04 mayo 2008

La depuradora del Prat aportarà 5,2 hm3 d'aigua potable a l'aixeta

Font: El Periodico 10/04/2008

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=499207&idseccio_PK=1008

XABIER BARRENA

BARCELONA
La Conselleria de Medi Ambient ha decidit --segons han confirmat a EL PERIÓDICO almenys dues fonts vinculades a la gestió de la crisi hídrica que pateix Catalunya-- recórrer a una font més d'aigua per, en primer lloc, evitar les restriccions a l'estiu i, en segon lloc, convertir-se en una solució a llarg termini. És una solució extrema que, amb tot, ja ha estat adoptada amb notable èxit en altres grans conurbacions del món. És simple. Consisteix a fer remuntar riu amunt l'aigua que surt de la depuradora del Llobregat, única a Catalunya amb els tres cicles complets de tractament, i reintroduir-la, després de potabilitzar-la, al sistema de proveïment humà. Els documents revelen que així es podria disposar de fins a 5,2 hectòmetres cúbics mensuals extra.

Més que el pla Segre.

Més enllà del xoc cultural que pugui originar, els freds números de les anàlisis parlen d'una aigua de més qualitat que la del Llobregat i fins i tot que la del Roine, ja que supera amb nota els 65 exigents paràmetres que serveixen per avaluar si una aigua és apta per al consum hu- mà. Fins ara, l'aigua reciclada sense potabilitzar s'utilitzava, exclusivament, per a usos industrials i per a reg agrícola.

DUES OPCIONS

El pla no està encara ultimat i hi ha dues opcions possibles: ajuntar en una mateixa conducció l'aigua regenerada i l'aigua no potabilitzada que vingui en vaixell de Lavéra (França) i abocar-la al Llobregat --perquè sigui potabilitzada a Sant Joan Despí-- o bé utilitzar dues conduccions diferents.

La utilització d'aigua reciclada o regenerada no és nova. Actualment, de la depuradora del Prat surten 750 litres per segon d'aquesta aigua per a usos agrícoles, 450 per alimentar les zones humides veïnes i 1.000 per al cabal de manteniment del Llobregat.

Precisament el manteniment d'un mínim cabal del riu és l'excusa formal que ha utilitzat Medi Ambient per emprendre el pla. En l'actualitat, una conducció provinent de la planta del Prat aboca aigua a la llera just després (en el sentit del riu) de la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí.

Ara, aquesta canonada es prolongarà uns cinc quilòmetres riu amunt amb un triple objectiu. Augmentar el cabal del riu --d'aquesta manera millorarà la qualitat de l'aigua--, permetre la recàrrega de l'aqüífer del Llobregat --del qual s'estan extraient recursos-- i aconseguir fins a cinc hectòmetres mensuals de nous recursos, encara que com que no tot el cabal acabarà a la planta potabilitzadora es pot esperar que, en la pràctica, els hectòmetres nous siguin menys.

ARGILES IMPERMEABLES

L'aqüífer no és més que un enorme dipòsit natural d'uns 100 hectòmetres cúbics que es troba uns 60 metres per sota del delta del Llobregat, entre capes d'argila impermeable. La majoria de pous en desús que ha activat la Conselleria de Medi Ambient extreuen aigua d'aquest aqüífer.

L'aigua nova, ¿és una aigua de confiança? Si el Llobregat ho és, l'aigua reciclada, encara amb més raó. Aquest cabal, a més de la clàssica depuració, ha estat sotmès a un tractament biològic o secundari que consisteix en la introducció de bacteris que eliminen la matèria orgànica. Posteriorment, i abans de ser potabilitzada, l'aigua passa pel terciari, que elimina, mitjançant sis passos (coagulació, floculació, filtració, decantació, raigs ultraviolats i clor) les restes dels bacteris. A més, el 3% de tota l'aigua que es regenera a la planta del Llobregat, més enllà dels sis passos descrits, passa un procés d'ultrafiltració i osmosi inversa.

Aquesta aigua, que en alguns països se subministra al públic, és injectada a raó d'uns 5.000 metres cúbics al dia a l'aqüífer com a barrera hídrica contra la intrusió salina.I, per sobre de tot, l'ús d'aquesta aigua nova, com comercialment s'ha batejat a l'Àsia, no és conceptualment una cosa totalment nova. Tenint en compte que a la conca del Llobregat hi aboquen aigua 50 depuradores --algunes recullen aigües residuals industrials--, no és exagerat afirmar que a Sant Joan Despí ja arriba aigua utilitzada aigües amunt. Canviant de conca, es pot dir que la major part de l'aigua del Besòs que nodreix l'aqüífer nord no és més que aigua utilitzada del Ter, depurada i abocada al riu. La diferència consisteix que, mentre que l'aigua depurada a Igualada és naturalment tractada amb raigs UVA pel sol, aquest procés es fa artificialment a la depuradora. La mesura només és possible pensar-la a llarg termini, com l'inici del futur si es vol. Diàriament, passen 0,3 hectòmetres cúbics d'aigua per la planta del Prat, dels quals 272 metres cúbics, un 0,09%, es reutilitza. El camí que queda per recórrer és, per tant, llarg. Un cop vençuts possibles recels, és l'opció que permet més autonomia, és més respectuosa amb l'entorn i més barata que la dessalinització.

No hay comentarios: