El galimaties de la planificació
Etiquetas:
planificación territorial
Al cap de 25 anys que ja ho preveiés per llei, el govern català tot just ara redacta els plans pendents de desenvolupament del territori
ÒSCAR PALAU. Tarragona
De pocs anys ençà, molts ciutadans –i periodistes, és clar– s'han hagut de familiaritzar amb informacions gairebé diàries sobre previsions –sovint simples traces sobre un mapa, de vegades ni això– per d'aquí a 20 o 30 anys: el pla territorial parcial, l'estratègic, plans directors urbanístics, d'infraestructures, de transports, de mobilitat, etc. Però, en què consisteixen tots aquests plans? Quina importància real tenen? D'on ve aquest boom de la planificació?
LLEI DE POLÍTICA TERRITORIAL
Cal anar força enrere per trobar l'embrió de tot plegat, ni més ni menys que 25 anys, ja que és la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial la que crea les figures que tot just ara s'estan desenvolupant. Primer, això sí, la norma insta la redacció del pla territorial general (PTG) de Catalunya, el marc comú de referència que havia de definir els objectius genèrics de potenciar el desenvolupament, equilibrar el territori i ordenar el creixement. La mateixa llei ja preveia que a partir d'aquí s'haurien de formular plans territorials parcials (PTP) –centrats en àrees geogràfiques més concretes– i plans territorials sectorials (PTS) –d'abast de tot el territori, per a sectors d'activitat transversals–. Per sota, els plans d'ordenació urbanística de cada municipi (POUM) haurien de «ser coherents amb les determinacions» dels PTP i del mateix PTG.
DOTZE ANYS PER AL PTG
Tot i que un decret del 1984 ja en definia més concretament el procés d'elaboració, el PTG trigaria onze anys més a veure la llum, perquè s'aprovava finalment segons la Llei 1/1995, de 16 de març. El pla, a banda d'establir un seguit de paràmetres generals –com ara localitzacions d'activitat o fluxos de mobilitat laboral–, també marcava ja unes directrius molt més precises per a l'elaboració dels PTP. Aquests es van fixar en sis, ja que encara no es tenia en compte la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran. A més, es preveia que algunes comarques entressin en dos o fins i tot tres àmbits de planificació. És el cas del Baix Penedès, que a més del Camp s'havia de tenir en compte en l'àmbit metropolità i les comarques centrals. El Priorat també havia de considerar-se amb les Terres de l'Ebre, i, a l'inrevés, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta s'havien de tenir presents en la planificació del Camp. En paral·lel, el PTG també acotava molt millor els PTS, que suggeria que s'havien de fer en tres grans àmbits: infraestructures –transports, carreteres, ferrocarrils, aeroports, ports, aigua, sanejament, residus, telecomunicacions, etc.–, equipaments –sanitaris, educatius, esportius, culturals, comercials, etc.– i protecció del medi –sòls d'especial interès agrícola i forestal–.
LA TRISTA REALITAT
En la pràctica, el desplegament dels PTP previstos en el PTG seria extremadament lent. A més, encara s'ha acabat d'embolicar amb la creació de la figura dels plans directors territorials –de fet, només se n'han fet a l'Empordà, l'Alt Penedès i la Garrotxa– i els plans directors urbanístics, per a àrees molt més específiques. Abans que cap PTP, així, el primer que es va aprovar va ser el pla director del delta de l'Ebre, el 1996. El pla territorial de les Terres de l'Ebre també seria pioner a Catalunya, perquè es va aprovar el maig del 2001.
GOVERN NOU, IMPULS NOU
Amb l'entrada del primer govern tripartit, el 2003, es van definir nous criteris de planificació, que obligaran per exemple a revisar el 2011 el PTP de l'Ebre, tot i que en teoria tenia 20 anys de vigència. S'ha accelerat la resta de PTP pendents al país, procés en què encara es treballa ara. És el cas del PTP del Camp, que ja va presentar l'avantprojecte al setembre i s'espera que s'aprovi inicialment a l'abril. El text –que es complementarà amb les aportacions del pla estratègic, un text més ampli, pioner a Catalunya, que han redactat les institucions privades de la Mesa Socioeconòmica– suggereix, a més, sis plans directors urbanístics més concrets per a la regió –vegeu gràfic–, dels quals ja s'ha començat el de l'àrea central, que afecta 23 municipis. Tots s'uniran al pla director de la química i el turisme, del 2003.
En paral·lel, la Generalitat ha aprovat un seguit de plans sectorials transversals, si bé fins ara no s'han agilitzat de debò. En qüestió de mesos s'han presentat el pla de ports, aeroports, transport de viatgers –fa dues setmanes– i els plans urbanístics de les àrees residencials estratègiques, presentat divendres passat.
