran reduir més de la meitat el temps del trajecte. Amb aquests serveis, Barcelona i Girona quedaran connectades amb tan sols 35 minuts, enfront dels 80 minuts actuals, Barcelona i Tarragona, amb 40 minuts, enfront dels 92 minuts actuals, i Tarragona i Lleida, amb 30 minuts, enfront dels 103 actuals.
Nous serveis de Rodalies als àmbits metropolitans de Girona, Lleida i Tarragona: es crearan noves línies per estructurar la mobilitat de les àrees de l’entorn de les capitals, aprofitant la infraestructura ferroviària existent, infrautilitzada actualment. El PTVC recull, a més, la possibilitat que aquest model sigui substituït en el futur per línies de tren-tram, d’acord amb les previsions del PITC.
Camp de Tarragona. Es crearan quatre línies diferents: La Plana-Picamoixons-Reus-Tarragona; Les Borges del Camp- Reus-Tarragona, Reus-Tarragona-Torredembarra-Sant Vicenç de Calders, i Cambrils-Tarragona-Torredembarra. Les noves línies de Rodalies de Tarragona oferiran 6 expedicions en hora punta i sentit entre Tarragona i Reus, 4 entre Torredembarra i Tarragona, i 2 en la resta de trams.
Girona. Es crearan dues noves línies en paral·lel: Figueres-Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva, i Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva-Maçanet, amb 4 expedicions en hora punta i sentit entre Girona i Riudellots, i Girona i Figueres, així com 2 sortides a la resta de trams.
Lleida. Es crearan tres línies diferents: Cervera-Lleida-Almacelles, Lleida-Balaguer, i Lleida – Les Borges Blanques, amb 2 expedicions en hora punta per sentit a tots els trams.
Serveis de qualitat a Rodalies de Barcelona: el Pla preveu un conjunt d’actuacions tant a la xarxa de rodalia de Barcelona per donar resposta a l’increment de demanda continuat en aquesta àrea i garantir alhora la qualitat del servei. L’objectiu és millorar el confort dels usuaris, reduir l’ocupació dels trens, incrementant la capacitat de les expedicions i les freqüències de pas, per limitar els trajectes dempeus a un màxim de 20 minuts.

Rodalies RMB
El Pla recull la necessitat de reestructurar els serveis de Rodalies per millorar-ne l’eficiència. Així, de cara al 2012 es preveuen els serveis següents:
R1. Línia de la costa. SantVicenç de Calders – Garraf – Barcelona – Maresme – Maçanet.
R2. Línia de l’interior. Sant Vicenç de Calders – Vilafranca – Barcelona – Sant Celoni – Maçanet.
R3. BCN – Vic. L’actual C3 s’ampliarà fins a Torelló.
R4. Manresa - aeroport. L’actual C4 de Manresa a BCN arribarà a l’aeroport del Prat, i no a St. Vicenç de Calders.
R5. Línia circular. Es crearà una nova línia circular entre Martorell – Barcelona -Granollers – Castellbisbal.

La implantació d’aquest esquema de serveis ve condicionada a la finalització d’infraestructures associades a la xarxa d’alta velocitat o d’altres actuacions infraestructurals incloses en l’horitzó del Pla. Igualment, s’incrementarà el nombre de freqüències d’acord amb la demanda i es doblarà la capacitat de les expedicions, perquè el 100% dels trens que hi circulin en hora punta comptin amb el doble d’oferta de seients, enfront del 66% actual, mitjançant la incorporació de nous combois i material mòbil.
FGC
Pel que fa als FGC, el Pla preveu augmentar les freqüències de pas i desenvolupar el metro del Baix Llobregat i els metros comarcals al Bages i l’Anoia, així com impulsar un nou servei de viatgers entre Manresa, Súria i Sallent, fins ara de mercaderies:
A la línia del Vallès, es passarà d’una freqüència actual en hora punta d’un tren cada 12 minuts, a un tren cada 6 minuts als ramals de Sabadell i Terrassa.
A la línia Llobregat - Anoia,es passarà d’una freqüència actual d’un tren cada 8 minuts a un tren cada 5 minuts en hora punta, amb l’arribada dels metros comarcals.

