URBs

El govern multa Endesa amb 870.000 euros per l´apagada de març de 2010

2011-07-15T22:02:00.000+02:00

FONT: DIARI DE GIRONA

GIRONA | ACN/DDG La Generalitat ha sancionat Endesa amb una multa de 870.000 euros per la gran apagada de març de 2010 i pels retards en la connexió de noves línies. L'import global de la multa fa referència a dos expedients. El primer és exclusiu del temporal de neu del 8 de març de 2010, que va deixar a les fosques més de 450.000 abonats. En aquest cas, la multa de 550.000 euros no s'ha imposat per l'estat de la xarxa, sinó per la gestió de la informació que va fer Endesa. En aquest punt, la companyia assegura que va actuar "correctament" i estudia presentar recurs d'alçada davant la conselleria. Pel que fa al segon expedient, que Endesa ja ha recorregut al Tribunal Superior de Justícia (TSJC), la multa -de 320.000 euros- s'imposa pel retard i l'incompliment de connexions amb noves línies.
Després de la nevada, la Generalitat va obrir una investigació per aclarir les responsabilitats de l'empresa en la nevada del 2010. L'informe principal que la Generalitat va obrir a Endesa -i que es va tancar el juliol del 2010- atribuïa l'apagada a un cas de força ?major. No obstant això, el el Govern ?va ???o?b??rir un expedient complementari per avaluar si s'havia gestionat correctament la informació que Endesa havia de donar a les administracions.
Finalment, el Govern ha comunicat a la companyia que haurà de pagar una multa de 550.000 euros perquè considera que no va informar correctament els Ajuntaments. Concretament, acusa Endesa d'incomplir una llei sobre comunicacions d'incidències als Ajuntaments i a la direcció general d'Energia i Mines.
L'import de la sanció per la mala comunicació podia arribar als sis milions però, finalment, la multa imposada pel Govern no arriba a un 10% del total que es podria exigir a la companyia.
Endesa va reconèixer haver rebut la notificació que els informava de la quantia de la sanció i va avançar que estudia presentar un recurs davant la conselleria. La companyia elèctrica va reiterar el seu "convenciment" que l'actuació de l'empresa pel que fa a la informació subministrada a les administracions durant la nevada va ser "correcta". A més, recorda que tant l'Estat com el Govern van qualificar d'"episodi extraordinari" la nevada i afirma que Endesa va invertir més de 60 milions d'euros en arreglar les línies i 8 milions per pagar indemnitzacions.
L'empresa, a més, haurà de pagar una segona sanció, de 320.000 euros, per incomplir l'obligació de la companyia de fer connexions amb noves línies. L'expedient conclou que la companyia va endarrerir diferents peticions de connexió per sobre dels límits que estableix la llei quan es tracta d'un "servei essencial". Endesa ja ha recorregut aquesta decisió davant del TSJC. A més, el Govern ha posat en marxa una comissió -també amb presència de l'empresa- per estudiar i aplicar les mesures necessàries per evitar aquests incompliments.
D'altra banda, el Govern i Endesa han posat en marxa mecanismes per reduir el volum de queixes per errors en la factura de la llum. Des que el 2009 la facturació va passar de bimestral a mensual, han augmentat molt les queixes dels abonats. El 2009 es van registrar 80 queixes i, en canvi, el 2010 es va tancar amb 450 reclamacions per errors de facturació. Les dues parts han acordat crear un mecanisme per resoldre les reclamacions amb un temps màxim de deu dies hàbils.

El Llobregat rep ajut privat per a la seva recuperació

2011-07-15T21:58:00.001+02:00

El pla de recuperació de l'entorn del riu Llobregat ha entrat en una nova etapa: la del finançament privat. La Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana comença a recórrer a entitats i empreses privades amb la finalitat d'executar accions de millora de l'entorn fluvial. La primera va ser presentada ahir per l'Associació d'Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya, que va assumir el disseny i la creació d'un «petit bosc» al costat mateix del riu que també inclou una àrea de descans a no gaires metres sota el pont de l'AVE, en els terrenys de l'antic camí de Cornellà a Sant Boi de Llobregat.

El nou tram fluvial recuperat, al costat del pont de l'AVE, ahir a Cornellà. GUILLERMO MOLINER

Ramon Torra, que és el gerent de la Mancomunitat de Municipis, va explicar que davant les limitacions dels pressupostos públics, l'entitat metropolitana havia començat a treballar en la implicació d'empreses i entitats i que la plantació d'uns 200 arbres al marge de Cornellà suposava el primer pas en aquesta nova política. «No només volem el finançament privat sinó també la participació d'entitats en l'atenció i el manteniment de l'entorn natural. Construir una infraestructura és fàcil però mantenir un entorn natural té les seves complexitats», va explicar Torra.

El pla de recuperació del riu Llobregat ja havia comptat amb accions de millora entre Martorell i la riera de Rubí i també a la desembocadura al Prat, però en aquesta part central, afectada per la construcció del pont de l'AVE, no s'havia executat cap acció .

BOSC MODEST / Ahir l'associació d'amics de la UPC va presentar la seva obra, un modest bosc que ha tingut un cost de 60.000 euros. La zona recuperada va anar a càrrec de l'arquitecte Alfred Fernández, que també va instal·lar peces de formigó que componen una espècie de mirador cap al riu resistent a les crescudes de l'aigua. L'espai, de 350 metres de longitud, va ser batejat amb el nom de Bosc dels Amics de la UPC i compta amb vegetació típica de la zona, com àlbers, ametllers, pins, cirerers i figueres.

PEÇA AMBIENTAL / L'arquitecte, que va recórrer a Pitàgores i a la mitologia grega per explicar la seva obra, va dir que el projecte era una peça més per lluitar contra «la crisi mediambiental i la contaminació atmosfèrica». Fins ara, la Mancomunitat de Municipis ha invertit uns 30 milions d'euros en la recuperació de l'entorn del riu Llobregat des del començament de les primeres accions ambientals en aquesta zona el 2003. El pla de recuperació global té un cost previst d'uns 100 milions d'euros, una xifra que l'administració no podrà assumir de forma íntegra a curt termini.

El TSJC declara nulo el plan para construir 500 viviendas en Torredembarra

2011-07-15T21:57:00.001+02:00

El tribunal alega que el plan vulnera "la prohibición legal de urbanizar y edificar en zonas inundables"

EFE - Torredembarra (Tarragona) - 04/07/2011

La sección tercera del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) ha declarado "nulo de pleno derecho" el Plan Parcial Muntanyans II de Torredembarra (Tarragona), que proyectaba construir más de 500 viviendas en esta zona inundable del municipio.

El citado plan parcial fue aprobado por la Comisión Territorial de Urbanismo de Tarragona el 8 de junio de 2006 y, contra el mismo interpuso recurso un contencioso administrativo la Plataforma Salvem Els Muntanyans. Según han informado hoy fuentes de la entidad ecologista, el auto precede a la declaración de nulidad de pleno derecho del Plan Parcial Muntanyans II por "vulnerar la prohibición legal de urbanizar y edificar en zonas inundables".

La sentencia justifica tal decisión remitiéndose a pruebas periciales, como los informes de geólogos e hidrogeólogos, así como al informe emitido por la Agencia Catalana del Agua (ACA) el 18 de marzo del año 2004.

En este documento, se establecía la prohibición de estacionamiento de vehículos en determinadas calles de la urbanización proyectada, la construcción de muros perimetrales de contención de agua y el funcionamiento de calles "como canales", según la plataforma.

La entidad ha manifestado su "satisfacción" por el auto judicial, que suponía "la destrucción del Espacio de Interés Natural de Els Muntanyans" y que, "en cuanto que se trata de una zona de alto riesgo de inundación, ponía en peligro la vida de las personas que pudieran vivir en estos terrenos".

La entidad también exige a las administraciones implicadas que lleven a cabo "las actuaciones necesarias" para recuperar estos terrenos y que se incorporen definitivamente al Espacio de Interés Natural de Els Muntanyans.

Estem vivint una revolució energètica que ens portarà cap a una democratització de l'energia

2011-07-15T16:41:00.003+02:00

Font: http://www.sostenible.cat

Jordi Llorca

Director de l'Institut de Tècniques Energètiques

"Estem vivint una revolució energètica que ens portarà cap a una democratització de l'energia"

"És possible que l'hidrogen s'adapti abans a les llars i a l'electrònica de consum que no pas als serveis de transport"

Jordi Llorca és director de Institut de Tècniques Energètiques i investigador del Centre de Recerca en Nanoenginyeria de la UPC. Fa unes setmanes va publicar a la revista Nature Chemistry els resultats d'un projecte a partir del qual es genera hidrogen a partir de llum solar i etanol. L'equip d'investigadors que lidera a la UPC, juntament amb científics de la University of Aberdeen(Escòcia) i la Universitat d'Auckland (Nova Zelanda) són els autors d'aquest avenç científic. Indaguem amb Llorca, què suposa aquesta fita i cap a on s'encaminen les noves investigacions per aprofitar aquest vector energètic.

Laura Basagaña

Sostenible.cat

11-07-2011

Fins ara, com generàvem hidrogen?
El 96% de l'hidrogen prové dels combustibles fòssils: a partir del gas natural, de l'aire i amb un catalitzador es produeix hidrogen, i és una manera ràpida i barata de generar-lo, tot i que no gaire sostenible. Una altra manera de produir-lo, és a partir de l'electròlisi: aplicant electricitat a l'aigua s'aconsegueix la separació dels seus components, és a dir, oxigen i hidrogen. Un 4% de l'hidrogen creat es fa a través d'aquest procés, que és més car i que és sostenible, depenent de si l'electricitat necessària la generem a partir de recursos renovables.

El que hem aconseguit ara és generar hidrogen a partir de la llum solar i a partir d'un combustible renovable -el bioetanol-, sense necessitat d'electricitat ni de combustibles fòssils, per tant és un avenç interessant.

Com funciona la generació d'hidrogen a partir del mètode que han descobert?
A partir d'un fotocatalitzador, fet d'òxid de titani i nanopartícules d'or a la superfície, que introduïm en un recipient amb etanol i exposem a la llum solar, amb agitació, generem l'hidrogen.El procés és el següent: l'òxid de titani és un material semiconductor que genera electrons a partir de la llum solar. Les nanopartícules d'or que es troben a la superfície del fotocatalitzador retenen els electrons uns instants, i això fa que, mentrestant, el bioetanol reaccioni generant molècules d'hidrogen. En aquest cas és molt important destacar que el tipus d'interacció que s'estableix entre el semiconductor i les nanopartícules d'or és clau per al procés. També cal remarcar que treballem amb òxid de titani (TiO₂) en format anatasa, que és cent vegades més efectiu que en format rutil.

Quins avantatges suposa aquesta troballa?
El principal avantatge és que generem hidrogen a partir d'una energia renovable: la llum solar. És un mètode de producció d'hidrogen sostenible. Un altre dels beneficis d'aquest mètode és que el catalitzador que utilitzem en el procés és relativament barat-perquè treballa en condicions suaus, a temperatura i pressió ambient- i això fa que la seva durabilitat sigui molt elevada, per tant, no cal destinar costos a renovar-lo constantment i fa que a llarg termini sigui més barat que altres catalitzadors. A més, es tracta d'un catalitzador totalment estable, la qual cosa implica que pot funcionar molt bé a nivell industrial.

Quins són els punts que cal millorar d'aquesta nova manera de generar hidrogen?
Hem de seguir treballant per millorar el rendiment del catalitzador, que encara és discret en comparació amb la generació d'hidrogen a partir d'energies fòssils. I per aconseguir això, hem de redissenyar el tipus de reactor: caldria aplicar enginyeria de reacció, treballar la seva geometria, per optimitzar-ne el disseny i fer que pogués recollir més quantitat de llum solar per unitat de superfície. També caldria aconseguir un abaratiment de la generació d'hidrogen a través d'aquest mètode: la producció d'hidrogen a partir del procés que presentem és encara avui més cara que la feta a partir de gas natural.

Quines aplicacions reals té avui l'hidrogen?
Hi ha tres aplicacions molt clares: d'una banda, les aplicacions estacionàries: (edificis i llars), lesaplicacions mòbils (mitjans de transport) i les aplicacions portàtils (electrònica de consum).

'El binomi hidrogen-electricitat té un paper important en les llars del s.XXI, abans adaptarem l'hidrogen al sistema d’electrodomèstics que als transports'

I com funcionen?
En el cas de les aplicacions estacionàries estem parlant, per exemple, d'hospitals, estacions de bombers i policia: edificis que no es poden quedar sense llum perquè és de vital importància que la tinguin assegurada. L'hidrogen hi entra en joc a través de les piles de combustible- sistemes que funcionen directament amb gas natural de la xarxa i tenen una unitat annexa amb un catalitzador-que genera hidrogen (a partir del gas natural) i electricitat (a partir de la pila de combustible). D'aquesta manera l'electricitat d'aquests edificis no falla mai, perquè compta amb dues fonts diferents: la xarxa elèctrica, d'una banda, i la xarxa de gas natural, de l'altra. I així el subministrament elèctric es veu garantit.

També tenim les aplicacions mòbils...
Per altra banda, trobem les aplicacions mòbils, que serien els mitjans de transport. Ja l'any 2006, per tal de combatre la contaminació a la ciutat, es va crear el projecte europeu CUTE (Clean Urban Transport for Europe) que va posar en marxa autobusos amb hidrogen a Barcelona, Madrid i altres ciutats europees. Però aquí el problema és que fer funcionar vehicles amb hidrogen encara és massa car i a més a més cal destacar que encara no tenim una xarxa de distribució d'hidrogen dissenyada i habilitada. Si els taxis anessin amb hidrogen, com es recarregarien? El que sí que hi ha avui és la xarxa de gas natural muntada i la xarxa elèctrica. Jo crec que una de les aplicacions de l'hidrogen que veurem abans no serà en els cotxes, sinó en l'electrònica de consum.

Aquesta seria la tercera família d'aplicacions amb hidrogen: parlem-ne...
Aquesta és la última família, sí. Són les aplicacions portàtils i electrònica de consum, o sigui, mòbils, Mp3, ordinadors portàtils, etc. Aquest és el grup que, probablement, començarà a utilitzar abans l'hidrogen, abans i tot que els mitjans de transport. Perquè el consumidor, per tenir un mòbil que li duri moltes més hores o un ordinador portàtil que funcioni 20 hores seguides amb piles de combustible -que ja existeixen-, aquí sí que estaria disposat a pagar més. I a més, hi ha piles de combustible que funcionen amb metanol (alcohol líquid que pot ser d'origen renovable, perquè el podem extreure de la biomassa). Això vol dir que si marxem de viatge a un lloc remot, portant un pot amb metanol i omplint el dipòsit de l'aparell ja no ens hauríem de preocupar d'endollar el mòbil o el portàtil enlloc, per tal que funcionés.

I les aplicacions futures de l'hidrogen?
A veure, passarien per fer una aplicació més massiva de les piles de combustible a les llars i poder substituir els escalfadors de gas per aquestes piles de combustible eficients. I tant de bo l'hidrogen es pogués aplicar als cotxes, també, tot i que això requerirà més temps per abaratir costos.

'En el futur cada família podrà ser generadora i alhora consumidora d’hidrogen i electricitat. Serà similar a l'ús d'Internet on tothom pot descarregar i alhora penjar informació'

En quin moment l'hidrogen podrà ser una alternativa real al carbó, el gas natural o l'electricitat?
Cal deixar ben clar que el petroli, gas natural, etc. són fonts d'energia, mentre que l'hidrogen i l'electricitat són vectors energètics, és a dir, que primer cal invertir energia per a obtenir-los. Dit això, està bastant clar que aviat haurem de canviar el xip i ja no servirà pensar que tindrem un combustible únic i a partir d'allà ho farem funcionar tot. Estarem obligats a usar moltes energies diferents combinades i la introducció de les renovables s'anirà fent de manera progressiva.

A mesura que s'encareixin els combustibles fòssils la consciència de la societat de la necessitat d'investigar en renovables augmentarà. Estem vivint una revolució energètica (igualment com vivim revolucions polítiques, socials i comunicatives) que ens portarà cap a una democratització de l'energia, similar al que succeeix a Internet on tothom pot pujar continguts i descarregar-se'ls. El futur de l'energia pot ser que cada família pugui consumir energia i generar-la (via plaques solars que recullen llum del sol) i aquesta energia s'emmagatzemi. I això l'hidrogen ens ho permet fer! L'electricitat és difícil d'acumular, mentre que l'hidrogen, en ser un compost químic, es pot emmagatzemar tot el temps que vulguem. Penso que el binomi electricitat-hidrogen (l'hidrogen fa electricitat a partir de la pila de combustible) serà un element que ens permetrà gestionar i distribuir millor l'energia. És un sistema híbrid versàtil i adaptable.

'L'hidrogen fet a partir d'etanol i llum solar és el pas intermedi a la generació d'hidrogen a partir d’aigua, en un cicle tancat'

Cap on avancen les noves tècniques de recerca amb hidrogen?
Aquest mètode de generació d'hidrogen és un pas intermedi en el camí de la generació d'hidrogen a partir d'aigua, enlloc d'utilitzar bioetanol. L'objectiu és aconseguir produir hidrogen a partir d'aigua, amb llum solar i un catalitzador, generant un cicle tancat: d'aquesta manera usaríem aquest hidrogen a través d'una pila de combustible que combinada amb l'oxigen de l'aire generaria electricitat, d'una banda, i aigua de l'altra. De totes maneres, haver aconseguit la generació d'hidrogen amb bioetanol és un primer pas. Encara ens queda molta recerca per fer.

Existeixen convenis amb empreses per tal d'implementar aquest nou mètode per produir hidrogen?
Sí, des de la UPC creiem molt en la transferència tecnològica a les empreses i tot i que a les empreses els costa entrar en aquest camp, ja fa un parell d'anys que tenim un conveni amb l'empresa Digema S.L, per a la producció d'hidrogen a partir d'etanol. Ara mateix acabem de signar un conveni amb Técnicas Reunidas S.A. en el marc d'un projecte concedit pel CDTI (Ministeri de Ciència i Innovació).

En l'àmbit català, estem treballant amb l'empresa catalana Drassanes Dalmau i el projecte és crear un catamarà elèctric per portar 150 persones pel mar, es tracta del catamarà més gran d'Europa: un vehicle híbrid-elèctric, que duu incorporades plaques solars, aerogeneradors i piles de combustible d'hidrogen amb bateries. Quan es posa en marxa, cada sistema va emmagatzemant l'energia i va carregant les bateries que fan funcionar el vehicle.

Un altre projecte que hem fet gràcies a un ajut VALTEC de valorització tecnològica d'ACC1Ó(Generalitat de Catalunya) consisteix en un Reformador de membrana: un dispositiu que funciona amb un dipòsit on s'aboca etanol i es genera un corrent d'hidrogen pur apte per a ús energètic.

Diagnosi i perspectives del vehicle elèctric.

2010-03-22T23:22:00.003+01:00

Segons un article publicat al diari El Punt el 18.03.10, d'aquí a cinc anys circularan per Catalunya entre 80.000 i 100.000 vehicles elèctrics. La previsió la fa el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya a partir de les prospectives de desenvolupament del vehicle elèctric escala internacionali de les expectatives de comercialització que fan les firmes d'automoció mundials. Continúa dient l'article que, sense ser la hipòtesi més optimista es calcula que el 2015 un 2% del parc mòbil català podria funcionar ja amb motors elèctrics. En aquest sentit, el Consell Assessor demana una normativa per evitar col·lapses de la xarxa elèctrica i un pla de desplegament d'estacions arreu del país.

Per accedir a la noticia feu clic i al document del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya aquí.

Ni pueblos ni ciudades, colonias

2009-12-17T02:29:00.002+01:00

Font: El País

JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS - Barcelona - 13/12/2009

Esperanza Nieto tuvo que cumplir los 14 años para poder comenzar a trabajar como mechera en la colonia Sedó de Esparreguerra, donde su familia, de Almería, se había instalado antes de que ella naciera. De las cuatro de la madrugada a las dos de la tarde, cinco días a la semana, Esperanza era una de las muchas mujeres encargadas de que la fibra no se rompiera y pasara paralela por la máquina para que el hilo fuera más suave. Al cabo de unos años, además, empezó a hacer las faenas domésticas en casa del encargado. "Salíamos de casa toda la familia, mi padre y mis cuatro hermanos, antes de que la sirena anunciara el cambio de turno", asegura Esperanza. "Mi hermana era anudadora, mi padre y mis hermanos descargaban balas de algodón y yo estaba de pie 10 horas al día delante de la máquina, con mucho calor incluso en invierno", afirma. Pese a todo, Esperanza asegura con nostalgia: "Sólo tengo buenos recuerdos, por el buen ambiente que allí había y el compañerismo. Eso ya no volverá".

En Cataluña se crearon 102 colonias desde la segunda mitad del siglo XIX

Los planes del Ter y del Llobregat de Obras Públicas prevén la rehabilitación de 48

Las colonia Sedó de Esparreguera, donde Esperanza trabajó cerca de 20 años, es un conjunto de edificios -fábrica, vivienda e iglesia- situados junto a un río. Un modelo que se repitió en muchos otros lugares desde la mitad del siglo XIX en Cataluña y dio ejemplos como la colonia Güell en Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), L'Ametlla de Merola, Cal Vidal y Cal Pons en Puig-reig y la colonia Borgonyà en Sant Vicenç de Torelló (Osona). Sobre ellas y muchas más el Museo de Historia de Cataluña (MHC) ha inaugurado la exposición Colonies Industriales, en la que analiza el mundo de estos recintos, pieza fundamental de la industrialización de Cataluña, su organización y funcionamiento, y las iniciativas actuales para devolverles la actividad bien como uso residencial o como centro cultural de interés histórico y patrimonial.

La colonia no es un invento catalán. Nació en Inglaterra durante la Revolución Industrial, a finales del siglo XVIII, pero en Cataluña el fenómeno destaca por su elevado número y concentración: 102 -si se cuentan los barrios industriales y las fábricas de río-, según el inventario que han establecido los comisarios de la exposición del MHC, el historiador Carles Enrech y el periodista Xavier Martí. Para Enrech, la ubicación junto a ríos como el Llobregat -"el más aprovechado del mundo", según el geógrafo francés Pierre Deffontaines- y el Ter se debió "a la utilización de la energía hidráulica necesaria para mover los telares y la facilidad para acceder a las minas que estaban en la cabecera de estos ríos".

Las colonias, aunque diferentes una de otras, compartían un mismo urbanismo: un espacio de producción donde estaba la fábrica y otro doméstico donde vivían los trabajadores y estaban los servicios que necesitaban: tienda, guardería, escuela, dispensario, casino y economato. Y en la parte más alta, la casa del dueño -donde pasaba cortas temporadas- y la iglesia. "Una estructura escalonada que reproducía la jerarquía laboral, de abajo arriba, y donde muchas veces competía en altura la torre de la iglesia con la chimenea de la fábrica", explica Martí.

Con el tiempo las duras condiciones de trabajo del comienzo -en 1911 se trabajaba 66 horas semanales- mejoraron y tras la Guerra Civil las colonias vivieron su mejor época. "El aumento frenético de la producción atrajo a miles de personas procedentes de toda España. Llegaron a trasladarse pueblos enteros en busca de mejores condiciones de vida", asegura Martí. Esto terminó cuando la crisis del petróleo de los años setenta afectó a sectores de la industria y obligó a muchas fábricas a bajar la persiana y a los colonos a buscar nuevas posibilidades de empleo.

El fin de este modelo utópico basado en el control del dueño, que a la vez velaba por sus empleados de una manera paternalista, dio comienzo a un proceso de fragmentación de la propiedad: las viviendas se vendieron a los antiguos trabajadores y los espacios públicos y otros edificios pasaron, poco a poco, a manos de los ayuntamientos. "No ha sido fácil el encaje, ya que las colonias no fueron ni pueblos ni ciudades, fueron mundos cerrados que vivieron de espaldas a los municipios donde estaban situadas y que se regían por leyes diferentes", afirman los comisarios. "La división de la propiedad ha comportado que haya sido casi imposible crear planes de actuación y ha llevado al abandono y la desaparición de muchas", aseguran.

Sin embargo, la celebración de los "150 años de las colonias" en 2005 marcó un punto de inflexión. Desde entones las colonias han empezado a verse como núcleos con un importante patrimonio arquitectónico que conservar y como lugares idóneos para crear nuevos espacios de residencia, de actividad productiva y turística, y "para preservar la memoria histórica".

