Data: 6/2/2008 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha sotmès a informació pública el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya

Data: 6/2/2008 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha sotmès a informació pública el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012, que defineix les directrius generals per a millorar els serveis de transport públic interurbà de viatgers, tant ferroviaris com per carretera, amb l’horitzó de l’any 2012. Aquest Pla preveu:
Incrementar les connexions en transport per carretera
Augmentar un 30% l’oferta de serveis d’autobús
Crear 19 noves connexions directes entre les principals ciutats del territori i incrementar les expedicions de 9 ja existents
Crear 8 noves connexions semidirectesper potenciar les comunicacions intercomarcals i reforçar-ne 21 ja existents
Millorar el servei de transport ferroviari
Crear 5 nous serveis regionals d’alta velocitat
Dotar Tarragona, Girona i Lleida de nous serveis de Rodalies
Reestructurar l’actual xarxa de Rodalies a Barcelona
Millorar les freqüències de pas i la capacitat de les expedicions
Assolir la integració tarifària al conjunt de Catalunya l’any 2012
Potenciar la intermodalitat i coordinar els diferents modes de transport, per afavorir els transbordaments amb temps d’espera reduïts
Habilitar 9 carrils bus interurbans, així com noves estacions d’autobús per fomentar l’ús del transport públic
Augmentar els desplaçaments amb transport públic perquè suposin el 31% del total, enfront del 28% actual, i col·laborar per a la millora de la seguretat viària i la qualitat ambiental
Destinar un total de 840 MEUR per als serveis de transport públic per carretera en el període 2008-2012

Un nou Pla per millorar el transport interurbà
El Pla de Transports de Viatgers de Catalunya (PTVC) es defineix com un pla territorial sectorial que ha d’establir les línies d’actuació generals per millorar l’oferta dels serveis de transport públic col·lectiu per carretera i ferroviari en l’àmbit interurbà a Catalunya, amb l’horitzó temporal del 2012.
El context actual fa necessària una actualització del primer Pla de Transports de Viatgers elaborat al 2002, per tal d’adaptar-lo a les exigències recollides en els diferents instruments de planificació aprovats darrerament, com ara el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 (PITC) i les Directrius Nacionals de Mobilitat (DNM). A més, el PTVC estableix els criteris per al desenvolupament de nous instruments de planificació més concrets, com ara els plans territorials o comarcals, per materialitzar des de la proximitat els objectius generals.
Assumir noves competències en transport
D’altra banda, a més de mantenir l’esperit del text inicial, el nou Pla ha de donar resposta a les noves necessitats de planificació de la mobilitat amb l’horitzó temporal del 2012. El Pla presenta un conjunt de propostes tenint en compte el desenvolupament d’infraestructures durant el seu període de vigència, així com els traspassos de competències per a la gestió dels serveis de Rodalies i Regionals, d’acord amb el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Ara, el DPTOP ha sotmès a informació pública el PTVC i el seu Informe de sostenibilitat ambiental, per tal que les administracions, ajuntaments, entitats i particulars que ho vulguin puguin consultar el document i adreçar al Departament les valoracions que estimin oportunes, que seran analitzades per aplegar el màxim consens social i institucional.

Objectius generals del Pla
D’acord amb els objectius establerts a les DNM i al PITC, el nou Pla considera el transport públic com un servei social essencial per a garantir l’accessibilitat al conjunt del territori i millorar-ne la cohesió social i territorial. Per tal de millorar l’oferta i la gestió dels serveis interurbans a Catalunya, el Pla aposta per:
Garantir l’accessibilitat, la sostenibilitat i la competitivitat de la xarxa de transport públic interurbà
Reestructurar les infraestructures existents i racionalitzar l’oferta de serveis segons les necessitats concretes de cada zona i, així, millorar l’eficiència del sistema
Augmentar les freqüències de pas, la capacitat i la cobertura territorial per garantir la qualitat de l’oferta de transport públic
Coordinar el transport viari i ferroviari i potenciar la intermodalitat, adaptant horaris i freqüències de pas de trens i autobusos
Millorar i coordinar els sistemes d’informació a l’usuari, amb dades a temps real, tant a les estacions com a l’interior dels trens i autobusos
Ampliar a curt termini la integració tarifària als consorcis de Mobilitat de Lleida, Girona, Tarragona i el Bages i completar-la a tot el territori el 2012
Incrementar l’ús del transport públic enfront del vehicle privat, perquè suposi el 31% del total, enfront del 28% actual, amb una reducció estimada del 8,22% del nombre d’accidents de trànsit
Millorar la velocitat comercial, mitjançant la implantació de carrils BUS-VAO o prioritzacions semafòriques.
Potenciar la sostenibilitat ambiental del transport públic, amb la renovació del parc mòbil i l’ús de combustibles alternatius, per reduir les emissions de CO2 un 6,5% i el consum d’energia un 4,6%.
Millores en l’oferta del servei
Segons dades de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana, l’any 2006 es van realitzar un total de 23 milions de viatges en dies feiners, dels quals els 28,7% són de caràcter intermunicipal, amb una clara concentració a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), amb 15 milions de viatgers l’any. Des del 1981, el nombre de persones que es desplacen fora del municipi per treballar s’ha multiplicat per tres, mentre que l’ús del transport públic ha patit un descens continuat en favor del vehicle privat.
Per tal d’incentivar als usuaris a utilitzar el transport públic i garantir l’equilibri i la sostenibilitat del sistema, el nou Pla estableix un conjunt de mesures per potenciar la interconnexió dels diferents municipis del territori amb serveis atractius de transport públic.
Transport per carretera
Actualment, la xarxa de serveis de transport interurbà per carretera de Catalunya està formada per un total de 533 línies d’autobús explotades per 72 operadors mitjançant 164 concessions administratives. Durant l’any 2006, un total de 49 milions de viatgers van utilitzar serveis viaris de transport públic.
Per tal de modernitzar i adequar la xarxa a les necessitats futures de mobilitat, el nou Pla defineix una sèrie de polaritats entre els diferents nodes del territori, d’acord amb el nombre d’habitants i la seva importància, per tal d’optimitzar les connexions amb transport públic per carretera. L’objectiu és la redistribució eficient de la mobilitat i l’accessibilitat al transport públic a tot Catalunya, sobretot als 23 nuclis que actualment estan exclosos de la xarxa. Així, preveu incrementar un 30% l’oferta de transport públic per carretera al territori. El PTVC distingeix entre:
Serveis directes “exprés”. El Pla preveu potenciar els serveis d’autobús directe als corredors amb més demanda, enllaçant les capitals comarcals i els nuclis de més de 10.000 habitants amb les capitals de demarcació, amb velocitat comercial alta i sense parades. Es crearan 19 noves connexions directes i se’n reforçaran 9 ja existents, garantint una freqüència mínima d’un autobús cada 30 minuts a les hores punta.

Noves connexions directes
Connexions directes reforçades
Sant Cugat del Vallès - Barcelona
Palau de Plegamans - Barcelona
Mollet del Vallès - Barcelona
Sabadell - Barcelona
Montornès del Vallès - Barcelona
Santa Perpètua de Mogoda - Barcelona
Terrassa - Barcelona
Esparreguera - Barcelona
Vilafranca del Penedès - Barcelona
Rubí - Barcelona
Pallejà - Barcelona
Igualada - Barcelona
Sitges - Barcelona
Vallirana - Barcelona
Vic - Barcelona
Sant Pere de Ribes - Barcelona
Lliçà d’Amunt - Barcelona
Olot - Girona
Cambrils - Tarragona
Banyoles - Girona
Parets del Vallès - Barcelona
Vilafranca del Penedès - Barcelona
Manresa - Barcelona
Abrera - Barcelona
Figueres - Girona
Valls - Tarragona
Barcelona - Girona
El Masnou - Barcelona
Serveis de vertebració. El Pla preveu incrementar els serveis a corredors de menys demanda que els anteriors, per unir els principals nuclis (capitals comarcals i nuclis de més de 10.000 habitants) i altres poblacions més petites amb velocitat comercial semiràpida, i parades al llarg del recorregut. Aquí el Pla aposta per crear 8 noves connexions i reforçar-ne 21 ja existents.
Noves connexions semidirectes
Connexions semidirectes reforçades
Sant Sadurní d'Anoia - Piera
Igualada - Vilafranca del Penedès
Cambrils - Mont-roig del Camp
Vic - Sabadell
Gandesa - Tortosa
Barcelona - Torredembarra
El Vendrell - Valls
Móra d'Ebre - Falset
Girona - Lloret de Mar
Balaguer - Mollerussa
Falset - Reus
Lleida - Tàrrega
Mollerussa – les Borges Blanques
Reus - Montblanc
Valls - Reus
Amposta - Deltebre
Banyoles - Figueres
Cervera - Tàrrega
Manresa - Sabadell
Manresa - Igualada
Tordera - Blanes
Manresa - Terrassa
Tarragona - Calafell
Girona - Santa Coloma de Farners
Montblanc - Valls
Lleida - Mollerussa
Cerdanyola del V - Manresa
Girona - Banyoles
Tarragona - Vilanova i la Geltrú

Serveis singulars. L’objectiu és garantir l’accés a punts d’especial interès, com ara aeroports, ports, estacions del TGV, hospitals comarcals, centres universitaris o polígons industrials. Així el Pla preveu millorar la connexió el Prat-Garraf, el Prat-comarques del Vallès, i impulsar l’enllaç entre aeroports en transport públic. A més, proposa crear una nova línia entre Caldes de Montbuí i Palau-solità i Plegamans per donar servei al futur hospital de Mollet del Vallès, així com analitzar la viabilitat d’un nouhub de transport públic col·lectiu al campus de la UAB. El Pla també aposta per incrementar l’oferta de serveis en horari nocturn i cobrir la mobilitat lligada tant a l’oci com a la feina.
Impulsar les actuacions dels consorcis de transport públic
Pel que fa al transport públic per carretera en els àmbits territorials més concrets, el Pla recull les propostes dels plans comarcals i de serveis impulsats fins ara pels diferents consorcis de transport públic, que potencien l’ús del transport públic en diferents àmbits del territori, així com per la mateixa Direcció General de Transport Terrestre de la Generalitat. D’acord amb aquest Pla, aquests organismes seran els encarregats d’estudiar la viabilitat de noves rutes de caràcter més local, així com millorar-ne les freqüències de pas.
Aquests serveis són:
Serveis comarcals. L’objectiu és la connexió directa o indirecta de tots els municipis de la comarca amb la seva capital, així com donar servei als hospitals, i centres sanitaris. El PTVC recull els serveis comarcals detallats als plans comarcals desenvolupats fins ara. Aquets plans d’abast més concret són els encarregats d’impulsar i analitzar aquest tipus de serveis.
Serveis suburbans. Són serveis amb característiques més urbanes, que enllacen una determinada àrea al voltant d’un nucli important amb el qual pràcticament formen un continu urbà, com és el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona. Discorren per trams urbans amb freqüències de pas altes, trajectes curts i velocitat comercial baixa, atès l’alt nombre de parades al llarg del recorregut.
Serveis locals de connexió. Comprenen les línies que donen servei als nuclis més petits, no coberts per la xarxa comarcal, que es troben fora dels principals corredors. Tot i que el PTVC no ha analitzat en detall aquest tipus de serveis, recull els que ja s’han determinat en altres plans d’àmbit inferior.
Transport ferroviari
Pel que fa a l’oferta del servei del transport públic ferroviari interurbà, el Pla presenta una sèrie de propostes per adaptar la xarxa ferroviària a les necessitats de futur. La implantació d’aquestes propostes en els diferents àmbits d’actuació vindrà condicionada pel desenvolupament de les competències previstes en l’horitzó temporal del Pla i la transferència efectiva de les competències sobre la regulació i gestió del transport ferroviari (Rodalies i Regionals) a la Generalitat de Catalunya.
En aquest sentit, el Pla preveu les actuacions següents:
Nous serveis regionals d’altes prestacions sobre la nova línia d’alta velocitat: aprofitant la infraestructura de la nova línia d’alta velocitat, es connectaran els principals nodes del territori amb serveis de tren directe o semidirecte amb velocitat comercial alta, de fins a 220 km/h, i freqüències de pas d’un servei cada hora com a mínim. Així, es crearan 5 línies de tren d’altes prestacions per enllaçar Figueres, Girona, Barcelona, Vilafranca del Penedès, Tarragona, L’Aldea i Lleida, fins ara enllaçades per serveis convencionals de trens regionals. Aquest nous serveis en alta velocitat permetran reduir més de la meitat el temps del trajecte. Amb aquests serveis, Barcelona i Girona quedaran connectades amb tan sols 35 minuts, enfront dels 80 minuts actuals, Barcelona i Tarragona, amb 40 minuts, enfront dels 92 minuts actuals, i Tarragona i Lleida, amb 30 minuts, enfront dels 103 actuals.
Nous serveis de Rodalies als àmbits metropolitans de Girona, Lleida i Tarragona: es crearan noves línies per estructurar la mobilitat de les àrees de l’entorn de les capitals, aprofitant la infraestructura ferroviària existent, infrautilitzada actualment. El PTVC recull, a més, la possibilitat que aquest model sigui substituït en el futur per línies de tren-tram, d’acord amb les previsions del PITC.
Camp de Tarragona. Es crearan quatre línies diferents: La Plana-Picamoixons-Reus-Tarragona; Les Borges del Camp- Reus-Tarragona, Reus-Tarragona-Torredembarra-Sant Vicenç de Calders, i Cambrils-Tarragona-Torredembarra. Les noves línies de Rodalies de Tarragona oferiran 6 expedicions en hora punta i sentit entre Tarragona i Reus, 4 entre Torredembarra i Tarragona, i 2 en la resta de trams.
Girona. Es crearan dues noves línies en paral·lel: Figueres-Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva, i Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva-Maçanet, amb 4 expedicions en hora punta i sentit entre Girona i Riudellots, i Girona i Figueres, així com 2 sortides a la resta de trams.
Lleida. Es crearan tres línies diferents: Cervera-Lleida-Almacelles, Lleida-Balaguer, i Lleida – Les Borges Blanques, amb 2 expedicions en hora punta per sentit a tots els trams.
Serveis de qualitat a Rodalies de Barcelona: el Pla preveu un conjunt d’actuacions tant a la xarxa de rodalia de Barcelona per donar resposta a l’increment de demanda continuat en aquesta àrea i garantir alhora la qualitat del servei. L’objectiu és millorar el confort dels usuaris, reduir l’ocupació dels trens, incrementant la capacitat de les expedicions i les freqüències de pas, per limitar els trajectes dempeus a un màxim de 20 minuts.