Regionals convencionals com a serveis complementaris: aquests serveis serviran de complement a l’oferta d’altes prestacions i substituiran als serveis de Rodalies en els territoris amb una demanda de mobilitat inferior.
Coordinació bus-tren
D’altra banda, el Pla recull la necessitat de coordinar els serveis viaris i ferroviaris del territori que faci possible una vertebració del país en xarxa per millorar la intermodalitat entre els diferents operadors de transport públic de viatgers i augmentar, així, la competitivitat dels serveis. En aquest sentit, el document aposta per coordinar els horaris i freqüències d’autobusos i trens, per tal de limitar les esperes dels usuaris a un màxim de 10 minuts, i potenciar la implantació d’intercanviadors que facilitin els transbordaments, amb una distància màxima de 300 metres entre parada de bus i estació de tren.
A més, preveu la creació de noves línies d’autobús dins l’àrea d’influència de les estacions de ferrocarril perquè els municipis d’aquesta àrea tinguin accés al servei ferroviari. Finalment, recull la necessitat de centralitzar i integrar la informació als usuaris, amb dades en temps real, sistemes acústics, avisos SMS, Internet i pantalles digitals tant a les estacions i com a l’interior dels trens i autobusos.
Millores en la gestió del servei
A banda de detallar un conjunt de mesures per millorar l’oferta en el servei, el PTVC que ara s’impulsa inclou un pla de gestió per optimitzar els recursos disponibles i garantir el suport tècnic i tecnològic necessari per a la implantació de les millores en l’oferta de servei. Així, aquestes propostes tenen a veure amb la necessitat d’incrementar la informació als usuaris, crear noves infraestructures i equipaments, i aplicar els últims avanços tecnològics per millorar la sostenibilitat i eficiència del sistema.
Integració tarifària al 2012
En aquest marc, el text recull la necessitat de continuar la tasca per integrar el sistema tarifari de transport públic iniciada l’any 2001 per l’ATM de l’RMB i que, a curt termini, serà també una realitat a l’àrea de Lleida i Girona, a finals del 2008 al Camp de Tarragona, i durant el 2009 al Bages. Així, el Pla analitzarà diferents possibilitats per unificar els títols i les tarifes de transport d’arreu del territori i estudiarà estendre l’actual sistema, a través de la configuració en corones tarifàries. La integració tarifària al conjunt de Catalunya, en compliment de les DNM, té com a horitzó l’any 2012.
El Pla proposa definir i homologar un sistema de validació i venda de bitllets comú per a tot el territori, a partir d’una tecnologia innovadora de validació sense contacte, que millora la seguretat i la gestió de la informació.
Millores en la informació a l’usuari
Igualment, per tal de desenvolupar un sistema unificat d’informació i gestió integral del transport públic a Catalunya el 2012, aposta per potenciar tant la informació estàtica convencional, com la informació en temps real, amb l’intercanvi immediat d’informació entre els diferents operadors de transport públic. En aquest sentit, preveu la implantació en cinc anys de sistemes d’ajut a l’explotació (SAE) a totes les línies de transport d’autobús regular, que fan possible una gestió centralitzada del transport per carretera i permeten una comunicació a temps real entre conductor i centre de gestió, així com amb els usuaris.
Millores en les infraestructures i els equipaments
D’altra banda, el Pla que avui s’impulsa recull la necessitat de dur a terme un conjunt d’actuacions en matèria d’infraestructures i equipaments per garantir la millora del servei, tant pel que fa a la velocitat comercial, com a l’accessibilitat i la cobertura territorial del servei.
Així, aposta per:
Millorar la velocitat comercial, amb més carrils bus i prioritats semafòriques. Per tal de potenciar l’ús del transport públic col·lectiu enfront del vehicle privat i descongestionar la xarxa viària, proposa la creació de 9 carrils específics per als autobusos als corredors d’entrada a Barcelona i a les principals àrees urbanes, d’acord amb el PITC, que, segons les necessitats, podran ser carril bus-VAO o carril bus no segregat. A més, estudiarà la implantació de carrils reservats per al transport públic als accessos de les principals ciutats. Igualment, aposta per donar prioritat als autobusos en els punts conflictius de la ciutat mitjançant l’establiment de cruïlles amb prioritat semafòrica a la demanda.
Igualment, el document preveu la creació de noves estacions d’autobús, en coordinació amb els ajuntaments, per arribar a totes les capitals comarcals de Catalunya, així com la instal·lació i de marquesines i pals de parada per millorar la informació als usuaris. A més, es crearan nous aparcaments de dissuasió a prop d’estacions de ferrocarril i autobús per facilitar l’ús del transport públic i es milloraran els intercanviadors. Finalment, el Pla vol garantir l’accessibilitat de tots els usuaris al transport públic, de manera que impulsarà l’adaptació de les instal·lacions, estacions i intercanviadors a persones amb mobilitat reduïda.
840 MEUR per a millorar el transport públic per carretera
El Pla preveu invertir un total de 840 MEUR per a la millora del transport públic per carretera en el període 2008-2012. D’aquests, 125 MEUR es destinaran a incrementar els serveis de transport per carretera, 167 MEUR, a l’extensió de la integració tarifària a tot el territori de Catalunya, 67 MEUR, a equipaments (estacions, pals de parada i marquesines) i 355 MEUR, a diverses actuacions de millora de la velocitat comercial dels serveis de transport per carretera, que inclouen la construcció de nous carrils bus/vao.
A més, la Generalitat continuarà atorgant ajuts específics als concessionaris mitjançant els contractes-programa, i es cofinançaran les actuacions incloses en els plans comarcals i de serveis desenvolupats per les ATMs, per un import global de 100 MEUR. Igualment, es mantindran els ajuts per a l’adquisició de material mòbil i la implantació de noves tecnologies per millorar els serveis de transport per carretera, que sumaran una inversió de 26 MEUR, fins al 2012.