En 2006, la consejería de Obras Públicas encargó la redacción de los planes directores para las colonias del Llobregat y Ter-Freser. El del Llobregat, que afecta a 18 colonias y 9 municipios, se aprobó en el año 2007, con la intención de invertir 3 millones de euros en rehabilitarlas y proteger el entorno natural que las rodea. Mientras, el del Ter, que afecta a 30 colonias y 20 municipios, está en fase de redacción. A su vez, el Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, creado en 2003, coordina las actividades de 18 colonias y gestiona la visita a cinco espacios musealizados, entre ellos la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou (desde 2008) y la iglesia de Cal Pons, "la catedral del Alt Llobregat", desde abril pasado.

El sector inmobiliario también ha puesto sus ojos en el patrimonio industrial. La tejana Hines compró en 2006 la colonia Vidal de Puig-Reig por 15 millones a la familia Vidal con la intención de rehabilitar y construir un centenar de apartamentos y un hotel de lujo, un proyecto que la crisis ha ralentizado. Por su parte, el Incasol reformará las viviendas de la colonia Sedó de Esparreguera.

Las colonias ya no son recintos cerrados, son barrios separados de los núcleos de población donde nacieron. "Lugares en transformación que han de superar problemas como la mejora de los servicios, la accesibilidad, el transporte y la reutilización de los espacios industriales", concluyen Enrech y Martí.

Avantprojecte de llei de l'organització veguerial de Catalunya

2009-12-17T01:54:00.004+01:00

Font: Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya

AVANTPROJECTE DE LLEI DE L’ORGANITZACIÓ VEGUERIAL DE CATALUNYA

Preàmbul

L’Estatut de Catalunya disposa que l’organització territorial bàsica del país s’articula en municipis i vegueries. Amb aquesta previsió, i amb una denominació que entronca amb les institucions històriques de Catalunya, es reprè la divisió política i administrativa vigent a Catalunya fins als decrets de Nova Planta, en què amb una àmplia autonomia política, la divisió interior de Catalunya s’articulava en vegueries. Aquesta organització territorial es va recuperar pel Govern de la Generalitat mitjançant Decret de 27 d’agost de 1936, amb una divisió territorial articulada en 38 comarques agrupades en 9 vegueries o regions, de manera que la vegueria es configurava com una divisió més apta que la comarcal per a les necessitats del Govern i Administració de la Generalitat al territori.

L’article 90 de l’Estatut defineix la vegueria com a àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local, investit de la condició de govern local amb autonomia per a la gestió dels seus interessos. A la vegada, es configura la vegueria com a divisió territorial per a l’organització territorial dels serveis de l’Administració autonòmica, de forma que la Generalitat ha d’adaptar els seus òrgans territorials a la nova divisió veguerial.

L’article 91 disposa que el govern i l’administració autònoma de la vegueria correspon al consell de vegueria, que constitueix l’expressió institucional de la nova entitat, i precisa que aquests consells substitueixin les diputacions provincials. Igualment, preveu que la creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries són regulats per llei del Parlament.

És per això que aquesta Llei té per objecte establir la naturalesa i el règim jurídic de la vegueria, preveure la divisió territorial veguerial de Catalunya i regular la transició de les diputacions provincials als nous consells de vegueria.

El títol I estableix l’objecte de la Llei i la naturalesa de la vegueria d’acord amb les previsions de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

El títol II preveu la divisió territorial de Catalunya en vegueries. L’annex de la Llei preveu la creació de set vegueries: l’Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Central, Lleida i les Terres de l’Ebre.

La Llei també preveu els mecanismes per modificar el territori veguerial; per realitzar un canvi d’adscripció veguerial i per a la creació i supressió de vegueries, per fer efectiva qualsevol d’aquestes alteracions de l’organització veguerial cal l’aprovació d’una llei del Parlament de Catalunya. Igualment, es preveuen els mecanismes per establir i modificar la capitalitat i denominació de les vegueries.

El títol III és el dedicat a l’organització veguerial, que es troba dividit en quatre capítols. El capítol I preveu el règim d’organització dels consells de vegueries, així com la composició i funcions de cada un dels òrgans que la integren. El capítol II està dedicat a les competències i funcions dels consell de vegueries i el capítol III preveu el règim electoral i constitució dels consells. Finalment, el capítol IV recull les previsions en relació amb el personal al servei dels consells de vegueria.

L’últim títol preveu els instruments i mecanismes que han de fer possible la transició de les diputacions provincials existents als consells de vegueries que es constitueixin d’acord amb les previsions estatutàries.

La Llei preveu una única disposició addicional que estableix els recursos de les vegueries, que són els que preveu el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, per a les províncies.

La disposició transitòria única té per objecte establir la transició de la divisió territorial provincial a la constitució dels set consells de vegueries que crea la Llei.

La Llei, en el seu annex, estableix que Catalunya s’organitza en set vegueries. No obstant això, per a la seva efectiva constitució cal que, prèviament, es modifiquin els límits provincial a través d’una llei orgànica aprovada per les Corts Generals espanyoles. És per això que l’apartat primer de la disposició transitòria preveu que es puguin constituir els consells de vegueries corresponents a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, d’acord amb els vigents límits provincials, fins que no es produeixi l’alteració dels límits provincials que ha de permetre que els corresponents consells de vegueries s’adeqüin a l’organització territorial que preveu l’annex.

El segon apartat de la disposició transitòria preveu la constitució del Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre, que es produirà una vegada s’hagi efectuat la corresponent modificació de la legislació en matèria de demarcació i planta judicial i de la legislació en matèria del règim electoral general competència de l’Estat. Així doncs, el Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre es podrà constituir independentment de l’efectiva modificació dels límits provincials, ja

que les comarques que componen el Consell de Vegueria formen part d’una mateixa província i, per tant, no exigeixen alteració provincial.

Finalment, la disposició final única preveu l’administració electoral, que serà la competent per determinar la constitució dels consells de vegueries.

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte

L’objecte de la Llei és establir la naturalesa i el règim jurídic de la vegueria, preveure la divisió territorial veguerial de Catalunya i regular la transició de les diputacions provincials als nous consells de vegueria.

Article 2. Naturalesa de la vegueria

1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis.

2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos

TÍTOL II. DEL TERRITORI VEGUERIAL

Article 3. Divisió veguerial

1. La divisió veguerial de Catalunya és la que figura a l’annex d’aquesta Llei.

2. L’organització veguerial s’estén a tot el territori de Catalunya. Cap municipi ni cap comarca no han de restar exclosos de l’organització veguerial, ni han de pertànyer a més d’una vegueria. Cada municipi i cada comarca han de formar part íntegrament d’una vegueria.

Article 4. Modificació del territori veguerial

1. La modificació del territori veguerial ha de ser aprovada mitjançant llei del Parlament, a iniciativa del Govern de la Generalitat, de les vegueries interessades o dels altres titulars de la iniciativa legislativa.

2. En el supòsit que la iniciativa de modificació del territori veguerial l’exerceixin les vegueries interessades, l’òrgan plenari dels respectius consells de vegueria han d’aprovar la proposta de modificació per majoria absoluta del nombre legal dels seus membres. La proposta de modificació s’ha de trametre al departament competent en matèria d’Administració local juntament amb una memòria que en justifiqui els motius i l’oportunitat i un estudi del seu impacte geogràfic, demogràfic, econòmic i social.

3. El departament competent en matèria d’Administració local ha de sotmetre la proposta de modificació a informació pública per un termini mínim de trenta dies en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i ha de sol·licitar un informe als ajuntaments i als consells comarcals afectats, que l’hauran de lliurar en el termini d’un mes. Després, ha de sotmetre l’expedient a informe de la Comissió de Delimitació Territorial i, posteriorment, de la Comissió Jurídica Assessora.

4. Un cop completat l’expedient, el departament competent en matèria d’Administració local l’ha de lliurar a qui hagi fet la proposta de modificació del territori veguerial en el cas que sigui titular de la iniciativa legislativa, o bé ha d’elevar al Govern l’avantprojecte de llei corresponent.

Article 5. Canvi d’adscripció veguerial

1. Un municipi o una comarca pot canviar la seva adscripció veguerial sempre que hi hagi continuïtat territorial entre el seu territori i el dels municipis de la vegueria. El canvi d’adscripció es fa mitjançant una llei del Parlament.

2. Per al canvi d’adscripció veguerial d’un municipi o una comarca se segueix el procediment següent:

a. El ple de l’ajuntament o el consell d’alcaldes i alcaldesses del consell comarcal ha d’adoptar per majoria absoluta del nombre legal dels seus membres la proposta d’acord inicial on s’expliciti la vegueria a la qual vol adscriure’s.

b. L’òrgan plenari del consell de la vegueria a la qual es vol adscriure ha d’acceptar el canvi per majoria absoluta del nombre legal dels seus membres.

c. L’ajuntament o el consell comarcal ha de remetre la proposta d’acord i una memòria que en justifiqui els motius i l’oportunitat, així com un estudi de l’impacte geogràfic, demogràfic, econòmic i social de la modificació, al departament competent en matèria d’Administració local, que sotmet

la proposta a informe de la Comissió de Delimitació Territorial.

d. L’ajuntament o el consell comarcal ha d’adoptar la proposta d’acord definitiva amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres del consell d’alcaldes i alcaldesses.

3. Un cop finalitzat l’expedient, l’ajuntament o el consell comarcal ha de comunicar la proposta d’acord de canvi d’adscripció veguerial al departament competent en matèria d’Administració local, que ha d’elevar al Govern l’avantprojecte de llei corresponent.

Article 6. Creació i supressió de vegueries

1. Per crear noves vegueries es requereix el consentiment exprés de dues cinquenes parts dels municipis que l’haurien de constituir, els quals han de representar com a mínim un terç de la població de la vegueria, o bé la meitat dels municipis afectats, els quals han de representar, com a mínim, dues cinquenes parts de la població de la vegueria, i en tot cas cal seguir el procediment que estableix l’article 4.

2. Per suprimir una vegueria cal una llei del Parlament.

Article 7. Capitalitat

1. Els consells de vegueria determinaran, a través d’un acord adoptat per la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, la capitalitat de les seves respectives vegueries. L’acord ha de ser sotmès a un període de trenta dies d’informació pública.

2. El canvi de capital d’una vegueria es pot decidir mitjançant els acords adoptats per la majoria absoluta del nombre legal de membres del consell de vegueria i de regidors o regidores dels ajuntaments de l’antiga i de la nova capital i després d’haver sotmès la proposta a un període de trenta dies d’informació pública.

3. Els acord a què fan referència els apartat anteriors s’han de publicar en el diari oficial corresponent.

Article 8. Denominació

1. La denominació de les vegueries és la que preveu l’annex d’aquesta Llei. La llei que creï una vegueria ha d’establir-ne també la denominació.

2. Els consells de vegueries poden acordar el canvi de denominació de la vegueria respectiva amb el vot favorable de la majoria absoluta dels nombre legal dels seus membres i després d’haver sotmès la proposta a un període de trenta dies d’informació pública. L’acord ha de ser tramès al departament competent en matèria d’Administració local.

3. Quan la nova denominació acordada és susceptible de ser confosa amb la d’un altre ens local o conté incorreccions lingüístiques o no s’adiu amb la toponímia catalana, correspon al Govern de la Generalitat, a proposta del departament competent en matèria d’Administració local, la resolució definitiva sobre el canvi de nom, amb informe previ de les institucions científiques d’idiomes i de l’Institut d’Estudis Catalans i l’audiència prèvia del consell de vegueria interessat.

4. Si en el termini de tres mesos el Govern de la Generalitat no hi formula oposició, l’acord s’ha de considerar definitiu i executiu.

5. El Govern de la Generalitat, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria d’Administració local, i amb informe previ favorable de l’Institut d’Estudis Catalans, pot proposar als consells de vegueries les rectificacions de nom que consideri convenients, quan la denominació d’aquests no s’adiu amb la toponímia catalana, quan hi ha incorreccions lingüístiques o quan pot suscitar confusió amb la denominació d’un altre ens local.

Article 9. Registre i publicació

1. Els canvis de denominació de les vegueries han de ser anotats al Registre d’ens locals de Catalunya i han de ser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

2. S’ha de donar compte d’aquests canvis a l'Administració de l'Estat a efectes de l’anotació en el registre general i de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.

TÍTOL III. L’ORGANITZACIÓ VEGUERIAL

Capítol I. Òrgans del consell de vegueria

Article 10. El consell de vegueria

1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al consell de vegueria.

2. El consell de vegueria és format pel president o presidenta, que també pot adoptar la denominació de veguer en cap, i pels consellers o conselleres de vegueria, que podran adoptar la denominació de veguers.

3. El president o presidenta del consell de vegueria és escollit pels consellers o conselleres de vegueria entre els seus membres.

Article 11. Règim de la Carta veguerial

La Carta veguerial és la norma bàsica en matèria d’autoorganització de les vegueries. En tot cas regulen les matèries següents:

a. El règim jurídic i de funcionament dels seus òrgans.

b. Aspectes funcionals referents a la constitució i vigència dels òrgans del consell de vegueria.

c. L’estatut de les persones membres del consell de vegueria.

d. El règim jurídic i de funcionament dels grups polítics.

e. L’abast i contingut de les funcions de control i fiscalització del Ple del consell de vegueria.

f. L’articulació orgànica i material de la participació ciutadana.

g. La capacitat de descentralització orgànica i funcional.

h. L’àmbit competencial d’exercici de les seves funcions.

Article 12. Organització bàsica

1. Són òrgans del consell de vegueria:

a. Ple.

b. President o presidenta.

c. Vicepresidents o vicepresidentes.

d. Govern.

e. Comissions d’estudi, informe i consulta.

f. Comissió especial de comptes.

g. Comissió de coordinació territorial.

2. El règim de funcionament dels òrgans previstos a l’apartat anterior es regula per aquesta Llei, pel previst a la Carta veguerial, i supletòriament, per la legislació de règim local.

Article 13. Organització complementària

1. El consell de vegueria, en exercici de la seva capacitat d’autoorganització, pot crear els òrgans complementaris que consideri convenients per al correcte exercici de les seves competències i funcions.

2. En el cas de crear-se comissions delegades del ple, s’ha de garantir la proporcionalitat en relació amb la composició del ple del consell de vegueria, bé sigui numèrica o bé mitjançant el vot ponderat.

Article 14. El Ple

1. El ple del consell de vegueria és constituït pel president o presidenta i pels altres consellers o conselleres. Correspon, en tot cas, al ple del consell de vegueria:

a. El control i fiscalització dels òrgans de govern.

b. L’aprovació de la Carta veguerial i les ordenances.

c. L’aprovació i modificació dels pressupostos, i l’aprovació dels comptes anuals.

d. L’aprovació dels plans de caràcter veguerial.

e. L’aprovació de la plantilla de personal, la relació de llocs de treball, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i personal laboral propi, i el nombre i règim de personal eventual i directiu.

f. L’alteració de la qualificació jurídica de béns de domini públic.

g. El plantejament de conflictes de competències amb altres ens locals i administracions públiques.

h. L’exercici d’accions judicials i administratives.

i. La declaració de lesivitat dels actes i acords del consell.

j. L’adopció d’acords que requereixin per a la seva aprovació una majoria qualificada.

k. Les altres que expressament li atribueixin les lleis.

2. Així mateix li correspon la votació sobre la moció de censura al president o presidenta i les qüestions de confiança. En aquests casos, les votacions són públiques i es realitzen mitjançant la crida nominal.

3. El ple pot delegar l’exercici de les seves atribucions al president o presidenta o al govern, llevat de les descrites en les lletres a), b), c), e), f), g) i les de l’apartat 2 d’aquest article. Així mateix, el ple pot delegar les esmentades funcions en una o diverses comissions, tot mantenint la representació proporcional dels diferents grups polítics.

Article 15. El president o presidenta

1. Correspon, en tot cas, al president o presidenta:

a. Dirigir el govern i l’administració de la vegueria.

b. Representar la vegueria.

c. Convocar i presidir les sessions del ple, del govern i la resta d’òrgans col·legiats de l’organització bàsica de la vegueria, i decidir els empats amb vot de qualitat.

d. Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres la titularitat o exercici de les quals correspongui al consell de vegueria.

e. Assegurar la gestió dels serveis que la Generalitat hagi encomanat o delegat a la vegueria.

f. Desenvolupar la gestió econòmica d’acord amb el pressupost aprovat i la disposició de despeses dins els límits de la seva competència.

g. Aprovar l’oferta pública d’ocupació d’acord amb el pressupost i la plantilla, i les bases de les proves per a la selecció de personal i dels concursos de provisió de llocs de treball i distribuir les retribucions complementàries que no siguin fixes i periòdiques.

h. La prefectura superior de tot el personal, acordar el seu nomenament i sancions, llevat de la separació del servei de funcionaris amb habilitació estatal, que es regirà pel seu règim propi.

i. Exercir les accions judicials i administratives del consell de vegueria i en casos d’urgència donar compte en la primera sessió que aquest celebri per a la seva ratificació.

j. Prendre la iniciativa per proposar al ple la declaració de lesivitat en matèries de la seva competència.

k. Ordenar la publicació i execució dels acords del consell de vegueria, i fer-los complir.

l. Imposar les sancions per a la realització d’intervencions de béns culturals d’interès nacional i sobre espais de protecció arqueològica sense llicència urbanística o que incompleixin els termes, en cas de sancions de fins a 6.010,12 euros, en municipis de menys de cinc mil habitants.

m. Exercir totes aquelles atribucions que s’assignin al consell de vegueria i no estiguin expressament atribuïdes a altres òrgans.

n. La resta que li atribueixin les lleis.

2. El president o presidenta pot delegar l’exercici de les seves funcions en el govern o altres consellers o conselleres, llevat de les descrites a les lletres a), c), i), j), la prefectura superior de personal, la separació de servei del personal funcionari i l’acomiadament del personal laboral.

Article 16. Govern

1. El govern del consell de vegueria està integrat pel president o presidenta i un nombre de consellers o conselleres no superior a una tercera part del seu nombre legal, nomenats i separats lliurement per aquell, donant-ne compte al ple, i li correspon en tot cas:

a. Assistència al president o presidenta en l’exercici de les seves atribucions.

b. Actuació com a òrgan de contractació respecte a tots els contractes administratius, especials i privats.

c. Creació de juntes i òrgans centrals de contractació.

d. Adquisició, concessió i alienació de tota classe de béns i drets.

e. Aprovació de projectes d’obres i de serveis.

f. Concertació de les operacions de crèdit no atribuïdes al ple.

g. Aprovació dels instruments o programes de cooperació amb els municipis i altres ens locals.

h. Atribucions que li delegui el ple, el president o presidenta o li atribueixin les lleis.

2. Són delegables en el president o presidenta, o en el seu cas en els consellers o conselleres de vegueria que integrin el govern, les competències assenyalades a les lletres b), d) i e) de l’apartat anterior.

Article 17. Vicepresidents o vicepresidentes

Els vicepresidents o vicepresidentes són lliurement designats pel president o presidenta entre els membres del govern, i substitueixen el president o presidenta, per ordre de nomenament, en els casos de vacant, absència o malaltia, i per qualsevol altre impediment.

Article 18. Comissions d'estudi, informe i consulta

1. Les comissions d'estudi, informe i consulta han d’emetre un dictamen previ en relació amb els assumptes que s'han de sotmetre a la decisió de ple o del govern, quan aquest així ho requereixi.

2. Pel que fa al nombre, la denominació i el règim de funcionament d’aquestes, s’estableix a la Carta veguerial.

Article 19. Comissió especial de comptes

1. La comissió és integrada per membres de tots els grups polítics del ple, amb proporció a la seva representativitat o per nombre igual a cada grup. En aquest darrer cas, s’aplica el sistema de vot ponderat.

2. Correspon a la comissió especial de comptes l’examen, l’estudi i l'informe dels comptes anuals de l’ens. Aquests queden integrats pel compte general del pressupost, el compte d’administració del patrimoni i els comptes d’entitats o organismes veguerials de gestió.

3. El règim de funcionament s’estableix a la Carta veguerial, d’acord amb la legislació de finances locals.

Article 20. Comissió de coordinació territorial

1. La comissió de coordinació territorial és l’òrgan col·legiat i paritari que articula les relacions interadministratives, i de coordinació de polítiques públiques entre els ens locals i els serveis territorials de la Generalitat, en l’àmbit territorial veguerial.

2. La seva composició és paritària i la presidència de la comissió l’exerceix el president o la presidenta del consell de vegueria i la vicepresidència, el delegat o delegada territorial del Govern en l’àmbit veguerial. En tot cas, formen part de la comissió els presidents o presidentes dels consells comarcals. Es reuneix amb una periodicitat mínima de tres mesos, quan ho consideri necessari el president o presidenta, o quan ho sol·licitin els presidents o presidentes de la meitat més un dels presidents dels consells comarcals.

Capítol II. Competències del consell de vegueria

Article 21. Competències

1. Són competències pròpies dels consells de vegueria les que li atribueixen les

lleis, i, en tot cas:

a. Coordinar els serveis municipals entre ells per garantir la prestació integral i adequada dels serveis en tot el territori veguerial.

b. Prestar assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, especialment als que tenen menys capacitat econòmica i de gestió.

c. Prestar els serveis públics de caràcter supracomarcal.

d. Fomentar els interessos peculiars de la vegueria.

2. Per a l’exercici de les funcions de coordinació i cooperació econòmica en les obres i els serveis municipals, i per a l’atribució de competències i funcions administratives en el marc del que estableix l’apartat anterior, s’ha d’aplicar la normativa reguladora del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya.

Article 22. Funcions d’assistència i cooperació

1. Els consells de vegueria exerceixen les competències de cooperació local, mitjançant l’orientació i assessorament jurídic, econòmic i tècnic, i entre d’altres, les següents:

a. Coordinar els serveis municipals, per tal de garantir la prestació integral i adequada dels serveis en tot el territori de la vegueria, sempre que això no sigui possible per la via de la cooperació concertada.

b. Prestar serveis públics de caràcter supracomarcal.

c. Planificar i executar infraestructures generals, obres i equipaments d’interès veguerial, fent possible la participació dels ens locals en la seva gestió.

d. Prestar assistència per a la creació o l’exercici de les funcions de contractació encomanades als òrgans centrals de contractació, així com les relatives a la supervisió de projectes tècnics i l’elaboració de plecs generals tipus de clàusules.

e. Exercir les funcions públiques necessàries de secretaria, intervenció i tresoreria reservades a funcionaris amb habilitació estatal.

f. Exercir la defensa jurídica i assistència judicial dels ens locals.

g. Fer el seguiment de l’execució d’obres i d’altres serveis, com ara la cartografia, el padró d’habitants i la conservació de carreteres.

h. Tramitar i dur la gestió electrònica de procediments administratius i de suport informàtic per a la creació de xarxes telemàtiques.

i. Exercir les funcions d’inspecció i de recaptació de tributs.

j. Cooperar en l’organització i el manteniment de mitjans tècnics i instal·lacions amb funcions determinants per a la seguretat.

k. Exercir les funcions de policia administrativa en seguretat alimentària, intervenció ambiental o protecció de la legalitat urbanística.

l. Formació contínua del personal de les administracions locals i dels càrrecs electes, de forma coordinada amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

m. Prestar els serveis per encàrrec de gestió o delegació dels ens locals.

n. Aprovar els plans de cooperació veguerials i altres instruments de desenvolupament territorial local.

o. Qualsevol altra que determinin la legislació vigent.

2. L’exercici d’aquestes atribucions i competències s’articula a través de les fórmules de cooperació i col·laboració previstes legalment.

3. Els consells de vegueria poden descentralitzar a favor de les comarques i de les entitats metropolitanes, que actuen com a administracions indirectes, l’exercici de les seves funcions i competències de cooperació i assistència locals.

4. Així mateix, poden executar, per delegació o encàrrec de gestió, competències de l’Administració de la Generalitat o de l’Estat.

Article 23. Potestat normativa veguerial

1. L’exercici de la potestat normativa mitjançant l'aprovació de la Carta veguerial i de les ordenances correspon a l’òrgan plenari del consell de vegueria.

2. El president o presidenta de vegueria pot aprovar resolucions d’emergència, en situacions d’aquesta naturalesa, que s’han de sotmetre a la ratificació de l’òrgan plenari del consell de vegueria en la sessió immediatament posterior a l’adopció de la resolució

Article 24. Iniciativa i procediment d’elaboració i aprovació de les normes veguerials

1. La iniciativa per a l’aprovació de les normes veguerials correspon a:

a. Qualsevol dels òrgans de l'entitat que tingui com a fi l'impuls de la seva acció política.

b. Els grups polítics.

c. Els òrgans de participació sectorial.

d. Els veïns, ja sigui per compte propi o per mitjà de les entitats o associacions legalment constituïdes.

