El TSJC obre la porta a invalidar els parcs eòlics que vulneren la llei d'urbanisme

Font: http:// www.vilaweb.cat

Dues sentències deneguen el permís a les centrals del Tallat i Vilobí perquè consideren que s'han de fer en sòl urbanitzable El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decretat que dos parcs eòlics de les Garrigues, l'Urgell i la Conca de Barberà no s'haurien d'haver construït sobre sòl rústic perquè els considera un 'veritable, efectiu i innegable sistema general urbanístic', tal com diu l'article 34 de la llei d'urbanisme de Catalunya. Segons El Punt, el tribunal ha denegat l'autorització administrativa atorgada per la direcció general d'Energia i Mines. La sentència explica que la tramitació prevista per la Generalitat en l'energia eòlica defuig la llei urbanística i permet construir els aerogeneradors en terrenys en què no hi ha planejament. Tenint en compte que la gran majoria de parcs eòlics catalans es troben en sòls rústics, la sentència podria deixar a la corda fluixa desenes d'instal·lacions.

Old shoe, Bush go out!!, Wag the dog, Barry Levinson: realidad y ficción.

Ciertamente la realidad supera la ficción: un periodista iraquí arremetió con lo primero que encontró a su alcance al grito de "Toma tu beso de despedida, pedazo de perro!"contra George W. Bush en su última conferencia de prensa en Bagdad.

La secuencia de video que se reproduce en los medios de comunicación muestra cómo el periodista iraquí lanza su zapato y, a partir de ahí, las muestras de apoyo al periodista intentan reproducir la imagen del periodista exhibiendo los zapatos con las manos alzadas:

Dicha imagen me recuerda a la que hace diez años el director de cine Barry Levinson nos mostrara en su película "Wag the dog" -"Cortina de humo"-. La película describe en clave de comedia el cinismo de la política exterior norteamericana y narra -basándose en la novela American Hero de Larry Beinhart-, la estrategia seguida por los asesores del presidente para desviar la atención pública de sus escándalos sexuales consistente en  la invención de una guerra con un país "muy lejano y desconocido" -Albania-, y de sus correspondientes símbolos: una canción y un gesto -lanzar pares de zapatos usados ligados por sus cordones en la calle-.

Visto lo sucedido este domingo y recordando la secuencia de la película mucho me temo que el día en que se realice el relevo en la presidencia del gobierno de los EEUU la imagen del film se repita en muchos lugares de nuestro planeta.

Por tanto, vayan reservando aquel par de zapatos del que tenían la intención de desprenderse para simbolizar la tan deseada marcha del muy mediocre 43º presidente norteamericano.

Regular la desregulación

Font: El País 18/11/2008

Afortunadamente, comienza a haber un cierto consenso sobre las causas y las salidas a la más grave crisis que ha vivido la actividad inmobiliaria en los últimos tiempos.

El País Conviene recordar que el sector inmobiliario español, como locomotora del desarrollo económico, produjo en el periodo 1997-2006 más viviendas que en Francia, Alemania e Italia juntas, lo que paradójicamente para algunos gurús del neoliberalismo, ocasionó un incremento especulativo de los precios no conocido hasta entonces: un 150% para la vivienda y un 500% para el suelo. Pero tal como argumentaban los responsables de entonces, no había que preocuparse, ya que si se construían tantas viviendas y tan caras era porque los ciudadanos las compraban.

Pero como la historia económica nos enseña, a los ciclos expansivos les siguen ciclos recesivos, siendo éstos tanto más profundos, cuanto aquellos fueron más desproporcionados. Adicionalmente, el escenario español se remata con la crisis de lassub-prime y financiera y sus graves afecciones a la economía globalizada mundial.

Afortunadamente, hoy se desvela, como causante principal del desastre, la desregulación acometida, antaño considerada como garante del acierto del mercado y hoy virulentamente rechazada por quienes más la ensalzaron. De hecho, pocas veces se cuestionaban aquellos desregulados procesos inmobiliarios. Más bien se aplaudían los préstamos hipotecarios superiores al 100% de su valor, apoyados en sobre-valoraciones totalmente irreales. Se tasaban patatales como solares y viviendas con incrementos anuales cinco veces superiores a la inflación. Se compraban grandes empresas por pequeñas y medianas, financiándose exclusivamente con préstamos garantizados en el valor especulativo de sus activos. Tampoco parecía preocupar la presumible incompatibilidad existente entre auditoras y empresas auditadas. A la Administración competente le pareció necesario, y así lo dispuso, considerar que todo el suelo (salvo el especialmente protegido) fuera susceptible de ser urbanizado y que el valor del urbanizable, aun solo a efectos de expropiación, fuera equivalente, desde el momento de su reclasificación, al beneficio del potencial negocio inmobiliario sin que sus propietarios invirtieran un euro ni hicieran nada (al menos confesable) que lo justificara.

Pues bien, toda esta estructura desregulada comenzó a desplomarse a mediados de los años 2000, derrumbándose repentinamente en el verano de 2007, impulsada por el seísmo globalizado de las hipotecas-basura.

Obviamente, la solución no puede ser otra que la inaplazable necesidad de regular la desregulación.

Procede en primer lugar, recuperar el flujo financiero, inyectando liquidez en las entidades de crédito para que discurra por los cauces del préstamo hipotecario, hoy exhaustos por causa de las euforias anteriores, tal como ya se ha adoptado.

En segundo lugar, procede acometer una intencionada regulación del mercado inmobiliario, actuando a largo y a corto plazo. A largo, disponiéndose, por un lado, una legislación del suelo Estatal que garantice el desarrollo sostenible, el derecho a la vivienda, una valoración inmobiliaria basada en lo preexistente y una regulación de la transformación urbanística que potencie la actividad productiva y penalice la retención especulativa y una legislación urbanística valenciana que desarrolle concertadamente esos principios y resuelva, de una vez por todas, el contencioso con la CE.

A corto plazo, dando salida en primer lugar al importante stock de viviendas sin vender (entre 80.000 y 120.000 en la Comunidad Valenciana, según estadísticas) pues, sin ello, gran parte del sector no dispondrá de recursos para nuevas inversiones. En segundo lugar, producir decididamente viviendas protegidas, para las que existe gran demanda insatisfecha, apostando intencionadamente por el régimen de alquiler, tanto de nueva construcción como de rehabilitación, incluyendo la reurbanización urbana y redefiniéndose necesariamente unos precios oficiales de venta que no superen el esfuerzo económico del tercio de los ingresos para aquellas rentas familiares inferiores a 6,5 veces el IPREM. Téngase en cuenta que este umbral de esfuerzo es decisorio para la concesión del préstamo hipotecario, por lo que no puede admitirse un precio inflado de la vivienda a causa de que el valor de repercusión del suelo que ese precio conlleva, sea igual o superior al de viviendas de renta libre, como ocurre en algunas localizaciones urbanas.

Finalmente, deben impedirse las prácticas fraudulentas que han caracterizado el mercado de vivienda protegida disponiéndose que su adjudicación se realice siempre mediante concurso público, transparentemente baremado y que se mantenga su calificación como protegida a lo largo de su vida útil, para rentabilizar socialmente los recursos públicos invertidos.

Todas estas medidas reguladoras de la desregulación, junto a otras análogas, se recogen en el nuevo Plan Estatal de Vivienda 2009-12 que el ministerio y la Generalitat valenciana vienen negociando y que, en poco tiempo, verá la luz, al parecer con alto grado de consenso. Esperemos que se aplique cuanto antes y deseablemente de manera concertada entre las Administraciones competentes y con los particulares emprendedores que estén dispuestos a participar. La situación del sector y del empleo es tan delicada, que toda musculatura es poca. La regulación racionalmente concertada, debe ser el mantra que dirija toda la actividad del sector, al menos a corto y medio plazo.