Joaquim Margalef: «Potser arriben tard, però s'han de fer»
El màxim responsable territorial analitza tots els plans actualment en marxa
-En què es diferencia el pla estratègic del Camp, presentat el dia 8, de la resta de plans?
-«El pla estratègic és el plantejament socioeconòmic que fa la societat civil de la zona, i diu què seria desitjable. L'administració és qui posa les regles del joc i les inversions necessàries, tot i que, de fet, només un dels sis camps que tracta es refereix a infraestructures. Essencialment, són actuacions que ja s'estan duen a terme.»
-S'acceptaran les més de 200 propostes presentades en el pla territorial parcial del Camp?
-«Es modificarà la visió d'algunes infraestructures, o alguns sòls de protecció a retallar. En general, però, hi ha plantejaments molt locals, que no són significatius per la filosofia general. A final d'abril o principi de maig sortirà a exposició pública, i s'aprovarà definitivament abans de final d'any.»
-I els 6 plans directors urbanístics previstos?
-«Ara només estan en marxa, i força avançats, els treballs del pla de l'àrea central del Camp, però l'aprovació definitiva serà el 2009. Seria contradictori tirar-lo endavant abans que el pla territorial.»
-El pla territorial del 1995 feia hipòtesis de població que han quedat del tot desfasades...
-«Quan fas plans a llarg termini parteixes de bases que es poden modificar en funció de com evolucioni la realitat socioeconòmica i demogràfica, per això es fan revisions. En el cas del Pla Territorial de Catalunya, és previsible que se n'iniciï una revisió quan s'acabin els parcials, perquè és un tràmit més feixuc que ha d'aprovar el Parlament.»
-Per al PP, es planifica molt i s'executa poc...
-«Si es mira la inversió en infraestructures, el PP veurà que moltes obres ja s'estan executant.»
-Molta gent es perd quan sent a parlar de tants plans. En què ens afecten, en la pràctica?
-«Jo també em perdo quan parlen de plans de sanitat, perquè no hi entenc. Si tinc uns terrenys m'interessarà saber què diu el POUM, per exemple, que s'haurà d'inserir en aquesta planificació global.»
-No arriben tard, tots aquests plans?
-«Potser sí, però s'han de fer i es tindran en compte per al creixement futur.»
El pla territorial del 1995 no preveia fins al 2026 la població del 2007
El Camp i l'Ebre ja tenien l'any passat els 760.000 habitants estimats d'aquí a 30 anys
ÒSCAR PALAU. Tarragona
Decididament, el creixement de Catalunya en l'última dècada s'ha desbocat. Les projeccions de població que el Pla Territorial General feia el 1995 calculaven que 30 anys després la població seria de 7,5 milions de persones, encara no 300.000 més de les que ja té el país segons el padró de l'1 de gener del 2007. La dada és més escandalosa en el conjunt del Camp i l'Ebre, on la població l'any passat arribava a 757.795 persones, gairebé les mateixes (764.402) que el PTG hi estimava per al 2026.
Després de les extrapolacions demogràfiques efectuades a partir de les dades del 1975, els experts escollien com a hipòtesi de treball la que assignava 1,5 milions més de persones per a la Catalunya del 2026, sense establir cap evolució intermèdia des de les darreres dades reals del 1991. L'objectiu de la Generalitat amb el pla era dibuixar la imatge objectiu final en la distribució territorial de la població, que preveia reequilibrar mínimament, mirant d'invertir la tendència del creixement a l'àrea metropolitana per repartir-lo entre la resta de territoris (vegeu el gràfic). Per això el mateix document ja indicava com a «desitjables» les hipòtesis de 656.000 habitants al Camp (respecte als 598.940 que hi preveia) i 244.000 (respecte als 165.462 estimats) a l'Ebre, 900.000 en total.
Una altra projecció de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), feta tres anys més tard, el 1998, encara feia, de fet, unes estimacions més modestes, ja que preveia per al 2026 una població que podia oscil·lar «entre els 6,19 milions d'habitants pel cap baix i poc més de 7 milions en la previsió més alta».
PROPERA REVISIÓ
«El pla de 1995 ha quedat desfasat, absolutament dinamitat per la immigració», analitza el geògraf Robert Casadevall. L'expert constata que a mitjan noranta el fenomen ni de bon tros s'havia previst encara i constata que «sense aquest component, el creixement natural d'aquests anys ha estat negatiu». Ell mateix recordava que el 2001 ja es va fer una memòria de seguiment que corregia a l'alça les previsions, ja que «a la pràctica, els plans que es fan ara ja incorporen la dinàmica poblacional actual». El govern, en tot cas, ja ha anunciat que revisarà el PTG tan bon punt es completi la redacció dels set plans territorials, dels quals serà una refosa.