Rodalies RMB
El Pla recull la necessitat de reestructurar els serveis de Rodalies per millorar-ne l’eficiència. Així, de cara al 2012 es preveuen els serveis següents:
R1. Línia de la costa. SantVicenç de Calders – Garraf – Barcelona – Maresme – Maçanet.
R2. Línia de l’interior. Sant Vicenç de Calders – Vilafranca – Barcelona – Sant Celoni – Maçanet.
R3. BCN – Vic. L’actual C3 s’ampliarà fins a Torelló.
R4. Manresa - aeroport. L’actual C4 de Manresa a BCN arribarà a l’aeroport del Prat, i no a St. Vicenç de Calders.
R5. Línia circular. Es crearà una nova línia circular entre Martorell – Barcelona -Granollers – Castellbisbal.

La implantació d’aquest esquema de serveis ve condicionada a la finalització d’infraestructures associades a la xarxa d’alta velocitat o d’altres actuacions infraestructurals incloses en l’horitzó del Pla. Igualment, s’incrementarà el nombre de freqüències d’acord amb la demanda i es doblarà la capacitat de les expedicions, perquè el 100% dels trens que hi circulin en hora punta comptin amb el doble d’oferta de seients, enfront del 66% actual, mitjançant la incorporació de nous combois i material mòbil.
FGC
Pel que fa als FGC, el Pla preveu augmentar les freqüències de pas i desenvolupar el metro del Baix Llobregat i els metros comarcals al Bages i l’Anoia, així com impulsar un nou servei de viatgers entre Manresa, Súria i Sallent, fins ara de mercaderies:
A la línia del Vallès, es passarà d’una freqüència actual en hora punta d’un tren cada 12 minuts, a un tren cada 6 minuts als ramals de Sabadell i Terrassa.
A la línia Llobregat - Anoia,es passarà d’una freqüència actual d’un tren cada 8 minuts a un tren cada 5 minuts en hora punta, amb l’arribada dels metros comarcals.

Regionals convencionals com a serveis complementaris: aquests serveis serviran de complement a l’oferta d’altes prestacions i substituiran als serveis de Rodalies en els territoris amb una demanda de mobilitat inferior.
Coordinació bus-tren
D’altra banda, el Pla recull la necessitat de coordinar els serveis viaris i ferroviaris del territori que faci possible una vertebració del país en xarxa per millorar la intermodalitat entre els diferents operadors de transport públic de viatgers i augmentar, així, la competitivitat dels serveis. En aquest sentit, el document aposta per coordinar els horaris i freqüències d’autobusos i trens, per tal de limitar les esperes dels usuaris a un màxim de 10 minuts, i potenciar la implantació d’intercanviadors que facilitin els transbordaments, amb una distància màxima de 300 metres entre parada de bus i estació de tren.
A més, preveu la creació de noves línies d’autobús dins l’àrea d’influència de les estacions de ferrocarril perquè els municipis d’aquesta àrea tinguin accés al servei ferroviari. Finalment, recull la necessitat de centralitzar i integrar la informació als usuaris, amb dades en temps real, sistemes acústics, avisos SMS, Internet i pantalles digitals tant a les estacions i com a l’interior dels trens i autobusos.
Millores en la gestió del servei
A banda de detallar un conjunt de mesures per millorar l’oferta en el servei, el PTVC que ara s’impulsa inclou un pla de gestió per optimitzar els recursos disponibles i garantir el suport tècnic i tecnològic necessari per a la implantació de les millores en l’oferta de servei. Així, aquestes propostes tenen a veure amb la necessitat d’incrementar la informació als usuaris, crear noves infraestructures i equipaments, i aplicar els últims avanços tecnològics per millorar la sostenibilitat i eficiència del sistema.
Integració tarifària al 2012
En aquest marc, el text recull la necessitat de continuar la tasca per integrar el sistema tarifari de transport públic iniciada l’any 2001 per l’ATM de l’RMB i que, a curt termini, serà també una realitat a l’àrea de Lleida i Girona, a finals del 2008 al Camp de Tarragona, i durant el 2009 al Bages. Així, el Pla analitzarà diferents possibilitats per unificar els títols i les tarifes de transport d’arreu del territori i estudiarà estendre l’actual sistema, a través de la configuració en corones tarifàries. La integració tarifària al conjunt de Catalunya, en compliment de les DNM, té com a horitzó l’any 2012.
El Pla proposa definir i homologar un sistema de validació i venda de bitllets comú per a tot el territori, a partir d’una tecnologia innovadora de validació sense contacte, que millora la seguretat i la gestió de la informació.
Millores en la informació a l’usuari
Igualment, per tal de desenvolupar un sistema unificat d’informació i gestió integral del transport públic a Catalunya el 2012, aposta per potenciar tant la informació estàtica convencional, com la informació en temps real, amb l’intercanvi immediat d’informació entre els diferents operadors de transport públic. En aquest sentit, preveu la implantació en cinc anys de sistemes d’ajut a l’explotació (SAE) a totes les línies de transport d’autobús regular, que fan possible una gestió centralitzada del transport per carretera i permeten una comunicació a temps real entre conductor i centre de gestió, així com amb els usuaris.
Millores en les infraestructures i els equipaments
D’altra banda, el Pla que avui s’impulsa recull la necessitat de dur a terme un conjunt d’actuacions en matèria d’infraestructures i equipaments per garantir la millora del servei, tant pel que fa a la velocitat comercial, com a l’accessibilitat i la cobertura territorial del servei.
Així, aposta per:
Millorar la velocitat comercial, amb més carrils bus i prioritats semafòriques. Per tal de potenciar l’ús del transport públic col·lectiu enfront del vehicle privat i descongestionar la xarxa viària, proposa la creació de 9 carrils específics per als autobusos als corredors d’entrada a Barcelona i a les principals àrees urbanes, d’acord amb el PITC, que, segons les necessitats, podran ser carril bus-VAO o carril bus no segregat. A més, estudiarà la implantació de carrils reservats per al transport públic als accessos de les principals ciutats. Igualment, aposta per donar prioritat als autobusos en els punts conflictius de la ciutat mitjançant l’establiment de cruïlles amb prioritat semafòrica a la demanda.
Igualment, el document preveu la creació de noves estacions d’autobús, en coordinació amb els ajuntaments, per arribar a totes les capitals comarcals de Catalunya, així com la instal·lació i de marquesines i pals de parada per millorar la informació als usuaris. A més, es crearan nous aparcaments de dissuasió a prop d’estacions de ferrocarril i autobús per facilitar l’ús del transport públic i es milloraran els intercanviadors. Finalment, el Pla vol garantir l’accessibilitat de tots els usuaris al transport públic, de manera que impulsarà l’adaptació de les instal·lacions, estacions i intercanviadors a persones amb mobilitat reduïda.
840 MEUR per a millorar el transport públic per carretera
El Pla preveu invertir un total de 840 MEUR per a la millora del transport públic per carretera en el període 2008-2012. D’aquests, 125 MEUR es destinaran a incrementar els serveis de transport per carretera, 167 MEUR, a l’extensió de la integració tarifària a tot el territori de Catalunya, 67 MEUR, a equipaments (estacions, pals de parada i marquesines) i 355 MEUR, a diverses actuacions de millora de la velocitat comercial dels serveis de transport per carretera, que inclouen la construcció de nous carrils bus/vao.
A més, la Generalitat continuarà atorgant ajuts específics als concessionaris mitjançant els contractes-programa, i es cofinançaran les actuacions incloses en els plans comarcals i de serveis desenvolupats per les ATMs, per un import global de 100 MEUR. Igualment, es mantindran els ajuts per a l’adquisició de material mòbil i la implantació de noves tecnologies per millorar els serveis de transport per carretera, que sumaran una inversió de 26 MEUR, fins al 2012.