Gerardo Roger Fernández es arquitecto y profesor de Urbanismo.

Catalunya tindrà més de 1.500 depuradores l'any 2015, segons ha assegurat aquest divendres el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar

Font: AVUI 14.11.08

Catalunya tindrà més de 1.500 depuradores l'any 2015, segons ha assegurat aquest divendres el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar.

Actualment hi ha prop de 340 depuradores en funcionament que donen servei al 97% de la població del país. Baltasar ha visitat aquest divendres la depuradora d'Ivars d'Urgell, que té un cabal de disseny de 847,5 metres cúbics al dia, equivalent a 2.500 habitants, per la qual cosa dóna servei també als municipis de Barbens, i en un futur hi ha la previsió que el nucli de Seana es connecti a aquest sistema de sanejament.

Corrupción civil

Font: El País 23/11/2008

XOSÉ MANUEL PEREIRO 20/11/2008

Los sistemas de vigilancia del urbanismo por parte de las Administraciones públicas son un fiasco absoluto, a causa sobre todo del debilitamiento de las competencias de control municipal. Por ello, sería necesario actualizar las incompatibilidades del personal de los ayuntamientos, reforzar los cuerpos autonómicos de inspección y las unidades policiales especializadas. Además, habría que obligar a comparar las declaraciones de bienes de los ediles antes y después de ocupar el cargo, y por supuesto, acometer la demolición de construcciones ilegales y la imposición de sanciones conminatorias.

Argumentos así de contundentes no han salido de la pluma de un columnista que denuncia el apocalipsis de la corrupción inmobiliaria, sino que forman parte de la intervención del fiscal jefe de Galicia, Carlos Varela, en el Parlamento gallego. Es el discurso de un alto cargo ante una institución más que insigne. Si la gente de orden y el pensamiento mainstream van por ese camino, imaginen como estará el asunto a nivelunderground.

Es de agradecer el esfuerzo del responsable del ministerio público en Galicia por intentar poner el dedo en esta llaga. Pero no sé yo si el problema se arregla con el cumplimiento de las leyes. En primer lugar, porque la normativa urbanística, al menos para un lego, es algo semejante a la teología: además de inescrutable, tremendamente susceptible en las interpretaciones y con una demora eterna en la tramitación. Me temo que incluso lo es para la gente de la toga. No pongo en cuestión la importancia del derecho romano en nuestro sistema jurídico, pero quizás los estudios para juez o fiscal deberían actualizar más las materias.

De hecho, antes de la reciente riada, o punta del iceberg, de alcaldes presuntamente cogidos con las manos en la masa (150 en toda España), en Galicia llegaban los dedos de una manopla para contar los casos de ediles condenados por cuestiones urbanísticas. Y en los dos o tres casos, por nimiedades, mientras son más que conocidos (aunque no se publiquen o no se denuncien por falta de pruebas) enriquecimientos exponenciales de autoridades, en coincidencia casual y temporal con su mandato. Hasta ahora, las leyes, como decía Gandhi de las cobras, sólo muerden a los que van descalzos.

Dicho de otra forma, o se pueden hacer barbaridades urbanísticas perfectamente legales o las leyes urbanísticas se pueden incumplir tranquilamente. Por no molestar con casos actuales, en mi primera visita a la Muxía pos-Prestige, noté como que faltaba algo ya desde la entrada. Efectivamente, la iglesia románica de Santa María estaba completamente oculta, excepto el campanario, por un edificio levantado entre la costa y el templo. Legalmente, supongo. Por aquellos días, el entonces gobierno local aprobó un PGOU que doblaba el número de viviendas y triplicaba la población en O Vilar, la única zona de expansión de la villa. Buena parte de la superficie, además de propiedad de concejales, estaba dentro del límite de 200 metros protegidos por la Ley de Costas, por lo que, según convenios firmados con dos inmobiliarias, "el Ayuntamiento se compromete a reducir dicha zona de protección de 200 a 100 metros por el procedimiento de excepcionalidad justificada que prevé la ley".

Es que en esto no hay esa "alarma social" que empuja a la justicia a ser inflexible. Según un reciente reportaje de este periódico, el 70% de los cargos municipales implicados en escándalos urbanísticos resultó reelegido (y parte del 30% restante posiblemente se retiró motu proprio para hacer caja). La sociedad civil es unánimemente civil sobre los tirones de bolsos, pero no lo es tanto sobre los robos de bienes comunes como el territorio. O sea que la presión social, que es la que evita salidas del tiesto estético en el resto de Europa, y en casi toda la costa atlántica excepto Galicia, tampoco funciona.

No todo vale para crear esa "sociedad civil" que aquí escasea. Me refiero, por ejemplo, a ese sistema hidropónico de la Consellería de Medio Ambiente de crear de la nada y a la carta (y con una cuenta de 610.000 euros) un movimiento verde moderado y mandadiño, mediante la conversión de sindicalistas o afiliados en ecologistas, conservacionistas y "naturistas" -que no son gente amante de la naturaleza, sino de andar como la naturaleza los parió-. La conciencia social, incluida la ecologista, no se cría en invernaderos.

Construiran un barri de 1.350 pisos al costat de la Colònia Güell

Font: EL PUNT 20.11.08

La Generalitat i els ajuntaments de Santa Coloma i Sant Boi promouran el sector

Els camps que queden lliures entre els termes de Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló, a tocar de la Colònia Güell, es convertiran en un barri residencial amb 1.350 pisos. La meitat d'aquests seran de protecció oficial, i s'ha previst una reserva important per a zona verda i vials. Ahir es va constituir un consorci format per la Generalitat i els dos ajuntaments que serà l'encarregat de promoure el sector. Les obres començaran a mitjan any que ve.

El nou sector residencial té una superfície de 40,8 hectàrees, i la major part del terreny, excepte dues hectàrees, és al terme municipal de Santa Coloma. El 83% de l'espai es destinarà a espais lliures i serveis viaris, i el 17% restant a sòl residencial, equipaments i comerços. El projecte preveu un parc que inclourà la riera de Can Julià i el torrent de Ca n'Isbert.

L'àrea residencial se situarà més a prop del nucli urbà de Santa Coloma, mentre que la zona verda amb el parc quedarà a tocar de la Colònia Güell. Segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge, la posició singular dels terrenys de l'entorn del barri que va promoure l'empresari tèxtil Eusebi Güell fa necessària la integració d'aquest sector en el conjunt de Santa Coloma. Alhora, la Generalitat i els ajuntaments consideren que el nou barri respon a «la necessitat de cobrir una demanda potencial d'habitatge als municipis adjacents». El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va considerar que els 675 pisos de protecció oficial que es faran «estan més enllà de la conjuntura econòmica», que afecta especialment el mercat immobiliari. Es preveu que les obres d'urbanització comencin el segon trimestre del 2009.

500.000 apartaments sense regular

Font: AVUI 20.11.08

Al gener entrarà en vigor un nou reglament que acabarà amb la manca de control. Els Ajuntaments seran els competents per donar les llicències

Elisabet Escriche

Barcelona

Ult. Act. 19.11.2008 - 23:19 hs

Només 23.000 apartaments turístics dels més de 500.000 que hi ha a Catalunya estan registrats. Per posar punt final aquesta manca de control, el gener que ve entrarà en vigor un nou reglament en què la Generalitat traspassarà als ajuntaments la responsabilitat de regular el sector.