Font: El Punt. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2743528
ÒSCAR PALAU. Tarragona
De pocs anys ençà, molts ciutadans –i periodistes, és clar– s'han hagut de familiaritzar amb informacions gairebé diàries sobre previsions –sovint simples traces sobre un mapa, de vegades ni això– per d'aquí a 20 o 30 anys: el pla territorial parcial, l'estratègic, plans directors urbanístics, d'infraestructures, de transports, de mobilitat, etc. Però, en què consisteixen tots aquests plans? Quina importància real tenen? D'on ve aquest boom de la planificació?
LLEI DE POLÍTICA TERRITORIAL
Cal anar força enrere per trobar l'embrió de tot plegat, ni més ni menys que 25 anys, ja que és la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial la que crea les figures que tot just ara s'estan desenvolupant. Primer, això sí, la norma insta la redacció del pla territorial general (PTG) de Catalunya, el marc comú de referència que havia de definir els objectius genèrics de potenciar el desenvolupament, equilibrar el territori i ordenar el creixement. La mateixa llei ja preveia que a partir d'aquí s'haurien de formular plans territorials parcials (PTP) –centrats en àrees geogràfiques més concretes– i plans territorials sectorials (PTS) –d'abast de tot el territori, per a sectors d'activitat transversals–. Per sota, els plans d'ordenació urbanística de cada municipi (POUM) haurien de «ser coherents amb les determinacions» dels PTP i del mateix PTG.
DOTZE ANYS PER AL PTG
Tot i que un decret del 1984 ja en definia més concretament el procés d'elaboració, el PTG trigaria onze anys més a veure la llum, perquè s'aprovava finalment segons la Llei 1/1995, de 16 de març. El pla, a banda d'establir un seguit de paràmetres generals –com ara localitzacions d'activitat o fluxos de mobilitat laboral–, també marcava ja unes directrius molt més precises per a l'elaboració dels PTP. Aquests es van fixar en sis, ja que encara no es tenia en compte la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran. A més, es preveia que algunes comarques entressin en dos o fins i tot tres àmbits de planificació. És el cas del Baix Penedès, que a més del Camp s'havia de tenir en compte en l'àmbit metropolità i les comarques centrals. El Priorat també havia de considerar-se amb les Terres de l'Ebre, i, a l'inrevés, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta s'havien de tenir presents en la planificació del Camp. En paral·lel, el PTG també acotava molt millor els PTS, que suggeria que s'havien de fer en tres grans àmbits: infraestructures –transports, carreteres, ferrocarrils, aeroports, ports, aigua, sanejament, residus, telecomunicacions, etc.–, equipaments –sanitaris, educatius, esportius, culturals, comercials, etc.– i protecció del medi –sòls d'especial interès agrícola i forestal–.
LA TRISTA REALITAT
En la pràctica, el desplegament dels PTP previstos en el PTG seria extremadament lent. A més, encara s'ha acabat d'embolicar amb la creació de la figura dels plans directors territorials –de fet, només se n'han fet a l'Empordà, l'Alt Penedès i la Garrotxa– i els plans directors urbanístics, per a àrees molt més específiques. Abans que cap PTP, així, el primer que es va aprovar va ser el pla director del delta de l'Ebre, el 1996. El pla territorial de les Terres de l'Ebre també seria pioner a Catalunya, perquè es va aprovar el maig del 2001.
GOVERN NOU, IMPULS NOU
Amb l'entrada del primer govern tripartit, el 2003, es van definir nous criteris de planificació, que obligaran per exemple a revisar el 2011 el PTP de l'Ebre, tot i que en teoria tenia 20 anys de vigència. S'ha accelerat la resta de PTP pendents al país, procés en què encara es treballa ara. És el cas del PTP del Camp, que ja va presentar l'avantprojecte al setembre i s'espera que s'aprovi inicialment a l'abril. El text –que es complementarà amb les aportacions del pla estratègic, un text més ampli, pioner a Catalunya, que han redactat les institucions privades de la Mesa Socioeconòmica– suggereix, a més, sis plans directors urbanístics més concrets per a la regió –vegeu gràfic–, dels quals ja s'ha començat el de l'àrea central, que afecta 23 municipis. Tots s'uniran al pla director de la química i el turisme, del 2003.
En paral·lel, la Generalitat ha aprovat un seguit de plans sectorials transversals, si bé fins ara no s'han agilitzat de debò. En qüestió de mesos s'han presentat el pla de ports, aeroports, transport de viatgers –fa dues setmanes– i els plans urbanístics de les àrees residencials estratègiques, presentat divendres passat.