El valor diferencial de Barcelona

EL PAÍS 07.02.08
TRIBUNA: JORDI HEREU
"En Barcelona están ocurriendo cosas". Así se expresaba Joan Massaguer, uno de nuestros investigadores más reconocidos, en el suplemento que EL PAÍS publicó con motivo de los 25 años de su edición catalana.
Cohesión y creatividad son las apuestas de Barcelona. Ésta es la vía barcelonesa de entender y hacer la ciudad
Massaguer describía una evidencia: en Barcelona se concretan muchos y muy significativos proyectos, vitales para el dinamismo de la ciudad. Y se desarrollan en terrenos que, bien abonados, garantizan opciones de futuro.
En un momento en que se apunta una etapa de menor crecimiento económico, quisiera hacer una doble apelación. Por un lado, no dejarse llevar por un exceso de pesimismo: sería una actitud poco fundamentada, y el catastrofismo es mal aliado de la economía. Por otro lado, saber jugar nuestras cartas: no hay nada peor que la pasividad, y si hemos crecido y vamos a seguir haciéndolo, razón de más para poner en valor nuestras potencialidades.
A los datos me remito. Barcelona ha cerrado el año 2007 con un descenso del 3,8% en paro registrado, que contrasta con los aumentos del 6% en Madrid o Valencia. Dicho comportamiento se explica en buena medida por la diversificación sectorial de la economía barcelonesa y su menor exposición a las oscilaciones de la construcción. No en vano el sector servicios acoge el 83% de la población ocupada de Barcelona, por el 11% de la industria y el 6% de la construcción. Y los servicios de más valor añadido (informática, finanzas, seguros, telecomunicaciones, I+D, educación, sanidad y servicios a empresas) suponen el 44% de la ocupación de la ciudad.
La tasa de ocupación de Barcelona se sitúa en el 72%, cinco puntos por encima de la media española y ocho más que la de la Unión Europea. Otros indicadores: crecimiento del puerto (13% en contenedores y 12% en pasajeros), del aeropuerto (10% en pasajeros... y sin disponer de la ya cercana ampliación) y de la Fira (20% en sus resultados).
Y a los hechos también me remito. Ampliación del Parque Científico al norte de la Diagonal, mientras al sur se perfila el Campus de Llevant y funciona a pleno rendimiento el Parc de Recerca Biomèdica. Más de mil empresas y 33.000 puestos de trabajo creados en Poblenou 22@, donde las naves industriales dejan paso a las tecnologías de la información, la biotecnología, el sector audiovisual y el proyecto ITER. Centro cultural en el antiguo recinto de Fabra i Coats, primera de las 10 "fábricas de creación" previstas y ejemplo de transición hacia las actividades ricas en talento. Las iniciativas de regeneración industrial, tecnología e investigación del Consorcio de la Zona Franca, que dentro de pocos días se expondrán en Madrid.
No estoy hablando de deseos pendientes; se trata de realidades constatadas en los últimos 15 días. Quince días en los que también se ha alcanzado un acuerdo histórico: entre 2008 y 2011, la Generalitat y el Ayuntamiento invertirán 411 millones de euros en reforma y creación de escuelas. Dicho de otro modo, siete veces la inversión fijada entre 1999 y 2003, 15 centros nuevos y mejoras en el 85% de los edificios educativos de la ciudad. Sin duda, la mejor inversión posible, la que garantiza condiciones para formar capital humano.
Educación, es decir, cohesión: bienestar, igualdad de oportunidades. En momentos de creciente heterogeneidad social y profundos cambios demográficos y sociológicos, se acentúa la necesidad de políticas activas que favorezcan la cohesión. Y en ello estamos, con la educación, y con la vivienda, y los servicios sociales, y la atención a las dependencias, y los equipamientos, y un espacio público de calidad; todos ellos, factores esenciales.
Investigación, trabajo cualificado, cultura, es decir, creatividad: conocimiento, innovación, modernidad. Ahí reside la gran baza de Barcelona, la que define su marca y le da prestigio y capacidad para competir en un entorno que exige habilidad y fortaleza para sobresalir.
Ésta es la agenda de Barcelona, ése es su hecho diferencial: cohesión y creatividad. Éstas son las apuestas y las propuestas de Barcelona. Ésta es, si se permite el término, la vía barcelonesa de entender y hacer la ciudad.
Las graves crisis vividas el año pasado en algunos servicios básicos han tenido consecuencias materiales y morales. Pero al mismo tiempo han permitido visualizar la solidez de Barcelona y su determinación a salir adelante.
Hemos sabido gestionar las contingencias, gracias a la eficacia de los dispositivos organizados y al comportamiento de los ciudadanos. Pero la gran lección ha consistido en que, de una vez por todas, todo el mundo ha tomado conciencia de lo que jamás debía haber sido puesto en duda: Barcelona requiere infraestructuras bien dotadas y bien gestionadas, y si no dispone de ellas, Cataluña y España se resienten tanto como la ciudad y su área metropolitana.
Debemos asegurar la gran transformación de Barcelona en infraestructuras y servicios. Éste es un elemento imprescindible para, después de años de retrasos, marcar el camino hacia una Barcelona fuerte y ambiciosa, que es la que a todos conviene, y dejar a un lado la Barcelona débil y temerosa que algunos parecen preferir. Una Barcelona que consolide su posicionamiento, sus expectativas y su cohesión social y territorial.
El año 2008 marcará un punto de inflexión en este sentido. Empezamos a ver señales de franca mejora, pero queda mucho por hacer. El tiempo y los retos apremian. La nueva etapa de Barcelona ha empezado, no dejemos que se pare.
Ésa es la exigencia. Una exigencia planteada con ánimo constructivo y que, estamos convencidos, será atendida con la complicidad de la sociedad civil, el apoyo de un Gobierno de Cataluña que comparte las ambiciones de su capital, y la implicación de un Gobierno estatal decidido a desarrollar una España plural, policéntrica, que valora y participa de las aspiraciones de Barcelona.
Una ciudad cohesionada, creativa, capital, que confía en sus posibilidades y que genera y ofrece confianza: éste es el proyecto de Barcelona.
Jordi Hereu es alcalde de Barcelona.

Els propietaris de Torre Negra recolzen la urbanització del sector

• L'associació de veïns de la zona se suma al projecte de Núñez i Navarro
• Reclama una solució ràpida a l'ajuntament després de les sentències favorables

SALVADOR SABRIÀSANT CUGAT DEL VALLÈS
L'Associació de Veïns i Propietaris de Torre Negra, una àmplia zona de Sant Cugat majoritàriament rural al vessant de la serra de Collserola, va anunciar ahir la posada en marxa de diverses accions per exigir a l'ajuntament de la ciutat "el respecte a drets consolidats i reals" sobre aquests terrenys. La petició es produeix després del cúmul de sentències judicials favorables a la tramitació d'un programa d'actuació urbanística (PAU) que preveu construir 2.800 noves vivendes i que està encallat des del 1997.

Pere Feliu, president de l'associació de la qual formen part un 75% dels propietaris de la zona, va anunciar el suport de l'entitat al PAU presentat pel grup Núñez i Navarro, propietari de la meitat del terreny afectat, i va assegurar que aquest projecte "o un altre de característiques similars" podria acabar amb el conflicte. L'assumpte ja dura més d'una dècada, després de la decisió, el 1997, de l'Ajuntament de Sant Cugat de no tramitar el polèmic programa i la batalla legal posterior.

Durant aquests anys, la finca, adjacent amb el pla de Collserola però no inclosa en aquest pla, s'ha convertit en cavall de batalla d'ecologistes i del mateix ajuntament, que va arribar a canviar amb posterioritat la qualificació inicial dels terrenys per impedir-ne la urbanització.Feliu va explicar que durant aquests anys als propietaris dels terrenys ningú els ha tingut en compte, excepte el grup constructor, i que ara volen fer sentir els seus arguments. Per a això han obert la web www.torrenegra.cat amb la seva versió de la història, plànols i fotos de la zona i el contingut de totes les sentències favorables a la tramitació del programa "perquè es pugui veure exactament de què es parla".

SÍMBOLS PROTEGITS
Feliu va destacar que "a la zona ja hi ha més de 23.000 metres construïts". Va dir que el PAU només preveu edificar en el 16% de les 160 hectàrees afectades, en zones adjacents amb la trama urbana i terrenys sense ús agrari, i que construccions emblemàtiques com la Torre Negra, o el simbò-lic Pi d'en Xandri queden protegits.Segons els propietaris, l'ajuntament només té dues possibilitats: o indemnitzar-los per un pla que no es va poder fer en el seu moment perquè no el va tramitar o buscar un acord urbanístic en la línia del citat PAU, amb les requalificacions de terrenys que calguin. La primera solució, segons Feliu, costaria a l'ajuntament "la seva capacitat de deute anual durant 400 anys", mentre que la segona li "sortiria gratis i guanyaria més de 100 hectàrees de parc sense cap cost".
EL PERIÓDICO 21.02.08

La Fiscalía investiga si existe delito en la fuga de agua en Badalona

La tubería rota desperdicia 216.000 litros diarios
EFE - Barcelona - 05/03/2008

La Fiscalía de Medio Ambiente del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) ha iniciado investigaciones para averiguar si existe delito en la actuación de los gestores públicos de los recursos hídricos por la fuga de agua de una cañería en Badalona (Barcelona).
En su escrito de apertura de investigaciones, el fiscal de Medio Ambiente, José Joaquín Pérez de Gregorio, advierte de que los vertidos pueden perjudicar el "equilibrio de los sistemas naturales" y el derecho de los ciudadanos "a disponer de un adecuado abastecimiento de agua potable".
El ministerio público tomó esta decisión el pasado lunes, después de la denuncia interpuesta la semana pasada por Miguel Jurado, presidente de la Asociación de Vecinos del barrio de Canyet
de Badalona -donde se produce la fuga- y también concejal del PP en la localidad barcelonesa.
Los vecinos denunciaron a la Agencia Catalana del Agua (ACA) y Aigües Ter-Llobregat (ATLL) por la fuga de agua de la tubería de suministro Cardedeu-Trinitat, que desperdicia a diario 216.000
litros de agua, según admitieron ambas agencias públicas.
El fiscal denuncia que, en caso de que los hechos fueran ciertos, tanto la ACA como la ATLL estarían "permitiendo, consintiendo y tolerando" desde hace al menos dos años el "continuado despilfarro" de miles de litros de agua.
Esa conducta es aún más grave si se tiene en consideración la actual época de sequía que padece Cataluña, a causa de la cual la misma administración pública ha establecido precisamente restriciones para preservar los recursos hídricos, agrega Pérez de Gregori.
A tenor de todos esos elementos, la Fiscalía ha pedido a los Mossos d'Esquadra que inicien una investigación para determinar las causas de las importantes fugas y esclarecer si puede existir
un delito contra los recursos naturales, la salud pública y el medio ambiente.

Les penúries dels barcelonins que busquen apartament per viure

El diari parisenc 'Libération' publica avui un reportatge sobre els "anys de bogeria" que han fet de Barcelona una ciutat amb uns lloguers completament inassumibles per la major part dels joves
Barcelona
AVUI 05.03.08

El diari parisenc Libération publica avui un reportatge sobre els "anys de bogeria" que han fet de Barcelona una ciutat amb uns lloguers completament inassumibles per la major part dels joves.
El reportatge reflecteix una ciutat plena de joves vivint a casa dels seus pares fins més enllà dels trenta anys, amb l'única alternativa de compartir espais molt petits i en males condicions
L'enviat especial del diari explica que l'entorn de l'estació de Sants s'ha de convertir aviat "en un petit Manhattan de vidre" però, en paral·lel, Barcelona s'ha guanyat el renom de "ciutat cara" on "el metre quadrat es negocia a 7.000 euros. On cal una despesa mensual de 1.100 euros per llogar un apartament de 70 metres quadrats mentre el salari mitjà és de 900 euros".Libération recull diversos testimonis de barcelonins joves que han passat tota mena de penalitats per aconseguir un lloc on viure. Descriu les peripècies de "Montse, una consultora de trenta anys", que descriu empentes i curses per llogar apartaments en molt mal estat, però assequibles. "Montse, finalment, ha aterrat en un apartament de 45 metres quadrats de 650 euros que ha de compartir amb una altra persona malgrat els problemes de la instal·lació elèctrica i de la humitat".El reportatge reflecteix una ciutat plena de joves vivint a casa dels seus pares fins més enllà dels trenta anys, amb l'única alternativa de compartir espais molt petits i en males condicions. Les ajudes anunciades per José Luis Rodríguez Zapatero, segons Libération, "han tingut l'efecte pervers de fer pujar encara més els lloguers perquè els propietaris integren la prima a l'hora de fixar el lloguer".Finalment, el diari dóna veu al col·lectiu okupa: Jesús Rodríguez creu que totes les mesures que s'han anunciat són simple "maquillatge". "Des de fa de tretze anys", descriu Libération, "viu de squat en aquat -n'hi ha més de 200 a Barcelona- tot passant, de tant en tant, per la sala d'algun tribunal. Mai no ha estat condemnat"

Respuesta al primo de Rajoy

Por clima hay que entender el estado característico o medio de la atmósfera en un lugar o región

Javier Martín-Vide [Catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona]

Font: El Periódico 16/02/2008.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=483559&idseccio_PK=1006

JAVIER Martín-Vide*
Si hay una preocupación clave sobre el tiempo meteorológico, que arranca en la noche de los tiempos de la humanidad y, sin interrupción, llega hasta hoy, constituyendo la idea que hila toda la historia de la meteorología, esta es la de saber qué va a depararnos la atmósfera al día siguiente. El interés por el futuro meteorológico, que no es ajeno al interés general por nuestro futuro personal, llevó a nuestros antepasados a desarrollar unas capacidades muy finas de observación del cielo y sus signos. Seguro que nuestros abuelos en la prehistoria escudriñaban el cielo al atardecer, para descubrir en los arreboles del sol poniente, en el olor del aire, etcétera, señales de cómo sería el tiempo del día siguiente. Y ello con un sentido utilitario: del tiempo meteorológico podía depender el éxito de la caza o la recolección de frutos.