2. L’elaboració, aprovació i modificació de les normes veguerials s’ajusta al procediment establert a l’apartat següent, que pot ser desenvolupat per la Carta veguerial.

3. L’aprovació de les normes veguerials s’ajusta, en tot cas, al següent procediment:

a. Aprovació inicial pel ple del consell de vegueria.

b. Informació pública i audiència dels interessats per un període mínim de trenta dies per a la presentació de reclamacions i suggeriments.

c. Resolució de totes les reclamacions i els suggeriments presentats durant el termini i aprovació definitiva pel ple. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu.

4. Un cop aprovades definitivament, les normes es publicaran íntegrament en el butlletí oficial corresponent i no entraran en vigor fins que no hagi transcorregut el termini de quinze dies hàbils. Així mateix, s’anuncia en el Diari Oficial de la Generalitat la referència del butlletí en què s’hagi publicat, a excepció de la Carta veguerial, que s’ha de publicar en ambdós. En tot cas cal inserir també la publicació íntegra al butlletí informatiu propi, quan existeixi, en el tauler d'anuncis i en seu electrònica.

Capítol III. Règim electoral i constitució del consell de vegueria

Article 25. Designació dels consellers o conselleres

1. El nombre de consellers o conselleres corresponents a cada consell de vegueria es determina segons el nombre de residents, d’acord amb el següent barem:

a. Fins a 500.000 residents: 25 consellers o conselleres.

b. De 500.001 a 1.000.000 residents: 27 consellers o conselleres.

c. D’1.000.001 a 3.500.000 de residents: 31 consellers o conselleres.

d. De 3.500.001 de residents en endavant: 51 consellers o conselleres.

2. La circumscripció electoral veguerial és la comarca. L’administració electoral competent distribueix els llocs corresponents a cada circumscripció electoral de forma proporcional, tot tenint en compte el nombre de residents total de la vegueria, en el termini de deu dies a comptar des de l’endemà de la convocatòria d’eleccions locals, i d’acord amb les normes següents:

a. Totes les demarcacions comarcals tenen almenys un conseller o consellera de vegueria.

b. Cap demarcació comarcal pot tenir una representació de més de les tres cinquenes parts del nombre total de consellers o conselleres de vegueria.

c. Les fraccions iguals o superiors a 0,50 que resultin del repartiment proporcional, es corregeixen per excés i les inferiors, per defecte.

d. Si, com a conseqüència de les operacions anteriors, en resulta un nombre total que no coincideix per excés amb el nombre de consellers o conselleres de vegueria corresponent, es resten els llocs necessaris a les demarcacions comarcals amb menor nombre de residents per conseller, mantenint sempre el mínim de dos consellers o conselleres per demarcació comarcal. Si, al contrari, el nombre no coincideix per defecte, s’afegeixen llocs a les demarcacions comarcals amb major nombre de residents per conseller.

3. Una vegada constituïts tots els ajuntaments de la vegueria, l’administració electoral competent efectua de forma immediata una relació de tots els partits, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut algun regidor o regidora en cada demarcació comarcal, ordenant-los en ordre decreixent al de vots obtinguts per cadascun d’ells. En el cas de municipis de menys de 250 habitants, el nombre de vots a tenir en compte per cada candidatura s’obté dividint la suma dels vots obtinguts per cadascun dels seus components entre el nombre de candidats que formaven la corresponent llista, fins un màxim de quatre, i es corregeixen per defecte les fraccions resultants.

En el cas que en una mateixa demarcació comarcal hi hagi municipis adscrits a diferents administracions electorals de zona, serà competent la que correspongui al municipi capital de comarca.

4. L’administració electoral competent distribueix els llocs que corresponguin als partits, coalicions, federacions i agrupacions d’electors de cada demarcació comarcal mitjançant l’aplicació del sistema previst a la legislació electoral vigent. A l’efecte d’assignar els llocs de consellers o conselleres de la vegueria respectiva, les agrupacions d’electors que es presenten a les eleccions municipals només es poden associar quan ho han comunicat per escrit a l’administració electoral prèviament a la celebració de les eleccions municipals.

5. Un cop efectuades aquestes operacions, si es produeix coincidència de quocients entre diferents partits, coalicions, federacions i agrupacions, la vacant s’atribueix al que major nombre de vots hagi obtingut, i en cas d’empat, al de major nombre de regidors a cada comarca. Subsidiàriament s’ha de resoldre per sorteig.

6. Efectuada l’assignació de llocs de consellers o conselleres de vegueria, l’administració electoral competent, dins els cinc dies següents, ha de convocar una assemblea de tots els regidors i regidores elegits pels partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions de la comarca que hagin obtingut llocs de conseller o consellera de vegueria, per tal que escullin entre ells els que hagin de ser proclamats, d’acord amb l’assignació establerta per l’administració

electoral. A més, han d’escollir tants suplents com membres designats per tal de cobrir per ordre les vacants que es puguin produir.

7. Efectuada l’elecció a cada comarca, l’administració electoral proclama els consellers o conselleres elegits i els suplents que integren el consell de vegueria, i expedeix les credencials corresponents i remet al consell les certificacions que n’acreditin la condició de conseller o consellera.

Article 26. Constitució del consell de vegueria

1. El consell de vegueria es reuneix en sessió constitutiva el trentè dia següent al de la constitució dels ajuntaments, presidit per una mesa d’edat integrada pels consellers o conselleres de major i menor edat presents; com a secretari o secretària actua qui tingui aquesta condició dins el mateix consell vegueria, amb la finalitat d’escollir el president o presidenta entre els seus membres.

2. Per a l’elecció de president o presidenta, el candidat o candidata ha d’obtenir la majoria absoluta en primera votació, o la majoria simple en la segona. En cas d’empat, es procedeix a una tercera votació i, si en aquesta es produeix novament empat, és elegit el candidat de la llista que compti amb més consellers o conselleres. Si les llistes tenen el mateix nombre de consellers o

conselleres, és elegit el candidat de la llista que compti amb el major nombre de regidors o regidores en el territori de la vegueria.

3. El president o presidenta pot ser destituït per una moció de censura que es desenvolupa d’acord amb el previst a la legislació electoral vigent. Pot ser candidat o candidata a president o presidenta qualsevol dels consellers o conselleres de la vegueria.

4. El president o presidenta també pot cessar per la pèrdua d’una qüestió de confiança plantejada davant el consell de vegueria, vinculada a l’aprovació o modificació de qualsevol dels assumptes següents:

a. Els pressupostos anuals.

b. La Carta veguerial.

c. El pla veguerial de cooperació d’obres i serveis de competència municipal.

5. Si el president o presidenta no obté la confiança, s’ha d’escollir un nou president o presidenta d’acord amb el procediment establert a l‘apartat 2 d’aquest article.

Article 27. Vacants

1. En cas de mort, incapacitat, renúncia o pèrdua de la condició de regidor o regidora d’un conseller o consellera de vegueria, la seva vacant s’ha de cobrir i ocuparà el seu lloc un dels suplents escollits a la comarca a la qual pertanyi, d’acord amb l’ordre establert.

2. Si no fos possible cobrir una vacant perquè s’hagin exhaurit els suplents escollits, s’ha de procedir a una nova elecció de consellers o conselleres, d’acord amb el procediment fixat a l’article 25.

Article 28. Grups polítics

1. Per al millor funcionament dels òrgans de govern del consell de vegueria, s’han de constituir grups polítics, on només s’hi podran integrar els consellers i conselleres que hagin concorregut a les eleccions en la mateixa llista electoral.

Per cada partit, coalició, federació i agrupació d’electors només es podrà constituir un grup polític.

2. Un cop constituït el consell de vegueria i abans de la convocatòria del primer ple ordinari, el cap de cadascuna de les llistes amb representació en el consell ha de presentar a la secretaria general una declaració signada on es relacionaran els membres que integraran el grup polític.

3. Els consellers o conselleres que no quedin integrats en algun dels grups constituïts quedaran com a no adscrits, amb els drets i deures previstos en aquesta Llei. Qui abandoni el grup al qual inicialment ha estat adscrit no es pot integrar al grup mixt sinó que restarà com a no adscrit.

5. Els consellers o conselleres no adscrits tenen els deures i els drets individuals, inclosos els de caràcter material i econòmic que es deriven de l’estatut dels membres del consell de vegueria, i participen en les activitats pròpies d’aquest de manera anàloga a la de la resta de membres.

6. En tot allò no previst s’aplica el que disposa la legislació de règim local relativa als grups polítics municipals.

Capítol IV. Del personal al servei dels consells de vegueria

Article 29. Del personal

1. Els consells de vegueria per al compliment de les seves funcions tenen funcionaris, personal laboral i personal eventual. També poden nomenar personal directiu en els termes establerts en l’article següent.

2. Les funcions públiques necessàries de secretaria, control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, i la comptabilitat, tresoreria i recaptació s’exerceixen pels funcionaris amb habilitació de caràcter estatal. Els funcionaris i el personal eventual es regulen per les normes de funció pública de la Generalitat de Catalunya. El personal laboral es regula per la legislació en matèria de funció pública en els aspectes expressament aplicables, per l’Estatut dels treballadors i pels convenis col·lectius d’aplicació.

3. El règim aplicable als funcionaris del consell de vegueria serà el previst a la legislació sobre funció pública de la Generalitat de Catalunya en els termes que estableix la normativa de règim local.

Article 30. Personal directiu

1. El ple del consell de vegueria, a proposta del president o presidenta, pot nomenar personal directiu quan la complexitat i especialització dels serveis ho requereixi.

2. Els llocs reservats al personal directiu han de ser definits i han de figurar en la relació de llocs de treball i estaran subjectes a control i avaluació periòdica de la gestió pública que tenen encomanada. En qualsevol cas, la designació ha de recaure en persones que acreditin el mèrit i capacitat i la idoneïtat per desenvolupar adequadament les funcions d’aquest tipus de llocs, mitjançant un procediment que es realitza d’acord amb els principis de publicitat i concurrència.

3. No poden ésser nomenats com a personal directiu els membres del consell de vegueria.

4. S’apliquen al personal directiu les causes d'incompatibilitat establertes en la normativa vigent sobre alts càrrecs.

5. El personal directiu, en el cas de tenir la condició de personal laboral, està sotmès a la relació laboral de caràcter especial d’alta direcció. En el cas que tingui la condició de personal amb vinculació permanent en el sector públic, poden optar per restar en situació de serveis especials o l’equivalent d’excedència forçosa en l’àmbit laboral.

6. El personal directiu pot assistir a les sessions dels òrgans de govern del consell de vegueria si ho demana la majoria dels seus membres o quan és requerit pel president o presidenta. El personal directiu present a la sessió s’ha de limitar a informar, assessorar i, en el seu cas, fer propostes sobre el seu àmbit de competència.

Article 31. Personal eventual

1. El personal eventual exerceix funcions de confiança o assessorament especial.

2. El nombre, les característiques i la retribució del personal eventual són determinats pel ple del consell de vegueria, mitjançant la relació de llocs de treball o instrument equivalent i dins dels crèdits assignats en els pressupostos.

3. El nomenament i cessament d’aquest personal són lliures i corresponen al president o presidenta del consell de vegueria. Cessen automàticament quan es produeix el cessament o l’expiració del mandat de l’autoritat per a la qual presta la funció.

4. El nomenament i cessament del personal eventual, les funcions, el règim de retribucions i de dedicació es publiquen en el diari oficial corresponent.

5. La prestació de serveis en qualitat de personal eventual mai no pot ésser considerada com a mèrit per a l’accés a la condició de funcionari ni per a la promoció interna.

TÍTOL IV. LA TRANSICIÓ DE LES DIPUTACIONS PROVINCIALS ALS NOUS CONSELLS DE VEGUERIA

Article 32. Comissió de Traspàs

1. Per ordenar la transferència dels serveis, recursos humans, mitjans econòmics i béns de les diputacions provincials a les vegueries el Govern crearà reglamentàriament una Comissió de Traspàs, de caràcter paritari, integrada per representants de la diputació provincial i del nou consell de vegueria i presidida per un representant del departament competent en matèria

d’Administració local.

2. S’ha de seguir el mateix procediment quan es creïn noves vegueries. En aquest cas, la comissió paritària estarà formada per representants de la nova vegueria i de la vegueria d’origen. A aquests efectes, el Govern estableix, reglamentàriament, el procediment per al traspàs efectiu.

Article 33. Subrogació

1. Els consells de vegueria se subroguen en la representació que les actuals diputacions tenen en institucions, consorcis, fundacions, societats i altres entitats o ens públics o privats.

2. Els ens esmentats vinculats o dependents de les diputacions, o dels quals aquestes són titulars, passen a dependre dels consells de vegueria, que, si s’escau, en passen a ser titulars.

3. Els consells de vegueria, des de la seva constitució, assumeixen la titularitat dels béns i drets de les respectives diputacions.

4. Els òrgans dels consells de vegueria se subroguen en els contractes, convenis i altres relacions bilaterals, en substitució dels òrgans corresponents de les diputacions.

5. Així mateix, els consells de vegueria se subroguen en la posició financera, tributària i pressupostària de les diputacions respectives. Es regularà reglamentàriament la liquidació pressupostària de l’exercici.

Article 34. Integració de personal

1. El personal subjecte a règim estatutari i laboral que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, presta serveis a les diputacions provincials que resten subrogades, passen a integrar-se, amb plena dependència orgànica i funcional, en els òrgans dels consells de vegueria que es creen, en les mateixes condicions i situacions i amb els mateixos drets i deures que en el

moment de la seva transferència. En qualsevol cas, el personal qualificat com a directiu i el personal eventual resta subjecte a la seva ratificació o adaptació de nomenament per part dels òrgans corresponents.

2. Els òrgans de govern del consell de vegueria i dels ens o entitats que en passen a dependre, assumeixen les facultats, en relació amb el personal, que la legislació de règim local atribueix als òrgans superiors de les corporacions substituïdes.

3. Al personal que presta serveis en les entitats de dret públic que passen a dependre de les vegueries, també li serà d’aplicació el que s’estableix en l’apartat 1 i mantindran la seva situació i condició respecte de l’entitat en què presten serveis, amb els mateixos drets i deures que els correspon en el moment de la subrogació.

4. Respecte al personal laboral, el traspàs no comporta modificació de la relació contractual preexistent, llevat d’allò que es deriva del mateix traspàs.

Disposició addicional única. Recursos de les vegueries.

Les vegueries de Catalunya disposaran globalment dels mateixos recursos que el Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, reconeix per a les províncies.

L’import d’aquest crèdit es distribuirà entre cadascuna de les vegueries d’acord amb el que estableixin les lleis de pressupostos de la Generalitat o la llei de finances locals de Catalunya.

Disposició transitòria única. Constitució dels consells de vegueria

1. Fins que no s’aprovi l’alteració de límits provincials, es podran constituir els consells de vegueria corresponents a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona d’acord amb l’actual mapa provincial i la circumscripció electoral serà el partit judicial.

2. Pel que fa a la constitució del Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre, aquest es podrà constituir un cop s’hagi produït la corresponent modificació de la legislació en matèria de demarcació i planta judicial i de la legislació en matèria de règim electoral general.

Disposició final única. Junta electoral

Mentre no sigui aprovada la legislació en matèria de règim electoral de Catalunya, la junta electoral competent és la provincial.

ANNEX. Divisió veguerial de Catalunya

• Vegueria de l’Alt Pirineu i Aran: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d’Aran.

• Vegueria de Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental.

• Vegueria del Camp de Tarragona: Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà i Priorat.

• Vegueria de Girona: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, La Selva i Ripollès.

• Vegueria Central: Anoia, Bages, Berguedà, Osona, i Solsonès.

• Vegueria de Lleida: Garrigues, Noguera, Segarra, Segrià, Pla d’Urgell i Urgell.

• Vegueria de les Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

La importació d'electricitat s'ha triplicat a Catalunya en només quatre anys

2009-07-20T22:24:00.002+02:00

Font: El Punt

Els enginyers de camins avisen que caldrà «saturar» el territori d'aerogeneradors i plaques solars si es vol arribar al 12%

2/04/09 02:00 - Barcelona - xavier miró

Des del 2005 la dependència elèctrica de Catalunya respecte de l'exterior s'ha triplicat perquè les noves fonts de producció pròpies no han augmentat en la proporció del consum, segons el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Catalunya no arribarà l'any vinent als 3.000 megawatts (MW) eòlics que preveia el pla de l'energia però sí que n'hi haurà 2.000 quan avui només en funcionen 420. El col·legi demana al govern una revisió dels objectius i les taxes de creixement del pla de l'energia 2006-2015 i un impuls decidit de les energies renovables, les noves centrals de cicle combinat així com la renovació dels contractes d'explotació a les centrals nuclears, aquesta una decisió que ha de prendre el govern de l'Estat.

El govern català elabora el pla especial urbanístic per construir al municipi gironí de Bescanó una central tèrmica de 400 megawatts de potència i s'estan construint dos grups de 850 MW en conjunt al port de Barcelona. També ha autoritzat recentment una cinquantena de nous parcs eòlics amb una potència conjunta prevista de 1.528 MW. La central tèrmica gironina no estarà a punt l'any vinent i els nous parcs eòlics no permetran arribar als 3.000 MW, dos objectius previstos en el pla de l'energia de Catalunya pel 2010. Però, en canvi, sí que es preveu que els 850 MW tèrmics del port de Barcelona ja estiguin el 2010 a la xarxa, un aspecte que l'informe del col·legi no recull en la seva anàlisi. El govern català ja ha deixat clar darrerament que revisarà els objectius i terminis del pla energètic del país per adaptar-los a la situació actual i a les perspectives de futur marcades per la crisi econòmica internacional.

El Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya demana la revisió del pla en vista de «l'incompliment del programa previst» i davant la tendència creixent a l'augment de les importacions elèctriques del país tot i que el percentatge d'augment de consum ja és avui inferior al previst en el pla. En aquest sentit, el col·legi ha fet una anàlisi de la situació en què recorda que les importacions representen el 18,8% de l'electricitat consumida, 3,5 vegades més que només fa 4 anys. Sense fer cap esment a les llargues aturades que han tingut les dues centrals nuclears els darrers anys per incidents afegits a les recàrregues de combustible, el col·legi atribueix la disminució de la producció elèctrica a la caiguda de la producció hidroelèctrica i de les plantes de carbó i fueloil, que no han estat substituïdes per renovables i tèrmiques noves. A més, assenyalen que l'augment del consum es mantindrà, per exemple, en el transport ferroviari i les noves plantes de producció d'aigua. El col·legi calcula que aquests dos sectors podrien arribar a augments puntuals del 10% del consum amb motiu de l'entrada en funcionament de tota la línia del tren d'alta velocitat (TAV) i de les noves plantes dessalinitzadores, de reaprofitament i bombeig d'aigua. En vista d'aquesta diagnosi, l'organisme demana mesures prioritàries d'estalvi i eficiència energètica, i la diversificació de l'oferta de centres de producció elèctrica, amb una incidència especial en les energies renovables però sense aturar l'energia nuclear.

Centrals hidràuliques

Pel que fa a la hidràulica, l'organisme proposa augmentar la potència en embassaments existents i aprofitar elèctricament preses que avui només serveixen per a abastament d'aigua com Sant Ponç i la Llosa del Cavall. Tot i demanar una oferta diversificada de fonts de producció «amb una gran incidència en les energies renovables», curiosament, pel que fa a l'eòlica i la solar, l'anàlisi que fa el col·legi afirma que per assolir l'objectiu que Catalunya tingui el 12% d'electricitat provinent d'aerogeneradors i plaques solars caldrà «saturar el territori català», una solució «del tot inviable» segons els enginyers. El col·legi també considera imprescindible la interconnexió de les línies de transport elèctric amb França i la connexió del gasoducte Martorell-Figueres amb la xarxa europea a través de França. En darrer terme, també recomana estudiar la construcció de dipòsits estratègics de gas per incrementar les reserves, per exemple, aprofitant les antigues bosses de petroli de la costa tarragonina.

Aposten per la renovació dels permisos a les nuclears

De fet, l'anàlisi que fa el col·legi busca de manera força evident reivindicar el paper de l'energia nuclear com a garantia de subministrament a Catalunya i com a sortida de futur per fer front al canvi climàtic. En primer terme recorda que Vandellòs II i Ascó I i II cobreixen el 40,8% de la demanda bruta d'electricitat a Catalunya. Continua afirmant que la producció elèctrica procedeix a Catalunya en un 89,4% d'energies no renovables com les centrals nuclears i les tèrmiques o de carbó i fueloil. I encara recorda que del 10,6% renovable, fins al 79% és hidroelèctrica i les eòliques, solars i de biomassa només representen l'1,8% restant. Joan Lluís Quer, responsable de la comissió d'aigua i energia del col·legi, admet que a Ascó i Vandellòs s'hi han produït els darrers anys «episodis que han posat en dubte la seguretat» així com el fet que no es pot «dissociar l'energia nuclear d'una gestió exquisida». Amb tot, la posició final de l'organisme és la defensa de la renovació dels contractes d'explotació de les centrals de l'Estat espanyol, la primera de les quals haurà de decidir el govern espanyol aquest juliol amb Santa Maria de Garoña. De manera directa el col·legi defensa l'energia nuclear com «a millor alternativa energètica a gran escala no emissora de gasos amb efecte hivernacle». Finalment, els enginyers de camins també demanen al govern espanyol que decideixi ja l'emplaçament del magatzem centralitzat de residus radioactius que s'ha de construir a l'Estat.

La hora de las ciudades no ha llegado todavía

2009-07-20T22:20:00.002+02:00

Font: El País 17/04/2009

TRIBUNA: RICARD PÉREZ CASADO

Ricard Pérez Casado, doctor en Historia, fue alcalde socialista de Valencia entre 1979 y 1988.

Por segunda vez en menos de un siglo, la modernidad volvía a España de la mano de sus ciudades y pueblos. En abril, en ambas ocasiones. La primera desembocó en la esperanza fallida de la II República Española. La segunda asentó una transición y una convivencia libre de manera permanente, la que alumbró la Constitución de 1978.

Treinta años más tarde, la Cenicienta de las Administraciones públicas es la local

Entre 1939 y 1975, una larga noche oscura y unos cambios demográficos, territoriales, económicos y sociales de asombro, sobre todo a partir de la España de los Planes de Desarrollo y del Seiscientos. Las migraciones forzadas por la miseria y la desesperanza rurales construyeron nuevas periferias urbanas, la triste periferia, la lágrima del urbanismo, lo que Candel señaló como el lugar donde la ciudad cambia de nombre. Un desarrollo acelerado, devastador, capaz de generar acumulaciones de plusvalía sin precedentes sobre las espaldas esquilmadas de los nuevos urbanitas.

Desarrollo acompañado de un déficit descomunal de las infraestructuras más elementales, del saneamiento a la recogida y tratamiento de residuos urbanos, del transporte a la vivienda, de la educación a la salud, de los espacios para el ocio y la cultura al deporte para la ciudadanía, de las calles sin pavimentar a las aceras inexistentes. Los cambios sociales del "desarrollo" propiciaron la lenta pero imparable consolidación de los movimientos urbanos. Reivindicaciones de esquina y barrio, embrión de propuestas más ambiciosas, de ciudad. Se reencontraron como en antigua comunión democrática profesionales del urbanismo, la economía, la sociología, con líderes sociales, dirigentes políticos y sindicales clandestinos, y una muchedumbre de gentes que rechazaban el servilismo del súbdito para reivindicar la honrosa condición de ciudadano.

Las gentes del CEUMT, de Alfoz, de CAU y tantos otros foros elaboraban diagnósticos, proponían soluciones para cuando llegara el momento. Pero la prioridad política, en los albores de la democracia recuperada, fue -por desgracia para las ciuda-des- por otro lado. Para aceptar la autonomía de Cataluña, País Vasco y Galicia se arbitró una descentralización que incluía identidades regionales sin región. Las ciudades quedaron para mejores tiempos: en la primavera de 2009 parece que aún no ha llegado el momento.

El resultado, nefasto para el espacio en que vive y trabaja la ciudadanía, la ciudad. Las reformas no alcanzan su primera traducción democrática hasta la Ley de Bases de 1986, y el peldaño fallido de la Ley de Haciendas hasta 1988. El reconocimiento de la realidad metropolitana, de los ámbitos reales de movilidad, de trabajo, se estrella contra los poderes emergentes de las autonomías, las históricas y las nuevas. Por no añadir la capacidad, indiferente al signo político de la élite regional, de interferir en las ciudades y su gestión.

Cubrir los déficits más urgentes, acumulados por la desidia y la voracidad, y, a la vez, diseñar un horizonte, constituyeron las tareas de los ediles de 1979. Sin recursos, suplir las carencias de otras administraciones. La orden mendicante y exigente de los alcaldes de las grandes ciudades daría paso a la Federación de Municipios y Provincias.