La nova normativa obliga els apartaments a tenir una llicència municipal d’ús turístic. El permís permetrà, d’una banda, que per primer cop els habitatges puguin ser inspeccionats tant pels consistoris com pels departaments de Turisme, Consum i Habitatge, perquè deixen de ser considerats domicilis i, per l’altra, que els ajuntaments puguin decidir quins apartaments 

poden obtenir llicència i quins no.

Alguns consistoris, però, s’han mostrat molt crítics amb aquest traspàs de competències perquè no va acompanyat de partides econòmiques. De fet, diversos ajuntaments, com els Roses, Llançà, Torroella de Montgrí, Platja d’Aro i Lloret de Mar, han aprovat aquest últim any mocions contra la nova normativa que està a punt d’entrar en vigor.

“Estem d’acord que s’ha de normalitzar el sector, però no de la manera com ho vol fer el govern, perquè no tenim prou recursos per garantir el compliment de la llei”, explica el primer tinent d’alcalde de Platja d’Aro, Antoni Botallé. “Es repetirà la mateixa situació que amb la llei de la dependència”, afegeix.

El sector encara s’ha mostrat més crític. A part de coincidir amb els ajuntaments que hi ha una manca de mitjans per aplicar-la, denuncia que la normativa s’ha fet sense la seva participació. També critica que no fa un seguiment del tipus de serveis que ofereix l’habitatge. “No es dóna cap garantia a l’usuari final”, denuncia el president de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) i de Federatur, Lluís Torrent.

El govern recorda al sector que fins ara l’únic servei que preveia la llei era “una neteja habitual” de l’apartament. “Amb la nova normativa s’exigirà per primer cop la cèl·lula d’habitabilitat”, afegeix el subdirector general d’Ordenació Turística de la Generalitat, Joan Domènec Abad.

A més, segons Abad, el fet que hi hagi la implicació del departament de Consum és una garantia per a l’usuari. El govern també es compromet que la llicència sigui tan senzilla com es pugui perquè no suposi cap problema pels ajuntaments. “Perquè la Generalitat faci una bona promoció turística, és imprescindible saber també l’oferta d’apartaments amb què compten ”, adverteix el subdirector general d’Ordenació.

Santa Coloma instala placas solares en su cementerio

Font: EL PAÍS 20.11.08

Aprovechar cualquier rincón para fomentar el uso de las energías renovables, también el cementerio, es uno de los principales objetivos del Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) en materia de desarrollo sostenible. Y desde ayer 752 metros cuadrados de paneles solares fotovoltaicos trabajan a pleno rendimiento en el techo de los nichos del camposanto municipal.

El parque solar generará al año 124.374 kilovatios hora, lo que permitirá suministrar energía a 60 familias colomenses y reducir las emisiones de C02 a la atmósfera en 62 toneladas. La iniciativa es pionera en España y cuenta con el apoyo de la Diputación, Endesa y Conste, concesionaria del cementerio.Santa Coloma de Gramenet ha construido su mayor parque solar en el cementerio municipal, que, orientado al sur y situado en la ladera del Singuerlín, recibe al año muchas horas de sol. Éste es el quinto parque fotovoltaico en la ciudad, que hasta ahora había instalado sus placas sobre centros escolares, la biblioteca central del municipio y el polígono Bosc Llarg.

Entre los cinco producirán la electricidad consumida por 145 familias al año, (gracias a 1.083 metros cuadrados de paneles solares y 2.000 de paneles solares térmicos). "No es mucho, pero es la primera piedra para mitigar los efectos del cambio climático", resumió ayer Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma.

Si todo funciona según lo previsto, los impulsores del proyecto creen que el cementerio podría multiplicar por cuatro el número de placas en 2009, siempre dispuestas sobre los bloques de nichos y con una inclinación de 30 grados. El parque solar ha costado 720.000 euros, y Conste, la empresa concesionaria, ha corrido con los gastos. Para evitar posibles robos, ha instalado también un sistema de videovigilancia.

Antoni Fogué, presidente de la Diputación de Barcelona, ex regidor del Ayuntamiento colomense y uno de los impulsores del proyecto, asegura que hay otras ciudades interesadas en la iniciativa.

También Castellar del Vallès (Vallès Occidental) ha anunciado que pondrá en alquiler los tejados de 10 edificios municipales para instalar placas solares, informa Ivanna Vallespín

Inauguració de l'escola pública "La Sínia".

Una rutinària maniobra de l’espai i el temps que d’ençà el big-beng aixafa qualsevol crit de llibertat per eixordadís que aquest sigui, ens situa en aquest moment fet d’inapreensibles instants i en aquest ínfim espai damunt del qual l’univers continúa la seva expansió per celebrar quelcom d’esperat: unes quantes pedres i d’altres materials d’artificial factura conformen per fí l’indret on els nostres fills -INCIPIENTS PROJECTES VITALS DE DIVINA BELLESA INCREADA EN L’ATZAR D’AQUESTA SÀBIA NATURALESA A LA QUAL L’ÉSSER HUMÀ TEMPTEJA D’EMULAR AMB LA SEVA PRIMITIVA DESTRESA-, rebran llur primera instrucció, terme aquest amb el qual només s’esbossa el que és raó de ser de la institució escolar que es desenvolupa en un lloc anomenat ESCOLA –en honor d’aquells pioners del pensament que albira vocació de progrès-, i que, ara, s’ubica en un entorn ontològicament inquietant, i per tant, ple de grans oportunitats.

Sent els nostres fills partíceps d’una inesgotable ansietat per conèixer del qual és vehicle EL NOSTRE MÓN SENSIBLE, no és sinó per mitjà d’ell com LA RAÓ, en el seu pedestal estant, albirant conceptes i abstraent conclusions, assenta EL CONEIXEMENT. Nogensmenys, les fronteres del nostre món sensible s’han anat desdibuixant per arribar a comprendre, amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, un indret anomenat ALDEA GLOBAL on uns quants milers de milions d’éssers humans -com ESPURNES DE RUTILANT LLUÏSSOR EN ARBORESCENT, CAÒTICA I FRACTAL ESTRUCTURA-, s’afanyen en perpetuar l’incandescent esclat d’hàbil genialitat amb què l’elf d’un antecesor nostre va induir el primer procés de combustió amb la calor i la llum pròpies del foc.

Què n’hem d’aprendre dels nostres fills!!... de ben segur, més del que nosaltres els poguem ensenyar. Només ens cal fer-los conscientment hereus d’aquesta -la nostra-, condició humana, dels seus VALORS i d’aqueixa inquietud per remoure els obstacles i defugir els paranys que impedeixen fer d’aquest un MÓN MÉS SOLIDARI, SOSTENIBLE I SAVI.

Projecte de llei sobre millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

Al Diari de sessions del Parlament de Catalunya de 22/10/2008 es transcriu el debat a la totalitat del projecte de llei sobre millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

La llei preveu, en primer lloc, un sistema d’ajuts directes als ajuntaments finançat amb fons pressupostaris de la Generalitat per tal que aquests ajuntaments puguin elaborar programes d’adequació de les urbanitzacions radicades en el seu terme que presentin dèficits urbanístics. Aquests programes d’adequació han de contenir el conjunt de mesures que, a parer de l’ajuntament, són necessàries per tal de resoldre la problemàtica de cada una de les urbanitzacions i, si és el cas, rebre’n els serveis urbanístics. En tot cas, hauran d’incloure l’establiment de la situació registral de les finques, l’elaboració i aprovació del corresponent planejament general i derivat, l’elaboració del projecte de reparcel·lació i del projecte d’urbanització bàsica.