Joaquim Margalef: «Potser arriben tard, però s'han de fer»
El màxim responsable territorial analitza tots els plans actualment en marxa
-En què es diferencia el pla estratègic del Camp, presentat el dia 8, de la resta de plans?
-«El pla estratègic és el plantejament socioeconòmic que fa la societat civil de la zona, i diu què seria desitjable. L'administració és qui posa les regles del joc i les inversions necessàries, tot i que, de fet, només un dels sis camps que tracta es refereix a infraestructures. Essencialment, són actuacions que ja s'estan duen a terme.»
-S'acceptaran les més de 200 propostes presentades en el pla territorial parcial del Camp?
-«Es modificarà la visió d'algunes infraestructures, o alguns sòls de protecció a retallar. En general, però, hi ha plantejaments molt locals, que no són significatius per la filosofia general. A final d'abril o principi de maig sortirà a exposició pública, i s'aprovarà definitivament abans de final d'any.»
-I els 6 plans directors urbanístics previstos?
-«Ara només estan en marxa, i força avançats, els treballs del pla de l'àrea central del Camp, però l'aprovació definitiva serà el 2009. Seria contradictori tirar-lo endavant abans que el pla territorial.»
-El pla territorial del 1995 feia hipòtesis de població que han quedat del tot desfasades...
-«Quan fas plans a llarg termini parteixes de bases que es poden modificar en funció de com evolucioni la realitat socioeconòmica i demogràfica, per això es fan revisions. En el cas del Pla Territorial de Catalunya, és previsible que se n'iniciï una revisió quan s'acabin els parcials, perquè és un tràmit més feixuc que ha d'aprovar el Parlament.»
-Per al PP, es planifica molt i s'executa poc...
-«Si es mira la inversió en infraestructures, el PP veurà que moltes obres ja s'estan executant.»
-Molta gent es perd quan sent a parlar de tants plans. En què ens afecten, en la pràctica?
-«Jo també em perdo quan parlen de plans de sanitat, perquè no hi entenc. Si tinc uns terrenys m'interessarà saber què diu el POUM, per exemple, que s'haurà d'inserir en aquesta planificació global.»
-No arriben tard, tots aquests plans?
-«Potser sí, però s'han de fer i es tindran en compte per al creixement futur.»
El pla territorial del 1995 no preveia fins al 2026 la població del 2007
El Camp i l'Ebre ja tenien l'any passat els 760.000 habitants estimats d'aquí a 30 anys
ÒSCAR PALAU. Tarragona
Decididament, el creixement de Catalunya en l'última dècada s'ha desbocat. Les projeccions de població que el Pla Territorial General feia el 1995 calculaven que 30 anys després la població seria de 7,5 milions de persones, encara no 300.000 més de les que ja té el país segons el padró de l'1 de gener del 2007. La dada és més escandalosa en el conjunt del Camp i l'Ebre, on la població l'any passat arribava a 757.795 persones, gairebé les mateixes (764.402) que el PTG hi estimava per al 2026.
Després de les extrapolacions demogràfiques efectuades a partir de les dades del 1975, els experts escollien com a hipòtesi de treball la que assignava 1,5 milions més de persones per a la Catalunya del 2026, sense establir cap evolució intermèdia des de les darreres dades reals del 1991. L'objectiu de la Generalitat amb el pla era dibuixar la imatge objectiu final en la distribució territorial de la població, que preveia reequilibrar mínimament, mirant d'invertir la tendència del creixement a l'àrea metropolitana per repartir-lo entre la resta de territoris (vegeu el gràfic). Per això el mateix document ja indicava com a «desitjables» les hipòtesis de 656.000 habitants al Camp (respecte als 598.940 que hi preveia) i 244.000 (respecte als 165.462 estimats) a l'Ebre, 900.000 en total.
Una altra projecció de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), feta tres anys més tard, el 1998, encara feia, de fet, unes estimacions més modestes, ja que preveia per al 2026 una població que podia oscil·lar «entre els 6,19 milions d'habitants pel cap baix i poc més de 7 milions en la previsió més alta».
PROPERA REVISIÓ
«El pla de 1995 ha quedat desfasat, absolutament dinamitat per la immigració», analitza el geògraf Robert Casadevall. L'expert constata que a mitjan noranta el fenomen ni de bon tros s'havia previst encara i constata que «sense aquest component, el creixement natural d'aquests anys ha estat negatiu». Ell mateix recordava que el 2001 ja es va fer una memòria de seguiment que corregia a l'alça les previsions, ja que «a la pràctica, els plans que es fan ara ja incorporen la dinàmica poblacional actual». El govern, en tot cas, ja ha anunciat que revisarà el PTG tan bon punt es completi la redacció dels set plans territorials, dels quals serà una refosa.
Font: El Punt. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2743528
No hay comentarios:
Publicar un comentario