La previsión meteorológica, es decir, la que trata de responder a la pregunta de qué tiempo hará, solo tiene un nivel de acierto elevado hasta unas 72 horas (tres días) y, con mayor margen de incertidumbre, hasta unos siete días o poco más. Después de este plazo, no existe modelo meteorológico ni procedimiento alguno que pueda darnos una respuesta con un buen grado de precisión y confianza. La atmósfera tiene un comportamiento caótico, que imposibilita pronosticar el futuro meteorológico a poco más de una semana vista. ¿Cómo, entonces, atreverse a hablar del clima de dentro de 50 años o de fin de siglo?

La clave de esta aparente paradoja está en diferenciar dos conceptos, tiempo y clima, a menudo usados como sinónimos, incluso en los medios de comunicación. "¿Cómo está el clima esta ma- ñana?", se oye a veces. "El partido se suspendió por las adversas condiciones climatológicas", se lee a menudo. En estas frases son el tiempo y sus coyunturas, las meteorológicas, las que se tratan de averiguar o las que causan la suspensión del acontecimiento. Porque el tiempo es el estado de la atmósfera en un momento y lugar determinados; estado, por tanto, coyuntural, cambiante. Por clima hay que entender el estado característico o medio de la atmósfera en un lugar o región; estado estructural, permanente por largo tiempo, aunque pueda cambiar.

LAPREVISIÓN del clima de dentro de 50 años no trata de responder a la pregunta de si en una fecha determinada, por ejemplo, el Domingo de Pascua del 2058, lloverá o no, o hará mucho o poco frío en un lugar. Eso sería intentar predecir el tiempo en tan lejana fecha, algo del todo imposible, incluso para la próxima Semana Santa. Una previsión del clima para dentro de 50 años nos dará los valores medios de temperatura, precipitación, etcé- tera en la región considerada o en el conjunto del planeta. Y ello es posible con los modelos climáticos.

Un ejemplo permite comprender la diferencia: las partidas en las máquinas del millón. El popular juego de las bolas impulsadas por un muelle, con dos botones que permiten manejar sendos resortes para evitar que la bola caiga por un agujero y finalice la partida, sirve muy bien a nuestros intereses. Cualquier jugador con cierta práctica es capaz de adivinar dónde rebotará la bola una, dos o tres veces, o poco más, según el estiramiento dado al muelle para poner la bola en juego. Sin embargo, será incapaz de saber dónde se producirá un rebote posterior, pongamos el décimo y, mucho menos, el que hará el número 1.000, si la partida no se hubiera acabado. La adivinación del jugador corresponde al pronóstico meteorológico, posible para pocos rebotes, o, en nuestro caso, a un plazo de pocos días. Imposible saber cómo se producirá el rebote milésimo, o, lo que es lo mismo, nada que decir cabalmente sobre el tiempo de esa Semana Santa lejana del 2058.

SIN EMBARGO, el tablero de juego, inclinado suavemente hacia el lado del jugador, donde se halla el agujero por el que finalmente cae la bola, produce siempre unos comportamientos de la misma relativamente parecidos, a pesar de la multiplicidad de rebotes y movimientos. La inclinación condiciona cuán rápida es la partida, cómo se dirige la bola hacia el agujero si no media la acción del jugador, etcétera. Es decir, el comportamiento general o característico, el clima actual en la metáfora. Pues bien, si ladeamos algo la máquina, elevándola por un lateral, seguiremos sin poder entrever dónde se producirá ese rebote 1.000, pero sí que sabremos que la bola tenderá a dirigirse hacia el lateral opuesto, condicionando algo cada rebote y, en conjunto, la partida. Sabremos cómo serán esas características generales de la nueva partida o de las partidas futuras, es decir, conoceremos el nuevo clima o el clima del 2058.

Siguiendo con la metáfora, en la actualidad el ser humano ha elevado uno de los lados de la máquina del millón, al alterar la composición química de la atmósfera, y eso comienza a producir partidas distintas, con un sesgo en los movimientos de la bola hacia el lado opuesto, y con, entre otros efectos, una elevación de la temperatura. Está cambiando el clima y seguirá cambiando en el futuro de no mediar una acción decidida de control de nuestras emisiones contaminantes; seguirán las bolas cayendo hacia un lado si no reequilibramos la máquina del millón.

El galimaties de la planificació

Al cap de 25 anys que ja ho preveiés per llei, el govern català tot just ara redacta els plans pendents de desenvolupament del territori

ÒSCAR PALAU. Tarragona
De pocs anys ençà, molts ciutadans –i periodistes, és clar– s'han hagut de familiaritzar amb informacions gairebé diàries sobre previsions –sovint simples traces sobre un mapa, de vegades ni això– per d'aquí a 20 o 30 anys: el pla territorial parcial, l'estratègic, plans directors urbanístics, d'infraestructures, de transports, de mobilitat, etc. Però, en què consisteixen tots aquests plans? Quina importància real tenen? D'on ve aquest boom de la planificació?

LLEI DE POLÍTICA TERRITORIAL
Cal anar força enrere per trobar l'embrió de tot plegat, ni més ni menys que 25 anys, ja que és la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial la que crea les figures que tot just ara s'estan desenvolupant. Primer, això sí, la norma insta la redacció del pla territorial general (PTG) de Catalunya, el marc comú de referència que havia de definir els objectius genèrics de potenciar el desenvolupament, equilibrar el territori i ordenar el creixement. La mateixa llei ja preveia que a partir d'aquí s'haurien de formular plans territorials parcials (PTP) –centrats en àrees geogràfiques més concretes– i plans territorials sectorials (PTS) –d'abast de tot el territori, per a sectors d'activitat transversals–. Per sota, els plans d'ordenació urbanística de cada municipi (POUM) haurien de «ser coherents amb les determinacions» dels PTP i del mateix PTG.

DOTZE ANYS PER AL PTG
Tot i que un decret del 1984 ja en definia més concretament el procés d'elaboració, el PTG trigaria onze anys més a veure la llum, perquè s'aprovava finalment segons la Llei 1/1995, de 16 de març. El pla, a banda d'establir un seguit de paràmetres generals –com ara localitzacions d'activitat o fluxos de mobilitat laboral–, també marcava ja unes directrius molt més precises per a l'elaboració dels PTP. Aquests es van fixar en sis, ja que encara no es tenia en compte la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran. A més, es preveia que algunes comarques entressin en dos o fins i tot tres àmbits de planificació. És el cas del Baix Penedès, que a més del Camp s'havia de tenir en compte en l'àmbit metropolità i les comarques centrals. El Priorat també havia de considerar-se amb les Terres de l'Ebre, i, a l'inrevés, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta s'havien de tenir presents en la planificació del Camp. En paral·lel, el PTG també acotava molt millor els PTS, que suggeria que s'havien de fer en tres grans àmbits: infraestructures –transports, carreteres, ferrocarrils, aeroports, ports, aigua, sanejament, residus, telecomunicacions, etc.–, equipaments –sanitaris, educatius, esportius, culturals, comercials, etc.– i protecció del medi –sòls d'especial interès agrícola i forestal–.

LA TRISTA REALITAT
En la pràctica, el desplegament dels PTP previstos en el PTG seria extremadament lent. A més, encara s'ha acabat d'embolicar amb la creació de la figura dels plans directors territorials –de fet, només se n'han fet a l'Empordà, l'Alt Penedès i la Garrotxa– i els plans directors urbanístics, per a àrees molt més específiques. Abans que cap PTP, així, el primer que es va aprovar va ser el pla director del delta de l'Ebre, el 1996. El pla territorial de les Terres de l'Ebre també seria pioner a Catalunya, perquè es va aprovar el maig del 2001.

GOVERN NOU, IMPULS NOU
Amb l'entrada del primer govern tripartit, el 2003, es van definir nous criteris de planificació, que obligaran per exemple a revisar el 2011 el PTP de l'Ebre, tot i que en teoria tenia 20 anys de vigència. S'ha accelerat la resta de PTP pendents al país, procés en què encara es treballa ara. És el cas del PTP del Camp, que ja va presentar l'avantprojecte al setembre i s'espera que s'aprovi inicialment a l'abril. El text –que es complementarà amb les aportacions del pla estratègic, un text més ampli, pioner a Catalunya, que han redactat les institucions privades de la Mesa Socioeconòmica– suggereix, a més, sis plans directors urbanístics més concrets per a la regió –vegeu gràfic–, dels quals ja s'ha començat el de l'àrea central, que afecta 23 municipis. Tots s'uniran al pla director de la química i el turisme, del 2003.

En paral·lel, la Generalitat ha aprovat un seguit de plans sectorials transversals, si bé fins ara no s'han agilitzat de debò. En qüestió de mesos s'han presentat el pla de ports, aeroports, transport de viatgers –fa dues setmanes– i els plans urbanístics de les àrees residencials estratègiques, presentat divendres passat.
Joaquim Margalef: «Potser arriben tard, però s'han de fer»

El màxim responsable territorial analitza tots els plans actualment en marxa

-En què es diferencia el pla estratègic del Camp, presentat el dia 8, de la resta de plans?
-«El pla estratègic és el plantejament socioeconòmic que fa la societat civil de la zona, i diu què seria desitjable. L'administració és qui posa les regles del joc i les inversions necessàries, tot i que, de fet, només un dels sis camps que tracta es refereix a infraestructures. Essencialment, són actuacions que ja s'estan duen a terme.»

-S'acceptaran les més de 200 propostes presentades en el pla territorial parcial del Camp?
-«Es modificarà la visió d'algunes infraestructures, o alguns sòls de protecció a retallar. En general, però, hi ha plantejaments molt locals, que no són significatius per la filosofia general. A final d'abril o principi de maig sortirà a exposició pública, i s'aprovarà definitivament abans de final d'any.»

-I els 6 plans directors urbanístics previstos?
-«Ara només estan en marxa, i força avançats, els treballs del pla de l'àrea central del Camp, però l'aprovació definitiva serà el 2009. Seria contradictori tirar-lo endavant abans que el pla territorial.»

-El pla territorial del 1995 feia hipòtesis de població que han quedat del tot desfasades...
-«Quan fas plans a llarg termini parteixes de bases que es poden modificar en funció de com evolucioni la realitat socioeconòmica i demogràfica, per això es fan revisions. En el cas del Pla Territorial de Catalunya, és previsible que se n'iniciï una revisió quan s'acabin els parcials, perquè és un tràmit més feixuc que ha d'aprovar el Parlament.»

-Per al PP, es planifica molt i s'executa poc...
-«Si es mira la inversió en infraestructures, el PP veurà que moltes obres ja s'estan executant.»

-Molta gent es perd quan sent a parlar de tants plans. En què ens afecten, en la pràctica?
-«Jo també em perdo quan parlen de plans de sanitat, perquè no hi entenc. Si tinc uns terrenys m'interessarà saber què diu el POUM, per exemple, que s'haurà d'inserir en aquesta planificació global.»

-No arriben tard, tots aquests plans?
-«Potser sí, però s'han de fer i es tindran en compte per al creixement futur.»

El pla territorial del 1995 no preveia fins al 2026 la població del 2007


El Camp i l'Ebre ja tenien l'any passat els 760.000 habitants estimats d'aquí a 30 anys

ÒSCAR PALAU. Tarragona
Decididament, el creixement de Catalunya en l'última dècada s'ha desbocat. Les projeccions de població que el Pla Territorial General feia el 1995 calculaven que 30 anys després la població seria de 7,5 milions de persones, encara no 300.000 més de les que ja té el país segons el padró de l'1 de gener del 2007. La dada és més escandalosa en el conjunt del Camp i l'Ebre, on la població l'any passat arribava a 757.795 persones, gairebé les mateixes (764.402) que el PTG hi estimava per al 2026.

Després de les extrapolacions demogràfiques efectuades a partir de les dades del 1975, els experts escollien com a hipòtesi de treball la que assignava 1,5 milions més de persones per a la Catalunya del 2026, sense establir cap evolució intermèdia des de les darreres dades reals del 1991. L'objectiu de la Generalitat amb el pla era dibuixar la imatge objectiu final en la distribució territorial de la població, que preveia reequilibrar mínimament, mirant d'invertir la tendència del creixement a l'àrea metropolitana per repartir-lo entre la resta de territoris (vegeu el gràfic). Per això el mateix document ja indicava com a «desitjables» les hipòtesis de 656.000 habitants al Camp (respecte als 598.940 que hi preveia) i 244.000 (respecte als 165.462 estimats) a l'Ebre, 900.000 en total.