Una vegada els ajuntaments hagin elaborat el corresponent programa d’adequació, si decideixen avançar en l’execució de les obres pel sistema de cooperació, podran accedir a un finançament pel cost de la urbanització. Aquest finançament prendrà la forma d’una bestreta de l’Institut Català del Sòl a l’ajuntament per tal que aquest pugui afrontar els costos de les obres..., i reintegrar-se, d’aquesta bestreta, l’Institut Català del Sòl, de manera directa a través de la percepció de les corresponents quotes d’urbanització. S’evitarà així que els parcel·listes hagin d’hipotecar les seves propietats davant d’una entitat de crèdit per tal d’obtenir d’avançada el finançament. L’institut avança els diners contra els rebuts de les quotes; és l’institut qui les cobra i es rescabala dels diners anticipats oportunament.

Finalment, la llei preveu també un sistema d’ajuts directes als parcel·listes que tinguin dificultats per satisfer les quotes d’urbanització. Així, aquells que tinguin més de seixanta-cinc anys, que visquin a la urbanització de manera permanent i no disposin d’altres immobles, disposaran d’un tractament especial que podrà anar fins a la inscripció de l’import de la quota com un cens sobre la finca, cens que només haurà de satisfer-se en el moment de la transmissió.

El projecte preveu la possibilitat de dedicar totalment o parcialment l’import resultant de l’alienació dels sòls procedents de la cessió pels sistemes urbanístics a la implantació d’infraestructures, serveis i equipaments necessaris per a la urbanització corresponent, facilitant així l’equilibri econòmic de les operacions de rehabilitació i consolidació.

El projecte també preveu la creació d’una junta avaluadora d’obres d’urbanització amb la finalitat de dirimir els eventuals conflictes que puguin derivar-se de la recepció de les obres
ja finalitzades per part de les administracions locals, amb intervenció de l’Administració local, de l’Administració autonòmica i naturalment també del conjunt de les associacions de parcel·listes a nivell global i de cadascuna de les urbanitzacions.

El diputat del Grup Parlamentari Convergència i Unió Joan Raventós va destacar:

a) Que s’hauria d’ampliar la línia d’ajuts tendents a facilitar el pagament de les quotes d’urbanització no únicament i exclusivament a aquells de més de seixanta-cinc anys, que també, sinó a tots aquells col·lectius que requereixen una especial protecció: parelles amb ingressos baixos, famílies monoparentals, discapacitats, famílies joves amb criatures que estableixen la seva primera residència a les urbanitzacions com a conseqüència de l’elevat preu de l’habitatge a les ciutats.

b) Que, cal evitar també que la iniciativa privada quedi al marge d’aquest procés. S’ha de donar als parcel·listes l’oportunitat, a través de les entitats col·laboradores de l’Administració, de ser abanderats en la resolució dels seus dèficits urbanístics i optar als fons econòmics per a la redacció dels programes d’adequació.

c) Va proposar que la llei ha incorpori la redacció d’un catàleg d’urbanitzacions que ajudi a conèixer amb exactitud el nombre d’afectats i la seva problemàtica.

El Diputat Roberto Labandera del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi no es va mostrar gaire partidari del catàleg "...perquè per nosaltres l’eix fonamental de l’acció d’aquesta llei és donar suport al món municipal, i sobretot a aquell municipi que no només té la iniciativa, sinó que té el nivell de consens i la voluntat política de tirar endavant l’endreçament, l’ordenament de les seves urbanitza-cions. La creació de catàlegs..., que evidentment que són molt útils; una altra cosa és que establim un mecanisme per generar o per tenir un observatori, unes diagnosis, etcètera, sobre la situació. Però la creació de catàlegs i fer dependre el sistema d’actuació a l’actuació dels catàlegs segurament pot endarrerir una feina que és necessària que es comenci a fer des de ja. I és per això que nosaltres aquest tema volem també destacar-lo des del primer moment".

En relació al sistema de finançament de les actuacions va afirmar que "...Parlem sempre de subvencions, no d’ajuts a fons perdut. És un préstec el sistema aquest, és un sistema de préstecs, i els préstecs s’han de retornar. Hem d’establir els mecanismes per a facilitar el seu retorn a aquelles famílies que tinguin els problemes de renda, però s’han de retornar, i és un factor important".

Per la seva part el parlamentari Pere Bosch d'ERC conceptuà els programes d'adequació com "... els fulls de ruta per regular la situació urbanística i determinar les obres i els serveis que caldrà implementar", en relació al qual considera que caldrà afinar els seus continguts mínims suggerint que es desenvolupin dins d’una estratègia conjunta que afecti la totalitat del municipi, i que, més enllà de la possibilitat que obre l’article 19.2, contempli aspectes com una diagnosi sobre la realitat sociodemogràfica de la urbanització i memòries que determinin en d’altres, la
sostenibilitat ambiental i econòmica, la mobilitat generada o el compliment de les mesures de prevenció d’incendis, elements tots ells fonamentals per a garantir el futur viable de la urbanització que volem consolidar.

Quant al fons anual per a fomentar la formulació i execució de programes d'adequació de les urbanitzacions es remet a la possibilitat ja esmentada a la part expositiva del projecte de llei de procedir a una reversió dels terrenys que s’havia previst urbanitzar i passar-los a la condició de sòl rústic en determinats supòsits considerant que els esforços no només s’han d’orientar a regularitzar determinades situacions i a la plena execució de les obres d’urbanització, sinó també a tot allò que tendeixi a la compactació urbana i redueixi la dispersió urbanística, i a valorar igualment tots aquells programes d’adequació que apostin per l’extinció parcial –o, si escau, total– d’aquelles urbanitzacions en les quals aquesta mesura
resulti encara possible i recomanable.

Josep Llobet del Grup Parlamentari Popular va considerar que l’article tant 19, que regula el fons, com l’article 21, que regula el que és el finançament de les urbanitzacions, d’entrada ens sembla correcte, però molt millorable. Es remet a l'estudi econòmic del departament de Política Territorial i Obres Públiques que pressuposten per als propers vint anys una inversió de 200 milions d’euros que considera insuficient i sosté que cal fer un esforç majoritari perquè conjuntament aconseguim que moltes d’aquestes persones i parcel·listes que tenen una dificultat molt important a l’hora d’assumir aquestes quotes d’urbanització tinguin no només un préstec, sinó que, alhora, els mateixos ajuntaments puguin assumir una quota superior mitjançant ajuts per part del Govern de la Generalitat i, per tant, aquesta quota d’urbanització sigui menor per als mateixos afectats.

Finalment va manifestar la preocupació "... perquè en la mateixa valoració que fa el departament diu que les actuacions seran de vint actuacions anuals; durant vint anys, quatre-centes actuacions en urbanitzacions, quan el mateix estudi ve a dir que només en la demarcació de Barcelona hi han vuit-centes urbanitzacions, i estem enraonant de dues mil urbanitzacions arreu de Catalunya. Per tant, si a vint anys intentem solucionar el problema de quatre-centes urbanitzacions, n’hi haurà més de mil que quedaran pendents de la solució".