El cambio se produjo en las ciudades, y así se reflejó en las elecciones generales de 1982. Y el éxito anuló la exigencia, la participación activa de la ciudadanía organizada. Muchos líderes sociales urbanos acabaron en las poltronas de las administraciones, las autonómicas y estatales, con gobiernos de uno u otro signo.

Nunca en tan breve espacio de tiempo nuestras ciudades y pueblos experimentaron una transformación tan profunda y sentaron las bases para un espacio urbano habitable. Por obra de decenas de miles de ediles que se entregaron a sus conciudadanos de manera altruista y generosa.

La izquierda autocomplaciente, o la autoinmolada, renunció en muchas ciudades a gestionar su patrimonio político y social, el adquirido con sus propuestas y realizaciones. Una pena: se lo quedaron quienes nunca desearon ni formularon propuestas más allá de favorecer a las oligarquías urbanas, las antiguas, y las nuevas.

El abandono de la ciudad creativa, culta, igualitaria, innovadora y capaz de competir en cooperación dentro del sistema de ciudades españolas y europeas, da paso al ombliguismo, a la cortedad de miras, incluso con los entornos más inmediatos, los metropolitanos, en una especie de pinza entre el desdén de los administradores locales y la saña de los poderes autonómicos emergentes, celosos de cualquier atisbo de contrapoder tan imprescindible para el funcionamiento de la democracia.

Cunde el clientelismo, la desmovilización, la propaganda que sustituye a la información, la generación de nuevos súbditos. Las ciudades han mejorado pero el ejercicio de la ciudadanía, la participación, la ilusión son frutos caídos. Treinta años más tarde, la Cenicienta financiera de las administraciones públicas, es la local. La administración más cercana, la que es capaz de ser solidaria en su ámbito y más allá, la que puede afirmar su capacidad de competir en colaboración, la que no necesita fronteras, vive una profunda crisis por mal gobierno de unos y desidia de otros. La vieja matrona es despreciada, los bárbaros de Kavafis han vuelto y la ciudad no tiene quien le escriba. Pero renacerá, no lo duden ustedes.

La mitad de las mezquitas incumple la nueva Ley de Centros de Culto

2009-07-20T22:00:00.001+02:00

Font: http://www.webislam.com

Las comunidades religiosas tienen cinco años para adaptarse a la norma

CLARA BLANCHAR - Barcelona - 15/07/2009

No sólo ven frustradas sus expectativas ante la Ley de Centros de Culto, sino que temen que la futura normativa, que hoy votará el Parlament, deje fuera de la ley más de la mitad de los oratorios musulmanes que hay en Cataluña. Lo asegura la Junta Islámica de Cataluña y se apoya en dos argumentos: la obligatoriedad de inscribir los centros en el registro de entidades religiosas del Ministerio de Justicia y que las características físicas de los espacios no cumplan los nuevos requisitos, como superficie mínima, salidas de emergencia, insonorización y medidas antiincendios.

La Secretaría de Asuntos Religiosos ha estudiado el impacto que la ley podría tener sobre los más de 3.500 centros de culto que hay en Cataluña. Pero aunque varias fuentes aseguran que el resultado del estudio es demoledor, la Generalitat no lo facilita. Un portavoz alega "que son estimaciones muy orientativas que se hicieron hace tiempo".

El presidente de la Junta Islámica, Abdennur Prado, alerta de lo farragoso y "arbitrario" que es el funcionamiento del registro del Ministerio de Justicia. "Ha denegado la inscripción a centenares de comunidades, porque el suyo es un criterio clerical de las religiones", asegura Prado, quien explica que la misma junta está en litigio con el ministerio porque les denegó la promoción de la alimentación halal como objetivo religioso. Para constituir una entidad, el paso previo es redactar estatutos y presentarlos a un notario, algo que los centros pequeños no tendrán capacidad para hacer.

La segunda pata de la ley que cuestiona la junta es la obligatoriedad de que todos los centros de culto tengan una licencia que les acredite como tales. "Algunas mezquitas en su momento se construyeron con unos requisitos y ahora no cumplen las nuevas exigencias", afirma el presidente. Se refiere a cuestiones constructivas o de seguridad que prevé la nueva normativa. Para evitar que la necesidad de licencia provoque un cierre masivo de centros, y no sólo oratorios musulmanes, la ley establece un periodo de adaptación de cinco años y ayudas económicas. De fondo, lo que la Junta Islámica denuncia es que "una ley que se hizo para acabar con el problema de la apertura de mezquitas no servirá como instrumento para solucionarlo". "Además", dice Prado, "la ley consagra dejar en manos de los ayuntamientos la cesión de suelo para utilizarlo para un derecho fundamental como es practicar una religión", una crítica compartida por otras confesiones. Prado asegura que, según el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), en Cataluña hay 250.000 musulmanes y 170 mezquitas. "Toca a un centro de culto por cada 1.500 musulmanes, mientras que los evangélicos, por poner un ejemplo, tienen uno centro por cada 200 fieles". "Lo que pedimos es que la distribución de suelo sea acorde con el número de fieles", concluye.

El descontento de las religiones minoritarias es inversamente proporcional a la satisfacción de los alcaldes, que presionaron para que la cesión no fuera una obligación.

ABDENNUR PRADO (Junta Islámica) No al doble rasero

"Una ley que se hizo para acabar con el problema de la apertura de mezquitas no servirá como instrumento para solucionarlo. La ley consagra dejar en manos de los ayuntamientos la cesión de suelo para utilizarlo para un derecho fundamental como es practicar una religión. Lo que pedimos es que el rasero sea el mismo para todos y que la distribución de suelo para centros de culto sea equitativa y acorde al número de fieles".

GUILLEM CORREA (Consejo Evangélico) Igualdad de trato

"Valoramos la existencia de la ley, pero debe garantizar que los lugares de culto abiertos sigan abiertos y que podamos abrir nuevos. En este sentido, no resuelve la financiación de las obras de adecuación de los centros existentes, y las minorías religiosas no tenemos ayudas; tenemos menos que las asociaciones de vecinos. Lo que pedimos es igualdad de trato para todos los colectivos".

D. PAUL SINGH ACKO (Comunidad sij) Todos deben cumplir

"La Generalitat no se ha puesto en contacto con nosotros para trabajar la ley, y entendemos que no pueden hacernos cumplir ciertos requisitos si ellos retiran los principales compromisos de partida del texto. Las administraciones deberían tener en cuenta que, si bien es verdad que en nombre de las religiones se han cometido barbaridades, también es cierto que desarrollan un papel social muy importante".

JORGE BURMAN (Comunidad israelí) Satisfechos por su implicación

"Celebramos que la ley planifique de acuerdo con las necesidades futuras y que prevea reglamentar unos lugares que hasta ahora se regían a criterio de la autoridad de turno, distinta en cada municipio. También celebramos haber sido escuchados; nunca hubo tanta sensibilidad por parte de la Generalitat. Pero no es lo mismo resolver según qué problemas en ciudades como Barcelona que en otras más pequeñas".

El Tribunal Constitucional pot anul·lar les vegueries.

2009-07-20T21:50:00.003+02:00

Font: Regió 7.cat

El Govern manté el calendari per tenir una nova organització del país en la propera legislatura pendent de la resolució

CARMINA OLIVERAS

MANRESA

El Tribunal Constitucional podria anul·lar els articles de l'Estatut de Catalunya que fan referència a la creació de les vegueries i a la substitució de les actuals diputacions per aquestes noves realitats administratives. Ahir, els serveis informatius centrals de la Cadena Ser a Madrid explicaven que els membres del tribunal ja tenen una acta amb les conclusions de constitucionalitat de l'Estatut i apuntaven que un dels punts que haurien rebocat els magistrats seria, justament, la supressió de les quatre províncies actuals per crear set vegueries.

Segons la informació de l'emissora, el Tribunal Constitucional ja ha fet tres lectures de l'acta, però encara no la vol donar per definitiva. S'esperava que les notícies del Tribunal Constitucional arribessin a final de juliol o a les primeres setmanes d'agost, però ara aquesta resolució es podria conèixer el proper mes de setembre, sempre segons la mateixa Cadena Ser.

Davant la possible notícia, el departament de Governació de la Generalitat no va voler emetre cap valoració i va assegurar que "el funcionament del departament continua sent el mateix". Tot i això, Governació va admetre que "sabíem que era un dels punts que podia crear polèmica", però va reiterar que "fins que no hi hagi una sentència en ferm, no ens podem posicionar".

Als passadissos del Parlament de Catalunya, però, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va confiar que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya no declari inconstitucional que els consells de vegueria substitueixin les diputacions provincials.

El conseller de Governació va refusar donar opinions concretes sobre filtracions, però va constatar que el Govern català "continua treballant en l'arquitectura institucional de Catalunya vinculada al catalanisme polític". Segons Ausàs, aquesta arquitectura ha de superar la visió provincial, que és un "concepte antagònic" al del catalanisme polític. En aquest sentit, el departament de Governació va avançar ahir que ja tenen gairebé a punt l'avantprojecte de la Llei de Governs Locals per poder-lo traslladar al Parlament de Catalunya.

Una gran transformació

El canvi de diputacions a vegueries comportaria una transformació de gran abast per al territori de la Catalunya central, espai que ara no és reconegut en cap àmbit oficial més enllà de la Generalitat, que ha anat organitzant el Govern segons aquesta futura voluntat d'organització administrativa. També seria un contratemps de difícil esmena per a les aspiracions que pugui tenir Manresa d'esdevenir punt de referència política d'aquest territori central.

La distribució de l'administració de Catalunya sobre el territori és una competència única del Govern de la Generalitat. Ara bé, aquesta divisió no ha de comportar canvis en l'organització que hi té l'estat, que són les províncies (amb les seves diputacions) i les plantes judicials, i si ho fessin caldria un acord explícit del govern estatal. Des del moment en què l'estat va aprovar l'Estatut, després de modificar-ne diversos aspectes, el govern espanyol hauria d'estar d'acord amb el nou ordenament legislatiu català. El Tribunal Constitucional, però, pot dir-hi la seva amb independència del que acordi el Parlament espanyol.

A més a més dels articles 90 o 91 de l'Estatut de Catalunya, els que fan referència a les vegueries i als seus consells, el Tribunal Constitucional podria declarar inconstitucionals uns altres articles del text que va aprovar el Parlament de Catalunya, sempre segons el que ahir, dijous, van emetre els serveis informatius centrals de la Cadena Ser a Madrid. Concretament, se citava l'article que preveu la creació d'un Consell de Justícia a Catalunya, com també aquell que pretén ampliar les competències del defensor del poble català, el síndic de greuges.

L'emissora de ràdio Cadena Ser també parlava del terme polèmic "nació" i ho feia dient que no es retallarà perquè es considera que en el preàmbul de l'Estatut de Catalunya aquest terme no té efectes jurídics. A més a més, hi hauria una part dels magistrats que es resistirien a firmar la sentència perquè no els convenç la manera com està redactada.

Los hogares catalanes podrán ahorrar 35 euros anuales EP - El Prat de Llobregat - 20/07/2009 La Generalitat pondrá hoy en funcionamiento la planta

2009-07-20T20:21:00.003+02:00

Font: El País.

La Generalitat pondrá hoy en funcionamiento la planta desalinizadora de El Prat de Llobregat (Baix Llobregat) que producirá 200 millones de litros de agua al día. La instalación, que ha tenido un coste de 230 millones de euros, generará el 24 por ciento del agua que se consume en el área metropolitana de Barcelona y está destinada a evitar problemas de abastecimiento en épocas de sequía.

Las obras de la desalinizadora se iniciaron a principios de 2007. La instalación capta agua del mar a dos kilómetros de la costa y a 30 metros de profundidad. El agua se envía mediante una estación de bombeo a la desalinizadora, donde se somete a diferentes procesos de filtrado que permiten extraer 45 litros de agua dulce por cada 100 litros de agua salada. El resto será retornado al mar a varios kilómetros de la costa para evitar interferencias con el medio marino.

Ahorro de 35euros anuales

La desalinizadora de El Prat tiene capacidad para producir 60 hectómetros cúbicos de agua al año lo que la convierte en la mayor productora de Europa. Aunque la producción efectiva de agua dependerá de la demanda existente y del estado de los embalses y acuíferos, según fuentesdel departamento de Medio Ambiente y Vivienda. La instalación suministrará agua a 4,5 millones de habitantes del área metropolitana de Barcelona y de las comarcas del entorno, un 60 por ciento de la población catalana.

Además, permitirá mejorar el gusto y la calidad del agua lo que redundará en un ahorro de unos 35 euros anuales en los hogares ya que los electrodomésticos necesitarán menos reparaciones y el agua se calentará con más rapidez.

Según Medio Ambiente, la desalinizadora es un proyecto "fundamental" en la política hidrológica del Gobierno catalán con el objetivo de "garantzar" el abastecimiento de agua con independencia de los episodios de sequía como el que se produjo el año pasado en Cataluña y que motivó la puesta en marcha de diferentes restricciones. El sistema de abastecimiento de agua del área metropolitana de Barcelona no dependerá "exclusivamente" del agua proveniente de los embalses como hasta el momento y contará con otro recurso como es el agua desalinizada.

La nueva normativa permitirá dejar de oír los ruidos vecinales

2009-04-27T22:21:00.002+02:00

Font: http://www.urbanismo.com/la-nueva-normativa-permitira-dejar-de-oir-los-ruidos-vecinales/

Ha tardado seis meses pero la aplicación definitiva del Código Técnico de Edificación (CTE), que inició en abril de 2007 María Antonia Trujillo, ex ministra de Vivienda, ha entrado en vigor.

Se trata de la instauración de una reducción obligatoria del ruido en las futuras nuevas viviendas, que dependerá del tipo de vivienda o del emplazamiento geográfico de éstas.

Así, los promotores se verán obligados por Ley a partir de hoy, viernes 24 de abril de 2009, a aumentar el aislamiento de 42 a 50 decibelios para evitar el ruido aéreo o los cotidianos ruidos contiguos.

En cambio, en cuanto a los impactos, el ruido percibido entre viviendas se verá reducido de 88 a 65 decibelios.

Todos estos imperativos triplican las actuales exigencias en materia de aislamiento acústico y según la propia orden ministerial publicada en el Boletín Oficial del Estado (BOE), supondrán un incremento medio del precio de la vivienda de entre el 0,3% y el 0,6%.

Este texto reglamentario, que es el que sustituye a la normativa de 1988, afirma por otro lado que “el coste de los materiales de construcción no define directamente el precio final de la vivienda”, pero lo cierto es que se espera que la aplicación del documento nos cueste a todos unos 9,56 euros por metro de media.

Eso sí, muy explicativamente el propio texto nos dice: “El impacto económico de la nueva normativa depende, no obstante, de distintas variables, entre las que destacan la tipología de la vivienda y la zona geográfica en la que se encuentre”.

En efecto, se distinguirán cinco tipos diferentes de viviendas y seis zonas geográficas determinadas, en las que además se tendrá en cuenta la distribución porcentual de las viviendas.

Según el tipo de inmueble, el menor incremento se registrará en las viviendas unifamiliares, mientras que por zonas geográficas el coste mínimo del metro cuadrado se registrará en la zona Sur, es decir, Extremadura, Andalucía y Canarias.

Directiva relativa a la calidad del aire

2009-04-23T00:12:00.000+02:00

La Directiva 2008/50/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 21 de mayo de 2008, relativa a la calidad del aire ambiente y a una atmósfera más limpia en Europa, se justifica por la necesidad de proteger la salud humana y el medio ambiente en general, y de combatir las emisiones de contaminantes en la fuente mediante medidas de reducción de emisiones más eficaces a nivel local, nacional y comunitario

Disposiciones comentadas

Directiva 2008/50 CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 21 May. (relativa a la calidad del aire ambiente y a una atmósfera más limpia en Europa)

ÁMBITO MATERIAL

Su objeto es garantizar la calidad del aire ambiente, fomentando la cooperación entre los Estados miembros para reducir la contaminación atmosférica.

La Directiva se justifica por la necesidad de proteger la salud humana y el medio ambiente en general, y de combatir las emisiones de contaminantes en la fuente mediante medidas de reducción de emisiones más eficaces a nivel local, nacional y comunitario.

Se establecen criterios de evaluación comunes teniendo en cuenta el tamaño de las poblaciones y los ecosistemas expuestos a la contaminación atmosférica, clasificando el territorio de los Estados miembros por zonas o aglomeraciones que reflejen la densidad de población.

Se fijará un umbral de alerta y un umbral de información que deberán desencadenar la divulgación de la información a los ciudadanos acerca de los riesgos derivadosSe fijará un umbral de alerta y un umbral de información para el ozono que permitan proteger, respectivamente, a la población en general y a los sectores más vulnerables de la misma de la exposición de breve duración a elevadas concentraciones de ozono. Estos umbrales deberán desencadenar la divulgación de información a los ciudadanos acerca de los riesgos derivados de la exposición y la aplicación, si fuera conveniente, de medidas a corto plazo para reducir los niveles de ozono cuando se supere el umbral de alerta.

Los Estados miembros deberán consultarse mutuamente cuando, a consecuencia de una contaminación significativa procedente de otro Estado miembro, el nivel de algún contaminante supere o amenace con superar los objetivos de calidad del aire, más el margen de tolerancia, cuando este sea aplicable, o, cuando así proceda, el umbral de alerta.

Las contribuciones de fuentes naturales podrán evaluarse pero no controlarse.

La Directiva se estructura en seis Capítulos:

El I relativo a las disposiciones generales.

El II sobre la evaluación de la calidad del aire ambiente, establece el sistema de evaluación y la calidad del aire ambiente con relación al ozono.

El III regula la gestión de la calidad del aire ambiente.

El IV se refiere a los planes de calidad del aire los planes de acción a corto plazo y la contaminación transfronteriza.

El V regula la información y comunicación a los ciudadanos.

El VI relativo al comité de calidad del aire ambiente y a las disposiciones transitorias y finales.

DESTINATARIO

Son los Estados miembros de la Unión Europea.

CONEXIONES NORMATIVAS

Se modifica el artículo 12.1 de la Directiva 96/62/CE. Se suprimen el artículo 7, apartado 7, la nota 1 del punto I del anexo VIII y el punto VI del anexo IX de la Directiva 1999/30/CE, el artículo 5, apartado 7, y el punto III del anexo VII de la Directiva 2000/69/CE y el artículo 9, apartado 5, y el punto II del anexo VIII de la Directiva 2002/3/CE. Se derogan las Directivas 96/62/CE, 1999/30/CE, 2000/69/CE y 2002/3/CE a partir del 11 de junio de 2010.

VIGENCIA

La Directiva entra en vigor el día de su publicación.

Los Estados miembros pondrán en vigor las disposiciones legales, reglamentarias y administrativas necesarias para su cumplimiento antes del 11 de junio de 2010. Comunicarán inmediatamente a la Comisión el texto de dichas disposiciones, se asegurarán de poner en marcha a más tardar el 1 de enero de 2009, el número de estaciones de medición de fondo urbano de exposición a las PM2,5 necesario para calcular el Indicador Medio de Exposición, con arreglo a la sección B del anexo V.

Imposibilidad de obtener por silencio administrativo una licencia que contraviene el ordenamiento jurídico urbanístico..

2009-04-22T23:03:00.006+02:00

La sentencia dictada por la Sección 5a de la Sala Contencioso Administrativa del Tribunal Supremo en fecha 28/01/2009 (recurso de casación en interés de la ley número 45/2007), resuelve una cuestión sobre la cual ya incidiera - en el mismo sentido en el que ahora se resuelve aunque en el estricto ámbito de Cataluña-, la Sentencia dictada por la Sección de Casación de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en relación a los artículos 5.2 y 180.2 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de urbanismo de Cataluña, sentencia que, por cierto, parece obviar la existencia de un precepto de carácter básico -no tachado de inconstitucional por la Sentencia del Tribunal Constitucional 61/1997-, recogido en el artículo 242.6 del Texto Refundido de la Ley del Suelo de 1992 y ahora reproducido en el artículo 8.1 b) del Texto Refundido de la Ley de Suelo de 2008.

Se transcriben los fundamentos de derecho 4º y 5º de dicha sentencia:

CUARTO.- Vaya por delante que el artículo 8.1 b) del Texto Refundido de la Ley de suelo de 2008 ha incorporado lo que disponía el artículo 242.6 del Texto Refundido de la Ley del Suelo de 1992 con una redacción más general.

Este, declarado expresamente vigente en la Disposición derogatoria única de la Ley 6/1998, de 13 de abril , y no derogado por la Disposición derogatoria única de la Ley 8/2007 , establecía que «en ningún caso se entenderán adquiridas por silencio administrativo licencias en contra de la legislación o del planeamiento urbanístico».

El artículo 8.1 b), último párrafo, del nuevo Texto Refundido de la Ley de suelo, aprobado por Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio , dispone que «en ningún caso podrán entenderse adquiridas por silencio administrativo facultades o derechos que contravengan la ordenación territorial o urbanística».

Uno y otro son preceptos estatales básicos de raigambre en nuestro ordenamiento urbanístico

(artículo 178.3 del Texto Refundido de la Ley del Suelo de 1976 ), que rigen en todo el territorio español y que los ordenamientos urbanísticos autonómicos no pueden contradecir (Disposición final primera 1 del Texto Refundido aprobado por el citado Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio ).

QUINTO.- También es un precepto estatal básico el contenido en el artículo 43.2 de la Ley de

Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común 30/1992, de 26 de noviembre , modificado por Ley 4/1999, de 13 de enero , según el cual «los interesados podrán entender estimada por silencio administrativo sus solicitudes en todos los casos, salvo que una norma con rango de Ley o norma de Derecho Comunitario Europeo establezca lo contrario».

Pues bien, la regla general es la del silencio positivo, aunque la propia norma contiene la salvedad de que otra norma con rango de Ley o norma de Derecho Comunitario Europeo establezca lo contrario, y esto es lo que sucedía con la vigencia antes, en todo el territorio español, del precepto contenido en el aludido artículo 242.6 del Texto Refundido de la Ley del Suelo de 1992 y ahora con lo dispuesto en el artículo 8.1 b), último párrafo, del Texto Refundido de la Ley de suelo de 2008 , y, por consiguiente, conforme a ellos, no pueden entenderse adquiridas por silencio administrativo licencias en contra de la ordenación territorial o urbanística, de manera que la resolución de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia, al declarar lo contrario, es errónea y gravemente dañosa para el interés general porque elimina

una garantía encaminada a preservar la legalidad urbanística.

SEXTO.- Mantenemos, por tanto, la misma doctrina jurisprudencial que existía con anterioridad a la Ley 4/1999, que modificó el artículo 43.2 de la Ley 30/1992, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, recogida, entre otras, en nuestras Sentencias de fechas 30 de enero de 2002 (recurso de casación 9239/97), 15 de octubre de 2002 (recurso de casación 11.763/98), 17 de noviembre de 2003 (recurso de casación 11768/98), 26 de marzo de 2004 (recurso de casación 4021/01), 3 de diciembre de 2005 (recurso de casación 6660/02), 31 de octubre de 2006 (recurso de casación 3289/03), 17 de octubre de 2007 (recurso de casación 9828/03) y 17 de octubre de 2007 (recurso de casación 9397/03 ), lo que corrobora el error de la Sala de instancia y la necesidad de que procedamos a declarar la doctrina legal que nos pide el Ayuntamiento recurrente, y que debemos hacer extensiva al artículo 8.1. b), último párrafo, del Texto Refundido de la Ley de suelo aprobado por Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio, con los efectos que establece el artículo 100.7 de la Ley de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa , de manera que, respetando la situación jurídica particular derivada de la sentencia recurrida, a partir de la publicación de la parte dispositiva de esta nuestra en el Boletín Oficial del Estado, vinculará a todos los jueces y tribunales por ser la Sala Tercera del Tribunal Supremo, conforme a lo establecido en el artículo 123.1 de la Constitución, el órgano jurisdiccional superior en el orden contencioso-administrativo en toda España.

Cuestión diferente y que, si de tiempo dispongo, se podrá tratar en otro artículo es la relativa a la operatividad de lo dispuesto actualmente en el artículo 8.1 b) del Texto Refundido de la Ley de Suelo de 2008, en función del grado de contravención con el ordenamiento urbanístico de la licencia instada, aunque avanzando con los argumentos esgrimidos en la Sentencia del Tribunal Supremo de 13 de enero de 1992 "... el silencio positivo es de imposible aplicación en los casos en que exista una oposición clara y terminante, una tajante contradicción entre lo otorgado y la norma aplicable, pero no a los dudosos o a los que para su aplicación exigen una interpretación de la norma, de forma que lo conseguido por silencio administrativo no sea manifiestamente antijurídico...", y cuestiones como la seguridad jurídica y confianza legítima en la actuación de la Administración entran en juego.