Una altra projecció de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), feta tres anys més tard, el 1998, encara feia, de fet, unes estimacions més modestes, ja que preveia per al 2026 una població que podia oscil·lar «entre els 6,19 milions d'habitants pel cap baix i poc més de 7 milions en la previsió més alta».

PROPERA REVISIÓ

«El pla de 1995 ha quedat desfasat, absolutament dinamitat per la immigració», analitza el geògraf Robert Casadevall. L'expert constata que a mitjan noranta el fenomen ni de bon tros s'havia previst encara i constata que «sense aquest component, el creixement natural d'aquests anys ha estat negatiu». Ell mateix recordava que el 2001 ja es va fer una memòria de seguiment que corregia a l'alça les previsions, ja que «a la pràctica, els plans que es fan ara ja incorporen la dinàmica poblacional actual». El govern, en tot cas, ja ha anunciat que revisarà el PTG tan bon punt es completi la redacció dels set plans territorials, dels quals serà una refosa.

Font: El Punt. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2743528

Lleida produirà la quarta part de l'energia eòlica de Catalunya

• Els parcs del Tallat i Vilobí eleven un 35,6% la generació dels molins catalans
• Grups ecologistes s'oposen als dos equipaments per l'impacte paisatgístic

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ

VALLBONA DE LES MONGES
No sense polèmica, les comarques de Lleida entren avui oficialment al mapa de l'energia eòlica de Catalunya, fins ara concentrat pràcticament en exclusiva entre les comarques del Baix Ebre, la Terra Alta, el Baix Camp i l'Anoia. Les noves instal.lacions de la Serra del Tallat (situada entre l'Urgell i la Conca de Barberà) i de la Serra de Vilobí (Garrigues) permeten incrementar en un 35,66% la potència eòlica operativa fins ara a Catalunya i produiran el 26,3% de l'energia.

Amb els dos equipaments lleidatans, Catalunya disposa en aquests moments de 14 parcs eòlics, que li permeten generar 342,4 megawatts (MW) de potència. Els 60 nous aerogeneradors de les serres del Tallat i de Vilobí produiran un total de 90 MW, cosa que suposa el 26,3% de la potència eòlica generada actualment en català.

PROJECTES

Aquest percentatge canviarà significativament quan entrin en servei el mig centenar de projectes que ja compten amb la corresponent autorització administrativa i que es troben en diferents fases d'execució, segons dades facilitades per l'associació EolicCat, que agrupa les principals empreses del sector. A l'espera que aquestes noves instal.lacions es posin en marxa, Catalunya ocupa actualment el novè lloc a la llista de comunitats eòliques d'Espanya, molt per darrere de Castella- la Manxa, Galícia i Navarra, entre d'altres.

El parc de la Serra del Tallat, entre els municipis de Vallbona de les Monges (Urgell) i de Passanant (Conca de Barberà), compta amb 33 molins, cosa que el converteix, amb una producció de 49,5 MW, en el més potent de Catalunya, juntament amb el de la Serra de Rubió 1 (Anoia). El de Vilobí, entre els termes de Fulleda i Tarrés (Garrigues), disposa de 27 aerogeneradors, que produeixen 40,5 MW, i és el quart de Catalunya.

Les dues instal.lacions són propietat de la companyia Acciona i avui seran inaugurades oficialment pels consellers d'Economia, Antoni Castells (PSC), i de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV). L'acte compta, ja per endavant, amb l'oposició de grups ecologistes lleidatans, que ahir van denunciar que els dos projectes encara estan pendents de la resolució dels respectius recursos contenciosos administratius, admesos a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2007.

Els opositors al projecte del Tallat argumenten, entre altres qüestions, el fort impacte visual que el parc eòlic té en una zona d'especial interès natural, on hi ha, a més a més, elements d'important valor cultural com el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges i l'ermita de la Mare de Déu del Tallat.

Cap dels dos projectes, asseguren els ecologistes, compta amb informes adequats sobre vents. Amb tot, els ajuntaments implicats van defensar ahir les instal.lacions, que han generat llocs de treball i nous negocis a la zona.

Font: El Periódico
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=483270&idseccio_PK=1050

Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012

L'avantprojecte presentat ha estat elaborat en base a les 974 propostes rebudes durant el procés participatiu de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha presentat l'avantprojecte del Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012, una eina transversal que vol coordinar, impulsar i fer un seguiment de totes les actuacions que es duguin a terme per tal d'aconseguir una reducció de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i acomplir els acords de Kyoto.
El Pla ha estat elaborat per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic d'acord amb les 974 propostes rebudes de la societat catalana durant el procés participatiu de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, celebrada a Barcelona des del 17 d'octubre de l'any passat fins el 14 de febrer de 2008. Ara li tocarà passar per un període de consultes a la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, i l'aprovarà, en darrera instància, el Govern de la Generalitat.
El pla es concreta en tres objectius estratègics:
1. Limitar el creixement de les emissions dels sectors difusos (sectors no inclosos en la Directiva del comerç d'emissions) al 37% respecte a l'any base. Aquest objectiu es concreta en evitar l'emissió de 5,33 milions de tones de CO2.
2. Reducció d'emissions i foment de la participació en els mecanismes flexibles del Protocol de Kyoto en els sectors sotmesos a la Directiva de comerç d'emissions.
3. Incrementar el coneixement del fenomen del canvi climàtic a través de la recerca, així com de la sensibilització, la formació i la participació.

http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2008/80214placataldemitigacidelcanviclimtic20082012.jsp

Projecte de llei de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres.

Es troba en tràmit al Parlament de Catalunya el Projecte de llei de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres. D'acord amb la seva exposició de motius:

Pel que fa a la titularitat de la xarxa, la Llei 7/1993, determinava el traspàs a la Generalitat de totes les carreteres de les Diputacions catalanes, quedant supeditada l’efectivitat de la nova titularitat d’aquesta xarxa a la finalització del procediment de traspàs que establia la mateixa Llei. Aquest canvi de titularitat mai no s’ha efectuat en la seva totalitat, sinó únicament en els casos en què les característiques pròpies de cada via ho feien aconsellable.

La Generalitat de Catalunya des del moment en què va assumir la transferència de la xarxa de carreteres de l’Estat, s’ha reservat la titularitat i la gestió de la xarxa bàsica i comarcal, tot i que algunes de les carreteres de la Generalitat tenien funcions de carreteres locals. Al mateix temps les diputacions han continuat gestionant durant més de 150 anys la seva xarxa, essencialment de
carreteres locals, tot i que algunes tenien funcions comarcals.

L’aprovació l’any 2003 de la llei de Mobilitat de Catalunya i el seu posterior desplegament a través de les Directrius Nacionals de Mobilitat, els Decrets que regulen els estudis d’Avaluació de la Mobilitat generada, i els diferents plans territorials i d’àrees urbanes, determinen uns nous paradigmes en la relació entre el territori, l’urbanisme i les infraestructures, que obliguen a una visió global i transversal de tots aquests àmbits, i alhora estableixen la necessitat d’un enfoc multimodal de la mobilitat i de les seves infraestructures.

El Pla d’Infraestructures del Transport terrestre, aprovat mitjançant el decret 310/2006 de 25 de Juliol introdueix per primera vegada la planificació conjunta de les xarxes viàries, ferroviàries, logístiques i del transport de Catalunya. Així mateix, l’aprovació d’aquest Pla va comportar la definició de les xarxes bàsiques i comarcals, essent el resta de carreteres xarxa local.

Establerta la classificació funcional sistematitzada de la xarxa, s’ha obert una nova etapa que obliga, per raons d’eficiència i optimització de recursos, a clarificar l’atribució de la titularitat i competència de la xarxa de carreteres de Catalunya: La xarxa local, en aquesta llei s’atribueix a les diputacions o als ens supramunicipals que les puguin substituir; i la xarxa bàsica i comarcal s’atorga a la Generalitat de Catalunya.

Aquesta nova distribució de la xarxa de carreteres obliga a atorgar a les diputacions i als ens supramunicipals que les substitueixin, en la seva xarxa de carreteres, les funcions i competències que la llei reservava a la Generalitat, i així s’equiparen les respectives titularitats.

Igualment, i amb una visió de futur, s’estableix un mecanisme àgil que permetrà la modificació de la xarxa de carreteres de les diferents administracions, quan es produeixin canvis de funcionalitat a conseqüència de les successives actuacions realitzades en el territori, que facin que determinats trams passin a reunir les característiques funcionals d’una classe distinta de carretera.

També es regula, a través de l’elaboració de plans zonals, la possibilitat que alguns camins de la xarxa municipal passin a carreteres locals de les diputacions o ens supramunicipals que les puguin substituir.

Finalment en l’àmbit de clarificació competencial, la llei fixa el mecanisme que s’haurà d’utilitzar per a traspassar a les diputacions aquelles carreteres de la xarxa local que eren de titularitat i gestionades per la Generalitat, tot fixant un conveni de finançament per a poder realitzar inversions en les carreteres transferides.

D’altra banda, la present Llei suposa també la introducció de canvis significatius pel que fa a l’àmbit de la publicitat.

La sensibilitat dels ciutadans respecte la qualitat del paisatge és cada vegada més exigent, i així
Catalunya ha estat pionera en l’elaboració de la llei del Paisatge. La publicitat en zones pròximes a les carreteres és un element que enlletgeix el paisatge, alhora que pot comportar un cert risc de distracció per als conductors.

Actualment, la publicitat està prohibida en els àmbits rurals i del sòl no urbanitzable, però està autoritzada en els sòls urbans.

En aquesta llei es modifiquen alguns preceptes de la llei vigent, referits a la publicitat, per tal de clarificar el règim regulador d’aquesta activitat en els trams urbans, autoritzant-la exclusivament en les travesseres urbanes, amb certes excepcions. D’aquesta manera es proporcionarà als usuaris una major seguretat en eliminar determinats riscos que es deriven de la publicitat.

¿Ciudades difusas?

Font: El Pais 06/02/08.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Ciudades/difusas/elpepiespcat/20080206elpcat_3/Tes?print=1