El diputat José Domingo del Grup Mixt va definir la llei "... como una ley ciertamente tacaña o cicatera. Es una ley que no llega a mucho. Hoy mismo el señor Labandera, con valentía y con contundencia, ha dicho: «Esta ley no prevé ayudas, sino únicamente que prevé préstamos.", va sostenir que "es muchas veces más fácil reconvertir las segundas residencias en primeras residencias –y este sería un objetivo bueno, que estas urbanizaciones muchas de ellas se convirtieran realmente en primeras residencias– y para ello creo que podríamos contemplar un régimen de ayudas, como han hecho otras comunidades autónomas..." i va considerar com a precepte clau l'article 7è del projecte segons el qual:

7.1. Els propietaris o propietàries dels sòls integrats en les urbanitzacions objecte de regularització, classificats de sòl urbà no consolidat o de sòl urbanitzable delimitat, tenen el deure de cedir a l’ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics, d’acord amb el que estableix l’article 44 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.
7.2. Les urbanitzacions en les que existeixin cessions pendents de sistemes urbanístics, previstes en l’instrument de planejament a l’empara del qual es dugué a terme l’operació de transformació del sòl, o en el planejament aprovat per a regularitzar àmbits urbanitzats que no en disposessin, la cessió dels sistemes s’efectua sense dret a rebre cap tipus de contraprestació urbanística o d’indemnització, excepte que no s’haguessin obtingut els beneficis urbanístics. S’entén que la transmissió de les parcel·les i immobles de les urbanitzacions objecte de regularització s’ha efectuat lliure de les càrregues urbanístiques de cessió de sistemes i que s’han obtingut els beneficis urbanístics derivats de l’execució del planejament, si no s’ha estipulat el contrari en el contracte o acte de transmissió.
7.3. El deure de cessió a què fa referència l’apartat anterior es materialitza mitjançant el corresponent projecte de reparcel·lació. Aquest projecte és títol suficient per a inscriure el sòl a favor de l’administració actuant en el Registre de la propietat, SENSE QUE ES REQUEREIXI EL CONSENTIMENT DEL TITULAR REGISTRAL, mitjançant la documentació determinada per la legislació hipotecària.
7.4. Els propietaris o propietàries de sòls integrats en urbanitzacions objecte de regularització, classificats de sòl urbà no consolidat o de sòl urbanitzable delimitat, tenen el deure de cedir a l’administració actuant, gratuïtament i urbanitzat, el sòl corresponent al percentatge de l’aprofitament urbanístic del sector o del polígon d’actuació que preveu la legislació urbanística.
7.5. En supòsits excepcionals d’àmbits amb edificació consolidada on no sigui possible la redistribució material dels terrenys, el projecte de reparcel·lació pot establir que la cessió de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic sigui substituïda per l’equivalent del seu valor econòmic.
7.6. L’import obtingut de l’alienació d’aquest sòl de cessió corresponent al percentatge d’aprofitament o l’equivalent econòmic es pot destinar, totalment o parcialment, a costejar la implantació d’infraestructures, serveis i equipaments dins l’àmbit d’actuació o l’ampliació o el reforçament d’aquelles infraestructures, serveis i equipaments externs que han de donar servei al referit àmbit.

Aznar nega que hi hagi un canvi climàtic.

Encara que no ho sembli, rera els tirabuixons s'hi amaga un nou Ansar, l'Ansar ecologista.

Es transcriu l'article publicat al Diari Avui el  23/10/2008:

La fundació creada pel líder popular publica un llibre que nega el canvi del clima. L'expresident espanyol critica que es gastin milions d'euros a combatre un problema que "no sabem si afectarà o no" els nostres rebesnéts

José María Aznar va donar ahir la raó al cosí de Mariano Rajoy i, sense embuts, va negar que s'estigui produint un canvi climàtic sense precedents i, sobretot, que els humans en siguin els culpables. L'expresident espanyol va afirmar que "els apocalíptics del canvi climàtic" han creat una "nova religió que condemna a la foguera" els que pensen de manera diferent i, en nom de "la llibertat", va criticar que "es destinin milers de milions d'euros, no a pal·liar la fam al món, sinó a resoldre un problema que potser, o potser no, tindran els nostres rebesnéts". Amb la simpatia que el caracteritza, l'amic de George Bush va afirmar que estem "en un d'aquests cicles econoclimàtics que se succeeixen cada vegada que un govern socialista arriba al poder a Espanya".

Per si no havien quedat prou clares les seves idees, Aznar va afirmar que, abans de perdre el temps amb poca-soltades s'hauria de treballar en coses importants com l'ús d'una "energia neta i segura, com la nuclear" i va assegurar que es considera "un ecologista raonable i sensat, si l'ecologisme significa conservar el medi ambient".

Aznar va descobrir el seu singular ecologisme ahir a la presentació del llibre Planeta azul (no verde), on el president txec, Václav Klaus, afirma que el canvi climàtic és una invenció dirigida a acabar amb la llibertat.

Los ingenieros alertan de que el plan antisequía es insuficiente

Font: El  País

El Colegio de Caminos exige la interconexión de cuencas

FERRAN BALSELLS - Barcelona - 23/10/2008

Cataluña revivirá las urgencias de la sequía si la Generalitat no replantea sus medidas para paliar el déficit hídrico. Lo advirtió ayer el Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos mediante un documento que evalúa con dureza lo que califica de inacción del Gobierno catalán ante las carencias estructurales del territorio. El informe insiste en la necesidad de conectar la red de Tarragona con la de Barcelona y saca lustre a un viejo proyecto: sin agua del Ródano, el territorio no superará la excesiva dependencia de las precipitaciones que aporte el Mediterráneo, siempre intermitentes.

La firmeza del Colegio, reconocido experto en materia de infraestructuras que mantuvo un cauto silencio durante el episodio de sequía de la primavera, se apoya en la simple observación: el sistema hídrico catalán ha fallado un año de cada cuatro durante el último cuarto de siglo. Por más que llueva, el aumento poblacional ha igualado la demanda de agua con la capacidad de almacenaje de los embalses. Esta relación se duplica, por ejemplo, en Madrid mientras que otras localidades como Marsella la multiplican por 25. En el área de Barcelona basta una primavera seca -como ocurrió en 2005- o un otoño sin precipitaciones -lo que sucedió en 2007- para que la sequía rebrote con fuerza. La conjunción de ambas estaciones sin lluvias "haría inevitable el colapso", subraya el Colegio.

La planificación concretada por el Departamento de Medio Ambiente tras el déficit hídrico más grave de los últimos 70 años no resolverá esta situación. Los efectos de la sequía aún atenazan a la cuenca del Muga y mantienen ligeras restricciones de agua potable en el área de Barcelona. La desalinizadora de El Prat, flotador al que el consejero Francesc Baltasar se asió como a un baluarte antisequía, "no es suficiente". Las cuentas, simplemente, no cuadran: su aporte hídrico representa la sexta parte del consumo del área de Barcelona. El conjunto de desalinizadoras proyectadas por Medio Ambiente tampoco será más que "un complemento" a la solución definitiva, aún por concretarse.

Ésta pasa, según el Colegio, por la interconexión de las distintas redes hídricas de Cataluña. Ello no tiene por qué traducirse en trasvases: se trata de manejar las distintas cuencas como vasos comunicantes para aumentar la garantía del suministro. La otra clave es el trasvase del Ródano, única fuente capaz de saciar un territorio estructuralmente seco. El Colegio exige la implicación de los Gobiernos español y francés para este proyecto, del que lamenta que nunca se ha tratado "con seriedad".

La diagnosis de los ingenieros carece de proyecciones a medio plazo. No son necesarias. "El problema es urgente hoy mismo", reza el texto. Por ello reivindica una gestión que aparque los intereses partidistas. La crítica a la Generalitat es clara: anudar la planificación hídrica en torno a criterios políticos bloquea toda concreción de las infraestructuras necesarias. El Departamento Medio Ambiente declinó ayer hacer declaraciones al respecto.

El Maresme s'uneix per salvar la sorra de les platges

Font: El Periódico.