El valor diferencial de Barcelona

EL PAÍS 07.02.08
TRIBUNA: JORDI HEREU
"En Barcelona están ocurriendo cosas". Así se expresaba Joan Massaguer, uno de nuestros investigadores más reconocidos, en el suplemento que EL PAÍS publicó con motivo de los 25 años de su edición catalana.
Cohesión y creatividad son las apuestas de Barcelona. Ésta es la vía barcelonesa de entender y hacer la ciudad
Massaguer describía una evidencia: en Barcelona se concretan muchos y muy significativos proyectos, vitales para el dinamismo de la ciudad. Y se desarrollan en terrenos que, bien abonados, garantizan opciones de futuro.
En un momento en que se apunta una etapa de menor crecimiento económico, quisiera hacer una doble apelación. Por un lado, no dejarse llevar por un exceso de pesimismo: sería una actitud poco fundamentada, y el catastrofismo es mal aliado de la economía. Por otro lado, saber jugar nuestras cartas: no hay nada peor que la pasividad, y si hemos crecido y vamos a seguir haciéndolo, razón de más para poner en valor nuestras potencialidades.
A los datos me remito. Barcelona ha cerrado el año 2007 con un descenso del 3,8% en paro registrado, que contrasta con los aumentos del 6% en Madrid o Valencia. Dicho comportamiento se explica en buena medida por la diversificación sectorial de la economía barcelonesa y su menor exposición a las oscilaciones de la construcción. No en vano el sector servicios acoge el 83% de la población ocupada de Barcelona, por el 11% de la industria y el 6% de la construcción. Y los servicios de más valor añadido (informática, finanzas, seguros, telecomunicaciones, I+D, educación, sanidad y servicios a empresas) suponen el 44% de la ocupación de la ciudad.
La tasa de ocupación de Barcelona se sitúa en el 72%, cinco puntos por encima de la media española y ocho más que la de la Unión Europea. Otros indicadores: crecimiento del puerto (13% en contenedores y 12% en pasajeros), del aeropuerto (10% en pasajeros... y sin disponer de la ya cercana ampliación) y de la Fira (20% en sus resultados).
Y a los hechos también me remito. Ampliación del Parque Científico al norte de la Diagonal, mientras al sur se perfila el Campus de Llevant y funciona a pleno rendimiento el Parc de Recerca Biomèdica. Más de mil empresas y 33.000 puestos de trabajo creados en Poblenou 22@, donde las naves industriales dejan paso a las tecnologías de la información, la biotecnología, el sector audiovisual y el proyecto ITER. Centro cultural en el antiguo recinto de Fabra i Coats, primera de las 10 "fábricas de creación" previstas y ejemplo de transición hacia las actividades ricas en talento. Las iniciativas de regeneración industrial, tecnología e investigación del Consorcio de la Zona Franca, que dentro de pocos días se expondrán en Madrid.
No estoy hablando de deseos pendientes; se trata de realidades constatadas en los últimos 15 días. Quince días en los que también se ha alcanzado un acuerdo histórico: entre 2008 y 2011, la Generalitat y el Ayuntamiento invertirán 411 millones de euros en reforma y creación de escuelas. Dicho de otro modo, siete veces la inversión fijada entre 1999 y 2003, 15 centros nuevos y mejoras en el 85% de los edificios educativos de la ciudad. Sin duda, la mejor inversión posible, la que garantiza condiciones para formar capital humano.
Educación, es decir, cohesión: bienestar, igualdad de oportunidades. En momentos de creciente heterogeneidad social y profundos cambios demográficos y sociológicos, se acentúa la necesidad de políticas activas que favorezcan la cohesión. Y en ello estamos, con la educación, y con la vivienda, y los servicios sociales, y la atención a las dependencias, y los equipamientos, y un espacio público de calidad; todos ellos, factores esenciales.
Investigación, trabajo cualificado, cultura, es decir, creatividad: conocimiento, innovación, modernidad. Ahí reside la gran baza de Barcelona, la que define su marca y le da prestigio y capacidad para competir en un entorno que exige habilidad y fortaleza para sobresalir.
Ésta es la agenda de Barcelona, ése es su hecho diferencial: cohesión y creatividad. Éstas son las apuestas y las propuestas de Barcelona. Ésta es, si se permite el término, la vía barcelonesa de entender y hacer la ciudad.
Las graves crisis vividas el año pasado en algunos servicios básicos han tenido consecuencias materiales y morales. Pero al mismo tiempo han permitido visualizar la solidez de Barcelona y su determinación a salir adelante.
Hemos sabido gestionar las contingencias, gracias a la eficacia de los dispositivos organizados y al comportamiento de los ciudadanos. Pero la gran lección ha consistido en que, de una vez por todas, todo el mundo ha tomado conciencia de lo que jamás debía haber sido puesto en duda: Barcelona requiere infraestructuras bien dotadas y bien gestionadas, y si no dispone de ellas, Cataluña y España se resienten tanto como la ciudad y su área metropolitana.
Debemos asegurar la gran transformación de Barcelona en infraestructuras y servicios. Éste es un elemento imprescindible para, después de años de retrasos, marcar el camino hacia una Barcelona fuerte y ambiciosa, que es la que a todos conviene, y dejar a un lado la Barcelona débil y temerosa que algunos parecen preferir. Una Barcelona que consolide su posicionamiento, sus expectativas y su cohesión social y territorial.
El año 2008 marcará un punto de inflexión en este sentido. Empezamos a ver señales de franca mejora, pero queda mucho por hacer. El tiempo y los retos apremian. La nueva etapa de Barcelona ha empezado, no dejemos que se pare.
Ésa es la exigencia. Una exigencia planteada con ánimo constructivo y que, estamos convencidos, será atendida con la complicidad de la sociedad civil, el apoyo de un Gobierno de Cataluña que comparte las ambiciones de su capital, y la implicación de un Gobierno estatal decidido a desarrollar una España plural, policéntrica, que valora y participa de las aspiraciones de Barcelona.
Una ciudad cohesionada, creativa, capital, que confía en sus posibilidades y que genera y ofrece confianza: éste es el proyecto de Barcelona.
Jordi Hereu es alcalde de Barcelona.