Oriol Bohigas

La Diputación de Barcelona, a través de su Observatorio Territorial, está publicando en estos últimos años algunos trabajos de investigación urbanística oportunos y cualificados. Desde 2002 han salido a la luz los diversos títulos de la colección Territorio y Gobierno: Visiones y en 2007 se inició Estudios, que incluye la serie Territorio. El primer volumen es La ciudad de baja densidad. Lógicas, gestión y contención, un conjunto de textos coordinados por Francesco Indovina, procedentes de un curso del Centre Ernest Lluch de noviembre de 2004.
La dispersión es un fenómeno urbano que se ha convertido en un virus mortal para las esencias sociales de la ciudad
No hay duda de que la dispersión urbana es uno de los fenómenos más contradictorios de la ciudad reciente. ¿Por qué se mantiene y aumenta continuamente esa tendencia hacia la ciudad difusa, la extensión desordenada más allá de sus límites naturales, sus murallas, fuera de la cohesión y la compacidad que la tradición urbana había establecido? No hay duda de que esa dispersión tiene unos elevados costes económicos, ambientales y, sobre todo, sociales. Porque no se trata sólo del despilfarro de suelo o de la multiplicación excesiva de servicios y flujos circulatorios. Se trata, sobre todo, de la pérdida de los valores sociales de la urbanidad, de la eliminación de las bases colectivas y cohesionadoras de la ciudad. En algunos capítulos del libro que comentamos se analizan estos costes y se comprende que son objetivamente insostenibles con los recursos económicos disponibles. La ciudad dispersa es, en principio, una ciudad imposible, pero, paradójicamente, no sólo existe en todas partes, sino que se produce con una intensidad creciente desde hace 50 años. Es una realidad en ciudades y países muy distintos, lo cual hace pensar que hay razones profundas y complejas que la justifican en términos muy esenciales. En diversos textos del libro se intentan algunas explicaciones a este fenómeno. Indovina resume así el tema: "En definitiva, este es el circuito: desarrollo económico (industrial) de la ciudad, emigración del campo a la ciudad, crecimiento de la densidad, aumento de los precios inmobiliarios y predisposición del campo a dejarse urbanizar constituyen los ingredientes que dieron origen a una transformación del territorio que ya no se ha detenido". Pero a estos elementos -propios de la lógica del crecimiento en el auge de un cambio productivo-, se añaden otros factores, como pueden ser los cambios de formas de vida, la mitología de la segunda residencia, la avasallante especulación territorial, las facilidades de un transporte aparentemente rápido, el populismo político y vecinal que acaba logrando las infraestructuras aparentemente urbanizadoras, las necesidades de grandes superficies productivas que sólo son posibles en el espacio fuera murallas o la imposibilidad de que la industria fraccionada absorba los costos especulativos del suelo dentro de las murallas.
La cuestión fundamental es, no obstante, decidir -o, en este caso, sugerir a partir del análisis sociológico- qué política se podría adoptar para conseguir la reurbanización, es decir, una nueva calidad urbana para esa dispersión suburbial. Para ello hay dos puntos de partida radicales: el de los que creen que la única solución es volver a meter a la ciudad dentro de las murallas, imponer el diseño de la coherencia y la compacidad y, enfrente, el de los que creen que la situación, en manos del mercado, es ya irreversible y que no hay más solución que aceptar -e incluso favorecer- ese nuevo tipo de ciudad, apoyándola e incluso favoreciéndola con servicios y estructuras, asumiendo colectivamente los costes elevadísimos. Pero, entre extirpar y favorecer, la mayor parte de autores de los textos se deciden a favor del corregir, con la doble aceptación contradictoria de que el fenómeno es nefasto pero irreversible, permanente pero corregible.
Como suele ocurrir en la mayoría de textos teóricos sobre urbanismo, los resultados prácticos son de eficacia muy discutible. Al fin, incluso, la voluntad de corregir implica la aceptación acrítica de una injusticia social implantada con el señuelo de una felicidad prefabricada por la propaganda consumista y por los intereses especulativos. Corregir es, en parte, aceptar y, quizá, rendirse. Es aceptar que el suburbio no puede ser más que el resultado del fomento de una sociedad suburbial, una sociedad coherente con la permanente contradicción entre bienestar y malestar. Es decir, la corrección no va a resolver el problema, sino aplazarlo, esperando cambios más revolucionarios e intransigentes. Pero, sea como sea, el conjunto de textos incluidos en La ciudad de baja densidad son unos estudios magníficos sobre un fenómeno urbano paradójico que se ha convertido en un virus mortal para las esencias sociales de la ciudad europea.

Noticias del sector inmobiliario.

la ayuda del gobierno de 210 euros por alquiler se empieza a pagar en 15 días
cinco días, miércoles 6 feb 08

el ministerio de vivienda ha contabilizado 33.199 solicitudes para el cobro de la renta de emancipación desde su entrada en vigor, el pasado 2 de enero, si bien sólo se han producido hasta el momento 1.880 resoluciones positivas, un 5,6% del total. los titulares de dichos contratos percibirán el abono efectivo de los 210 euros en un plazo de 15 días


el tipo de interés destinado a vivienda bajó en diciembre por primera vez en 18 meses
elconfidencial.com, domingo 3 feb 08

el tipo de interés que los hogares pagan por el crédito a la vivienda bajó al 5,38 por ciento en diciembre, la primera vez en 18 meses, según los últimos datos del banco de españa. el tipo medio ponderado de diciembre bajó frente al 5,42% de noviembre por primera vez desde julio de 2005 cuando había marcado el 3,14%. el tipo del crédito al consumo bajó ligeramente hasta el 9,53% y el destinado a otros fines bajó al 6,36% en diciembre de 2007. el importe de los créditos solicitados para la vivienda bajó en diciembre por segundo mes consecutivo mientras subió el destinado a otros fines. el crédito a la vivienda llegó a 9.855 millones de euros en diciembre, frente a 10.179 millones en noviembre, muy lejos del récord marcado en junio de 2006 de 16.773 millones de euros


los intermediarios dicen que la vivienda usada no bajará más
el economista, miércoles 6 feb 08

el precio de la vivienda de segunda mano no seguirá bajando en 2008 según los agentes de la propiedad inmobiliaria, que entienden que "el globo está suficientemente deshinchado" y que este año servirá para "normalizar la situación". el presidente del consejo general de colegios de agentes de la propiedad inmobiliaria (coapis), santiago baena, se atrevió incluso a vaticinar un año 2009 de crecimiento en este sector, aunque "no de la misma manera que en años anteriores"


la banca española obtiene resultados récord evitando las hipotecas basura
el país, jueves 7 feb 08

la explicación hay que buscarla en que los bancos españoles tienen escaso negocio de banca de inversión, que está volcada en los mercados domésticos y que es la que ha comprado los activos más contaminados. la banca española tampoco tuvo mucho tiempo de fijarse en el arriesgado negocio de las hipotecas basura porque el mercado español crecía a ritmos cercanos al 20%. hipotecas, créditos para empresas y para el consumo centraron su atención. además, el banco de españa fue inflexible con los que se acercaron planteando la posibilidad de adquirir estos activos sin asumir el riesgo en el balance como se ha permitido a los bancos europeos y norteamericanos


solbes frena el aval multimillonario del gobierno a las promotoras inmobiliarias
el confidencial.com, miércoles 6 feb 08

pedro solbes vuelve a plantar cara a la oficina económica del gobierno oponiéndose a la operación de rescate de los promotores inmobiliarios diseñada desde moncloa. solbes no encuentra motivos por los que la industria inmobiliaria tenga que tener una financiación privilegiada frente al resto de sectores productivos. la comisión europea podría abrir un expediente a españa por ayudas ilegales que atentan contra la competencia y otras empresas privadas en idéntica situación podrían pedir un trato no discriminatorio


la dificultad para vender pisos provoca un aumento notable de las reformas
diari de terrassa, sábado 26 ene 08

cuesta vender un piso de segunda mano y cuesta aún más encontrar uno nuevo a buen precio, así que es hora de rehabilitaciones y reformas. según carles curto, secretario del comité del gremi de constructors de barcelona i comarques, el crecimiento del sector específico de la rehabilitación podría ser de entre un diez y un doce por ciento en 2008, cuando el de obra nueva quedará estancado entre el dos y el tres por ciento. a tenor de los cálculos del gremio provincial, el incremento es progresivo y se cree que en 2008 podría llegar el salto definitivo


australia: dolor hipotecario para 750.000 propietarios
the sydney morning herald, domingo 3 feb 08


hasta 300.000 australianos pueden perder sus casas este año conforme los tipos de interés y la contracción crediticia alimentan la grave deuda. según el analista martin north de fujitsu consulting, se prevé una escalada espectacular en los impagos de las hipotecas. un estudio conjunto de jpmorgan y fujitsu consulting, que saldrá a la luz el próximo mes, estima que 750.000 propietarios se verán afectados por "estrés hipotecario" en los próximos meses, lo que significa que los plazos hipotecarios se tragarán más del 35% de sus ingresos. la espiral de la crisis hipotecaria está provocando que la gente confíe cada vez más en las tarjetas de crédito y otras formas de deuda para los gastos diarios


los juicios por desahucio se disparan y superan ya las 28.300 sentencias
expansión, lunes 4 feb 08


el mercado de alquiler en españa continúa sin ofrecer garantías de seguridad a los propietarios de los inmuebles. no sólo por el incremento de la litigiosidad aparejada a los contratos de arrendamientos urbanos, que en 2006, y según la estadística del ine -últimos datos contabilizados-, alcanzaron las 28.372 causas tramitadas por los juzgados de primera instancia españoles. sino también por la inclinación de la balanza, en la resolución de sentencias firmes, a favor de los propietarios. nueve de cada diez litigios, en concreto el 90,2% responden a la falta de pago de la renta por parte del inquilino


la crisis ha llevado al cierre al 40% de las inmobiliarias el año pasado
abc, miércoles 6 feb 08

el consejo general de colegios de agentes de la propiedad inmobiliaria (coapi) calcula que en el pasado ejercicio desaparecieron un 40% de las oficinas inmobiliarias. según explicó germán navarro, consejero de comunicación de coapi, la caída en picado de la demanda y el "divorcio entre banca y el sector de la intermediación" han sido las causas de este proceso. los cierres se han extendido por todas las comunidades autónomas aunque con mayor fuerza en las zonas de la costa. los datos de los api fueron ratificados por una de las principales redes de intermediación, tecnocasa, que redujo su beneficio un 39,3% el pasado año por la crisis y reconoció haber cerrado 387 oficinas de los 1.052 puntos que tenía en 2006


la lucha por la vivienda digna entra en campaña
adn, miércoles 6 feb 08

el día 1 de marzo será el día de la vivienda digna. eso es lo que esperan los responsables del colectivo ciudadano v de vivienda, que han convocado para ese día varias manifestaciones en toda españa. ante el pesimismo económico derivado sobre todo de la desaceleración del sector inmobiliario, este colectivo reclama el derecho "a una vivienda digna". como alternativa a la situación actual, el colectivo ha lanzado una serie de propuestas para combatir la especulación y el urbanismo salvaje. éstas pasan por una moratoria en la ejecución de los planes urbanísticos mientras no estén guiados por el interés general; transparencia en los datos relativos al acceso a la vivienda y protección del medio ambiente


las inversiones inmobiliarias se redefinen
el país, viernes 8 feb 08

la inversión internacional en activos inmobiliarios va a crecer en el mundo, a pesar del momento de incertidumbre financiera que vivimos, según antonio silmontarelo de ing real estate management. el directivo del banco señaló que en la última encuesta realizada a los mayores gestores internacionales de fondos de pensiones, el 80% de ellos iba a mantener o aumentar su presencia en el sector inmobiliario. ahora se están replanteando la manera de inversión y los productos a través de los cuales se canaliza, "pues la bajada de los rendimientos y la subida de la deuda están llevando a los inversores a plantearse si la deuda es un buen termómetro de medición de riesgo o se deben erigir otras variables, que es lo que yo creo", explicó silmontarelo. a su juicio es necesario redefinir los tipos de inversión


las celebrities de hollywood también sufren la crisis inmobiliaria
la vanguardia, jueves 7 feb 08

las residencias de los famosos son enormemente caras pero según expertos consultados artistas como avril lavigne o slash, guitarrista de guns'n'roses, han tenido que rebajar ostensiblemente el precio de venta de sus respectivas viviendas. el precio medio de una casa no sobrepasa el millón y medio de dólares pero el problema viene cuando pretenden deshacerse de las viviendas que rondan entre los 3 y los 6 millones de dólares según aseguró barry sloane de sotheby's. "muchos de estos artistas están involucrados de una manera u otra con la huelga de guionistas" explicó. "están teniendo dificultades a la hora de vender sus casas por las condiciones del mercado. es como un efecto dominó". la cantante canadiense avril lavigne ha tenido que reducir el precio de su vivienda en beverly hills, de cinco habitaciones y seis cuartos de baño con piscina y cancha de tenis, de 6,9 a 5,8 millones de dólares. el popular guitarrista slash también decidió vender en diciembre su casa por 5,7 millones de dólares, medio millón menos de lo que pagó por ella en enero de 2006

Texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos

Se resume a continuación el contenido de la norma publicada en el BOE n. 23 de 26/1/2008, que lo que pretende es regularizar, aclarar y armonizar las disposiciones legales vigentes en materia de evaluación de impacto ambiental (DF 7a de la Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de calidad del aire y protección de la atmósfera y art. 82.5 CE), a la espera de poder centrar en posteriores post el comentario de la norma en los diversos aspectos en los que incide.

Entrada en vigor: El día siguiente al de su publicación.

Objeto: El régimen jurídico aplicable a la evaluación de impacto ambiental de proyectos consistentes en la realización de obras, instalaciones o cualquier otra actividad comprendida en los anexos I y II.

Previsió normativa: El mandato contenido en la disposición final séptima de la Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de calidad del aire y protección de la atmósfera, que autoriza al Gobierno para que, en el plazo máximo de un año contado a partir de su entrada en vigor, elabore y apruebe un texto refundido en el que regularice, aclare y armonice las disposiciones legales vigentes en materia de evaluación de impacto ambiental.