Els alcaldes de cada municipi plantejaran les seves solucions a la Generalitat

 

FEDE CEDÓ
MATARÓ

Les platges del Maresme minven cada any a l'hivern per la pèrdua de sorra causada pels corrents marins i altres obstacles artificials que n'impedeixen la mobilitat natural. Des de l'any 2001, els alcaldes reclamen solucions i ara s'han unit amb aquest objectiu, que podria materialitzar-se amb el recent traspàs de transferències del Govern central a la Generalitat. Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), assegura que es contemplaran totes les solucions. I precisa: "Apostem pel mínim nombre possible de transvasaments de sorra".
Els municipis del litoral sud es mostren partidaris dels espigons submergits per preservar el volum de sorra, una solució poc apta per a les platges més pròximes a la Costa Brava. "Durant l'hivern acumulem sorra en una platja que a l'estiu transvasem amb camions a una altra", detalla Ramon Llastarry, regidor de Medi Ambient de Sant Pol de Mar. A Canet de Mar fonts municipals asseguren "no tenir cap problema". Davant les diferents peculiaritats, el conseller Nadal ha optat "per contemplar totes les solucions i atendre individualment cada cas", el mateix que demanarà la comissió creada pels alcaldes al si del consell comarcal.
Manel Nadal, secretari de Mobilitat del PTOP, augura intenses negociacions amb el Ministeri de Medi Ambient per actuar conjuntament a les platges del Maresme. I posa com a exemple Arenys de Mar, on s'instal.laran dos espigons paral.lels exteriors d'usos diferents: un com a des- embocadura de la riera i un altre com a dic de contenció de sorra a la platja de la Picòrdia.

ESPIGONS A
la zona de Montgat i el Masnou s'han perdut uns quatre metres de platja que els corrents han traslladat a la platja del Coco a Badalona. Els espigons submarins ho evitarien. A Premià de Mar, la platja del Pla de l'Ós ha perdut els 50.000 metres cúbics transvasats per un vaixell draga. Vist el cas, els responsables polítics de Vilassar de Mar van paralitzar la regeneració, que preveia abocar un milió de metres cúbics de sorra.
A Cabrera de Mar es requereixen 400.000 metres cúbics de sorra. L'alcalde, Jaume Borràs, va alçar la veu en l'últim consell d'alcaldes per exigir que es compleixin les responsabilitats adquirides pels ports. Des que es va construir el port de Mataró, els municipis del sud del Maresme han perdut sorra.

La reforma de set nusos viaris evitarà cues als accessos a BCN

Font: El Periódico

1. • Foment licita finalment el complex pla d'enllaços entre les autopistes del Baix Llobregat i del Garraf
   
2. • Les obres començaran el 2009, costaran 51 milions i inclouran un tram de 2 km d'autovia
   

 

RAMON COMORERA
BARCELONA

Els accessos viaris a Barcelona pel sud, des del Baix Llobregat, i la mateixa interconnexió de ciutats, infraestructures i vies ràpides de la zona necessiten accions urgents per pal.liar la creixent congestió del trànsit, que s'acosta al col.lapse a les hores punta. Fins que els grans projectes de metro i tren per a persones i mercaderies no comencin a ser realitat a mitjà i llarg termini, falta més asfalt i un redisseny d'enllaços. El Ministeri de Foment ha fet finalment un pas real per fer-ho al licitar la reclamada i complexa reforma de set nusos viaris situats entre Cornellà, Sant Boi i el Prat i la construcció de dos quilòmetres d'autovia. Objectiu: enllaçar la Ronda Litoral i l'autovia del Baix Llobregat, A-2, amb l'autopista del Garraf, C-32, i l'autovia de Castelldefels, C-31.
El procés per adjudicar aquest projecte de 51 milions, dos anys de durada i un fort impacte en la circulació mentre s'executi, es va iniciar fa pocs dies amb la mateixa discreció que ha envoltat el progressiu retard de les obres durant els últims anys. A mitjans de desembre, la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITT) obrirà les ofertes, les estudiarà i n'escollirà una. Els treballs, ara sembla que sí, començaran el primer trimestre del 2009.

ANYS DE TRAMITACIÓ
Es tracta d'un projecte que es va començar a tramitar després de la ja llunyana estrena del segon mil.lenni i que segons l'últim termini donat per Foment, el maig del 2007, s'havia d'iniciar finalment a començaments del 2008. Però tampoc. Serà, si no hi ha noves aturades, un any després. Els estudis realitzats revelen que en l'últim quadrienni, el sempre enorme volum de vehicles que circula per la zona, amb una gran presència de transport pesant, ha pujat un 19%. Les xifres són elevades. La C-32 registra aquest any a Sant Boi Sud 113.578 vehicles diaris, dels quals 5.600 són camions, davant dels 95.652 del 2004. Pel nord, al nus de Cornellà al costat del riu, la A-2 n'aporta 90.753, 4.474 camions. Fa quatre anys n'eren 76.430.
Per canalitzar millor aquesta riuada motoritzada abans que arribi al nus del Llobregat, facilitar la seva entrada a Barcelona per la C-31 i la Ronda Litoral o dirigir-la cap al Vallès i cap al nord del Baix Llobregat per l'AP-7 i la B-30 és imprescindible executar aquest projecte dispers en el territori. La seva realització més notòria és el tram d'autovia que va de Sant Boi a Cornellà, però la seva eficàcia dependrà en bona part de la prolixa llista d'accions de microcirurgia viària en forma de ramals de connexió nous o reformats i passos inferiors i superiors de més capacitat.

AMPLIACIONS
Els set nusos estratègics sobre els quals s'actuarà són els següents: Sant Boi-Cornellà, punt central del pla situat entre les dues poblacions; Cornellà, a la ribera nord del Llobregat i que doblarà l'únic carril actual d'enllaç entre la A-2 i la C-245 que causa cues endèmiques; Sant Boi Nord, accés millorat a aquesta població; Sant Boi Sud, al costat del tram de més trànsit de la C-32 que ampliarà una de les seves dues estructures; C-32 i B-201, connexió clau amb l'autovia de Castelldefels que es reforçarà; Centre Direccional, al Prat, amb passos nous i desplaçats per comunicar els dos marges de la C-31 i vials del municipi; i Mas Blau, al polígon industrial, on hi haurà dues glorietes d'unió a la ronda de Ponent.
Per poder intervenir en aquest autèntic escalèxtric s'hauran de construir un total de 23 estructures. El projecte preveu realitzar a més a la zona fins a 81 actuacions de menor importància. La intricada selva viària en què es desenvoluparan les reformes impedirà que nou puguin complir, per falta material d'espai, amb la normativa vigent en distàncies de seguretat o en carrils d'acceleració.
Aquesta mateixa complexitat farà necessari realitzar cinc desviaments provisionals de trànsit en els dos anys d'obres. El primer afectarà l'autovia de Castelldefels amb motiu d'un pas inferior. El segon es portarà a terme al nus de Sant Boi Sud connectant la C-32 i la C-245. El tercer i el quart alteraran la B-201 i la C-245 a la zona de l'enllaç de l'autopista
C-32 amb la primera aquestes carreteres. El cinquè serà al nus de Sant Boi-Cornellà per connectar amb la C-245. A més a més, en l'enllaç a dos nivells de Sant Boi Nord es tallarà el pas i es crearan rutes alternatives per sis carrers i places entre la
BV-2002 i la C-245.