Els propietaris de Torre Negra recolzen la urbanització del sector

• L'associació de veïns de la zona se suma al projecte de Núñez i Navarro
• Reclama una solució ràpida a l'ajuntament després de les sentències favorables

SALVADOR SABRIÀSANT CUGAT DEL VALLÈS
L'Associació de Veïns i Propietaris de Torre Negra, una àmplia zona de Sant Cugat majoritàriament rural al vessant de la serra de Collserola, va anunciar ahir la posada en marxa de diverses accions per exigir a l'ajuntament de la ciutat "el respecte a drets consolidats i reals" sobre aquests terrenys. La petició es produeix després del cúmul de sentències judicials favorables a la tramitació d'un programa d'actuació urbanística (PAU) que preveu construir 2.800 noves vivendes i que està encallat des del 1997.

Pere Feliu, president de l'associació de la qual formen part un 75% dels propietaris de la zona, va anunciar el suport de l'entitat al PAU presentat pel grup Núñez i Navarro, propietari de la meitat del terreny afectat, i va assegurar que aquest projecte "o un altre de característiques similars" podria acabar amb el conflicte. L'assumpte ja dura més d'una dècada, després de la decisió, el 1997, de l'Ajuntament de Sant Cugat de no tramitar el polèmic programa i la batalla legal posterior.

Durant aquests anys, la finca, adjacent amb el pla de Collserola però no inclosa en aquest pla, s'ha convertit en cavall de batalla d'ecologistes i del mateix ajuntament, que va arribar a canviar amb posterioritat la qualificació inicial dels terrenys per impedir-ne la urbanització.Feliu va explicar que durant aquests anys als propietaris dels terrenys ningú els ha tingut en compte, excepte el grup constructor, i que ara volen fer sentir els seus arguments. Per a això han obert la web www.torrenegra.cat amb la seva versió de la història, plànols i fotos de la zona i el contingut de totes les sentències favorables a la tramitació del programa "perquè es pugui veure exactament de què es parla".

SÍMBOLS PROTEGITS
Feliu va destacar que "a la zona ja hi ha més de 23.000 metres construïts". Va dir que el PAU només preveu edificar en el 16% de les 160 hectàrees afectades, en zones adjacents amb la trama urbana i terrenys sense ús agrari, i que construccions emblemàtiques com la Torre Negra, o el simbò-lic Pi d'en Xandri queden protegits.Segons els propietaris, l'ajuntament només té dues possibilitats: o indemnitzar-los per un pla que no es va poder fer en el seu moment perquè no el va tramitar o buscar un acord urbanístic en la línia del citat PAU, amb les requalificacions de terrenys que calguin. La primera solució, segons Feliu, costaria a l'ajuntament "la seva capacitat de deute anual durant 400 anys", mentre que la segona li "sortiria gratis i guanyaria més de 100 hectàrees de parc sense cap cost".
EL PERIÓDICO 21.02.08

La Fiscalía investiga si existe delito en la fuga de agua en Badalona

La tubería rota desperdicia 216.000 litros diarios
EFE - Barcelona - 05/03/2008

La Fiscalía de Medio Ambiente del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) ha iniciado investigaciones para averiguar si existe delito en la actuación de los gestores públicos de los recursos hídricos por la fuga de agua de una cañería en Badalona (Barcelona).
En su escrito de apertura de investigaciones, el fiscal de Medio Ambiente, José Joaquín Pérez de Gregorio, advierte de que los vertidos pueden perjudicar el "equilibrio de los sistemas naturales" y el derecho de los ciudadanos "a disponer de un adecuado abastecimiento de agua potable".
El ministerio público tomó esta decisión el pasado lunes, después de la denuncia interpuesta la semana pasada por Miguel Jurado, presidente de la Asociación de Vecinos del barrio de Canyet
de Badalona -donde se produce la fuga- y también concejal del PP en la localidad barcelonesa.
Los vecinos denunciaron a la Agencia Catalana del Agua (ACA) y Aigües Ter-Llobregat (ATLL) por la fuga de agua de la tubería de suministro Cardedeu-Trinitat, que desperdicia a diario 216.000
litros de agua, según admitieron ambas agencias públicas.
El fiscal denuncia que, en caso de que los hechos fueran ciertos, tanto la ACA como la ATLL estarían "permitiendo, consintiendo y tolerando" desde hace al menos dos años el "continuado despilfarro" de miles de litros de agua.
Esa conducta es aún más grave si se tiene en consideración la actual época de sequía que padece Cataluña, a causa de la cual la misma administración pública ha establecido precisamente restriciones para preservar los recursos hídricos, agrega Pérez de Gregori.
A tenor de todos esos elementos, la Fiscalía ha pedido a los Mossos d'Esquadra que inicien una investigación para determinar las causas de las importantes fugas y esclarecer si puede existir
un delito contra los recursos naturales, la salud pública y el medio ambiente.