Estructura y resumen del contenido: La Ley se estructura en tres Capítulos. Se pretende la integración de los aspectos ambientales en tales proyectos mediante la incorporación de la evaluación de impacto ambiental en el procedimiento de su autorización o aprobación

En cuanto al régimen jurídico de la evaluación ambiental propiamente dicha. El texto se ocupa de la evaluación de impacto ambiental de los proyectos del anexo I y regula la evaluación de impacto ambiental de los proyectos relacionados en el anexo II y la de aquellos que, no estando incluidos en el anexo I, pueden afectar directa o indirectamente a los espacios que forman parte de la Red Natura 2000.

El III regula los aspectos relacionados con el control del cumplimiento de las declaraciones de impacto ambiental. Se contiene la regulación del seguimiento y la vigilancia del cumplimiento de la declaración de impacto ambiental, la tipificación de infracciones y sanciones y la suspensión de la ejecución de proyecto o actividad por omisión o defectos en la evaluación de impacto ambiental y con la reparación e indemnización de daños.

Delimitación subjetiva: Los proyectos, públicos y privados , consistentes en la realización de obras, instalaciones o cualquier otra actividad comprendida en el anexo I, los proyectos públicos o privados consistentes en la realización de las obras, instalaciones o de cualquier otra actividad comprendida en el anexo II y los proyectos públicos o privados no incluidos en el anexo I que puedan afectar directa o indirectamente a los espacios de la Red Natura 2000.

Afectaciones activas: Se derogan el Real Decreto Legislativo 1302/1986, de 28 de junio, de impacto ambiental; la disposición adicional segunda de la Ley 4/1989, de 27 de marzo, de conservación de los espacios naturales y de la flora y fauna silvestres; la disposición adicional duodécima de la Ley 54/1997, de 27 de noviembre, del sector eléctrico; el Real Decreto-ley 9/2000, de 6 de octubre, por el que se modifica el Real Decreto legislativo 1302/1986; la Ley 6/2001, de 8 de mayo, por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 1302/1986; el artículo 127 de la Ley 62/2003, de 30 de diciembre, de medidas fiscales, administrativas y del orden social; la disposición final primera de la Ley 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente y la disposición final primera de la Ley 27/2006, de 18 de julio, por la que se regulan los derechos de acceso a la información, de participación pública y de acceso a la justicia en materia de medio ambiente.

Els beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l'àrea metropolitana de Barcelona

Transcric les conclusions generals de l'estudi elaborat pel Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, i us convido a la lectura de l'informe que es troba a http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/CREAL.pdf

7. Conclusions generals
La qualitat de l’aire a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, concretament pel que fa als nivells de PM i d’NO2, és bastant dolenta i la tendència dels darrers anys tampoc no mostra millores, sinó un empitjorament de la situació. Basant-se en la investigació que s’ha dut a terme a Espanya i en altres àrees, i en línea amb altres estimacions internacionals, incloses les de l’OMS, es pot concloure que els nivells actuals de contaminació atmosfèrica a Barcelona i rodalies són perillosos per a la salut.. Aquest estudi ha demostrat que els habitants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es podrien beneficiar de millores en la salut en termes de morbiditat, mortalitat i esperança de vida si els nivells es reduïssin fins als recomanats i establerts per l’OMS amb la finalitat de protegir la salut pública, nivells que ja s’han implantat a molts països d’Europa. Malgrat una probable subestimació dels beneficis totals, aquest estudi ha posat de manifest que, gràcies a aquesta reducció, cada any es podrien arribar a evitar:

• 3.500 morts prematures (un 12% de totes les morts naturals entre les persones més grans de 30 anys), la qual cosa representaria un increment de l’esperança de vida d’uns 14 mesos; • 1.800 hospitalitzacions per raons cardiorespiratòries;

• 5.100 casos de bronquitis crònica en adults;
• 31.100 casos de malalties bronquitis agudes en nens; i
• 54.000 atacs d’asma en nens i adults.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona és una de les poques àrees urbanes d’Europa on els valors límits regulats de la UE, menys estrictes que les recomanacions de l’OMS, són superats. Aquesta avaluació subratlla que es podria aconseguir un terç dels beneficis esmentats amb anterioritat si la contaminació atmosfèrica es reduís fins als nivells de la UE.

Encara que continua havent-hi controvèrsies sobre els enfocaments apropiats per derivar valoracions econòmiques, els beneficis econòmics obtinguts són amplis, independentment dels enfocaments alternatius considerats. El beneficis econòmics estimats en aquest estudi per a una reducció de la contaminació atmsofèrica als nivells recomanats per la OMS són de 700 i 1.600 euros per persona i any, és a dir, un total de 3.000 i 6.400 milions d’euros l’any.

Els impactes adversos de la contaminació atmosfèrica no es distribueixen igual. Factors com la posició socioeconòmica, l’edat i la predisposició augmenten el risc de patir els efectes nocius que provoca la contaminació atmosfèrica en la salut.

L’exposició a la contaminació del trànsit, principal causant de l’escassa qualitat de l’aire de la zona metropolitana de Barcelona, també és un dels factors de risc. La particularitat del desenvolupament urbà en aquesta àrea, on la gent acostuma a viure molt a prop de carrers atrafegats, suggereix que la distribució de l’impacte està relacionada amb l’exposició al trànsit. Caldria fer una avaluació més profunda per planificar aquesta distribució, ja que podria proporcionar informació més que valuosa als encarregats d’elaborar polítiques sobre el tema a fi de replantejar-se l’actual desenvolupament urbà de la zona.

En el futur i a mesura que la població augmenta i el trànsit s’intensifica en l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’impacte i el cost de la contaminació atmosfèrica per a les persones i la societat, en general, seran cada vegada més greus, si no es prenen les mesures adequades al més aviat possible. Els beneficis d’aquestes accions són grans, i, a mida que la qualitat de l’aire millori, es podran nota immediatament i a llarg termini.

Directiva 2008/1/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 15 de enero de 2008, relativa a la prevención y al control integrados de la contaminación

En el Diario Oficial de la Unión Europea de fecha 29/01/2008 se publica la Directiva 2008/1/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 15 de enero de 2008, relativa a la prevención y al control integrados de la contaminación. Con ella se derogan la Directiva 96/61/CE del Consejo , de 24 de septiembre de 1996, relativa a la prevención y control integrados de la contaminación -traspuesta por LEY 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control integrados de la contaminación.-, y la Directiva del Consejo, de 28 de junio de 1984, relativa a la lucha contra la contaminación atmosférica procedente de las instalaciones industriales.

En efecto, la Directiva 96/61/CE ha sido modificada en diversas ocasiones y de forma sustancial, hecho éste que justifica la presente versión codificada. Por otro lado, si bien existe legislación comunitaria sobre la lucha contra la contaminación atmosférica y la prevención o la reducción al mínimo del vertido de sustancias peligrosas al agua, existe una carencia de legislación comunitaria similar cuyo objetivo sea prevenir o reducir al mínimo las emisiones en el suelo.

El tratamiento por separado del control de las emisiones a la atmósfera, el agua o el suelo puede potenciar la transferencia de contaminación entre los diferentes ámbitos del medio ambiente, en lugar de proteger al medio ambiente en su conjunto.

Por lo demás, las disposiciones de la presente Directiva deben aplicarse sin perjuicio de las disposiciones de la Directiva 85/337/CEE del Consejo, de 27 de junio de 1985, relativa a la evaluación de las repercusiones de determinados proyectos públicos y privados sobre el medio ambiente. En los casos en que deban tomarse en consideración, a efectos de la concesión de la autorización, datos o conclusiones que resulten de la aplicación de esta última Directiva, la presente Directiva no debe afectar a la aplicación de la Directiva 85/337/CEE.

La autoridad o autoridades competentes únicamente deben conceder o modificar una autorización cuando se hayan previsto medidas de protección integrada del medio ambiente, incluidos la atmósfera, el agua y el suelo.

Corresponde a los Estados miembros determinar el modo en que se podrán tomar en consideración, en la medida en que sea necesario, las características técnicas de la instalación de que se trate, su implantación geográfica y las condiciones locales del medio ambiente.

La presente Directiva hace referencia a aquellas instalaciones cuyo potencial de contaminación y, por lo tanto, de contaminación transfronteriza, sea elevado. Deben organizarse consultas transfronterizas en caso de que las solicitudes de autorización se refieran a nuevas instalaciones o a modificaciones sustanciales de las instalaciones que puedan tener efectos perjudiciales significativos para el medio ambiente. Las solicitudes relativas a dichas propuestas o modificaciones deben estar a disposición del público en el Estado miembro que pudiera verse afectado.

En el caso de que las emisiones de gases de efecto invernadero de una instalación estén especificadas en el anexo I de la Directiva 2003/87/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 13 de octubre de 2003, por la que se establece un régimen para el comercio de derechos de emisión de gases de efecto invernadero en la Comunidad, en relación con una actividad llevada a cabo en dicha instalación, el permiso no incluirá un valor límite de emisión para las emisiones directas de ese gas a menos que sea necesario para garantizar que no se provoque ninguna CONTAMINACIÓN LOCAL significativa.

Según el artículo 9.4 -que no modifica su redacción de la inicial directiva-, (condiciones del permiso), sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 10 -relativo a las normas de calidad ambiental y las mejores técnicas disponibles- , los valores límite de emisión, los parámetros y las medidas técnicas equivalentes a que se hace referencia en el apartado 3 se basarán en las mejores técnicas disponibles, sin prescribir la utilización de una técnica o tecnología específica, y tomando en consideración las características técnicas de la instalación de que se trate, su implantación geográfica y las CONDICIONES LOCALES DEL MEDIO AMBIENTE. En todos los casos, las condiciones de permiso establecerán disposiciones relativas a la minimización de la contaminación a larga distancia o transfronteriza y garantizarán un nivel elevado de protección del medio ambiente en su conjunto.

En cuanto a las categorías de actividades industriales el ANEXO I -tampoco varía su redacción en relación a la inicial directiva-, detalla:

1. No están incluidas en el ámbito de la presente Directiva las instalaciones o partes de las instalaciones utilizadas para la investigación, desarrollo y experimentación de nuevos productos y procesos.
2. Los valores umbral mencionados más adelante se refieren, con carácter general, a capacidades de producción o a rendimientos. Si un mismo titular realiza varias actividades de la misma categoría en la misma instalación o en el emplazamiento, se sumarán las capacidades de dichas actividades.
1. Instalaciones de combustión
1.1. Instalaciones de combustión con una potencia térmica de combustión superior a 50 MW.
1.2. Refinerías de petróleo y de gas.
1.3. Coquerías.
1.4. Instalaciones de gasificación y licuefacción de carbón.
2. Producción y transformación de metales
2.1. Instalaciones de calcinación o sintetización de minerales metálicos incluido el mineral sulfuroso.
2.2. Instalaciones para la producción de fundición o de aceros brutos (fusión primaria o secundaria), incluidas las correspondientes instalaciones de fundición continua de una capacidad de más de 2,5 toneladas por hora.
2.3. Instalaciones para la transformación de metales ferrosos:
a) laminado en caliente con una capacidad superior a 20 toneladas de acero en bruto por hora;
b) forjado con martillos cuya energía de impacto sea superior a 50 kilojulios por martillo y cuando la potencia térmica utilizada sea superior a 20 MW;
c) aplicación de capas de protección de metal fundido con una capacidad de tratamiento de más de 2 toneladas de acero bruto por hora.
2.4. Fundiciones de metales ferrosos con una capacidad de producción de más de 20 toneladas por día.

2.5. Instalaciones:
a) para la producción de metales en bruto no ferrosos a partir de minerales, de concentrados o de materias primas secundarias mediante procedimientos metalúrgicos, químicos o electrolíticos;
b) para la fusión de metales no ferrosos, inclusive la aleación, incluidos los productos de recuperación (refinado, moldeado en fundición) con una capacidad de fusión de más de 4 toneladas para el plomo y el cadmio o 20 toneladas para todos los demás metales, por día.
2.6. Instalaciones para el tratamiento de superficie de metales y materiales plásticos por procedimiento electrolítico o químico, cuando el volumen de las cubetas destinadas al tratamiento empleadas sea superior a 30 m3.
3. Industrias minerales
3.1. Instalaciones de fabricación de cemento clínker en hornos rotatorios con una capacidad de producción superior a 500 toneladas diarias, o de cal en hornos rotatorios con una capacidad de producción superior a 50 toneladas por día, o en hornos de otro tipo con una capacidad de producción superior a 50 toneladas por día.
3.2. Instalaciones para la obtención de amianto y para la fabricación de productos a base de amianto.

