Can Zam, en punt mort

EL PUNT 04.02.08
El projecte del parc de Santa Coloma no avança des de fa mesos, quan es van presentar al·legacions que no s'han respost

ISABEL MARTÍNEZ. Santa Coloma de Gramenet
La vintena d'al·legacions que col·lectius socials i polítics de Santa Coloma de Gramenet van presentar a la segona fase del projecte de Can Zam, ara fa vint mesos, encara no han tingut resposta. Per això, la sensació general del teixit associatiu que ha lluitat per fer realitat el gran parc urbà, és avui de desànim. L'Ajuntament assegura que està treballant per aconseguir una «solució equilibrada» que mantingui el projecte inicial aprovat per l'òrgan de participació de la ciutat i vetlli pels afectats que viuen als límits del parc. Fonts municipals afirmen que aquesta solució es podria presentar durant el primer semestre d'aquest any. De moment, el procés s'ha encallat, deixant també a l'espera l'aprovació definitiva del projecte.





El parc de Can Zam és la porta d'entrada del barri de les Oliveres, que s'enfila muntanya amunt cap a la Serralada de Marina. És l'únic pulmó de què disposa una Santa Coloma densament poblada i amb escassetat de zones verdes. En total, 30 hectàrees de terreny que han portat de cap entitats, partits polítics i governs de tots colors durant més de tres dècades. Pel poble, fer realitat l'històric crit d'un parc «verd i frondós» és un somni que s'acarona, però sembla que mai s'arriba a complir.

Fa gairebé dos anys, que la segona fase del projecte del futur parc de Can Zam és en punt mort. El ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment, el febrer del 2006, el pla que havia de convertir 20 de les 30 hectàrees de terreny –la resta ja està arranjat– en el gran parc urbà de la ciutat. El consens arribava després de mesos de debat ciutadà i amb un informe d'experts de per mig, que establia la base a partir de la qual es podria desencallar una situació d'interessos enfrontats.

L'Ajuntament de Santa Coloma va obrir un període d'al·legacions, que col·lectius i partits polítics de la ciutat van aprofitar per aportar les modificacions al projecte. Però des d'aleshores ençà, res no ha avançat. «Es van presentar les al·legacions i mai més se n'ha sabut res. Ni hi ha hagut resposta per part de l'Ajuntament, ni les propostes s'han incorporat al projecte», diu amb desencís Diego Arroyo, representant del Casal del Mestre, que forma part de la Plataforma en defensa de la Serralada de Marina, el riu Besòs i Can Zam. Igual que la Plataforma, el Centre Excursionista Puigcastellar (CEP), el Partit Popular i els veïns que viuen als límits del parc –i que es veuen afectats per aquest planejament– també van presentar al·legacions. En total, una vintena. El que treu de polleguera, sobretot a la Plataforma, és la falta de resposta. «Si va haver-hi un termini per poder presentar les al·legacions, per què no n'hi ha hagut un altre per respondre-les?», es pregunta Santiago Tornero, portaveu de la Plataforma.



LA PACIÈNCIA S'ESGOTA
«Al llarg de tots aquests anys hi ha hagut molts parèntesis en el tema de Can Zam. Aquest n'és un més.» Amb aquestes paraules, el president del CEP, Rafael Trias, resumeix el que ha estat fins ara la lluita pel gran parc urbà. Tot i això, el fet d'haver tingut el final del procés tan a prop i haver-se aturat de cop –i una vegada més–, desanima, i molt. «És sorprenent que la situació porti encallada més d'un any i mig», explica Trias. «Que es dilati en el temps fa que ara no te'ls creguis, que et cremis i perdis les ganes de continuar», assegura Arroyo. Aquest desencant que al·ludeix el membre del Casal del Mestre és compartit per tots aquells que van participar d'un debat ciutadà que va aconseguir, fins i tot, ser guardonat amb una distinció de les Nacions Unides. «Quan més es paralitza el projecte menys sentit té el premi», comenta el president de l'associació de veïns de les Oliveres, José Antonio Vates. Per ell, «l'aturada» va estar justificada en període electoral, ja que va evitar «que cap partit utilitzés Can Zam amb objectius electoralistes», però no un cop passat els comicis. «Hem demanat a l'alcalde en persona que revifi el projecte de la segona fase, però diu que encara no ha arribat el moment», afegeix Vates.

«SOLUCIÓ EQUILIBRADA»
I quan arribarà el dia? El cert és que no està clar. Des de l'àrea de Serveis Territorials de l'Ajuntament, es justifica la paralització del projecte adduint «recerca de solucions» pels afectats dels marges del parc. «Necessitem un temps més per perfilar el contingut de la proposta que ha de resoldre la situació», assegura la responsable de Serveis Territorials, Carmen Moraira (PSC), que demana «una mica de paciència». «El desenvolupament de la segona fase no és un projecte per abordar de forma immediata», assegura Moraira. «Estem estudiant trobar un equilibri que mantingui els acords del consell de ciutat i que vetlli pels veïns», afirma. Segons Moraira, en el primer semestre d'aquest any «s'estarà en condicions de presentar una solució». El següent pas serà portar, de nou, el projecte en el ple –incloent-hi o no les al·legacions–, perquè l'aprovi definitivament.

La proposta inicial inclou una zona verda de 17 hectàrees i una gran àrea esportiva, formada per una pista d'atletisme i un pavelló per a 4.000 espectadors, així com una edificació singular que tapi la fàbrica de la Damm. També s'aposta pel desdoblament de la carretera de la Roca.

Aquests vint mesos sense novetat fan aflorar tot tipus de rumors sobre un possible canvi en el projecte. S'especula amb la possibilitat d'oblidar la pista d'atletisme i de traslladar a Can Zam el camp de la UDA Gramenet. En tot aquest temps també s'ha sabut que s'instal·laran antenes de telefonia mòbil al parc i que l'oratori de Can Zam ha renovat l'acord per tres anys més. I això, que no estava previst, descol·loca. Per a molts dels activistes que un dia van fer seu el lema «Can Zam per al poble», el pas del temps minva les forces. I és que, després de trenta anys, Can Zam continua sent un somni pendent.