Les penúries dels barcelonins que busquen apartament per viure

El diari parisenc 'Libération' publica avui un reportatge sobre els "anys de bogeria" que han fet de Barcelona una ciutat amb uns lloguers completament inassumibles per la major part dels joves
Barcelona
AVUI 05.03.08

El diari parisenc Libération publica avui un reportatge sobre els "anys de bogeria" que han fet de Barcelona una ciutat amb uns lloguers completament inassumibles per la major part dels joves.
El reportatge reflecteix una ciutat plena de joves vivint a casa dels seus pares fins més enllà dels trenta anys, amb l'única alternativa de compartir espais molt petits i en males condicions
L'enviat especial del diari explica que l'entorn de l'estació de Sants s'ha de convertir aviat "en un petit Manhattan de vidre" però, en paral·lel, Barcelona s'ha guanyat el renom de "ciutat cara" on "el metre quadrat es negocia a 7.000 euros. On cal una despesa mensual de 1.100 euros per llogar un apartament de 70 metres quadrats mentre el salari mitjà és de 900 euros".Libération recull diversos testimonis de barcelonins joves que han passat tota mena de penalitats per aconseguir un lloc on viure. Descriu les peripècies de "Montse, una consultora de trenta anys", que descriu empentes i curses per llogar apartaments en molt mal estat, però assequibles. "Montse, finalment, ha aterrat en un apartament de 45 metres quadrats de 650 euros que ha de compartir amb una altra persona malgrat els problemes de la instal·lació elèctrica i de la humitat".El reportatge reflecteix una ciutat plena de joves vivint a casa dels seus pares fins més enllà dels trenta anys, amb l'única alternativa de compartir espais molt petits i en males condicions. Les ajudes anunciades per José Luis Rodríguez Zapatero, segons Libération, "han tingut l'efecte pervers de fer pujar encara més els lloguers perquè els propietaris integren la prima a l'hora de fixar el lloguer".Finalment, el diari dóna veu al col·lectiu okupa: Jesús Rodríguez creu que totes les mesures que s'han anunciat són simple "maquillatge". "Des de fa de tretze anys", descriu Libération, "viu de squat en aquat -n'hi ha més de 200 a Barcelona- tot passant, de tant en tant, per la sala d'algun tribunal. Mai no ha estat condemnat"

Respuesta al primo de Rajoy

Por clima hay que entender el estado característico o medio de la atmósfera en un lugar o región

Javier Martín-Vide [Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona]

Font: El Periódico 16/02/2008.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=483559&idseccio_PK=1006

JAVIER Martín-Vide*
Si hay una preocupación clave sobre el tiempo meteorológico, que arranca en la noche de los tiempos de la humanidad y, sin interrupción, llega hasta hoy, constituyendo la idea que hila toda la historia de la meteorología, esta es la de saber qué va a depararnos la atmósfera al día siguiente. El interés por el futuro meteorológico, que no es ajeno al interés general por nuestro futuro personal, llevó a nuestros antepasados a desarrollar unas capacidades muy finas de observación del cielo y sus signos. Seguro que nuestros abuelos en la prehistoria escudriñaban el cielo al atardecer, para descubrir en los arreboles del sol poniente, en el olor del aire, etcétera, señales de cómo sería el tiempo del día siguiente. Y ello con un sentido utilitario: del tiempo meteorológico podía depender el éxito de la caza o la recolección de frutos.

La previsión meteorológica, es decir, la que trata de responder a la pregunta de qué tiempo hará, solo tiene un nivel de acierto elevado hasta unas 72 horas (tres días) y, con mayor margen de incertidumbre, hasta unos siete días o poco más. Después de este plazo, no existe modelo meteorológico ni procedimiento alguno que pueda darnos una respuesta con un buen grado de precisión y confianza. La atmósfera tiene un comportamiento caótico, que imposibilita pronosticar el futuro meteorológico a poco más de una semana vista. ¿Cómo, entonces, atreverse a hablar del clima de dentro de 50 años o de fin de siglo?

La clave de esta aparente paradoja está en diferenciar dos conceptos, tiempo y clima, a menudo usados como sinónimos, incluso en los medios de comunicación. "¿Cómo está el clima esta ma- ñana?", se oye a veces. "El partido se suspendió por las adversas condiciones climatológicas", se lee a menudo. En estas frases son el tiempo y sus coyunturas, las meteorológicas, las que se tratan de averiguar o las que causan la suspensión del acontecimiento. Porque el tiempo es el estado de la atmósfera en un momento y lugar determinados; estado, por tanto, coyuntural, cambiante. Por clima hay que entender el estado característico o medio de la atmósfera en un lugar o región; estado estructural, permanente por largo tiempo, aunque pueda cambiar.

