Els propietaris de Torre Negra recolzen la urbanització del sector

• L'associació de veïns de la zona se suma al projecte de Núñez i Navarro
• Reclama una solució ràpida a l'ajuntament després de les sentències favorables

SALVADOR SABRIÀSANT CUGAT DEL VALLÈS
L'Associació de Veïns i Propietaris de Torre Negra, una àmplia zona de Sant Cugat majoritàriament rural al vessant de la serra de Collserola, va anunciar ahir la posada en marxa de diverses accions per exigir a l'ajuntament de la ciutat "el respecte a drets consolidats i reals" sobre aquests terrenys. La petició es produeix després del cúmul de sentències judicials favorables a la tramitació d'un programa d'actuació urbanística (PAU) que preveu construir 2.800 noves vivendes i que està encallat des del 1997.

Pere Feliu, president de l'associació de la qual formen part un 75% dels propietaris de la zona, va anunciar el suport de l'entitat al PAU presentat pel grup Núñez i Navarro, propietari de la meitat del terreny afectat, i va assegurar que aquest projecte "o un altre de característiques similars" podria acabar amb el conflicte. L'assumpte ja dura més d'una dècada, després de la decisió, el 1997, de l'Ajuntament de Sant Cugat de no tramitar el polèmic programa i la batalla legal posterior.

Durant aquests anys, la finca, adjacent amb el pla de Collserola però no inclosa en aquest pla, s'ha convertit en cavall de batalla d'ecologistes i del mateix ajuntament, que va arribar a canviar amb posterioritat la qualificació inicial dels terrenys per impedir-ne la urbanització.Feliu va explicar que durant aquests anys als propietaris dels terrenys ningú els ha tingut en compte, excepte el grup constructor, i que ara volen fer sentir els seus arguments. Per a això han obert la web www.torrenegra.cat amb la seva versió de la història, plànols i fotos de la zona i el contingut de totes les sentències favorables a la tramitació del programa "perquè es pugui veure exactament de què es parla".

SÍMBOLS PROTEGITS
Feliu va destacar que "a la zona ja hi ha més de 23.000 metres construïts". Va dir que el PAU només preveu edificar en el 16% de les 160 hectàrees afectades, en zones adjacents amb la trama urbana i terrenys sense ús agrari, i que construccions emblemàtiques com la Torre Negra, o el simbò-lic Pi d'en Xandri queden protegits.Segons els propietaris, l'ajuntament només té dues possibilitats: o indemnitzar-los per un pla que no es va poder fer en el seu moment perquè no el va tramitar o buscar un acord urbanístic en la línia del citat PAU, amb les requalificacions de terrenys que calguin. La primera solució, segons Feliu, costaria a l'ajuntament "la seva capacitat de deute anual durant 400 anys", mentre que la segona li "sortiria gratis i guanyaria més de 100 hectàrees de parc sense cap cost".
EL PERIÓDICO 21.02.08