3.3. Instalaciones de fabricación de vidrio incluida la fibra de vidrio, con una capacidad de fusión superior a 20 toneladas por día.
3.4. Instalaciones para la fundición de materiales minerales, incluida la fabricación de fibras minerales con una capacidad de fundición superior a 20 toneladas por día.
3.5. Instalaciones para la fabricación de productos cerámicos mediante horneado, en particular de tejas, ladrillos refractarios, azulejos, gres cerámico o porcelanas, con una capacidad de producción superior a 75 toneladas por día, y/o una capacidad de horneado de más de 4 m3 y de más de 300 kg/m3 de densidad de carga por horno.
4. Industria química
La fabricación, a efectos de las categorías de actividades de la presente Directiva, designa la fabricación a escala industrial, mediante transformación química de los productos o grupos de productos mencionados en los puntos
4.1 a 4.6.
4.1. Instalaciones químicas para la fabricación de productos químicos orgánicos de base, en particular:
a) hidrocarburos simples (lineares o cíclicos, saturados o insaturados, alifáticos o aromáticos);
b) hidrocarburos oxigenados, tales como alcoholes, aldehídos, cetonas, ácidos orgánicos, ésteres, acetatos, éteres, peróxidos, resinas, epóxidos;
c) hidrocarburos sulfurados;
d) hidrocarburos nitrogenados, en particular, aminas, amidas, compuestos nitrosos, nítricos o nitratos, nitrilos, cianatos e isocianatos;
e) hidrocarburos fosforados;
f) hidrocarburos halogenados;
g) compuestos orgánicos metálicos;
h) materias plásticas de base (polímeros, fibras sintéticas, fibras a base de celulosa);
i) cauchos sintéticos;
j) colorantes y pigmentos;
k) tensioactivos y agentes de superficie.
4.2. Instalaciones químicas para la fabricación de productos químicos inorgánicos de base como:
a) gases y, en particular, el amoníaco, el cloro o el cloruro de hidrógeno, el flúor o fluoruro de hidrógeno, los óxidos de carbono, los compuestos del azufre, los óxidos del nitrógeno, el hidrógeno, el dióxido de azufre, el dicloruro de carbonilo;
b) ácidos y, en particular, el ácido crómico, el ácido fluorhídrico, el ácido fosfórico, el ácido nítrico, el ácido clorhídrico, el ácido sulfúrico, el ácido sulfúrico fumante, los ácidos sulfurados;
c) bases y, en particular, el hidróxido de amonio, el hidróxido potásico, el hidróxido sódico;
d) sales como el cloruro de amonio, el clorato potásico, el carbonato potásico (potasa), el carbonato sódico (sosa),
los perboratos, el nitrato argéntico;
e) no metales, óxidos metálicos u otros compuestos inorgánicos como el carburo de calcio, el silicio, el carburo de silicio.

4.3. Instalaciones químicas para la fabricación de fertilizantes a base de fósforo, de nitrógeno o de potasio (fertilizantes simples o compuestos).
4.4. Instalaciones químicas para la fabricación de productos de base fitofarmacéuticos y de biocidas.
4.5. Instalaciones químicas que utilicen un procedimiento químico o biológico para la fabricación de medicamentos de base.
4.6. Instalaciones químicas para la fabricación de explosivos.
5. Gestión de residuos Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 11 de la Directiva 2006/12/CE y en el artículo 3 de la Directiva 91/689/CEE del Consejo, de 12 de diciembre de 1991, relativa a los residuos peligrosos:
5.1. Instalaciones para la valorización o eliminación de residuos peligrosos de la lista, contemplada en el artículo 1, apartado 4, de la Directiva 91/689/CEE, tal como se definen en los anexos II A y II B (operaciones R1, R5, R6, R8 y R9) de la Directiva 2006/12/CE y en la Directiva 75/439/CEE del Consejo, de 16 de junio de 1975, relativa a la gestión de aceites usados (2), de una capacidad de más de 10 toneladas por día.
5.2. Instalaciones para la incineración de residuos municipales (residuos domésticos y residuos comerciales, industriales e institucionales similares), de una capacidad de más de 3 toneladas por hora.
5.3. Instalaciones para la eliminación o aprovechamiento de residuos no peligrosos, tal como se definen en los anexos II A y B de la Directiva 2006/12/CE en las rúbricas D8, D9, de una capacidad de más de 50 toneladas por día.
5.4. Vertederos que reciban más de 10 toneladas por día o que tengan una capacidad total de más de 25 000 toneladas con exclusión de los vertederos de residuos inertes.
6. Otras actividades
6.1. Instalaciones industriales destinadas a la fabricación de:
a) pasta de papel a partir de madera o de otras materias fibrosas;
b) papel y cartón con una capacidad de producción de más de 20 toneladas diarias.
6.2. Instalaciones para tratamiento previo (operaciones de lavado, blanqueo, mercerización) o para el tinte de fibras o productos textiles cuando la capacidad de tratamiento supere las 10 toneladas diarias.
6.3. Instalaciones para el curtido de cueros cuando la capacidad de tratamiento supere las 12 toneladas de productos acabados por día.
6.4. a) Mataderos con una capacidad de producción de canales superior a 50 toneladas por día.
b) Tratamiento y transformación destinados a la fabricación de productos alimenticios a partir de:
— materia prima animal (que no sea la leche) de una capacidad de producción de productos acabados superior a 75 toneladas por día,
— materia prima vegetal de una capacidad de producción de productos acabados superior a 300 toneladas por día (valor medio trimestral).
c) Tratamiento y transformación de la leche, con una cantidad de leche recibida superior a 200 toneladas por día (valor medio anual).
6.5. Instalaciones para la eliminación o el aprovechamiento de canales o desechos de animales con una capacidad de tratamiento superior a 10 toneladas por día.
6.6. Instalaciones destinadas a la cría intensiva de aves de corral o de cerdos que dispongan de más de:
a) 40 000 emplazamientos para las aves de corral;
b) 2 000 emplazamientos para cerdos de cría (de más de 30 kg), o
c) 750 emplazamientos para cerdas.
6.7. Instalaciones para el tratamiento de superficie de materiales, de objetos o productos con utilización de disolventes orgánicos, en particular para aprestarlos, estamparlos, revestirlos y desgrasarlos, impermeabilizarlos, pegarlos, enlacarlos, limpiarlos o impregnarlos, con una capacidad de consumo de más de 150 kg de disolvente por hora o de más de 200 toneladas por año.
6.8. Instalaciones para la fabricación de carbono (carbón sintetizado) o electrografito por combustión o grafitación.

Finalmente, el anexo III -que tampoco varía la redacción de la inicial Directiva-, recoge la lista indicativa de las principales sustancias contaminantes que se tomarán obligatoriament en consideración si son pertinentes para fijar valores límite de emisiones.

Atmósfera
1. Óxidos de azufre y otros compuestos de azufre.
2. Óxidos de nitrógeno y otros compuestos de nitrógeno.
3. Monóxido de carbono.
4. Compuestos orgánicos volátiles.
5. Metales y sus compuestos.
6. Polvos.
7. Amianto (partículas en suspensión, fibras).
8. Cloro y sus compuestos.
9. Flúor y sus compuestos.
10. Arsénico y sus compuestos.
11. Cianuros.
12. Sustancias y preparados respecto de los cuales se haya demostrado que poseen propiedades cancerígenas, mutágenas
o puedan afectar a la reproducción a través del aire.
13. Policlorodibenzodioxina y policlorodibenzofuranos.

Agua
1. Compuestos organohalogenados y sustancias que puedan dar origen a compuestos de esta clase en el medio acuático.
2. Compuestos organofosforados.
3. Compuestos organoestánnicos.
4. Sustancias y preparados cuyas propiedades cancerígenas, mutágenas o que puedan afectar a la reproducción en el medio acuático o vía el medio acuático estén demostradas.
5. Hidrocarburos persistentes y sustancias orgánicas tóxicas persistentes y bioacumulables.
6. Cianuros.
7. Metales y sus compuestos.
8. Arsénico y sus compuestos.
9. Biocidas y productos fitosanitarios.
10. Materias en suspensión.
11. Sustancias que contribuyen a la cutrofización (en particular nitratos y fosfatos).
12. Sustancias que ejercen una influencia desfavorable sobre el balance de oxígeno (y computables mediante parámetros tales como DBO, DCO).

Plan de Contratación Pública Verde de la Administración General del Estado y sus Organismos Públicos, y las Entidades Gestoras de la Seguridad Social

En el BOE de 31 de enero de 2008 se publica la Orden PRE/116/2008, de 21 de enero, por la que se publica el Acuerdo de Consejo de Ministros por el que se aprueba el Plan de Contratación Pública Verde de la Administración General del Estado y sus Organismos Públicos, y las Entidades Gestoras de la Seguridad Social.

El Plan, pretende responder a los objetivos comunitarios expresados en diferentes documentos -Estrategia para el Desarrollo Sostenible de la Unión Europea adoptada en el Consejo de Gotenburgo de 2001, Comunicación sobre Política Integrada de Productos de la Comisión de Junio de 2003, Revisión de la Estrategia de la Unión Europea para un Desarrollo Sostenible del año 2006-, y se enmarca en lo dispuesto en la Directiva 18/2004/CE, transpuesta a nuestro ordenamiento por la recientemente publicada Ley 30/2007, de 30 de octubre, de Contratos del Sector Público, que fija las condiciones en las que los poderes adjudicadores podrán introducir requerimientos de carácter ambiental y social en las licitaciones públicas.

El Plan pretende ser complemento y servir como apoyo a la implantación de otras políticas estatales de defensa del medio ambiente como el Plan de Ahorro y Eficiencia Energética en los edificios de la Administración General del Estado, el Proyecto de Plan Nacional Integrado de Residuos y la Estrategia Española de Cambio Climático y Energía Limpia. Horizonte 2007-2012-2020.

Con los expuestos antecedentes el anexo de la norma contempla una serie de objetivos para los grupos de productos y, de éste modo, en el ámbito de la construcción y mantenimiento se destaca el pretendido ahorro energético del 9% antes de 31/12/2010 y del 20% antes de 31/12/2016, cifra ésta última que se considera de moderado alcance e impuesta por la UE; el objetivo de reducción de un 20% en el consumo de agua antes del 31/12/2010, reducción que -visto el panorama pluviométrico-, podrá cumplirse sin excesivos esfuerzos; capítulo aparte merece la disminución de la contaminación atmosférica generada por vehículos y la restricción que supone la limitación de la licitación de motores híbridos para el supuesto que exista concurrencia en el sector, circunstancia ésta, que, dados los prioritarios objetivos perseguidos, pudiera ser justificadamente excusada coadyudando de ésta forma una más rápida transformación de la indústria del automóvil.

El recurso a los biocombustibles y los efectos colaterales que éstos están produciendo y producirán en el precio de los cereales -dudosos, reales, también reales, más reales todavía , efectivamente reales o falsos (¿¿??)-, es una solución que, de ser adoptada, sólo puede ser medida de carácter temporal hasta que la urgente y necesaria transformación de la indústria del automóvil no sea efectiva.

Finalmente, en lo que hace referencia al consumo de papel, aparece como objetivo destacable la implantación de herramientas de administración electrónica que reduzcan el uso del papel y como meta a conseguir, la reducción en un 20% de su consumo en el período 2010-2015. En relación a dicho objetivo destacar que la reducción del consumo en cantidades significativamente superiores a la anteriormente especificada es a todas luces posible y necesaria siendo un factor clave de éxito en este punto la efectiva implantación del DNI electrónico.

Por tanto, cabe destacar el decidido empeño en calendar objetivos y acciones en pro de un desarrollo sostenible pero también -según GREENPEACE-, lo discretas que son algunas de las metas planteadas.