Imposibilidad de suspender una demolición dispuesta por sentencia firme sobre la base de una futura modificación del planeamiento legalizadora

2009-04-22T22:34:00.004+02:00

Se comenta en el presente artículo la sentencia del Tribunal Constitucional de 26 de enero de 2009 (STC 22/2009), en relación a la imposibilida de suspender una demolición dispuesta por sentencia firme sobre la base de una futura modificación del planeamiento legalizadora de la construcción ilegal.

a) El recurrente interpuso recurso contencioso administrativo solicitando que se declarara la ilegalidad de la construcción de una vivienda y de la licencia que la amparaba, otorgada por el Ayuntamiento de A, con la consiguiente demolición en la parte afectada. El recurso, tramitado fue estimado por Sentencia de la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia del Principado de Asturias de 28 de noviembre de 2001, declarando “la ilegalidad de la obras y la licencia otorgada según lo razonado en el quinto fundamento de esta resolución, debiendo demolerse aquéllas”.

b) El recurrente instó la ejecución de la Sentencia en sus estrictos términos. Por su parte, el Ayuntamiento instó la inejecución parcial de la Sentencia y, subsidiariamente, la suspensión de la demolición de las obras declaradas ilegales “hasta que se apruebe la revisión del Plan General de Ordenación Urbana de A, actualmente en tramitación, que puede dar lugar a la legalización de lo ilegalmente construido, debido a los graves e irreparables perjuicios que se podrían irrogar en caso de su ejecución inmediata”.

c) Por Auto de 27 de septiembre de 2005 se acordó la suspensión parcial del cumplimiento de la Sentencia, en cuanto a la demolición acordada, “durante el plazo que se fije en ejecución de la presente resolución”, argumentando que, si bien no se ha producido ninguna transformación de la situación con la propuesta de cambio normativo que plantea el Ayuntamiento, “no puede obviarse en el juicio ponderado y equitativo que debe presidir toda solución, las graves consecuencias que para el titular de las obras conllevaría el cumplimiento inmediato de la ejecutoria sin esperar durante un plazo prudencial que concilie los intereses enfrentados, a discernir, con todos los datos sobre su acomodación a las determinaciones urbanísticas que se proponen revisar a efectos de su posible legalización”.

d) En su recurso de amparo el recurrente aduce que se ha vulnerado su derecho a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE), tanto en su vertiente de intangibilidad de las resoluciones judiciales firmes, como en la del deber de motivación. Así, destaca que, contrariamente a la jurisprudencia del Tribunal Constitucional en la materia, la resolución impugnada ha acordado arbitrariamente la inejecución de la demolición de una obra ilegal acordada en una Sentencia firme sin que existiera ninguna modificación normativa que imposibilitara legalmente dicha ejecución.

e) En sus fundamentos jurídicos, el Tribunal Constitucional toma como propios los argumentos del Ministerio Fiscal:

"Pues bien, tal como señala el Ministerio Fiscal, debe concluirse que la decisión judicial de suspender la demolición acordada en Sentencia firme, en expectativa de una futura modificación de la normativa urbanística que, eventualmente, la legalizara, supone una vulneración del art. 24.1 CE, en su vertiente de derecho a la ejecución de las resoluciones judiciales firmes en sus propios términos. En efecto, tomado en consideración que el principio general es la ejecución de las resoluciones judiciales firmes y que sólo, de forma excepcional, cuando, en los términos previstos legalmente, concurran circunstancias de imposibilidad legal o material, debidamente justificadas, cabe inejecutar o suspender su cumplimiento, no puede admitirse que suponga un supuesto de imposibilidad legal o material la mera expectativa de un futuro cambio normativo, toda vez que ello no implica alteración alguna de los términos en los que la disputa procesal fue planteada y resuelta. Del mismo modo, tomando en consideración que había transcurrido un dilatado periodo de tiempo desde que alcanzó firmeza la orden judicial de demolición de la obra, tampoco cabe sostener, como se hace en la resolución impugnada, que frente a la exigencia constitucional de ejecución de las resoluciones judiciales firmes en sus propios términos, cabe ponderar, a los efectos de su inejecución, las consecuencias que para el condenado conllevaría el cumplimiento inmediato de una orden cuyo objeto es la restauración de la legalidad".

f) Como afirma la propia sentencia, lo aquí expuesto coincide con la linea jurisprudencial reiterada por el propio Tribunal Constitucional según la cual "El derecho a que la ejecución de lo juzgado se lleve a cabo en sus propios términos, es decir, con sujeción al principio de inmodificabilidad de lo juzgado, se traduce, así, en un derecho que actúa como límite y fundamento que impide que los Jueces y Tribunales puedan revisar las sentencias y demás resoluciones al margen de los supuestos taxativamente previstos en la ley (por todas, STC 86/2006, de 27 de marzo, FJ 2).

g) Insiste también el Tribunal Constitucional en que no puede aceptarse que sin haberse alterado los términos en los que la disputa procesal fue planteada y resuelta ante la Sala sentenciadora, se pretenda privar de efectos, en un momento posterior, al pronunciamiento judicial entonces emitido, resultando sólo posible cuando concurran elementos que impidan física o jurídicamente su ejecución o que la dificulten por concurrir circunstancias sobrevenidas impeditivas (por todas, STC 285/2006, de 9 de octubre, FJ 6), recordando que el legislador ha previsto mecanismos para atender a los supuestos de imposibilidad legal o material de cumplimiento de las Sentencias en sus propios términos, como el del art. 105.2 de la Ley de la jurisdicción contencioso-administrativa (LJCA; STC 73/2000, de 14 de marzo, FJ 9). Así, se ha destacado que uno de los supuestos en los que la ejecución de las sentencias en sus propios términos puede resultar imposible es, precisamente, la modificación sobrevenida de la normativa aplicable a la ejecución de que se trate o, si se quiere, una alteración de los términos en los que la disputa procesal fue planteada y resuelta, ya que, como regla general, una vez firme la Sentencia, a su ejecución sólo puede oponerse una alteración del marco jurídico de referencia para la cuestión debatida en el momento de su resolución por el legislador (por todas, STC 312/2006, de 8 de noviembre, FJ 4).

h) Finalmente recuerda que, cuando para hacer ejecutar lo juzgado, el órgano judicial adopta una resolución que ha de ser cumplida por un ente público, éste ha de llevarla a cabo con la necesaria diligencia, sin obstaculizar el cumplimiento de lo acordado, por imponerlo así el art. 118 de la Constitución, y que cuando tal obstaculización se produzca, el Juez ha de adoptar las medidas necesarias para su ejecución sin que se produzcan dilaciones indebidas, pues el retraso injustificado en la adopción de las medidas indicadas afecta en el tiempo a la efectividad del derecho fundamental (STC 149/1989, de 22 de septiembre, FJ 3).

El precio de la vivienda caerá más de un 20 por ciento en 2009

2009-02-10T20:32:00.001+01:00

FONT: Europa Press

SEGÚN LA TASADORA TINSA

El precio de la vivienda caerá más de un 20% al cierre de 2009 con un descenso sostenido de entre 1 y 1,4 puntos porcentuales al mes, según Tinsa.

En rueda de prensa para presentar el Índice de Mercados Inmobiliarios Españoles (Imie) del mes de enero, el director general de la tasadora, Luis Leirado, señaló que 2009 ya arrancó con un descenso de los precios del 10,1%.

Se trata del primer descenso de dos dígitos registrado hasta ahora, que además es 1,3 puntos porcentuales superior al experimentado al cierre de 2008, del 8,8%.

La razón de estos descensos es la caída de la compraventa de viviendas, lo que también ha provocado una acumulación de 930.000 pisos en 'stock' al término del pasado año. Tinsa prevé que esta bolsa de viviendas sin vender alcance el millón y medio de unidades en 2009.

La Generalitat ha autoritzat la instal·lació de mig centenar de parcs eòlics més

2009-02-02T22:56:00.004+01:00

Font: El Punt.

L'objectiu del govern és passar dels 420 megawatts actuals als 3.500 previstos en el pla d'energia pel 2015

VIRTUDES PÉREZ. Barcelona

La Generalitat ha autoritzat ja la instal·lació de mig centenar de parcs eòlics més a Catalunya, que s'han d'afegir als disset que funcionen actualment. L'objectiu del govern, segons s'ha recollit en el pla de l'energia aprovat l'octubre del 2005, és poder arribar als 3.500 megawatts (Mw) de potència eòlica l'any 2015, una xifra que quedarà força lluny dels 420 Mw actuals. El govern està apunt d'aprovar un decret que intenta simplificar el tràmits administratius per poder obrir un parc eòlic. Amb el decret es pretén accelerar el procés d'expansió d'un sector que a Catalunya presenta un important endarreriment respecte al conjunt de l'Estat, el segon del món pel que fa a potència eòlica instal·lada. A més dels parcs autoritzats, hi ha en tràmit l'obertura de 25 més.

Aliè a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha decretat la presumpta il·legalitat de dos parcs eòlics de l'Urgell-les Garrigues i la Conca de Barberà per vulnerar la llei d'urbanisme, el govern de la Generalitat continua treballant en l'objectiu d'arribar als 3.500 megawatts de potència eòlica el 2015. Catalunya té un retard històric respecte a l'Estat espanyol en la instal·lació de parcs eòlics, fins al punt que a hores d'ara la potència instal·lada no arriba ni al 3 per cent, molt per darrere de comunitats com ara Castella-la Manxa, Galícia o Andalusia, totes elles amb més de 1.500 Mw –en el cas de Castella-la Manxa ja supera els 3.000– quan Catalunya en té només 420.

En aquest intent d'accelerar el procés d'expansió del sector, el govern ha autoritzat ja la creació de cinquanta-un parcs més d'una potència total de 1.528 Mw. Aquests s'hauran de sumar als disset que ja funcionen i també als vint-i-cinc que estan en procés de tramitació, amb una potència estimada de 777 Mw. La suma de tots ells encara no permet arribar als 3.000 Mw, però el govern confia que un cop entri en vigor el nou decret d'implantació, que està a punt de ser aprovat per substituir el que va impulsar CiU el 2002, el procés agafarà embranzida.

UBICACIÓ DELS PARCS

La gran majoria dels parcs eòlics que funcionen actualment a Catalunya estan situats en zones rurals de les províncies de Tarragona i Lleida. Segons el mapa elaborat a partir de les dades facilitades per l'agrupació d'empreses del sector EolicCat, comarques com ara el Baix Ebre, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà, la Terra Alta o l'Anoia concentren el nombre més importants d'aerogeneradors.

De moment, els parcs tendeixen a implantar-se en municipis amb un fort caràcter rural que, a més a més, es troben en una situació de cert declivi. Així, com a mínim es va posar de manifest en unes jornades sobre energies alternatives organitzades recentment a Barcelona per la Fundació del Món Rural (FMR). «En general, els molins s'instal·len en municipis que tenen pèrdua de població i en què la demanda energètica no és tan important», diu Marc Costa, de l'àrea de Medi Ambient de l'FMR.

Actualment hi ha una relació directa entre la implantació eòlica i les zones amb un vent mitjà anual superior als 20 km/h. I, si s'analitzen les plantes ja autoritzades, no sembla que hi hagi un canvi de tendència. La Terra Alta, Ribera d'Ebre i les Garrigues seran comarques amb una forta concentració de parcs eòlics i per primer cop apareixen projectes a l'Alt Empordà, amb una important oposició en el territori, i també a les comarques del Segrià o del Solsonès, on fins ara no hi havia cap aerogenerador.

Els parcs eòlics en funcionament més grans de Catalunya són el Serra de Rubió, situat entre els municipis de Rubió, Òdena i Castellfollit del Boix, a la comarca de l'Anoia, amb una potència de 49,59 Mw, i el Serra de Tallat, a Vallbona de les Monges i Blancafort, entre les comarques de l'Urgell, les Garrigues i la Conca de Barberà. Entre els parcs autoritzats n'hi ha tres amb el mateix potencial i tres més que està previst que superin aquests límits. Curiosament, aquests tres últims, que seran els més grans de Catalunya, amb una potència màxima de 50.000 Kw, es concentraran a la Terra Alta.

EXPECTATIVA EMPRESARIAL

El president d'EolicCat, Ramon Carbonell, espera que el nou decret no alenteixi més el procés i serveixi per donar un fort impuls als parcs eòlics. «A Catalunya hem donat moltes voltes i el nostre retard de fa temps és greu si tenim en compte que el primer parc eòlic de l'Estat espanyol es va construir a Girona», recorda.

Pel que fa als 51 parcs ja autoritzats per la Generalitat, Carbonell confia que comencin a funcionar properament. «La majoria estan pendents de poder-se connectar a la xarxa elèctrica. Un tema difícil, perquè va molt carregada.»

Un nou decret d'implantació
per simplificar els tràmits
L'elaboració del nou decret que ha de regular la implantació de l'energia eòlica i també de les plaques fotovoltaiques es fa de manera paral·lela a la revisió del pla d'energies renovables. L'actual pla, que és el que fixa com a objectiu els 3.500 Mw pel 2015, preveu una inversió de 4.179 milions d'euros, dels quals 2.790 serien destinats a l'energia eòlica.

L'objectiu del pla és desenvolupar els projectes autoritzats i en tràmit que siguin viables econòmicament i resoldre les principals barreres que han dificultat l'expansió de l'energia eòlica, com ara la manca d'infraestructures per fer possible l'evacuació elèctrica, la complexitat dels tràmits administratius i una certa incompatibilitat ambiental per implantar parcs eòlics en algunes de les zones que tenen un major potencial eòlic de Catalunya.

D'acord amb aquest objectiu general, el decret intenta simplificar el procés de manera significativa, segons s'ha destacat des del Departament d'Energia. «Actualment, les empreses presenten peticions poc viables, i el que fa l'actual decret és definir les zones en què es poden implantar les plantes eòliques d'acord amb tres requisits: que el vent sigui adequat, que la zona no estigui mediambientalment protegida i que tingui connexió elèctrica», segons han indicat les mateixes fonts després d'assegurar que el decret està a punt de ser aprovat, superada ja la fase d'al·legacions.

Tot i la filosofia simplificadora del decret, moltes entitats ecologistes com ara Ecologistes en Acció, Greenpeace o la coordinadora Tanquem les Nuclears han presentat al·legacions en contra perquè entenen que el fet de limitar les zones encara dificulta més la implantació dels parcs eòlics. Els grups han demanat que es retiri el decret.

Els ecologistes critiquen la concentració dels molins i les empreses diuen que busquen el vent
Algunes entitats proposen fer parcs a petita escala distribuïts per tot el territori

V.P.. Barcelona

L'energia eòlica és inesgotable, neta i segura. Tot i així, hi ha grups ecologistes molt crítics amb la manera com es desenvolupa el sector a Catalunya. Rebutgen la concentració dels molins en determinades comarques i proposen com a alternativa fer parcs a petita escala distribuïts pel territori i més propers a les àrees de més consum elèctric. Les empreses instal·ladores asseguren que no concentren els aerogeneradors per caprici sinó perquè només poden implantar els parcs allà on bufa el vent.

Tot i que no hi ha unanimitat de criteri entre els grups ecologistes, hi ha un sector important que critica la massificació de parcs eòlics prevista en algunes comarques, com és el cas de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Així s'ha posat de manifest en les jornades sobre la implantació territorial de les energies renovables celebrades recentment a Barcelona, en les quals el geògraf i professor de la Universitat Rovira i Virgili Sergi Saladié va presentar una proposta alternativa a l'actual model d'expansió. Saladié critica que els parcs es facin lluny dels gran centres consumidors i que «continuï havent-hi una predilecció per territoris pobres amb forts dèficits en finançament municipal». També qüestiona els beneficis empresarials tan elevats, que només «deixen un 2% de la facturació al territori, quan si es desenvolupés des del territori la facturació podria arribar fins al 90%». Saladié posa com a exemple el cas de la Llacuna, a l'Anoia, un poble amb 875 habitants en què amb la venda de l'electricitat produïda per un únic aerogenerador de 0,23 MW, propietat de l'Ajuntament, es paga la factura municipal de la llum.

La proposta del geògraf, que comparteixen altres entitats com ara el Grup d'Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GPEC), és fer parcs petits distribuïts pel territori i amb més implicació dels ajuntaments. El president d'Eoliccat, Ramon Carbonell, assegura que no concentren els parcs per gust, sinó que estan condicionats pel vent. Saladié qüestiona aquesta afirmació i defensa que «hi ha bon vent a qualsevol lloc de Catalunya», perquè, segons subratlla, «el mapa eòlic marca les zones on hi ha vents amb velocitat alta i s'ha de tenir en compte que a partir dels 90 km/h s'aturen els aerogeneradors».

Altres entitats, com és el cas de la Fundació Terra, acusen els opositors de «no entendre que el canvi climàtic és més important que l'impacte paisatgístic», i lamenten «el retard de Catalunya en l'expansió del sector per les múltiples traves administratives». La instal·lació d'un parc eòlic pot costar més d'un milió d'euros, i fins ara a Catalunya, segons ha denunciat Carbonell, el procés burocràtic pot allargar-se vuit o deu anys.

Virtuts de l'energia eòlica
A banda de no produir emissions ni residus radioactius, l'energia eòlica comporta una sèrie d'avantatges mediambientals. Un miler de MW de potència eòlica equivalen a estalviar gairebé 500.000 tones de petroli l'any. Per cada MW instal·lat s'evita cada any l'emissió a l'atmosfera de 2.900 tones de diòxid de carboni, el principal responsable de l'efecte hivernacle. A més, una desena d'aerogeneradors produeixen el consum necessari per provehir 20.000 famílies. Les previsions amb què treballa Eoliccat apunten que a curt termini l'energia pot crear uns 3.000 llocs de treball per a la construcció dels parcs, dels quals 350 acabaran sent fixos per al manteniment.

Sant Feliu varia el pla urbanístic per evitar edificar a Collserola

2009-02-02T22:55:00.002+01:00

Font: El Periódico

• L'ordenació del Torrent del Duc permetrà guanyar sòl industrial i 250 pisos
• Un nou vial de circumval.lació traurà els camions del barri de les Grasses

XAVIER ADELL

SANT FELIU DE LLOBREGAT

Amb l'actual planejament urbanístic, el municipi de Sant Feliu té 29,5 hectàrees de terrenys dintre de la serra de Collserola que es podrien convertir en urbanitzables si els seus propietaris privats així s'ho proposessin. Per evitar-ho i preservar definitivament aquesta zona, l'ajuntament acaba d'aprovar de forma inicial una modificació del Pla General Metropolità (PGM) de gran envergadura que afectarà quatre sectors del municipi i que permetrà guanyar 6,7 hectàrees de zones verdes i forestals, 14,1 d'equipaments, 7,5 de polígon industrial i 2,6 de sòl residencial, on es podran edificar unes 250 vivendes.

El projecte urbanístic comprèn el polígon El Pla, els sectors del Torrent del Duc, la carretera de la Sanson i la Riera de la Salut i el barri de Mas Lluhí. En total, la gens menyspreable xifra de 182,5 hectàrees de sòl que conformen "l'operació urbanística més important de la ciutat, juntament amb el soterrament de les vies de Renfe", segons destaca l'alcalde de Sant Feliu, Juan Antonio Vázquez.

El pla és tan ambiciós i alhora tan complex que la seva redacció és el fruit de cinc anys d'estira-i-arronses amb els afectats, els veïns i les diferents forces polítiques del consistori. Al final, però, s'ha imposat un consens pràcticament unànime i tots els partits amb representació al consistori, tret d'ERC, han donat el seu vot favorable a la proposta.

CONSTRUCCIÓ D'EQUIPAMENTS

Segons explica l'alcalde, el projecte beneficiarà el municipi per tres motius bàsics: "Es protegirà Collserola i s'evitarà que s'hi edifiqui; permetrà crear una necessària zona industrial a l'altre costat de les vies, i suposarà la construcció d'un vial de circumval.lació que evitarà l'actual trànsit de 1.400 camions diaris que suporten els veïns del barri de les Grasses". A més a més, la reordenació també comportarà la reordenació de l'actual cimentera, la construcció d'equipaments i la consolidació del camp de golf de Can Cuiàs i del Tennis Sant Jordi.

Un dels aspectes més destacats d'aquesta proposta, que estarà sotmesa durant dos mesos a exposició pública, és que integrarà Collserola a la ciutat amb la implantació d'àrees d'oci i la creació de diversos recorreguts lúdics i d'una xarxa de camins per l'interior del parc. A més a més, s'eliminaran de la serra els sistemes viaris innecessaris a la vegada que es milloraran els passos per sota del ferrocarril.

AL.LEGACIONS D'ECOLOGISTES

L'aspecte que ha aixecat més crítiques d'aquest pla és el nou vial per a camions, perquè travessarà la zona natural. Algunes agrupacions ecologistes, com ara Amics de la Natura de Sant Feliu, ja estan preparant al.legacions al projecte perquè consideren que la carretera "destrossarà l'entorn natural del Torrent del Duc". De fet, ERC no va votar favorablement el pla perquè s'oposa a aquesta infraestructura.

Malgrat això, tant el consorci del Parc de Collserola com la Conselleria de Medi Ambient (el novembre del 2006) ja han emès informes favorables a la construcció de la via. Per un altre costat, els veïns de Mas Lluhí, que inicialment havien mostrat el seu recel al pla perquè les 250 vivendes previstes (un 40% de les quals, protegides) es construiran al barri, ara donen suport a la proposta perquè recull bona part de les seves peticions.

Si es compleix el calendari previst, l'aprovació definitiva del projecte, que requereix el vistiplau de la Generalitat, podria ser una realitat d'aquí a un any i mig. Si fos així, les obres podrien començar en el termini d'uns tres o quatre anys. Segons Vázquez, la primera infraestructura que es construirà serà el vial per a camions.

El Gobierno aprueba el nuevo Plan Estatal de Vivienda

2009-02-01T00:21:00.000+01:00

El Consejo de Ministros ha aprobado hoy el nuevo Plan de Vivienda, con diversas mejoras con respecto al anterior y en el que el Estado se dejará la friolera de 10.188 millones de euros.

Esta inversión tan cuantiosa, es un 49% más elevada de lo que supuso el importe destinado al antiguo plan, pero su objetivo final seguirá siendo el mismo: facilitar el acceso a una vivienda habitual, a todos aquellos ciudadanos españoles que tengan dificultades para hacerlo.

Además, se movilizarán 34.000 millones de euros adicionales para préstamos.

Con el Plan Estatal de Vivienda y Rehabilitación 2009-2012 aprobado, se prevén realizar aproximadamente unas 996.000 actuaciones a lo largo de los próximos cuatro años.

El acceso a las viviendas será de dos tipos: mediante compra o mediante alquiler.

Tendrán acceso privilegiado mediante la aplicación de este nuevo Plan, las familias españolas con ingresos más bajos, los jóvenes y los mayores, las mujeres víctimas de violencia de género, las personas con discapacidad o las familias monoparentales y las numerosas.

En este caso como sujetos añadidos, se encuentran también las personas dependientes, las separadas o divorciadas al corriente del pago de las pensiones, los afectados por situaciones catastróficas y los procedentes de operaciones de erradicación del chabolismo.

Las ayudas se fijarán por tramos y de manera inversamente proporcional a los ingresos, pudiendo llegar las ayudas directas a la entrada a 12.000 euros.

Medidas importantes son por ejemplo, la creación de una nueva figura, la de alojamientos protegidos para colectivos vulnerables, que serán espacios con servicios comunes a los que se accederá en régimen de alquiler y cuya promoción estará subvencionada.

Otra novedad son las actuaciones para la rehabilitación de viviendas que también podrán ser subvencionadas con hasta 6.500 euros por vivienda, aunque para llegar a estos máximos hay que cumplir con varios requisitos dispuesto en la norma.

El resto de cuantiosas medidas añadidas en esta ocasión, corresponden mayoritariamente al ámbito de las viviendas de protección oficial (VPO), con subvenciones de diversa naturaleza, ayudas a las familias, motivaciones a los promotores para su construcción y adopción de actuaciones de reactivación del sector inmobiliario.

La UE llama a la atención a Barcelona por su contaminación

2009-02-01T00:05:00.000+01:00

La Unión Europea ha declarado que si de aquí a un año no se ha reducido la contaminación en la ciudad de Barcelona, empezará a sancionarla seriamente con multas. Y así lo hará con las ciudades más sucias de Europa.

