Trànsit vol estrènyer ara els carrils del 'pla 80 km/h'

• L'SCT creu que l'amplada actual fa que es pitgi més l'accelerador

• Afirma que limitar la velocitat ha millorat la fluïdesa de les carreteres


EL PERIÓDICO
BARCELONA

¿Què passa quan es transita a 80 quilòmetres per hora per una carretera dissenyada per circular a 120 quilòmetres per hora? Que el peu, inconscientment, busca l'accelerador fins a elevar la velocitat de creuer. La sensació de seguretat que donen els carrils amples i el traçat més o menys recte, amb revolts suaus, invita, en el cas de Barcelona, a oblidar-se del límit dels 80 quilòmetres per hora i córrer. Això és el que sostenen els tècnics del Servei Català de Trànsit (SCT), i precisament per aquest motiu estudien disminuir l'amplada dels carrils de les vies ràpides metropolitanes: per guanyar espai i per obligar a reduir la velocitat.
Això sí, amb una excepció. El carril de la dreta, per on transiten els vehicles més lents i els més grans, com els camions, mantindrà unes dimensions d'acord amb el volum superior d'aquests vehicles.
Els centímetres guanyats amb aquesta mesura podrien servir per ampliar els vorals --i augmentar la seguretat de les carreteres-- o bé per crear nous carrils bus o una variació d'aquests, els tan sol.licitats carrils d'alta ocupació (VAO), per on només poden circular el transport públic i els vehicles privats amb més d'un ocupant. Les intencions del Govern resulten, com a mínim, sorprenents, tenint en compte que tots els seus plans de pacificació del trànsit seguien l'ordre invers, és a dir, el motor dels canvis era la construcció d'aquests carrils i l'efecte col.lateral, la reducció dels carrils.

RELACIÓ DIRECTA
El director de l'SCT, Josep Pérez Moya, va reconèixer ahir, en unes declaracions a Catalunya Ràdio, que hi ha una relació directa comprovada entre la velocitat i l'amplada del carril, de manera que el Govern "segurament" haurà de portar a terme "alguna mesura complementària com es va fer a les rondes de Barcelona, com modificar l'amplada dels carrils perquè com més ample és el carril, més sensació es té que es va a menys velocitat de la que es podria anar". Al director de Trànsit se li va oblidar parlar de seguretat.
Quan encara no s'ha complert el primer mes d'aplicació estricta de la limitació de 80 quilòmetres per hora, el director de l'SCT ja va avançar que la mesura ha donat més fluïdesa a les vies barcelonines. Curiosament, entre els arguments que l'SCT ha donat, i segueix donant als senyals lluminosos, per explicar la bondat de la mesura no s'hi inclou la millora de la fluïdesa sinó, tan sols, la reducció de la contaminació i de la sinistralitat.
L'anunci de Pérez Moya va causar un cert enrenou, encara que els col.laboradors del director de Trànsit van insistir que la reducció dels carrils després d'una limitació de velocitat són un vell mètode que ja es va aplicar ara fa quatre anys a Madrid.

VIES DE TRES METRES
Llavors, si tanta coherència té estrènyer un carril al qual s'ha limitat la velocitat, ¿per què Trànsit no va plantejar la mesura des del primer moment? Ja a la tarda, durant la conferència que el conseller d'Interior, Joan Saura, va oferir al Palau de la Generalitat, Pérez Moya va ser interrogat per la seva proposta llançada a la ràdio i va insistir que només es tractava d'"un de tants suggeriments i idees que es treballen" amb el fi de millorar la seguretat viària.
Tot i així, a aquest projecte d'estrènyer els carrils dels 80 quilòmetres per hora els tècnics de Trànsit ja hi han donat prou voltes per poder assegurar que les actuals calçades que fan 3,73 metres d'amplitud podrien ser retallades fins als tres metres per circular a la màxima velocitat permesa.
En definitiva, Pérez Moya va voler deixar clar que les seves paraules a la ràdio no havien estat fruit d'una idea improvisada, sinó que formen part del debat diari que els tècnics del seu departament sostenen sobre com es pot guanyar fluïdesa i carrils a l'actual xarxa viària.