LAPREVISIÓN del clima de dentro de 50 años no trata de responder a la pregunta de si en una fecha determinada, por ejemplo, el Domingo de Pascua del 2058, lloverá o no, o hará mucho o poco frío en un lugar. Eso sería intentar predecir el tiempo en tan lejana fecha, algo del todo imposible, incluso para la próxima Semana Santa. Una previsión del clima para dentro de 50 años nos dará los valores medios de temperatura, precipitación, etcé- tera en la región considerada o en el conjunto del planeta. Y ello es posible con los modelos climáticos.

Un ejemplo permite comprender la diferencia: las partidas en las máquinas del millón. El popular juego de las bolas impulsadas por un muelle, con dos botones que permiten manejar sendos resortes para evitar que la bola caiga por un agujero y finalice la partida, sirve muy bien a nuestros intereses. Cualquier jugador con cierta práctica es capaz de adivinar dónde rebotará la bola una, dos o tres veces, o poco más, según el estiramiento dado al muelle para poner la bola en juego. Sin embargo, será incapaz de saber dónde se producirá un rebote posterior, pongamos el décimo y, mucho menos, el que hará el número 1.000, si la partida no se hubiera acabado. La adivinación del jugador corresponde al pronóstico meteorológico, posible para pocos rebotes, o, en nuestro caso, a un plazo de pocos días. Imposible saber cómo se producirá el rebote milésimo, o, lo que es lo mismo, nada que decir cabalmente sobre el tiempo de esa Semana Santa lejana del 2058.

SIN EMBARGO, el tablero de juego, inclinado suavemente hacia el lado del jugador, donde se halla el agujero por el que finalmente cae la bola, produce siempre unos comportamientos de la misma relativamente parecidos, a pesar de la multiplicidad de rebotes y movimientos. La inclinación condiciona cuán rápida es la partida, cómo se dirige la bola hacia el agujero si no media la acción del jugador, etcétera. Es decir, el comportamiento general o característico, el clima actual en la metáfora. Pues bien, si ladeamos algo la máquina, elevándola por un lateral, seguiremos sin poder entrever dónde se producirá ese rebote 1.000, pero sí que sabremos que la bola tenderá a dirigirse hacia el lateral opuesto, condicionando algo cada rebote y, en conjunto, la partida. Sabremos cómo serán esas características generales de la nueva partida o de las partidas futuras, es decir, conoceremos el nuevo clima o el clima del 2058.

Siguiendo con la metáfora, en la actualidad el ser humano ha elevado uno de los lados de la máquina del millón, al alterar la composición química de la atmósfera, y eso comienza a producir partidas distintas, con un sesgo en los movimientos de la bola hacia el lado opuesto, y con, entre otros efectos, una elevación de la temperatura. Está cambiando el clima y seguirá cambiando en el futuro de no mediar una acción decidida de control de nuestras emisiones contaminantes; seguirán las bolas cayendo hacia un lado si no reequilibramos la máquina del millón.

El galimaties de la planificació

Al cap de 25 anys que ja ho preveiés per llei, el govern català tot just ara redacta els plans pendents de desenvolupament del territori

ÒSCAR PALAU. Tarragona
De pocs anys ençà, molts ciutadans –i periodistes, és clar– s'han hagut de familiaritzar amb informacions gairebé diàries sobre previsions –sovint simples traces sobre un mapa, de vegades ni això– per d'aquí a 20 o 30 anys: el pla territorial parcial, l'estratègic, plans directors urbanístics, d'infraestructures, de transports, de mobilitat, etc. Però, en què consisteixen tots aquests plans? Quina importància real tenen? D'on ve aquest boom de la planificació?

LLEI DE POLÍTICA TERRITORIAL
Cal anar força enrere per trobar l'embrió de tot plegat, ni més ni menys que 25 anys, ja que és la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial la que crea les figures que tot just ara s'estan desenvolupant. Primer, això sí, la norma insta la redacció del pla territorial general (PTG) de Catalunya, el marc comú de referència que havia de definir els objectius genèrics de potenciar el desenvolupament, equilibrar el territori i ordenar el creixement. La mateixa llei ja preveia que a partir d'aquí s'haurien de formular plans territorials parcials (PTP) –centrats en àrees geogràfiques més concretes– i plans territorials sectorials (PTS) –d'abast de tot el territori, per a sectors d'activitat transversals–. Per sota, els plans d'ordenació urbanística de cada municipi (POUM) haurien de «ser coherents amb les determinacions» dels PTP i del mateix PTG.

DOTZE ANYS PER AL PTG
Tot i que un decret del 1984 ja en definia més concretament el procés d'elaboració, el PTG trigaria onze anys més a veure la llum, perquè s'aprovava finalment segons la Llei 1/1995, de 16 de març. El pla, a banda d'establir un seguit de paràmetres generals –com ara localitzacions d'activitat o fluxos de mobilitat laboral–, també marcava ja unes directrius molt més precises per a l'elaboració dels PTP. Aquests es van fixar en sis, ja que encara no es tenia en compte la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran. A més, es preveia que algunes comarques entressin en dos o fins i tot tres àmbits de planificació. És el cas del Baix Penedès, que a més del Camp s'havia de tenir en compte en l'àmbit metropolità i les comarques centrals. El Priorat també havia de considerar-se amb les Terres de l'Ebre, i, a l'inrevés, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta s'havien de tenir presents en la planificació del Camp. En paral·lel, el PTG també acotava molt millor els PTS, que suggeria que s'havien de fer en tres grans àmbits: infraestructures –transports, carreteres, ferrocarrils, aeroports, ports, aigua, sanejament, residus, telecomunicacions, etc.–, equipaments –sanitaris, educatius, esportius, culturals, comercials, etc.– i protecció del medi –sòls d'especial interès agrícola i forestal–.