El vial del port ampliat encara no té projecte al cap de sis anys de tramitació

Foment no es treu la feina de sobre pel que fa a obres a Barcelona que fa anys que són als seus despatxos. Licita ara, amb molt retard, la connexió de les autopistes del Baix Llobregat i del Garraf, però un altre pla d'enorme calat, els accessos al port, segueix a l'espera.
El projecte de l'autovia de 9,7 km que unirà la Ronda Litoral i els molls de la zona ampliada encara s'està redactant. Aquest pla, juntament amb el ramal ferroviari i l'estació de mercaderies, es tramita des del 2002. Les obres, que exigeixen totes les institucions, no podran començar fins al 2010.

 

MÉS MOBILITAT AMB LA T-SUD

 

INVERSIÓ DESCOORDINADA
La xarxa viària del Baix Llobregat es troba cada dia laborable a un pas del col.lapse, però la situació es complicarà encara més en un futur, que ara ja és immediat, amb la posada en servei de la gegant terminal Sud de l'aeroport del Prat. La construcció està en la fase final i, després d'efectuar les proves tècniques, l'obertura es preveu per a la segona meitat del 2009. La instal.lació permetrà gairebé doblar el nombre de viatgers, dels 30 milions anuals registrats a 55, segons Foment. Són
xifres d'abans de la crisi i de l'AVE, però encara que hi hagi baixades com ara, el passatge pujarà per milions i fins a la terminal no hi hauran arribat encara ni el metro ni Rodalies i la millora viària licitada es notarà el 2011.

ÚLTIM GRAN EMBÚS
L'últim embús al Baix Llobregat, amb repercussió a tota l'àrea metropolitana, va tenir lloc el maig del 2007 quan un camió va bolcar al nus del Llobregat i va tallar dos carrils entre la Ronda de Dalt i la C-32. Centenars de milers de vehicles van quedar atrapats fins a sis hores i mitja a les principals vies. Els alcaldes de Gavà, Castelldefels i Viladecans van denunciar la saturació de la C-32 i van exigir-ne l'ampliació.

Beneficiarios de viviendas protegidas las pierden por falta de hipotecas

Font: EL PAÍS 05.10.08

Una promoción de 220 pisos en Poblenou, casi vacía al renunciar los ganadores.
Prácticamente cuatro de cada 10 adjudicatarios de una promoción de 220 pisos de precio concertado de la calle del Pallars de Barcelona se han visto obligados a renunciar al piso que les había tocado en suerte porque el banco no les ha concedido las hipotecas pactadas. Muchos de ellos ya habían firmado un precontrato con la promotora Espais y hasta habían tomado medidas de las viviendas. "Los sábados vienen muchos a ver los pisos que les han tocado, pero vivir, viven pocos", explicaba un trabajador de la promoción.

La Generalitat exige explicaciones a la banca, que no cumple un convenio firmado
Son cinco bloques que se alzan en el triángulo formado entre la Diagonal y las calles del Pallars, Provençals y Fluvià, en el corazón de las nuevas áreas de Sant Martí. Meses después de haberse terminado la promoción, siguen casi vacíos. "Se han instalado unos 16 o 17 contadores de luz, no más", apuntaba un operario. Es decir, por ahora sólo viven esas familias, algo que salta a la vista porque no se ve ni un alma: ventanas y persianas están cerradas a cal y canto. "Se están escriturando", afirmó un portavoz de la promotora, que no quiso aclarar cuántos.
Esa promoción pone en evidencia que la crisis estrangula también el mercado de la vivienda protegida concertada, un tipo intermedio entre la de protección social y el mercado libre que se creó, precisamente, para facilitar el acceso a la vivienda a quienes no pueden optar a la pública porque sus ingresos son superiores al máximo requerido pero tampoco llegan a afrontar los precios del mercado libre.
El coste para el comprador de la concertada se sitúa en torno al 70% del precio de mercado -unos 200.000 euros de media- y pueden optar a ella quienes tengan una renta que no supere 6,5 veces el IPREM (salario mínimo). El panorama no ha mejorado después de que las 10 cajas catalanas y media docena de bancos firmaran el pasado mes de julio un convenio con la Generalitat al que se le quiso dar la máxima solemnidad con la asistencia del presidente, José Montilla. Las entidades se comprometieron a destinar 12.000 millones de euros con financiación preferente para dar confianza al sector y a los ciudadanos.
Como dice el refrán, del dicho al hecho va mucho trecho. El Departamento de Medio Ambiente y Vivienda reconoció a este periódico que el pacto no se cumple. "Hay entidades que está denegando las hipotecas pese a que los adjudicatarios cumplen los requisitos", señalaron fuentes de ese departamento. No quisieron, en cambio, precisar cuántas promociones pueden estar en la misma situación que la de la calle del Pallars y qué entidades están denegando los préstamos. La secretaria de Vivienda, Carme Trilla, ha pedido explicaciones a algunas de las entidades que suscribieron el pacto. Los bancos se comprometieron a financiar hasta el 80% del valor del pisos a tipo fijo (5,7% o 5,8%) y a largo plazo (30 o 40 años). El 20% del coste restante se financiaría a tipo variable con préstamos a 10 o 20 años a un interés de salida del 6,6%.
Fuentes del Ayuntamiento de Barcelona -que realizó el sorteo de esa promoción junto con otras de alquiler social en 2007- tienen constancia de que el 36% de los adjudicatarios de los pisos de la promoción de la calle del Pallars han acabado renunciando a ellos por problemas económicos. Es decir, les deniegan los préstamos. "A la mayoría se les exige el 20% de entrada y no se les concede el crédito puente que establecía el convenio", puntualizó un portavoz municipal. Los responsables de una oficina de Caixa de Catalunya -entidad titular de la hipoteca con Espais y que tiene que subrogarla- atribuían las denegaciones de los préstamos a que "las circunstancias han cambiado".

Un largo proceso
El último sorteo de viviendas del Ayuntamiento de Barcelona se hizo en febrero de 2007 y de las 25 promociones se han entregado 18. Todas menos una -la de la calle del Pallars- eran de pisos de alquiler social.
Cuando se trata de precio concertado, el proceso administrativo es tan largo que hasta llega a Madrid. En el sorteo sólo entran los que cumplen lo requisitos de renta familiar marcados: un límite de 6,5 veces el Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM). Para hacerse una idea, en 2008 serían unos ingresos como máximo de 47.000 euros.
Los afortunados en el sorteo suscriben un precontrato con la promotora que recibe el visto bueno del Departamento de Medio Ambiente y Vivienda. Éste envía todo el expediente a la entidad bancaria para subrogar la hipoteca de la promotora al comprador. Y es precisamente en ese punto donde, en el caso de la promoción del Poblenou, se han estrellado las ilusiones de muchos de los afortunados en el sorteo porque no han llegado a ocupar los pisos que escogieron sobre plano. En no pocos casos se han enfrentado con sucesivas negativas de bancos.
Una vez que renuncian, el proceso vuelve a empezar con el siguiente en la lista de los agraciados en el sorteo. Y si todo acaba bien, la compra del piso en cuestión se registra, por último, en el Ministerio de Vivienda.

650.000 catalans fixen la seva residència en una urbanització

Font: Avui, 5/10/2008.