No han sido suficientes las medidas ecologistas que se han llevado a cabo desde Generalitat y Ayuntamiento como la reducción de la velocidad permitida, el bicing, el fomento de transporte público sobretodo con la llegada del tranvía. Según los técnicos en medioambiente, estas medidas se tomaron demasiado tarde y ahora es difícil no rebasar los límites estipulados por la Unión Europea en cuanto a contaminación.

Font: urbanismo.com

El experto en contaminación del Departamento de Medioambiente José María Baldasano afirma que a estas alturas se tienen que tomar medidas urgentes para mejorar la calidad del aire.

Ayuntamiento y Generalitat se defienden afirmando que la calidad del aire es mejor que los años pasados, teniendo en cuenta que tienen cada uno su propio sistema de medición y que hacen una media una vez obtenidos los resultados, pero esto no basta para dejar de “destacar” en la Unión Europea como un país de aire sucio.

Se trata de la cantidad de dióxido de nitrógeno que contiene el aire, un gas tóxico que viene del tráfico, la directiva impulsada por la UE no deja rebasar los 40 miligramos y Barcelona se sitúa entre los 47 y 62 miligramos por metro cúbico.

Por otra parte, los datos han sido tomados desde los jardines de Can Mantega de Sants y desde el parque de la Ciudadela en Ciutat Vella, con lo que no muestran la realidad ya que la presencia de árboles actúa como un aislante de la polución aunque permitan también analizar la diversidad de contaminación existente.

Un informe elaborado para el Departamento de Medioambiente afirma que la contaminación causa 3.500 muertes al año en Barcelona, por culpa del dióxido de nitrógeno y de las partículas en suspensión.

Mientras la Unión Europea y Barcelona no se ponen de acuerdo acerca de los criterios y cifras de gas y partículas estipulados para entrar en la lista negra de las ciudades más contaminadas de Europa, la Organización Mundial de la Salud establece un máximo de 20 miligramos tanto de dióxido de nitrógeno como de partículas.

Barcelona i els voltants beuran aigua del mar d'aquí a 4 mesos

2009-02-01T00:04:00.000+01:00

Font: Avui

Si no sorgeix cap problema tècnic d’última hora, d’aquí a quatre mesos les aixetes d’una part dels habitants de Barcelona i la seva àrea metropolitana rebran les primeres gotes d’aigua de mar. Serà el resultat de l’entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, el projecte d’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona més important dels últims 30 anys (la potabilitzadora d’Abrera va entrar en funcionament el 1980). L’aigua captada a tres quilòmetres de la costa i dessalinitzada a la planta situada al costat de la nova desembocadura del Llobregat serà conduïda fins als dipòsits de Fontsanta, on es barrejarà amb altres fonts de subministrament abans d’arribar a les aixetes de la zona sud de Barcelona.

“Les obres estan molt avançades. A l’abril s’iniciarà un període de tres mesos de proves i confiem que a principis de juny es posi en marxa la planta”, ha explicat Joan Compte, gerent d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), l’empresa pública que ha encarregat l’execució del projecte. L’obra està sent executada per la unió temporal d’empresa (UTE) formada per Agbar, Degremont i Dragados amb un pressupost de 158,6 milions d’euros.

Compte detalla que les canonades que portaran l’aigua de mar fins a la dessalinitzadora estan completades, mentre que la planta de bombeig i la canonada entre aquesta planta i el dipòsit de la Fontsanta estaran acabades a finals de març. L’obra civil de la planta està completada en un 90%, i s’espera que els equips s’acabaran de muntar a l’abril. També es calcula que Red Eléctrica de España completarà la xarxa de subministrament i la subestació elèctrica a finals de febrer. La urbanització de la planta s’acabarà entre maig i juny, indica Compte.

Més bon gust, igual preu

L’entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat i les millores introduïdes en les potabilitzadores d’Abrera i Sant Joan Despí suposaran una millora substancial en el gust de l’aigua de les zones afectades.

L’any 2010, quan es completi la canonada entre el dipòsit de Fontsanta i la Trinitat, l’aigua de la dessalinitzadora arribarà també a la part nord de la ciutat. Amb aquesta connexió, la Generalitat podrà iniciar el procés de reducció de l’ús de l’aigua de la conca del Ter a l’àrea de Barcelona.

La dessalinitzadora del Prat havia d’entrar en funcionament, en principi, al gener d’aquest any. Els retards en l’aprovació dels ajuts de la Unió Europea (que aportarà el 75% de la inversió inicial) i en l’adjudicació del projecte van endarrerir l’inici i la finalització de les obres.

Segundo elogio de la barraca

2009-02-01T00:02:00.000+01:00

Font: El Pais

TRIBUNA: MANUEL DELGADO

El próximo 22 de febrero cierra sus puertas la exposición Barraquismo. La ciudad informal. Como hiciera notar Jordi Borja desde estas mismas páginas (EL PAÍS, 21-7-2008), las fuentes documentales y humanas exhibidas en el Museo de Historia de la Ciudad de Barcelona merecen ser conocidas, puesto que nos ponen al corriente de una forma de crecimiento urbano característico de una dilatada etapa de la historia de ésta y otras ciudades del país. Esa valoración positiva no es incompatible con una crítica al argumento que se destila de la exposición, según el cual los barrios de barracas fueron un fenómeno asociado a la miseria económica, social y moral del franquismo, superado del todo gracias a la planificación urbana más justa y racional que acompañó el advenimiento de la democracia formal en 1977.

Ese happy end no se corresponde con lo que apunta la investigación en la que se inspira la exhibición, debida a un grupo de trabajo del Instituto Catalán de Antropología, dirigido por Cristina Larrea y Mercè Tatjer, y que respondía a un encargo del Inventario del Patrimonio Etnológico de Cataluña. La conclusión a la que en él se llega no es la de que el abandono de las tipologías informales de crecimiento urbano fuera un triunfo. En un artículo publicado en el último número de la Revista d'Etnologia de Catalunya, el 33, el equipo que realizara el estudio sostiene que "la erradicación del barraquismo fue casi siempre un impulso que respondía más a las necesidades y proyectos urbanísticos que se presentaban, que no a una política decidida a solucionar un problema social". La eliminación de los barrios de autoconstrucción no supuso dejar atrás la cuestión de la vivienda económica, que continuó pendiente, cuando no se agravó.

Esa fue la intuición de un artículo publicado por Oriol Bohigas el 27 de enero de 1957 en Solidaridad Nacional, titulado Elogio de la barraca. En él se razonaba que el barraquismo había hecho posible la incorporación de sucesivas oleadas de inmigrantes, que colonizaban áreas periféricas o intersticiales de la ciudad luego llamadas La Perona, el Carmel, Somorrostro, Can Valero, etcétera. Los nuevos barceloneses generaban allí un urbanismo espontáneo, grosero si se quiere, pero en que se hacía manifiesta la creatividad con que los segmentos más vulnerables de la sociedad estaban dispuestos a adaptarse al duro contexto al que se enfrentaban.

Lo que sustituyó esas modalidades de autogestión del territorio fueron, desde finales de la década de 1950, los polígonos de viviendas, segregados de los núcleos urbanos, sin apenas equipamientos, con malas infraestructuras y de una pésima calidad arquitectónica y urbanística. La nueva situación implicaba un paso atrás, puesto que la vía de integración en la forma y en la vida urbanas que constituían los asentamientos chabolistas era preferible a la deportación fuera de la ciudad y en relativas mejores condiciones de buena parte de la clase obrera. Escribía Bohigas: "La pobre y alegre barraca es una solución más humana, una solución mejor planteada urbanística, arquitectónica y éticamente" que los monstruos mastodónticos y desangelados que estaba propiciando la mezcla entre especulación capitalista y demagogia política en que consistían las iniciativas franquistas en materia de vivienda. Barracas: "No las destruyamos, por favor, si no es para superarlas", concluía Bohigas. Y si las barracas se suprimieron no fue para superarlas, sino para arrebatarle a las clases populares lo que les quedaba de control sobre su propia vida cotidiana.

Ese cuadro no sólo no ha mejorado, sino que ha ido a peor. Las ciudades-dormitorio fueron un remedio peor que el del barraquismo, pero siguieron siendo un remedio. Ahora, ni barracas ni bloques. La solución a un problema de la vivienda tan grave en la actualidad como el que conociera Barcelona décadas atrás ha sido..., ninguna solución. A lo sumo, algún apaño.

A lo largo de la primera mitad del siglo XX la posibilidad de obtener un techo bajo el que vivir quedaba garantizada al menos por el recurso a levantarse uno su propia barraca donde fuera. Hoy, ni eso, ni nada. Si eres declarado insolvente, la ciudad no será para ti. Y de ahí una vindicación del chabolismo que ha tenido dos expresiones recientes. En 2003, el FAD promovía, en el marco del Año del Diseño, una serie de actividades acerca de la vivienda de emergencia bajo el epígrafe de Barraca Barcelona. En el otoño de 2005, activistas antiespeculación convocaban una "chabolada" a las puertas del Parla-mento de Cataluña. El sentido de ambas iniciativas era el mismo: reconocer en las barracas valores positivos vigentes. Hoy los jóvenes, los mayores, los inmigrantes, los nuevos y viejos sectores sociales fragilizados, merecerían que se les permitiera reunir fuerzas y materiales con los que hacer surgir nuevos barrios de barracas. De la mano de esas humildes construcciones les sería dado a los débiles conquistar, ahora, por su cuenta, ese derecho al hogar que las leyes les prometen, pero que los poderes les niegan.

Las entidades metropolitanas se consorcian en espera de unirse por ley

2009-02-01T00:00:00.001+01:00

Font: El País

El Área Metropolitana de Barcelona (AMB) fusionó ayer los tres entes que la configuran: la Mancomunidad de Municipios, la Entidad Metropolitana del Transporte (EMT) y la del Medio Ambiente (EMA). La unión se certifica en la creación del Consorcio del AMB y supone un gesto más simbólico que político: el nuevo ente nace como una mera coalición de sus tres miembros, sin competencias añadidas. Sin embargo, según sus valedores, la unión reforzará al AMB al negociar con la Generalitat por la futura Ley de áreas metropolitanas. La norma, según dijo en diciembre el consejero de Gobernación, Jordi Ausàs, se aprobará en mayo y permitirá la creación de un gobierno metropolitano institucionalizado, con más competencias que el actual consorcio.

De momento, las 36 poblaciones coaligadas en el nuevo ente deberán conformarse con una administración de rango local, en la que las tres entidades anteriores serán representadas según su extensión territorial y el número de competencias que ejerzan. El presidente de la Mancomunidad, el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ocupará la presidencia del Consorcio, y las vicepresidencias las ocuparán los dirigentes de la EMT y la EMA, Antoni Poveda y Francisco Narváez, respectivamente. Según los estatutos, que no descartan la inclusión en el consorcio de otras entidades y empresas públicas, su organización evita la jerarquía de un miembro sobre los otros.

Un año más

Hereu se esforzó en recalcar la importancia de la unión de las tres entidades metropolitanas: "Sumar es la clave para llegar a nuestros objetivos; el consorcio contribuirá a superar el fraccionamiento entre los miembros y será un factor de cohesión del territorio", enfatizó. Para su presidente, la fundación del consorcio es un importante paso adelante para lograr la instauración del gobierno metropolitano y permitirá encarar con más seguridad la negociación con la Generalitat, un diálogo que "durará meses". El alcalde de Barcelona situó en un año la inauguración de la nueva Área Metropolitana de Barcelona. El paso intermedio, el Consorcio de la AMB, fue aprobado ayer con los votos a favor de PSC, CiU, ERC, e ICV. El PP votó en contra porque considera que la coalición no colma las inspiraciones metropolitanas de conformarse como institución.

El TSJC obre la porta a invalidar els parcs eòlics que vulneren la llei d'urbanisme

2009-01-09T17:57:00.001+01:00

Font: http:// www.vilaweb.cat

Dues sentències deneguen el permís a les centrals del Tallat i Vilobí perquè consideren que s'han de fer en sòl urbanitzable
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decretat que dos parcs eòlics de les Garrigues, l'Urgell i la Conca de Barberà no s'haurien d'haver construït sobre sòl rústic perquè els considera un 'veritable, efectiu i innegable sistema general urbanístic', tal com diu l'article 34 de la llei d'urbanisme de Catalunya. Segons El Punt, el tribunal ha denegat l'autorització administrativa atorgada per la direcció general d'Energia i Mines.
La sentència explica que la tramitació prevista per la Generalitat en l'energia eòlica defuig la llei urbanística i permet construir els aerogeneradors en terrenys en què no hi ha planejament. Tenint en compte que la gran majoria de parcs eòlics catalans es troben en sòls rústics, la sentència podria deixar a la corda fluixa desenes d'instal·lacions.

Old shoe, Bush go out!!, Wag the dog, Barry Levinson: realidad y ficción.

2008-12-16T23:14:00.005+01:00

Ciertamente la realidad supera la ficción: un periodista iraquí arremetió con lo primero que encontró a su alcance al grito de "Toma tu beso de despedida, pedazo de perro!"contra George W. Bush en su última conferencia de prensa en Bagdad.

La secuencia de video que se reproduce en los medios de comunicación muestra cómo el periodista iraquí lanza su zapato y, a partir de ahí, las muestras de apoyo al periodista intentan reproducir la imagen del periodista exhibiendo los zapatos con las manos alzadas:

Dicha imagen me recuerda a la que hace diez años el director de cine Barry Levinson nos mostrara en su película "Wag the dog" -"Cortina de humo"-. La película describe en clave de comedia el cinismo de la política exterior norteamericana y narra -basándose en la novela American Hero de Larry Beinhart-, la estrategia seguida por los asesores del presidente para desviar la atención pública de sus escándalos sexuales consistente en la invención de una guerra con un país "muy lejano y desconocido" -Albania-, y de sus correspondientes símbolos: una canción y un gesto -lanzar pares de zapatos usados ligados por sus cordones en la calle-.

Visto lo sucedido este domingo y recordando la secuencia de la película mucho me temo que el día en que se realice el relevo en la presidencia del gobierno de los EEUU la imagen del film se repita en muchos lugares de nuestro planeta.

Por tanto, vayan reservando aquel par de zapatos del que tenían la intención de desprenderse para simbolizar la tan deseada marcha del muy mediocre 43º presidente norteamericano.

Regular la desregulación

2008-11-23T02:36:00.003+01:00

Font: El País 18/11/2008

Afortunadamente, comienza a haber un cierto consenso sobre las causas y las salidas a la más grave crisis que ha vivido la actividad inmobiliaria en los últimos tiempos.

El País Conviene recordar que el sector inmobiliario español, como locomotora del desarrollo económico, produjo en el periodo 1997-2006 más viviendas que en Francia, Alemania e Italia juntas, lo que paradójicamente para algunos gurús del neoliberalismo, ocasionó un incremento especulativo de los precios no conocido hasta entonces: un 150% para la vivienda y un 500% para el suelo. Pero tal como argumentaban los responsables de entonces, no había que preocuparse, ya que si se construían tantas viviendas y tan caras era porque los ciudadanos las compraban.

Pero como la historia económica nos enseña, a los ciclos expansivos les siguen ciclos recesivos, siendo éstos tanto más profundos, cuanto aquellos fueron más desproporcionados. Adicionalmente, el escenario español se remata con la crisis de lassub-prime y financiera y sus graves afecciones a la economía globalizada mundial.

Afortunadamente, hoy se desvela, como causante principal del desastre, la desregulación acometida, antaño considerada como garante del acierto del mercado y hoy virulentamente rechazada por quienes más la ensalzaron. De hecho, pocas veces se cuestionaban aquellos desregulados procesos inmobiliarios. Más bien se aplaudían los préstamos hipotecarios superiores al 100% de su valor, apoyados en sobre-valoraciones totalmente irreales. Se tasaban patatales como solares y viviendas con incrementos anuales cinco veces superiores a la inflación. Se compraban grandes empresas por pequeñas y medianas, financiándose exclusivamente con préstamos garantizados en el valor especulativo de sus activos. Tampoco parecía preocupar la presumible incompatibilidad existente entre auditoras y empresas auditadas. A la Administración competente le pareció necesario, y así lo dispuso, considerar que todo el suelo (salvo el especialmente protegido) fuera susceptible de ser urbanizado y que el valor del urbanizable, aun solo a efectos de expropiación, fuera equivalente, desde el momento de su reclasificación, al beneficio del potencial negocio inmobiliario sin que sus propietarios invirtieran un euro ni hicieran nada (al menos confesable) que lo justificara.

Pues bien, toda esta estructura desregulada comenzó a desplomarse a mediados de los años 2000, derrumbándose repentinamente en el verano de 2007, impulsada por el seísmo globalizado de las hipotecas-basura.

Obviamente, la solución no puede ser otra que la inaplazable necesidad de regular la desregulación.

Procede en primer lugar, recuperar el flujo financiero, inyectando liquidez en las entidades de crédito para que discurra por los cauces del préstamo hipotecario, hoy exhaustos por causa de las euforias anteriores, tal como ya se ha adoptado.

En segundo lugar, procede acometer una intencionada regulación del mercado inmobiliario, actuando a largo y a corto plazo. A largo, disponiéndose, por un lado, una legislación del suelo Estatal que garantice el desarrollo sostenible, el derecho a la vivienda, una valoración inmobiliaria basada en lo preexistente y una regulación de la transformación urbanística que potencie la actividad productiva y penalice la retención especulativa y una legislación urbanística valenciana que desarrolle concertadamente esos principios y resuelva, de una vez por todas, el contencioso con la CE.

A corto plazo, dando salida en primer lugar al importante stock de viviendas sin vender (entre 80.000 y 120.000 en la Comunidad Valenciana, según estadísticas) pues, sin ello, gran parte del sector no dispondrá de recursos para nuevas inversiones. En segundo lugar, producir decididamente viviendas protegidas, para las que existe gran demanda insatisfecha, apostando intencionadamente por el régimen de alquiler, tanto de nueva construcción como de rehabilitación, incluyendo la reurbanización urbana y redefiniéndose necesariamente unos precios oficiales de venta que no superen el esfuerzo económico del tercio de los ingresos para aquellas rentas familiares inferiores a 6,5 veces el IPREM. Téngase en cuenta que este umbral de esfuerzo es decisorio para la concesión del préstamo hipotecario, por lo que no puede admitirse un precio inflado de la vivienda a causa de que el valor de repercusión del suelo que ese precio conlleva, sea igual o superior al de viviendas de renta libre, como ocurre en algunas localizaciones urbanas.

Finalmente, deben impedirse las prácticas fraudulentas que han caracterizado el mercado de vivienda protegida disponiéndose que su adjudicación se realice siempre mediante concurso público, transparentemente baremado y que se mantenga su calificación como protegida a lo largo de su vida útil, para rentabilizar socialmente los recursos públicos invertidos.

Todas estas medidas reguladoras de la desregulación, junto a otras análogas, se recogen en el nuevo Plan Estatal de Vivienda 2009-12 que el ministerio y la Generalitat valenciana vienen negociando y que, en poco tiempo, verá la luz, al parecer con alto grado de consenso. Esperemos que se aplique cuanto antes y deseablemente de manera concertada entre las Administraciones competentes y con los particulares emprendedores que estén dispuestos a participar. La situación del sector y del empleo es tan delicada, que toda musculatura es poca. La regulación racionalmente concertada, debe ser el mantra que dirija toda la actividad del sector, al menos a corto y medio plazo.

Gerardo Roger Fernández es arquitecto y profesor de Urbanismo.

Catalunya tindrà més de 1.500 depuradores l'any 2015, segons ha assegurat aquest divendres el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar

2008-11-23T02:31:00.003+01:00

Actualment hi ha prop de 340 depuradores en funcionament que donen servei al 97% de la població del país. Baltasar ha visitat aquest divendres la depuradora d'Ivars d'Urgell, que té un cabal de disseny de 847,5 metres cúbics al dia, equivalent a 2.500 habitants, per la qual cosa dóna servei també als municipis de Barbens, i en un futur hi ha la previsió que el nucli de Seana es connecti a aquest sistema de sanejament.

Corrupción civil

2008-11-23T02:15:00.003+01:00

Font: El País 23/11/2008

XOSÉ MANUEL PEREIRO 20/11/2008

Los sistemas de vigilancia del urbanismo por parte de las Administraciones públicas son un fiasco absoluto, a causa sobre todo del debilitamiento de las competencias de control municipal. Por ello, sería necesario actualizar las incompatibilidades del personal de los ayuntamientos, reforzar los cuerpos autonómicos de inspección y las unidades policiales especializadas. Además, habría que obligar a comparar las declaraciones de bienes de los ediles antes y después de ocupar el cargo, y por supuesto, acometer la demolición de construcciones ilegales y la imposición de sanciones conminatorias.

Argumentos así de contundentes no han salido de la pluma de un columnista que denuncia el apocalipsis de la corrupción inmobiliaria, sino que forman parte de la intervención del fiscal jefe de Galicia, Carlos Varela, en el Parlamento gallego. Es el discurso de un alto cargo ante una institución más que insigne. Si la gente de orden y el pensamiento mainstream van por ese camino, imaginen como estará el asunto a nivelunderground.

Es de agradecer el esfuerzo del responsable del ministerio público en Galicia por intentar poner el dedo en esta llaga. Pero no sé yo si el problema se arregla con el cumplimiento de las leyes. En primer lugar, porque la normativa urbanística, al menos para un lego, es algo semejante a la teología: además de inescrutable, tremendamente susceptible en las interpretaciones y con una demora eterna en la tramitación. Me temo que incluso lo es para la gente de la toga. No pongo en cuestión la importancia del derecho romano en nuestro sistema jurídico, pero quizás los estudios para juez o fiscal deberían actualizar más las materias.

De hecho, antes de la reciente riada, o punta del iceberg, de alcaldes presuntamente cogidos con las manos en la masa (150 en toda España), en Galicia llegaban los dedos de una manopla para contar los casos de ediles condenados por cuestiones urbanísticas. Y en los dos o tres casos, por nimiedades, mientras son más que conocidos (aunque no se publiquen o no se denuncien por falta de pruebas) enriquecimientos exponenciales de autoridades, en coincidencia casual y temporal con su mandato. Hasta ahora, las leyes, como decía Gandhi de las cobras, sólo muerden a los que van descalzos.

Dicho de otra forma, o se pueden hacer barbaridades urbanísticas perfectamente legales o las leyes urbanísticas se pueden incumplir tranquilamente. Por no molestar con casos actuales, en mi primera visita a la Muxía pos-Prestige, noté como que faltaba algo ya desde la entrada. Efectivamente, la iglesia románica de Santa María estaba completamente oculta, excepto el campanario, por un edificio levantado entre la costa y el templo. Legalmente, supongo. Por aquellos días, el entonces gobierno local aprobó un PGOU que doblaba el número de viviendas y triplicaba la población en O Vilar, la única zona de expansión de la villa. Buena parte de la superficie, además de propiedad de concejales, estaba dentro del límite de 200 metros protegidos por la Ley de Costas, por lo que, según convenios firmados con dos inmobiliarias, "el Ayuntamiento se compromete a reducir dicha zona de protección de 200 a 100 metros por el procedimiento de excepcionalidad justificada que prevé la ley".

Es que en esto no hay esa "alarma social" que empuja a la justicia a ser inflexible. Según un reciente reportaje de este periódico, el 70% de los cargos municipales implicados en escándalos urbanísticos resultó reelegido (y parte del 30% restante posiblemente se retiró motu proprio para hacer caja). La sociedad civil es unánimemente civil sobre los tirones de bolsos, pero no lo es tanto sobre los robos de bienes comunes como el territorio. O sea que la presión social, que es la que evita salidas del tiesto estético en el resto de Europa, y en casi toda la costa atlántica excepto Galicia, tampoco funciona.

No todo vale para crear esa "sociedad civil" que aquí escasea. Me refiero, por ejemplo, a ese sistema hidropónico de la Consellería de Medio Ambiente de crear de la nada y a la carta (y con una cuenta de 610.000 euros) un movimiento verde moderado y mandadiño, mediante la conversión de sindicalistas o afiliados en ecologistas, conservacionistas y "naturistas" -que no son gente amante de la naturaleza, sino de andar como la naturaleza los parió-. La conciencia social, incluida la ecologista, no se cría en invernaderos.

Construiran un barri de 1.350 pisos al costat de la Colònia Güell

2008-11-23T02:05:00.002+01:00

Font: EL PUNT 20.11.08

La Generalitat i els ajuntaments de Santa Coloma i Sant Boi promouran el sector

Els camps que queden lliures entre els termes de Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló, a tocar de la Colònia Güell, es convertiran en un barri residencial amb 1.350 pisos. La meitat d'aquests seran de protecció oficial, i s'ha previst una reserva important per a zona verda i vials. Ahir es va constituir un consorci format per la Generalitat i els dos ajuntaments que serà l'encarregat de promoure el sector. Les obres començaran a mitjan any que ve.