LA TRISTA REALITAT
En la pràctica, el desplegament dels PTP previstos en el PTG seria extremadament lent. A més, encara s'ha acabat d'embolicar amb la creació de la figura dels plans directors territorials –de fet, només se n'han fet a l'Empordà, l'Alt Penedès i la Garrotxa– i els plans directors urbanístics, per a àrees molt més específiques. Abans que cap PTP, així, el primer que es va aprovar va ser el pla director del delta de l'Ebre, el 1996. El pla territorial de les Terres de l'Ebre també seria pioner a Catalunya, perquè es va aprovar el maig del 2001.

GOVERN NOU, IMPULS NOU
Amb l'entrada del primer govern tripartit, el 2003, es van definir nous criteris de planificació, que obligaran per exemple a revisar el 2011 el PTP de l'Ebre, tot i que en teoria tenia 20 anys de vigència. S'ha accelerat la resta de PTP pendents al país, procés en què encara es treballa ara. És el cas del PTP del Camp, que ja va presentar l'avantprojecte al setembre i s'espera que s'aprovi inicialment a l'abril. El text –que es complementarà amb les aportacions del pla estratègic, un text més ampli, pioner a Catalunya, que han redactat les institucions privades de la Mesa Socioeconòmica– suggereix, a més, sis plans directors urbanístics més concrets per a la regió –vegeu gràfic–, dels quals ja s'ha començat el de l'àrea central, que afecta 23 municipis. Tots s'uniran al pla director de la química i el turisme, del 2003.

En paral·lel, la Generalitat ha aprovat un seguit de plans sectorials transversals, si bé fins ara no s'han agilitzat de debò. En qüestió de mesos s'han presentat el pla de ports, aeroports, transport de viatgers –fa dues setmanes– i els plans urbanístics de les àrees residencials estratègiques, presentat divendres passat.
Joaquim Margalef: «Potser arriben tard, però s'han de fer»

El màxim responsable territorial analitza tots els plans actualment en marxa

-En què es diferencia el pla estratègic del Camp, presentat el dia 8, de la resta de plans?
-«El pla estratègic és el plantejament socioeconòmic que fa la societat civil de la zona, i diu què seria desitjable. L'administració és qui posa les regles del joc i les inversions necessàries, tot i que, de fet, només un dels sis camps que tracta es refereix a infraestructures. Essencialment, són actuacions que ja s'estan duen a terme.»

-S'acceptaran les més de 200 propostes presentades en el pla territorial parcial del Camp?
-«Es modificarà la visió d'algunes infraestructures, o alguns sòls de protecció a retallar. En general, però, hi ha plantejaments molt locals, que no són significatius per la filosofia general. A final d'abril o principi de maig sortirà a exposició pública, i s'aprovarà definitivament abans de final d'any.»

-I els 6 plans directors urbanístics previstos?
-«Ara només estan en marxa, i força avançats, els treballs del pla de l'àrea central del Camp, però l'aprovació definitiva serà el 2009. Seria contradictori tirar-lo endavant abans que el pla territorial.»

-El pla territorial del 1995 feia hipòtesis de població que han quedat del tot desfasades...
-«Quan fas plans a llarg termini parteixes de bases que es poden modificar en funció de com evolucioni la realitat socioeconòmica i demogràfica, per això es fan revisions. En el cas del Pla Territorial de Catalunya, és previsible que se n'iniciï una revisió quan s'acabin els parcials, perquè és un tràmit més feixuc que ha d'aprovar el Parlament.»

-Per al PP, es planifica molt i s'executa poc...
-«Si es mira la inversió en infraestructures, el PP veurà que moltes obres ja s'estan executant.»

-Molta gent es perd quan sent a parlar de tants plans. En què ens afecten, en la pràctica?
-«Jo també em perdo quan parlen de plans de sanitat, perquè no hi entenc. Si tinc uns terrenys m'interessarà saber què diu el POUM, per exemple, que s'haurà d'inserir en aquesta planificació global.»

-No arriben tard, tots aquests plans?
-«Potser sí, però s'han de fer i es tindran en compte per al creixement futur.»

El pla territorial del 1995 no preveia fins al 2026 la població del 2007


El Camp i l'Ebre ja tenien l'any passat els 760.000 habitants estimats d'aquí a 30 anys

ÒSCAR PALAU. Tarragona
Decididament, el creixement de Catalunya en l'última dècada s'ha desbocat. Les projeccions de població que el Pla Territorial General feia el 1995 calculaven que 30 anys després la població seria de 7,5 milions de persones, encara no 300.000 més de les que ja té el país segons el padró de l'1 de gener del 2007. La dada és més escandalosa en el conjunt del Camp i l'Ebre, on la població l'any passat arribava a 757.795 persones, gairebé les mateixes (764.402) que el PTG hi estimava per al 2026.

