El Tribunal Constitucional pot anul·lar les vegueries.

Font: Regió 7.cat

El Govern manté el calendari per tenir una nova organització del país en la propera legislatura pendent de la resolució

CARMINA OLIVERAS

MANRESA

El Tribunal Constitucional podria anul·lar els articles de l'Estatut de Catalunya que fan referència a la creació de les vegueries i a la substitució de les actuals diputacions per aquestes noves realitats administratives. Ahir, els serveis informatius centrals de la Cadena Ser a Madrid explicaven que els membres del tribunal ja tenen una acta amb les conclusions de constitucionalitat de l'Estatut i apuntaven que un dels punts que haurien rebocat els magistrats seria, justament, la supressió de les quatre províncies actuals per crear set vegueries.

Segons la informació de l'emissora, el Tribunal Constitucional ja ha fet tres lectures de l'acta, però encara no la vol donar per definitiva. S'esperava que les notícies del Tribunal Constitucional arribessin a final de juliol o a les primeres setmanes d'agost, però ara aquesta resolució es podria conèixer el proper mes de setembre, sempre segons la mateixa Cadena Ser.

Davant la possible notícia, el departament de Governació de la Generalitat no va voler emetre cap valoració i va assegurar que "el funcionament del departament continua sent el mateix". Tot i això, Governació va admetre que "sabíem que era un dels punts que podia crear polèmica", però va reiterar que "fins que no hi hagi una sentència en ferm, no ens podem posicionar".

Als passadissos del Parlament de Catalunya, però, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va confiar que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya no declari inconstitucional que els consells de vegueria substitueixin les diputacions provincials.

El conseller de Governació va refusar donar opinions concretes sobre filtracions, però va constatar que el Govern català "continua treballant en l'arquitectura institucional de Catalunya vinculada al catalanisme polític". Segons Ausàs, aquesta arquitectura ha de superar la visió provincial, que és un "concepte antagònic" al del catalanisme polític. En aquest sentit, el departament de Governació va avançar ahir que ja tenen gairebé a punt l'avantprojecte de la Llei de Governs Locals per poder-lo traslladar al Parlament de Catalunya.

Una gran transformació

El canvi de diputacions a vegueries comportaria una transformació de gran abast per al territori de la Catalunya central, espai que ara no és reconegut en cap àmbit oficial més enllà de la Generalitat, que ha anat organitzant el Govern segons aquesta futura voluntat d'organització administrativa. També seria un contratemps de difícil esmena per a les aspiracions que pugui tenir Manresa d'esdevenir punt de referència política d'aquest territori central.

La distribució de l'administració de Catalunya sobre el territori és una competència única del Govern de la Generalitat. Ara bé, aquesta divisió no ha de comportar canvis en l'organització que hi té l'estat, que són les províncies (amb les seves diputacions) i les plantes judicials, i si ho fessin caldria un acord explícit del govern estatal. Des del moment en què l'estat va aprovar l'Estatut, després de modificar-ne diversos aspectes, el govern espanyol hauria d'estar d'acord amb el nou ordenament legislatiu català. El Tribunal Constitucional, però, pot dir-hi la seva amb independència del que acordi el Parlament espanyol.

A més a més dels articles 90 o 91 de l'Estatut de Catalunya, els que fan referència a les vegueries i als seus consells, el Tribunal Constitucional podria declarar inconstitucionals uns altres articles del text que va aprovar el Parlament de Catalunya, sempre segons el que ahir, dijous, van emetre els serveis informatius centrals de la Cadena Ser a Madrid. Concretament, se citava l'article que preveu la creació d'un Consell de Justícia a Catalunya, com també aquell que pretén ampliar les competències del defensor del poble català, el síndic de greuges.

L'emissora de ràdio Cadena Ser també parlava del terme polèmic "nació" i ho feia dient que no es retallarà perquè es considera que en el preàmbul de l'Estatut de Catalunya aquest terme no té efectes jurídics. A més a més, hi hauria una part dels magistrats que es resistirien a firmar la sentència perquè no els convenç la manera com està redactada.