El nou sector residencial té una superfície de 40,8 hectàrees, i la major part del terreny, excepte dues hectàrees, és al terme municipal de Santa Coloma. El 83% de l'espai es destinarà a espais lliures i serveis viaris, i el 17% restant a sòl residencial, equipaments i comerços. El projecte preveu un parc que inclourà la riera de Can Julià i el torrent de Ca n'Isbert.

L'àrea residencial se situarà més a prop del nucli urbà de Santa Coloma, mentre que la zona verda amb el parc quedarà a tocar de la Colònia Güell. Segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge, la posició singular dels terrenys de l'entorn del barri que va promoure l'empresari tèxtil Eusebi Güell fa necessària la integració d'aquest sector en el conjunt de Santa Coloma. Alhora, la Generalitat i els ajuntaments consideren que el nou barri respon a «la necessitat de cobrir una demanda potencial d'habitatge als municipis adjacents». El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va considerar que els 675 pisos de protecció oficial que es faran «estan més enllà de la conjuntura econòmica», que afecta especialment el mercat immobiliari. Es preveu que les obres d'urbanització comencin el segon trimestre del 2009.

500.000 apartaments sense regular

2008-11-23T02:00:00.003+01:00

Elisabet Escriche

Barcelona

Ult. Act. 19.11.2008 - 23:19 hs

Només 23.000 apartaments turístics dels més de 500.000 que hi ha a Catalunya estan registrats. Per posar punt final aquesta manca de control, el gener que ve entrarà en vigor un nou reglament en què la Generalitat traspassarà als ajuntaments la responsabilitat de regular el sector.

La nova normativa obliga els apartaments a tenir una llicència municipal d’ús turístic. El permís permetrà, d’una banda, que per primer cop els habitatges puguin ser inspeccionats tant pels consistoris com pels departaments de Turisme, Consum i Habitatge, perquè deixen de ser considerats domicilis i, per l’altra, que els ajuntaments puguin decidir quins apartaments

poden obtenir llicència i quins no.

Alguns consistoris, però, s’han mostrat molt crítics amb aquest traspàs de competències perquè no va acompanyat de partides econòmiques. De fet, diversos ajuntaments, com els Roses, Llançà, Torroella de Montgrí, Platja d’Aro i Lloret de Mar, han aprovat aquest últim any mocions contra la nova normativa que està a punt d’entrar en vigor.

“Estem d’acord que s’ha de normalitzar el sector, però no de la manera com ho vol fer el govern, perquè no tenim prou recursos per garantir el compliment de la llei”, explica el primer tinent d’alcalde de Platja d’Aro, Antoni Botallé. “Es repetirà la mateixa situació que amb la llei de la dependència”, afegeix.

El sector encara s’ha mostrat més crític. A part de coincidir amb els ajuntaments que hi ha una manca de mitjans per aplicar-la, denuncia que la normativa s’ha fet sense la seva participació. També critica que no fa un seguiment del tipus de serveis que ofereix l’habitatge. “No es dóna cap garantia a l’usuari final”, denuncia el president de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) i de Federatur, Lluís Torrent.

El govern recorda al sector que fins ara l’únic servei que preveia la llei era “una neteja habitual” de l’apartament. “Amb la nova normativa s’exigirà per primer cop la cèl·lula d’habitabilitat”, afegeix el subdirector general d’Ordenació Turística de la Generalitat, Joan Domènec Abad.

A més, segons Abad, el fet que hi hagi la implicació del departament de Consum és una garantia per a l’usuari. El govern també es compromet que la llicència sigui tan senzilla com es pugui perquè no suposi cap problema pels ajuntaments. “Perquè la Generalitat faci una bona promoció turística, és imprescindible saber també l’oferta d’apartaments amb què compten ”, adverteix el subdirector general d’Ordenació.

Santa Coloma instala placas solares en su cementerio

2008-11-23T01:54:00.003+01:00

Font: EL PAÍS 20.11.08

Aprovechar cualquier rincón para fomentar el uso de las energías renovables, también el cementerio, es uno de los principales objetivos del Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) en materia de desarrollo sostenible. Y desde ayer 752 metros cuadrados de paneles solares fotovoltaicos trabajan a pleno rendimiento en el techo de los nichos del camposanto municipal.

El parque solar generará al año 124.374 kilovatios hora, lo que permitirá suministrar energía a 60 familias colomenses y reducir las emisiones de C02 a la atmósfera en 62 toneladas. La iniciativa es pionera en España y cuenta con el apoyo de la Diputación, Endesa y Conste, concesionaria del cementerio.Santa Coloma de Gramenet ha construido su mayor parque solar en el cementerio municipal, que, orientado al sur y situado en la ladera del Singuerlín, recibe al año muchas horas de sol. Éste es el quinto parque fotovoltaico en la ciudad, que hasta ahora había instalado sus placas sobre centros escolares, la biblioteca central del municipio y el polígono Bosc Llarg.

Entre los cinco producirán la electricidad consumida por 145 familias al año, (gracias a 1.083 metros cuadrados de paneles solares y 2.000 de paneles solares térmicos). "No es mucho, pero es la primera piedra para mitigar los efectos del cambio climático", resumió ayer Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma.

Si todo funciona según lo previsto, los impulsores del proyecto creen que el cementerio podría multiplicar por cuatro el número de placas en 2009, siempre dispuestas sobre los bloques de nichos y con una inclinación de 30 grados. El parque solar ha costado 720.000 euros, y Conste, la empresa concesionaria, ha corrido con los gastos. Para evitar posibles robos, ha instalado también un sistema de videovigilancia.

Antoni Fogué, presidente de la Diputación de Barcelona, ex regidor del Ayuntamiento colomense y uno de los impulsores del proyecto, asegura que hay otras ciudades interesadas en la iniciativa.

También Castellar del Vallès (Vallès Occidental) ha anunciado que pondrá en alquiler los tejados de 10 edificios municipales para instalar placas solares, informa Ivanna Vallespín

Inauguració de l'escola pública "La Sínia".

2008-11-12T22:28:00.005+01:00

Una rutinària maniobra de l’espai i el temps que d’ençà el big-beng aixafa qualsevol crit de llibertat per eixordadís que aquest sigui, ens situa en aquest moment fet d’inapreensibles instants i en aquest ínfim espai damunt del qual l’univers continúa la seva expansió per celebrar quelcom d’esperat: unes quantes pedres i d’altres materials d’artificial factura conformen per fí l’indret on els nostres fills -INCIPIENTS PROJECTES VITALS DE DIVINA BELLESA INCREADA EN L’ATZAR D’AQUESTA SÀBIA NATURALESA A LA QUAL L’ÉSSER HUMÀ TEMPTEJA D’EMULAR AMB LA SEVA PRIMITIVA DESTRESA-, rebran llur primera instrucció, terme aquest amb el qual només s’esbossa el que és raó de ser de la institució escolar que es desenvolupa en un lloc anomenat ESCOLA –en honor d’aquells pioners del pensament que albira vocació de progrès-, i que, ara, s’ubica en un entorn ontològicament inquietant, i per tant, ple de grans oportunitats.

Sent els nostres fills partíceps d’una inesgotable ansietat per conèixer del qual és vehicle EL NOSTRE MÓN SENSIBLE, no és sinó per mitjà d’ell com LA RAÓ, en el seu pedestal estant, albirant conceptes i abstraent conclusions, assenta EL CONEIXEMENT. Nogensmenys, les fronteres del nostre món sensible s’han anat desdibuixant per arribar a comprendre, amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, un indret anomenat ALDEA GLOBAL on uns quants milers de milions d’éssers humans -com ESPURNES DE RUTILANT LLUÏSSOR EN ARBORESCENT, CAÒTICA I FRACTAL ESTRUCTURA-, s’afanyen en perpetuar l’incandescent esclat d’hàbil genialitat amb què l’elf d’un antecesor nostre va induir el primer procés de combustió amb la calor i la llum pròpies del foc.

Què n’hem d’aprendre dels nostres fills!!... de ben segur, més del que nosaltres els poguem ensenyar. Només ens cal fer-los conscientment hereus d’aquesta -la nostra-, condició humana, dels seus VALORS i d’aqueixa inquietud per remoure els obstacles i defugir els paranys que impedeixen fer d’aquest un MÓN MÉS SOLIDARI, SOSTENIBLE I SAVI.

Projecte de llei sobre millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

2008-11-05T02:10:00.006+01:00

Al Diari de sessions del Parlament de Catalunya de 22/10/2008 es transcriu el debat a la totalitat del projecte de llei sobre millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

La llei preveu, en primer lloc, un sistema d’ajuts directes als ajuntaments finançat amb fons pressupostaris de la Generalitat per tal que aquests ajuntaments puguin elaborar programes d’adequació de les urbanitzacions radicades en el seu terme que presentin dèficits urbanístics. Aquests programes d’adequació han de contenir el conjunt de mesures que, a parer de l’ajuntament, són necessàries per tal de resoldre la problemàtica de cada una de les urbanitzacions i, si és el cas, rebre’n els serveis urbanístics. En tot cas, hauran d’incloure l’establiment de la situació registral de les finques, l’elaboració i aprovació del corresponent planejament general i derivat, l’elaboració del projecte de reparcel·lació i del projecte d’urbanització bàsica.

Una vegada els ajuntaments hagin elaborat el corresponent programa d’adequació, si decideixen avançar en l’execució de les obres pel sistema de cooperació, podran accedir a un finançament pel cost de la urbanització. Aquest finançament prendrà la forma d’una bestreta de l’Institut Català del Sòl a l’ajuntament per tal que aquest pugui afrontar els costos de les obres..., i reintegrar-se, d’aquesta bestreta, l’Institut Català del Sòl, de manera directa a través de la percepció de les corresponents quotes d’urbanització. S’evitarà així que els parcel·listes hagin d’hipotecar les seves propietats davant d’una entitat de crèdit per tal d’obtenir d’avançada el finançament. L’institut avança els diners contra els rebuts de les quotes; és l’institut qui les cobra i es rescabala dels diners anticipats oportunament.

Finalment, la llei preveu també un sistema d’ajuts directes als parcel·listes que tinguin dificultats per satisfer les quotes d’urbanització. Així, aquells que tinguin més de seixanta-cinc anys, que visquin a la urbanització de manera permanent i no disposin d’altres immobles, disposaran d’un tractament especial que podrà anar fins a la inscripció de l’import de la quota com un cens sobre la finca, cens que només haurà de satisfer-se en el moment de la transmissió.

El projecte preveu la possibilitat de dedicar totalment o parcialment l’import resultant de l’alienació dels sòls procedents de la cessió pels sistemes urbanístics a la implantació d’infraestructures, serveis i equipaments necessaris per a la urbanització corresponent, facilitant així l’equilibri econòmic de les operacions de rehabilitació i consolidació.

El projecte també preveu la creació d’una junta avaluadora d’obres d’urbanització amb la finalitat de dirimir els eventuals conflictes que puguin derivar-se de la recepció de les obres
ja finalitzades per part de les administracions locals, amb intervenció de l’Administració local, de l’Administració autonòmica i naturalment també del conjunt de les associacions de parcel·listes a nivell global i de cadascuna de les urbanitzacions.

El diputat del Grup Parlamentari Convergència i Unió Joan Raventós va destacar:

a) Que s’hauria d’ampliar la línia d’ajuts tendents a facilitar el pagament de les quotes d’urbanització no únicament i exclusivament a aquells de més de seixanta-cinc anys, que també, sinó a tots aquells col·lectius que requereixen una especial protecció: parelles amb ingressos baixos, famílies monoparentals, discapacitats, famílies joves amb criatures que estableixen la seva primera residència a les urbanitzacions com a conseqüència de l’elevat preu de l’habitatge a les ciutats.

b) Que, cal evitar també que la iniciativa privada quedi al marge d’aquest procés. S’ha de donar als parcel·listes l’oportunitat, a través de les entitats col·laboradores de l’Administració, de ser abanderats en la resolució dels seus dèficits urbanístics i optar als fons econòmics per a la redacció dels programes d’adequació.

c) Va proposar que la llei ha incorpori la redacció d’un catàleg d’urbanitzacions que ajudi a conèixer amb exactitud el nombre d’afectats i la seva problemàtica.

El Diputat Roberto Labandera del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi no es va mostrar gaire partidari del catàleg "...perquè per nosaltres l’eix fonamental de l’acció d’aquesta llei és donar suport al món municipal, i sobretot a aquell municipi que no només té la iniciativa, sinó que té el nivell de consens i la voluntat política de tirar endavant l’endreçament, l’ordenament de les seves urbanitza-cions. La creació de catàlegs..., que evidentment que són molt útils; una altra cosa és que establim un mecanisme per generar o per tenir un observatori, unes diagnosis, etcètera, sobre la situació. Però la creació de catàlegs i fer dependre el sistema d’actuació a l’actuació dels catàlegs segurament pot endarrerir una feina que és necessària que es comenci a fer des de ja. I és per això que nosaltres aquest tema volem també destacar-lo des del primer moment".

En relació al sistema de finançament de les actuacions va afirmar que "...Parlem sempre de subvencions, no d’ajuts a fons perdut. És un préstec el sistema aquest, és un sistema de préstecs, i els préstecs s’han de retornar. Hem d’establir els mecanismes per a facilitar el seu retorn a aquelles famílies que tinguin els problemes de renda, però s’han de retornar, i és un factor important".

Per la seva part el parlamentari Pere Bosch d'ERC conceptuà els programes d'adequació com "... els fulls de ruta per regular la situació urbanística i determinar les obres i els serveis que caldrà implementar", en relació al qual considera que caldrà afinar els seus continguts mínims suggerint que es desenvolupin dins d’una estratègia conjunta que afecti la totalitat del municipi, i que, més enllà de la possibilitat que obre l’article 19.2, contempli aspectes com una diagnosi sobre la realitat sociodemogràfica de la urbanització i memòries que determinin en d’altres, la
sostenibilitat ambiental i econòmica, la mobilitat generada o el compliment de les mesures de prevenció d’incendis, elements tots ells fonamentals per a garantir el futur viable de la urbanització que volem consolidar.

Quant al fons anual per a fomentar la formulació i execució de programes d'adequació de les urbanitzacions es remet a la possibilitat ja esmentada a la part expositiva del projecte de llei de procedir a una reversió dels terrenys que s’havia previst urbanitzar i passar-los a la condició de sòl rústic en determinats supòsits considerant que els esforços no només s’han d’orientar a regularitzar determinades situacions i a la plena execució de les obres d’urbanització, sinó també a tot allò que tendeixi a la compactació urbana i redueixi la dispersió urbanística, i a valorar igualment tots aquells programes d’adequació que apostin per l’extinció parcial –o, si escau, total– d’aquelles urbanitzacions en les quals aquesta mesura
resulti encara possible i recomanable.

Josep Llobet del Grup Parlamentari Popular va considerar que l’article tant 19, que regula el fons, com l’article 21, que regula el que és el finançament de les urbanitzacions, d’entrada ens sembla correcte, però molt millorable. Es remet a l'estudi econòmic del departament de Política Territorial i Obres Públiques que pressuposten per als propers vint anys una inversió de 200 milions d’euros que considera insuficient i sosté que cal fer un esforç majoritari perquè conjuntament aconseguim que moltes d’aquestes persones i parcel·listes que tenen una dificultat molt important a l’hora d’assumir aquestes quotes d’urbanització tinguin no només un préstec, sinó que, alhora, els mateixos ajuntaments puguin assumir una quota superior mitjançant ajuts per part del Govern de la Generalitat i, per tant, aquesta quota d’urbanització sigui menor per als mateixos afectats.

Finalment va manifestar la preocupació "... perquè en la mateixa valoració que fa el departament diu que les actuacions seran de vint actuacions anuals; durant vint anys, quatre-centes actuacions en urbanitzacions, quan el mateix estudi ve a dir que només en la demarcació de Barcelona hi han vuit-centes urbanitzacions, i estem enraonant de dues mil urbanitzacions arreu de Catalunya. Per tant, si a vint anys intentem solucionar el problema de quatre-centes urbanitzacions, n’hi haurà més de mil que quedaran pendents de la solució".

El diputat José Domingo del Grup Mixt va definir la llei "... como una ley ciertamente tacaña o cicatera. Es una ley que no llega a mucho. Hoy mismo el señor Labandera, con valentía y con contundencia, ha dicho: «Esta ley no prevé ayudas, sino únicamente que prevé préstamos.", va sostenir que "es muchas veces más fácil reconvertir las segundas residencias en primeras residencias –y este sería un objetivo bueno, que estas urbanizaciones muchas de ellas se convirtieran realmente en primeras residencias– y para ello creo que podríamos contemplar un régimen de ayudas, como han hecho otras comunidades autónomas..." i va considerar com a precepte clau l'article 7è del projecte segons el qual:

7.1. Els propietaris o propietàries dels sòls integrats en les urbanitzacions objecte de regularització, classificats de sòl urbà no consolidat o de sòl urbanitzable delimitat, tenen el deure de cedir a l’ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics, d’acord amb el que estableix l’article 44 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.
7.2. Les urbanitzacions en les que existeixin cessions pendents de sistemes urbanístics, previstes en l’instrument de planejament a l’empara del qual es dugué a terme l’operació de transformació del sòl, o en el planejament aprovat per a regularitzar àmbits urbanitzats que no en disposessin, la cessió dels sistemes s’efectua sense dret a rebre cap tipus de contraprestació urbanística o d’indemnització, excepte que no s’haguessin obtingut els beneficis urbanístics. S’entén que la transmissió de les parcel·les i immobles de les urbanitzacions objecte de regularització s’ha efectuat lliure de les càrregues urbanístiques de cessió de sistemes i que s’han obtingut els beneficis urbanístics derivats de l’execució del planejament, si no s’ha estipulat el contrari en el contracte o acte de transmissió.
7.3. El deure de cessió a què fa referència l’apartat anterior es materialitza mitjançant el corresponent projecte de reparcel·lació. Aquest projecte és títol suficient per a inscriure el sòl a favor de l’administració actuant en el Registre de la propietat, SENSE QUE ES REQUEREIXI EL CONSENTIMENT DEL TITULAR REGISTRAL, mitjançant la documentació determinada per la legislació hipotecària.
7.4. Els propietaris o propietàries de sòls integrats en urbanitzacions objecte de regularització, classificats de sòl urbà no consolidat o de sòl urbanitzable delimitat, tenen el deure de cedir a l’administració actuant, gratuïtament i urbanitzat, el sòl corresponent al percentatge de l’aprofitament urbanístic del sector o del polígon d’actuació que preveu la legislació urbanística.
7.5. En supòsits excepcionals d’àmbits amb edificació consolidada on no sigui possible la redistribució material dels terrenys, el projecte de reparcel·lació pot establir que la cessió de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic sigui substituïda per l’equivalent del seu valor econòmic.
7.6. L’import obtingut de l’alienació d’aquest sòl de cessió corresponent al percentatge d’aprofitament o l’equivalent econòmic es pot destinar, totalment o parcialment, a costejar la implantació d’infraestructures, serveis i equipaments dins l’àmbit d’actuació o l’ampliació o el reforçament d’aquelles infraestructures, serveis i equipaments externs que han de donar servei al referit àmbit.

Aznar nega que hi hagi un canvi climàtic.

2008-10-24T00:26:00.003+02:00

Encara que no ho sembli, rera els tirabuixons s'hi amaga un nou Ansar, l'Ansar ecologista.

José María Aznar va donar ahir la raó al cosí de Mariano Rajoy i, sense embuts, va negar que s'estigui produint un canvi climàtic sense precedents i, sobretot, que els humans en siguin els culpables. L'expresident espanyol va afirmar que "els apocalíptics del canvi climàtic" han creat una "nova religió que condemna a la foguera" els que pensen de manera diferent i, en nom de "la llibertat", va criticar que "es destinin milers de milions d'euros, no a pal·liar la fam al món, sinó a resoldre un problema que potser, o potser no, tindran els nostres rebesnéts". Amb la simpatia que el caracteritza, l'amic de George Bush va afirmar que estem "en un d'aquests cicles econoclimàtics que se succeeixen cada vegada que un govern socialista arriba al poder a Espanya".

Per si no havien quedat prou clares les seves idees, Aznar va afirmar que, abans de perdre el temps amb poca-soltades s'hauria de treballar en coses importants com l'ús d'una "energia neta i segura, com la nuclear" i va assegurar que es considera "un ecologista raonable i sensat, si l'ecologisme significa conservar el medi ambient".

Aznar va descobrir el seu singular ecologisme ahir a la presentació del llibre Planeta azul (no verde), on el president txec, Václav Klaus, afirma que el canvi climàtic és una invenció dirigida a acabar amb la llibertat.

Los ingenieros alertan de que el plan antisequía es insuficiente

2008-10-24T00:14:00.001+02:00

Font: El País

El Colegio de Caminos exige la interconexión de cuencas

FERRAN BALSELLS - Barcelona - 23/10/2008

Cataluña revivirá las urgencias de la sequía si la Generalitat no replantea sus medidas para paliar el déficit hídrico. Lo advirtió ayer el Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos mediante un documento que evalúa con dureza lo que califica de inacción del Gobierno catalán ante las carencias estructurales del territorio. El informe insiste en la necesidad de conectar la red de Tarragona con la de Barcelona y saca lustre a un viejo proyecto: sin agua del Ródano, el territorio no superará la excesiva dependencia de las precipitaciones que aporte el Mediterráneo, siempre intermitentes.

La firmeza del Colegio, reconocido experto en materia de infraestructuras que mantuvo un cauto silencio durante el episodio de sequía de la primavera, se apoya en la simple observación: el sistema hídrico catalán ha fallado un año de cada cuatro durante el último cuarto de siglo. Por más que llueva, el aumento poblacional ha igualado la demanda de agua con la capacidad de almacenaje de los embalses. Esta relación se duplica, por ejemplo, en Madrid mientras que otras localidades como Marsella la multiplican por 25. En el área de Barcelona basta una primavera seca -como ocurrió en 2005- o un otoño sin precipitaciones -lo que sucedió en 2007- para que la sequía rebrote con fuerza. La conjunción de ambas estaciones sin lluvias "haría inevitable el colapso", subraya el Colegio.

La planificación concretada por el Departamento de Medio Ambiente tras el déficit hídrico más grave de los últimos 70 años no resolverá esta situación. Los efectos de la sequía aún atenazan a la cuenca del Muga y mantienen ligeras restricciones de agua potable en el área de Barcelona. La desalinizadora de El Prat, flotador al que el consejero Francesc Baltasar se asió como a un baluarte antisequía, "no es suficiente". Las cuentas, simplemente, no cuadran: su aporte hídrico representa la sexta parte del consumo del área de Barcelona. El conjunto de desalinizadoras proyectadas por Medio Ambiente tampoco será más que "un complemento" a la solución definitiva, aún por concretarse.

Ésta pasa, según el Colegio, por la interconexión de las distintas redes hídricas de Cataluña. Ello no tiene por qué traducirse en trasvases: se trata de manejar las distintas cuencas como vasos comunicantes para aumentar la garantía del suministro. La otra clave es el trasvase del Ródano, única fuente capaz de saciar un territorio estructuralmente seco. El Colegio exige la implicación de los Gobiernos español y francés para este proyecto, del que lamenta que nunca se ha tratado "con seriedad".

La diagnosis de los ingenieros carece de proyecciones a medio plazo. No son necesarias. "El problema es urgente hoy mismo", reza el texto. Por ello reivindica una gestión que aparque los intereses partidistas. La crítica a la Generalitat es clara: anudar la planificación hídrica en torno a criterios políticos bloquea toda concreción de las infraestructuras necesarias. El Departamento Medio Ambiente declinó ayer hacer declaraciones al respecto.

El Maresme s'uneix per salvar la sorra de les platges

2008-10-24T00:09:00.001+02:00

Font: El Periódico.