Després de les extrapolacions demogràfiques efectuades a partir de les dades del 1975, els experts escollien com a hipòtesi de treball la que assignava 1,5 milions més de persones per a la Catalunya del 2026, sense establir cap evolució intermèdia des de les darreres dades reals del 1991. L'objectiu de la Generalitat amb el pla era dibuixar la imatge objectiu final en la distribució territorial de la població, que preveia reequilibrar mínimament, mirant d'invertir la tendència del creixement a l'àrea metropolitana per repartir-lo entre la resta de territoris (vegeu el gràfic). Per això el mateix document ja indicava com a «desitjables» les hipòtesis de 656.000 habitants al Camp (respecte als 598.940 que hi preveia) i 244.000 (respecte als 165.462 estimats) a l'Ebre, 900.000 en total.

Una altra projecció de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), feta tres anys més tard, el 1998, encara feia, de fet, unes estimacions més modestes, ja que preveia per al 2026 una població que podia oscil·lar «entre els 6,19 milions d'habitants pel cap baix i poc més de 7 milions en la previsió més alta».

PROPERA REVISIÓ

«El pla de 1995 ha quedat desfasat, absolutament dinamitat per la immigració», analitza el geògraf Robert Casadevall. L'expert constata que a mitjan noranta el fenomen ni de bon tros s'havia previst encara i constata que «sense aquest component, el creixement natural d'aquests anys ha estat negatiu». Ell mateix recordava que el 2001 ja es va fer una memòria de seguiment que corregia a l'alça les previsions, ja que «a la pràctica, els plans que es fan ara ja incorporen la dinàmica poblacional actual». El govern, en tot cas, ja ha anunciat que revisarà el PTG tan bon punt es completi la redacció dels set plans territorials, dels quals serà una refosa.

Font: El Punt. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2743528

Lleida produirà la quarta part de l'energia eòlica de Catalunya

• Els parcs del Tallat i Vilobí eleven un 35,6% la generació dels molins catalans
• Grups ecologistes s'oposen als dos equipaments per l'impacte paisatgístic

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ

VALLBONA DE LES MONGES
No sense polèmica, les comarques de Lleida entren avui oficialment al mapa de l'energia eòlica de Catalunya, fins ara concentrat pràcticament en exclusiva entre les comarques del Baix Ebre, la Terra Alta, el Baix Camp i l'Anoia. Les noves instal.lacions de la Serra del Tallat (situada entre l'Urgell i la Conca de Barberà) i de la Serra de Vilobí (Garrigues) permeten incrementar en un 35,66% la potència eòlica operativa fins ara a Catalunya i produiran el 26,3% de l'energia.

Amb els dos equipaments lleidatans, Catalunya disposa en aquests moments de 14 parcs eòlics, que li permeten generar 342,4 megawatts (MW) de potència. Els 60 nous aerogeneradors de les serres del Tallat i de Vilobí produiran un total de 90 MW, cosa que suposa el 26,3% de la potència eòlica generada actualment en català.

PROJECTES

Aquest percentatge canviarà significativament quan entrin en servei el mig centenar de projectes que ja compten amb la corresponent autorització administrativa i que es troben en diferents fases d'execució, segons dades facilitades per l'associació EolicCat, que agrupa les principals empreses del sector. A l'espera que aquestes noves instal.lacions es posin en marxa, Catalunya ocupa actualment el novè lloc a la llista de comunitats eòliques d'Espanya, molt per darrere de Castella- la Manxa, Galícia i Navarra, entre d'altres.

El parc de la Serra del Tallat, entre els municipis de Vallbona de les Monges (Urgell) i de Passanant (Conca de Barberà), compta amb 33 molins, cosa que el converteix, amb una producció de 49,5 MW, en el més potent de Catalunya, juntament amb el de la Serra de Rubió 1 (Anoia). El de Vilobí, entre els termes de Fulleda i Tarrés (Garrigues), disposa de 27 aerogeneradors, que produeixen 40,5 MW, i és el quart de Catalunya.

Les dues instal.lacions són propietat de la companyia Acciona i avui seran inaugurades oficialment pels consellers d'Economia, Antoni Castells (PSC), i de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV). L'acte compta, ja per endavant, amb l'oposició de grups ecologistes lleidatans, que ahir van denunciar que els dos projectes encara estan pendents de la resolució dels respectius recursos contenciosos administratius, admesos a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2007.

Els opositors al projecte del Tallat argumenten, entre altres qüestions, el fort impacte visual que el parc eòlic té en una zona d'especial interès natural, on hi ha, a més a més, elements d'important valor cultural com el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges i l'ermita de la Mare de Déu del Tallat.

Cap dels dos projectes, asseguren els ecologistes, compta amb informes adequats sobre vents. Amb tot, els ajuntaments implicats van defensar ahir les instal.lacions, que han generat llocs de treball i nous negocis a la zona.

Font: El Periódico
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=483270&idseccio_PK=1050