Projecte de llei de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres.

Es troba en tràmit al Parlament de Catalunya el Projecte de llei de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres. D'acord amb la seva exposició de motius:

Pel que fa a la titularitat de la xarxa, la Llei 7/1993, determinava el traspàs a la Generalitat de totes les carreteres de les Diputacions catalanes, quedant supeditada l’efectivitat de la nova titularitat d’aquesta xarxa a la finalització del procediment de traspàs que establia la mateixa Llei. Aquest canvi de titularitat mai no s’ha efectuat en la seva totalitat, sinó únicament en els casos en què les característiques pròpies de cada via ho feien aconsellable.

La Generalitat de Catalunya des del moment en què va assumir la transferència de la xarxa de carreteres de l’Estat, s’ha reservat la titularitat i la gestió de la xarxa bàsica i comarcal, tot i que algunes de les carreteres de la Generalitat tenien funcions de carreteres locals. Al mateix temps les diputacions han continuat gestionant durant més de 150 anys la seva xarxa, essencialment de
carreteres locals, tot i que algunes tenien funcions comarcals.

L’aprovació l’any 2003 de la llei de Mobilitat de Catalunya i el seu posterior desplegament a través de les Directrius Nacionals de Mobilitat, els Decrets que regulen els estudis d’Avaluació de la Mobilitat generada, i els diferents plans territorials i d’àrees urbanes, determinen uns nous paradigmes en la relació entre el territori, l’urbanisme i les infraestructures, que obliguen a una visió global i transversal de tots aquests àmbits, i alhora estableixen la necessitat d’un enfoc multimodal de la mobilitat i de les seves infraestructures.

El Pla d’Infraestructures del Transport terrestre, aprovat mitjançant el decret 310/2006 de 25 de Juliol introdueix per primera vegada la planificació conjunta de les xarxes viàries, ferroviàries, logístiques i del transport de Catalunya. Així mateix, l’aprovació d’aquest Pla va comportar la definició de les xarxes bàsiques i comarcals, essent el resta de carreteres xarxa local.

Establerta la classificació funcional sistematitzada de la xarxa, s’ha obert una nova etapa que obliga, per raons d’eficiència i optimització de recursos, a clarificar l’atribució de la titularitat i competència de la xarxa de carreteres de Catalunya: La xarxa local, en aquesta llei s’atribueix a les diputacions o als ens supramunicipals que les puguin substituir; i la xarxa bàsica i comarcal s’atorga a la Generalitat de Catalunya.

Aquesta nova distribució de la xarxa de carreteres obliga a atorgar a les diputacions i als ens supramunicipals que les substitueixin, en la seva xarxa de carreteres, les funcions i competències que la llei reservava a la Generalitat, i així s’equiparen les respectives titularitats.

Igualment, i amb una visió de futur, s’estableix un mecanisme àgil que permetrà la modificació de la xarxa de carreteres de les diferents administracions, quan es produeixin canvis de funcionalitat a conseqüència de les successives actuacions realitzades en el territori, que facin que determinats trams passin a reunir les característiques funcionals d’una classe distinta de carretera.

També es regula, a través de l’elaboració de plans zonals, la possibilitat que alguns camins de la xarxa municipal passin a carreteres locals de les diputacions o ens supramunicipals que les puguin substituir.

Finalment en l’àmbit de clarificació competencial, la llei fixa el mecanisme que s’haurà d’utilitzar per a traspassar a les diputacions aquelles carreteres de la xarxa local que eren de titularitat i gestionades per la Generalitat, tot fixant un conveni de finançament per a poder realitzar inversions en les carreteres transferides.

D’altra banda, la present Llei suposa també la introducció de canvis significatius pel que fa a l’àmbit de la publicitat.

La sensibilitat dels ciutadans respecte la qualitat del paisatge és cada vegada més exigent, i així
Catalunya ha estat pionera en l’elaboració de la llei del Paisatge. La publicitat en zones pròximes a les carreteres és un element que enlletgeix el paisatge, alhora que pot comportar un cert risc de distracció per als conductors.

Actualment, la publicitat està prohibida en els àmbits rurals i del sòl no urbanitzable, però està autoritzada en els sòls urbans.

En aquesta llei es modifiquen alguns preceptes de la llei vigent, referits a la publicitat, per tal de clarificar el règim regulador d’aquesta activitat en els trams urbans, autoritzant-la exclusivament en les travesseres urbanes, amb certes excepcions. D’aquesta manera es proporcionarà als usuaris una major seguretat en eliminar determinats riscos que es deriven de la publicitat.