En els últims anys molts joves i jubilats han anat a viure al que havien estat segones residències. El Parlament aprovarà una llei per reordenar les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, la majoria anteriors a l’any 1975

Unes 650.000 persones, el 9,2% dels catalans, tenen fixada la seva primera residència en una urbanització. La majoria són famílies joves i parelles de jubilats que en els últims anys, en plena voràgine immobiliària i superats pels preus que es demanaven a les ciutats, es van traslladar a un habitatge que, en principi, estava destinat a fer de segona residència. Així ho explica la Cambra de Parcel·listes de Catalunya, que calcula que al territori hi ha 2.000 urbanitzacions i 1,5 milions de persones que hi estan relacionades. La majoria d’urbanitzacions van ser construïdes entre el 1956 i el 1981 i moltes tenen dèficits urbanístics, alguns de molt greus.
400 urbanitzacions de Barcelona es van construir en sòl no urbanitzable
Un estudi de la Diputació de Barcelona diu que en aquesta demarcació el 61% de les urbanitzacions tenen dèficits de pavimentació, el 55% d’abastament d’aigua, el 60% d’infraestructures de sanejament i el 62% d’enllumenat públic. Però els propietaris de cases situades en urbanitzacions n’afegeixen més: seguretat i falta de transport públic i d’atenció sanitària, bàsicament. Segons el govern, 400 d’aquestes urbanitzacions les van construir, directament, en sòl no urbanitzable.
Per tal de reordenar el desgavell d’aquestes àrees residencials el govern ha presentat al Parlament un avantprojecte de llei per millorar les urbanitzacions amb dèficits urbanístics.
Amb aquesta llei el que es pretén és, bàsicament, impulsar la finalització de les obres d’urbanització i serveis bàsics a les zones on estan inacabades i que, per poder-ho fer, s’atorguin ajudes als ajuntaments i als particulars. L’assessora jurídica de la Cambra de Parcel·listes, Raquel Garrido, recorda que el problema de fons és que els promotors de les urbanitzacions “no van complir la seva obligació i han estat els propietaris els qui n’han pagat les conseqüències”. Unes conseqüències molt costoses, que són, de fet, la base del problema.
Un cop aprovada la llei, el govern vol, en la mesura que sigui possible, reduir superfície d’urbanitzacions i recuperar parcel·les abandonades per retornar-les a la seva anterior condició de sòl no urbanitzable.

Les ARE es planifiquen tot i la crisi, encara que s'aniran construint segons les necessitats de cada municipi

EL PUNT 19.09.08

La crisi en què està immersa el país ja fa temps que es va deixar notar en el sector de la construcció, i ara més que mai els promotors privats i particulars s'adonen que tenen una gran quantitat de pisos buits dels quals no treuen cap benefici. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ja va anunciar ahir que «aquest setembre un total de 500 pisos de particulars o promotors han sol·licitat passar els preus dels pisos de lliure mercat a concertats».

 

La situació en el món de la construcció també afecta directament les àrees residencials estratègiques (ARE), que ahir es van aprovar inicialment a la comissió d'Urbanisme de Tarragona. En concret a la demarcació se n'han planejat un total de 14, que representen un total de 18.300 habitatges, dels quals 9.900 seran de protecció. Ara s'obre un període d'exposició pública de 45 dies perquè els ajuntaments i els particulars puguin presentar les al·legacions pertinents, tot i que la majoria d'ajuntaments ja han pactat amb anterioritat a la seva aprovació inicial les superfícies i magnituds de cada zona. El govern català preveu tenir el planejament d'aquestes àrees enllestit definitivament el 18 de març del 2009, i les primeres intencions eren licitar les obres a finals del 2010 per tenir les ARE construïdes l'any 2012. Ara bé, aquestes dates poden variar segons el municipi. Segons el conseller, cada municipi pactarà amb la Generalitat quina necessitat tenen d'habitatge social i quina és la situació econòmica de la construcció per tal de desenvolupar-los immediatament o més endavant. «Les ARE no han de suposar un excés d'habitatge, però tampoc quedar per sota de les necessitats dels 40.000 habitatges nous per any que necessita Catalunya», exposava Baltasar, que matisava que «és millor tenir tot el planejament aprovat per tal que quan sigui necessari es pugui actuar de manera immediata».

 

 

 

FRANCESC BALTASAR

conseller de medi ambient i habitatges

«Les ARE s'aprovaran tal com havíem previst, però la data de la seva construcció es pactarà amb els ajuntaments»

 

ICV i CiU de Cerdanyola no es posen d'acord i l'àrea residencial no es farà

 

 

El projecte impulsat per la Generalitat preveia fer prop de 1.200 pisos i equipaments

 

CARLES ALUJU FERRER. Cerdanyola del Vallès

Les discrepàncies entre els dos socis de govern de Cerdanyola (ICV-EUiA i CiU) sobre el dimensionament del projecte de l'àrea residencial estratègica (ARE) impulsada per la Generalitat no han acabat en cap acord i finalment no es faran els prop de 1.200 pisos previstos. La portaveu de CiU, Consol Pla, ha explicat que els nacionalistes defensaven un projecte amb un màxim de 400 habitatges, però que les diferents propostes dels ecosocialistes no baixaven dels 600. «Era un projecte inviable per a la ciutat», assegura Pla, que defensa que ara cal centrar-se en el desenvolupament del nou eixample de la plana del Castell.

 

 

 

Els integrants de l'equip de govern de Cerdanyola ja van marxar de vacances amb la decisió de l'alcalde de retirar de l'ordre del dia del ple de juliol –per a sorpresa de CiU– el projecte de l'ARE que s'havia de fer en dos espais de la ciutat: l'avinguda Flor de Maig i la rambla dels Gorgs –a tocar del parc tecnològic, PTV.

 

En tornar de vacances, regidors d'ICV i CiU s'han reunit diverses vegades i els ecosocialistes, segons Consol Pla, han arribat a plantejar fins a sis alternatives al projecte original. Però cap d'aquestes propostes no ha fet el pes als nacionalistes i dilluns passat les converses es van donar per acabades, ja que segons Pla el termini fixat per la Generalitat per acceptar l'ARE acaba dijous vinent. Aquest diari va voler parlar ahir amb l'alcalde, Antoni Morral (ICV), però per motius d'agenda no va ser possible.

 

Pla diu que la proposta de les ARE que ha fet la Generalitat «té condicionants que delimiten molt i que permeten fer poques rebaixes» –referint-se a l'obligació de fer un mínim de 50 pisos per hectàrea– i assegura que el projecte modificat plantejava, en el millor dels casos, fer blocs d'entre 5 i 8 pisos d'altura. «Podíem acabar fent una pantalla insalvable» entre la ciutat existent i el PTV i la plana del Castell, explicava ahir Pla.

 

Segons la portaveu nacionalista, a CiU no li interessa perdre zones verdes que ara té la ciutat –tot i reconèixer que cal millorar-ne la conservació– a canvi de futurs equipaments –«que no s'han definit mai», diu– i tenint encara per fer els 3.540 habitatges previstos a la plana del Castell.

 

Quan se li va preguntar si aquestes discrepàncies amb ICV deixen el govern local més dèbil –governa en minoria i amb el suport extern del PP–, Pla replica que la ciutat «té massa projectes importants per fer i cal impulsar-los». La regidora alerta que la urbanització de la plana del Castell no avança segons el calendari previst, i remarca que cal treballar per fer realitat el pla d'equipaments i la regeneració dels barris a l'entorn del riu Sec.

 

Vallès. No és el primer cop

El maig d'aquest any els dos socis de govern de l'Ajuntament de Cerdanyola (ICV-EUiA i CiU) van protagonitzar públicament el primer episodi de discrepància, en aquell cas pel model de gestió d'una escola bressol que al febrer va anunciar que tancaria. L'executiva de CDC va qualificar com a «mala gestió» la feina feta pel regidor d'Educació, Gustavo Arias (ICV), i fins i tot va afegir-hi que si no era capaç de donar solucions a la franja educativa de 0 a 3 anys, que ho deixés a les mans d'un altre regidor. Els ecosocialistes van replicar que la regidoria «disposa d'un projecte educatiu de 0 a 3 anys de qualitat i excel·lència».