Els alcaldes de cada municipi plantejaran les seves solucions a la Generalitat

FEDE CEDÓ
MATARÓ

Les platges del Maresme minven cada any a l'hivern per la pèrdua de sorra causada pels corrents marins i altres obstacles artificials que n'impedeixen la mobilitat natural. Des de l'any 2001, els alcaldes reclamen solucions i ara s'han unit amb aquest objectiu, que podria materialitzar-se amb el recent traspàs de transferències del Govern central a la Generalitat. Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), assegura que es contemplaran totes les solucions. I precisa: "Apostem pel mínim nombre possible de transvasaments de sorra".
Els municipis del litoral sud es mostren partidaris dels espigons submergits per preservar el volum de sorra, una solució poc apta per a les platges més pròximes a la Costa Brava. "Durant l'hivern acumulem sorra en una platja que a l'estiu transvasem amb camions a una altra", detalla Ramon Llastarry, regidor de Medi Ambient de Sant Pol de Mar. A Canet de Mar fonts municipals asseguren "no tenir cap problema". Davant les diferents peculiaritats, el conseller Nadal ha optat "per contemplar totes les solucions i atendre individualment cada cas", el mateix que demanarà la comissió creada pels alcaldes al si del consell comarcal.
Manel Nadal, secretari de Mobilitat del PTOP, augura intenses negociacions amb el Ministeri de Medi Ambient per actuar conjuntament a les platges del Maresme. I posa com a exemple Arenys de Mar, on s'instal.laran dos espigons paral.lels exteriors d'usos diferents: un com a des- embocadura de la riera i un altre com a dic de contenció de sorra a la platja de la Picòrdia.

ESPIGONS A
la zona de Montgat i el Masnou s'han perdut uns quatre metres de platja que els corrents han traslladat a la platja del Coco a Badalona. Els espigons submarins ho evitarien. A Premià de Mar, la platja del Pla de l'Ós ha perdut els 50.000 metres cúbics transvasats per un vaixell draga. Vist el cas, els responsables polítics de Vilassar de Mar van paralitzar la regeneració, que preveia abocar un milió de metres cúbics de sorra.
A Cabrera de Mar es requereixen 400.000 metres cúbics de sorra. L'alcalde, Jaume Borràs, va alçar la veu en l'últim consell d'alcaldes per exigir que es compleixin les responsabilitats adquirides pels ports. Des que es va construir el port de Mataró, els municipis del sud del Maresme han perdut sorra.

La reforma de set nusos viaris evitarà cues als accessos a BCN

2008-10-23T23:38:00.003+02:00

Font: El Periódico

• Foment licita finalment el complex pla d'enllaços entre les autopistes del Baix Llobregat i del Garraf
• Les obres començaran el 2009, costaran 51 milions i inclouran un tram de 2 km d'autovia

RAMON COMORERA
BARCELONA

Els accessos viaris a Barcelona pel sud, des del Baix Llobregat, i la mateixa interconnexió de ciutats, infraestructures i vies ràpides de la zona necessiten accions urgents per pal.liar la creixent congestió del trànsit, que s'acosta al col.lapse a les hores punta. Fins que els grans projectes de metro i tren per a persones i mercaderies no comencin a ser realitat a mitjà i llarg termini, falta més asfalt i un redisseny d'enllaços. El Ministeri de Foment ha fet finalment un pas real per fer-ho al licitar la reclamada i complexa reforma de set nusos viaris situats entre Cornellà, Sant Boi i el Prat i la construcció de dos quilòmetres d'autovia. Objectiu: enllaçar la Ronda Litoral i l'autovia del Baix Llobregat, A-2, amb l'autopista del Garraf, C-32, i l'autovia de Castelldefels, C-31.
El procés per adjudicar aquest projecte de 51 milions, dos anys de durada i un fort impacte en la circulació mentre s'executi, es va iniciar fa pocs dies amb la mateixa discreció que ha envoltat el progressiu retard de les obres durant els últims anys. A mitjans de desembre, la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITT) obrirà les ofertes, les estudiarà i n'escollirà una. Els treballs, ara sembla que sí, començaran el primer trimestre del 2009.

ANYS DE TRAMITACIÓ
Es tracta d'un projecte que es va començar a tramitar després de la ja llunyana estrena del segon mil.lenni i que segons l'últim termini donat per Foment, el maig del 2007, s'havia d'iniciar finalment a començaments del 2008. Però tampoc. Serà, si no hi ha noves aturades, un any després. Els estudis realitzats revelen que en l'últim quadrienni, el sempre enorme volum de vehicles que circula per la zona, amb una gran presència de transport pesant, ha pujat un 19%. Les xifres són elevades. La C-32 registra aquest any a Sant Boi Sud 113.578 vehicles diaris, dels quals 5.600 són camions, davant dels 95.652 del 2004. Pel nord, al nus de Cornellà al costat del riu, la A-2 n'aporta 90.753, 4.474 camions. Fa quatre anys n'eren 76.430.
Per canalitzar millor aquesta riuada motoritzada abans que arribi al nus del Llobregat, facilitar la seva entrada a Barcelona per la C-31 i la Ronda Litoral o dirigir-la cap al Vallès i cap al nord del Baix Llobregat per l'AP-7 i la B-30 és imprescindible executar aquest projecte dispers en el territori. La seva realització més notòria és el tram d'autovia que va de Sant Boi a Cornellà, però la seva eficàcia dependrà en bona part de la prolixa llista d'accions de microcirurgia viària en forma de ramals de connexió nous o reformats i passos inferiors i superiors de més capacitat.

AMPLIACIONS
Els set nusos estratègics sobre els quals s'actuarà són els següents: Sant Boi-Cornellà, punt central del pla situat entre les dues poblacions; Cornellà, a la ribera nord del Llobregat i que doblarà l'únic carril actual d'enllaç entre la A-2 i la C-245 que causa cues endèmiques; Sant Boi Nord, accés millorat a aquesta població; Sant Boi Sud, al costat del tram de més trànsit de la C-32 que ampliarà una de les seves dues estructures; C-32 i B-201, connexió clau amb l'autovia de Castelldefels que es reforçarà; Centre Direccional, al Prat, amb passos nous i desplaçats per comunicar els dos marges de la C-31 i vials del municipi; i Mas Blau, al polígon industrial, on hi haurà dues glorietes d'unió a la ronda de Ponent.
Per poder intervenir en aquest autèntic escalèxtric s'hauran de construir un total de 23 estructures. El projecte preveu realitzar a més a la zona fins a 81 actuacions de menor importància. La intricada selva viària en què es desenvoluparan les reformes impedirà que nou puguin complir, per falta material d'espai, amb la normativa vigent en distàncies de seguretat o en carrils d'acceleració.
Aquesta mateixa complexitat farà necessari realitzar cinc desviaments provisionals de trànsit en els dos anys d'obres. El primer afectarà l'autovia de Castelldefels amb motiu d'un pas inferior. El segon es portarà a terme al nus de Sant Boi Sud connectant la C-32 i la C-245. El tercer i el quart alteraran la B-201 i la C-245 a la zona de l'enllaç de l'autopista
C-32 amb la primera aquestes carreteres. El cinquè serà al nus de Sant Boi-Cornellà per connectar amb la C-245. A més a més, en l'enllaç a dos nivells de Sant Boi Nord es tallarà el pas i es crearan rutes alternatives per sis carrers i places entre la
BV-2002 i la C-245.

El vial del port ampliat encara no té projecte al cap de sis anys de tramitació

Foment no es treu la feina de sobre pel que fa a obres a Barcelona que fa anys que són als seus despatxos. Licita ara, amb molt retard, la connexió de les autopistes del Baix Llobregat i del Garraf, però un altre pla d'enorme calat, els accessos al port, segueix a l'espera.
El projecte de l'autovia de 9,7 km que unirà la Ronda Litoral i els molls de la zona ampliada encara s'està redactant. Aquest pla, juntament amb el ramal ferroviari i l'estació de mercaderies, es tramita des del 2002. Les obres, que exigeixen totes les institucions, no podran començar fins al 2010.

MÉS MOBILITAT AMB LA T-SUD

INVERSIÓ DESCOORDINADA
La xarxa viària del Baix Llobregat es troba cada dia laborable a un pas del col.lapse, però la situació es complicarà encara més en un futur, que ara ja és immediat, amb la posada en servei de la gegant terminal Sud de l'aeroport del Prat. La construcció està en la fase final i, després d'efectuar les proves tècniques, l'obertura es preveu per a la segona meitat del 2009. La instal.lació permetrà gairebé doblar el nombre de viatgers, dels 30 milions anuals registrats a 55, segons Foment. Són
xifres d'abans de la crisi i de l'AVE, però encara que hi hagi baixades com ara, el passatge pujarà per milions i fins a la terminal no hi hauran arribat encara ni el metro ni Rodalies i la millora viària licitada es notarà el 2011.

ÚLTIM GRAN EMBÚS
L'últim embús al Baix Llobregat, amb repercussió a tota l'àrea metropolitana, va tenir lloc el maig del 2007 quan un camió va bolcar al nus del Llobregat i va tallar dos carrils entre la Ronda de Dalt i la C-32. Centenars de milers de vehicles van quedar atrapats fins a sis hores i mitja a les principals vies. Els alcaldes de Gavà, Castelldefels i Viladecans van denunciar la saturació de la C-32 i van exigir-ne l'ampliació.

Beneficiarios de viviendas protegidas las pierden por falta de hipotecas

2008-10-06T23:41:00.000+02:00

Font: EL PAÍS 05.10.08

Una promoción de 220 pisos en Poblenou, casi vacía al renunciar los ganadores.
Prácticamente cuatro de cada 10 adjudicatarios de una promoción de 220 pisos de precio concertado de la calle del Pallars de Barcelona se han visto obligados a renunciar al piso que les había tocado en suerte porque el banco no les ha concedido las hipotecas pactadas. Muchos de ellos ya habían firmado un precontrato con la promotora Espais y hasta habían tomado medidas de las viviendas. "Los sábados vienen muchos a ver los pisos que les han tocado, pero vivir, viven pocos", explicaba un trabajador de la promoción.

La Generalitat exige explicaciones a la banca, que no cumple un convenio firmado
Son cinco bloques que se alzan en el triángulo formado entre la Diagonal y las calles del Pallars, Provençals y Fluvià, en el corazón de las nuevas áreas de Sant Martí. Meses después de haberse terminado la promoción, siguen casi vacíos. "Se han instalado unos 16 o 17 contadores de luz, no más", apuntaba un operario. Es decir, por ahora sólo viven esas familias, algo que salta a la vista porque no se ve ni un alma: ventanas y persianas están cerradas a cal y canto. "Se están escriturando", afirmó un portavoz de la promotora, que no quiso aclarar cuántos.
Esa promoción pone en evidencia que la crisis estrangula también el mercado de la vivienda protegida concertada, un tipo intermedio entre la de protección social y el mercado libre que se creó, precisamente, para facilitar el acceso a la vivienda a quienes no pueden optar a la pública porque sus ingresos son superiores al máximo requerido pero tampoco llegan a afrontar los precios del mercado libre.
El coste para el comprador de la concertada se sitúa en torno al 70% del precio de mercado -unos 200.000 euros de media- y pueden optar a ella quienes tengan una renta que no supere 6,5 veces el IPREM (salario mínimo). El panorama no ha mejorado después de que las 10 cajas catalanas y media docena de bancos firmaran el pasado mes de julio un convenio con la Generalitat al que se le quiso dar la máxima solemnidad con la asistencia del presidente, José Montilla. Las entidades se comprometieron a destinar 12.000 millones de euros con financiación preferente para dar confianza al sector y a los ciudadanos.
Como dice el refrán, del dicho al hecho va mucho trecho. El Departamento de Medio Ambiente y Vivienda reconoció a este periódico que el pacto no se cumple. "Hay entidades que está denegando las hipotecas pese a que los adjudicatarios cumplen los requisitos", señalaron fuentes de ese departamento. No quisieron, en cambio, precisar cuántas promociones pueden estar en la misma situación que la de la calle del Pallars y qué entidades están denegando los préstamos. La secretaria de Vivienda, Carme Trilla, ha pedido explicaciones a algunas de las entidades que suscribieron el pacto. Los bancos se comprometieron a financiar hasta el 80% del valor del pisos a tipo fijo (5,7% o 5,8%) y a largo plazo (30 o 40 años). El 20% del coste restante se financiaría a tipo variable con préstamos a 10 o 20 años a un interés de salida del 6,6%.
Fuentes del Ayuntamiento de Barcelona -que realizó el sorteo de esa promoción junto con otras de alquiler social en 2007- tienen constancia de que el 36% de los adjudicatarios de los pisos de la promoción de la calle del Pallars han acabado renunciando a ellos por problemas económicos. Es decir, les deniegan los préstamos. "A la mayoría se les exige el 20% de entrada y no se les concede el crédito puente que establecía el convenio", puntualizó un portavoz municipal. Los responsables de una oficina de Caixa de Catalunya -entidad titular de la hipoteca con Espais y que tiene que subrogarla- atribuían las denegaciones de los préstamos a que "las circunstancias han cambiado".

Un largo proceso
El último sorteo de viviendas del Ayuntamiento de Barcelona se hizo en febrero de 2007 y de las 25 promociones se han entregado 18. Todas menos una -la de la calle del Pallars- eran de pisos de alquiler social.
Cuando se trata de precio concertado, el proceso administrativo es tan largo que hasta llega a Madrid. En el sorteo sólo entran los que cumplen lo requisitos de renta familiar marcados: un límite de 6,5 veces el Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM). Para hacerse una idea, en 2008 serían unos ingresos como máximo de 47.000 euros.
Los afortunados en el sorteo suscriben un precontrato con la promotora que recibe el visto bueno del Departamento de Medio Ambiente y Vivienda. Éste envía todo el expediente a la entidad bancaria para subrogar la hipoteca de la promotora al comprador. Y es precisamente en ese punto donde, en el caso de la promoción del Poblenou, se han estrellado las ilusiones de muchos de los afortunados en el sorteo porque no han llegado a ocupar los pisos que escogieron sobre plano. En no pocos casos se han enfrentado con sucesivas negativas de bancos.
Una vez que renuncian, el proceso vuelve a empezar con el siguiente en la lista de los agraciados en el sorteo. Y si todo acaba bien, la compra del piso en cuestión se registra, por último, en el Ministerio de Vivienda.

650.000 catalans fixen la seva residència en una urbanització

2008-10-06T23:38:00.000+02:00

Font: Avui, 5/10/2008.

En els últims anys molts joves i jubilats han anat a viure al que havien estat segones residències. El Parlament aprovarà una llei per reordenar les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, la majoria anteriors a l’any 1975

Unes 650.000 persones, el 9,2% dels catalans, tenen fixada la seva primera residència en una urbanització. La majoria són famílies joves i parelles de jubilats que en els últims anys, en plena voràgine immobiliària i superats pels preus que es demanaven a les ciutats, es van traslladar a un habitatge que, en principi, estava destinat a fer de segona residència. Així ho explica la Cambra de Parcel·listes de Catalunya, que calcula que al territori hi ha 2.000 urbanitzacions i 1,5 milions de persones que hi estan relacionades. La majoria d’urbanitzacions van ser construïdes entre el 1956 i el 1981 i moltes tenen dèficits urbanístics, alguns de molt greus.
400 urbanitzacions de Barcelona es van construir en sòl no urbanitzable
Un estudi de la Diputació de Barcelona diu que en aquesta demarcació el 61% de les urbanitzacions tenen dèficits de pavimentació, el 55% d’abastament d’aigua, el 60% d’infraestructures de sanejament i el 62% d’enllumenat públic. Però els propietaris de cases situades en urbanitzacions n’afegeixen més: seguretat i falta de transport públic i d’atenció sanitària, bàsicament. Segons el govern, 400 d’aquestes urbanitzacions les van construir, directament, en sòl no urbanitzable.
Per tal de reordenar el desgavell d’aquestes àrees residencials el govern ha presentat al Parlament un avantprojecte de llei per millorar les urbanitzacions amb dèficits urbanístics.
Amb aquesta llei el que es pretén és, bàsicament, impulsar la finalització de les obres d’urbanització i serveis bàsics a les zones on estan inacabades i que, per poder-ho fer, s’atorguin ajudes als ajuntaments i als particulars. L’assessora jurídica de la Cambra de Parcel·listes, Raquel Garrido, recorda que el problema de fons és que els promotors de les urbanitzacions “no van complir la seva obligació i han estat els propietaris els qui n’han pagat les conseqüències”. Unes conseqüències molt costoses, que són, de fet, la base del problema.
Un cop aprovada la llei, el govern vol, en la mesura que sigui possible, reduir superfície d’urbanitzacions i recuperar parcel·les abandonades per retornar-les a la seva anterior condició de sòl no urbanitzable.

Les ARE es planifiquen tot i la crisi, encara que s'aniran construint segons les necessitats de cada municipi

2008-09-23T22:42:00.002+02:00

EL PUNT 19.09.08

La crisi en què està immersa el país ja fa temps que es va deixar notar en el sector de la construcció, i ara més que mai els promotors privats i particulars s'adonen que tenen una gran quantitat de pisos buits dels quals no treuen cap benefici. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ja va anunciar ahir que «aquest setembre un total de 500 pisos de particulars o promotors han sol·licitat passar els preus dels pisos de lliure mercat a concertats».

La situació en el món de la construcció també afecta directament les àrees residencials estratègiques (ARE), que ahir es van aprovar inicialment a la comissió d'Urbanisme de Tarragona. En concret a la demarcació se n'han planejat un total de 14, que representen un total de 18.300 habitatges, dels quals 9.900 seran de protecció. Ara s'obre un període d'exposició pública de 45 dies perquè els ajuntaments i els particulars puguin presentar les al·legacions pertinents, tot i que la majoria d'ajuntaments ja han pactat amb anterioritat a la seva aprovació inicial les superfícies i magnituds de cada zona. El govern català preveu tenir el planejament d'aquestes àrees enllestit definitivament el 18 de març del 2009, i les primeres intencions eren licitar les obres a finals del 2010 per tenir les ARE construïdes l'any 2012. Ara bé, aquestes dates poden variar segons el municipi. Segons el conseller, cada municipi pactarà amb la Generalitat quina necessitat tenen d'habitatge social i quina és la situació econòmica de la construcció per tal de desenvolupar-los immediatament o més endavant. «Les ARE no han de suposar un excés d'habitatge, però tampoc quedar per sota de les necessitats dels 40.000 habitatges nous per any que necessita Catalunya», exposava Baltasar, que matisava que «és millor tenir tot el planejament aprovat per tal que quan sigui necessari es pugui actuar de manera immediata».

FRANCESC BALTASAR

conseller de medi ambient i habitatges

«Les ARE s'aprovaran tal com havíem previst, però la data de la seva construcció es pactarà amb els ajuntaments»

ICV i CiU de Cerdanyola no es posen d'acord i l'àrea residencial no es farà

El projecte impulsat per la Generalitat preveia fer prop de 1.200 pisos i equipaments

CARLES ALUJU FERRER. Cerdanyola del Vallès

Les discrepàncies entre els dos socis de govern de Cerdanyola (ICV-EUiA i CiU) sobre el dimensionament del projecte de l'àrea residencial estratègica (ARE) impulsada per la Generalitat no han acabat en cap acord i finalment no es faran els prop de 1.200 pisos previstos. La portaveu de CiU, Consol Pla, ha explicat que els nacionalistes defensaven un projecte amb un màxim de 400 habitatges, però que les diferents propostes dels ecosocialistes no baixaven dels 600. «Era un projecte inviable per a la ciutat», assegura Pla, que defensa que ara cal centrar-se en el desenvolupament del nou eixample de la plana del Castell.

Els integrants de l'equip de govern de Cerdanyola ja van marxar de vacances amb la decisió de l'alcalde de retirar de l'ordre del dia del ple de juliol –per a sorpresa de CiU– el projecte de l'ARE que s'havia de fer en dos espais de la ciutat: l'avinguda Flor de Maig i la rambla dels Gorgs –a tocar del parc tecnològic, PTV.

En tornar de vacances, regidors d'ICV i CiU s'han reunit diverses vegades i els ecosocialistes, segons Consol Pla, han arribat a plantejar fins a sis alternatives al projecte original. Però cap d'aquestes propostes no ha fet el pes als nacionalistes i dilluns passat les converses es van donar per acabades, ja que segons Pla el termini fixat per la Generalitat per acceptar l'ARE acaba dijous vinent. Aquest diari va voler parlar ahir amb l'alcalde, Antoni Morral (ICV), però per motius d'agenda no va ser possible.

Pla diu que la proposta de les ARE que ha fet la Generalitat «té condicionants que delimiten molt i que permeten fer poques rebaixes» –referint-se a l'obligació de fer un mínim de 50 pisos per hectàrea– i assegura que el projecte modificat plantejava, en el millor dels casos, fer blocs d'entre 5 i 8 pisos d'altura. «Podíem acabar fent una pantalla insalvable» entre la ciutat existent i el PTV i la plana del Castell, explicava ahir Pla.

Segons la portaveu nacionalista, a CiU no li interessa perdre zones verdes que ara té la ciutat –tot i reconèixer que cal millorar-ne la conservació– a canvi de futurs equipaments –«que no s'han definit mai», diu– i tenint encara per fer els 3.540 habitatges previstos a la plana del Castell.

Quan se li va preguntar si aquestes discrepàncies amb ICV deixen el govern local més dèbil –governa en minoria i amb el suport extern del PP–, Pla replica que la ciutat «té massa projectes importants per fer i cal impulsar-los». La regidora alerta que la urbanització de la plana del Castell no avança segons el calendari previst, i remarca que cal treballar per fer realitat el pla d'equipaments i la regeneració dels barris a l'entorn del riu Sec.

Vallès. No és el primer cop

El maig d'aquest any els dos socis de govern de l'Ajuntament de Cerdanyola (ICV-EUiA i CiU) van protagonitzar públicament el primer episodi de discrepància, en aquell cas pel model de gestió d'una escola bressol que al febrer va anunciar que tancaria. L'executiva de CDC va qualificar com a «mala gestió» la feina feta pel regidor d'Educació, Gustavo Arias (ICV), i fins i tot va afegir-hi que si no era capaç de donar solucions a la franja educativa de 0 a 3 anys, que ho deixés a les mans d'un altre regidor. Els ecosocialistes van replicar que la regidoria «disposa d'un projecte educatiu de 0 a 3 anys de qualitat i excel·lència».

El primer carril bus en autovía se hará entre Barcelona y Ripollet

2008-09-23T22:41:00.000+02:00

EL PAÍS 19.09.08

La obra empezará en otoño, con un plazo de ejecución de tres años

Ha costado, pero al fin el Departamento de Política Territorial ha logrado adjudicar el primero de los varios carriles de alta ocupación previstos en los accesos de Barcelona. Estará en la zona norte, entre el nudo de la Trinitat y Ripollet, a través de la autovía C-58. Costará 80 millones de euros, financiados en parte con fondos europeos, y tiene un plazo de ejecución de tres años a partir del inicio de las obras, que será este mismo otoño.

La obra ha sido adjudicada por medio de un concurso restringido en el que se ha descartado a las empresas que presentaban problemas para adaptarse al proyecto, notablemente complejo y que se hará por fases para minimizar el impacto en el tráfico en el acceso a Barcelona con mayor densidad media de tráfico: unos 150.000 vehículos diarios.

Se acometen diversas actuaciones. La primera, la ampliación de la autopista, de modo que se puedan construir en la zona central dos carriles de 3,5 metros de anchura cada uno, más un lateral 1,5 metros. Estos carriles serán los utilizados por los vehículos de alta ocupación, es decir, autobuses, transportes públicos y coches privados con varios pasajeros. Además, los carriles, que funcionarán ambos en el mismo sentido, tendrán carácter reversible, de forma que sirvan para descongestionar las entradas o salidas, en función de las necesidades horarias.

Además del carril central conectado con las zonas centrales de la avenida de la Meridiana en Barcelona, se construirá una especie de marquesina sobre la que habrá otros carriles que servirán para salvar el cruce de la C-58 con la autopista C-33 y con los accesos a la primera autovía.

Hay previstas actuaciones similares en la parte sur de la Gran Via y también en la entrada a Barcelona por la Diagonal.

La obra dependerá de Tabasa, empresa pública que explota el túnel de Vallvidrera. Con ello, el Gobierno destina a obras públicas parte de los beneficios que se obtienen de un peaje que no puede ser suprimido sin provocar un colapso mayor que el que ya se registra a determinadas horas.

Grups ecologistes demanen al govern que retiri el decret de les energies renovables

2008-09-23T22:40:00.000+02:00

EL PUNT 19.09.08

El nou decret que ha de regular la implantació de parcs eòlics i solars, en exposició pública des de l'1 de setembre, ha començat a rebre les primeres crítiques, tot i que ja es va començar a redactar fa més de dos anys.

Greenpeace, el Grup de Científics i Tècnics per a un Futur no Nuclear, Ecologistes en Acció i Tanquem les Nuclears consideren que el nou decret «congela el desenvolupament d'aquestes energies i bloqueja el desplegament de l'energia solar», segons s'explica en un comunicat. Les entitats veuen en la creació de les zones de desenvolupament prioritari una limitació a la construcció de parcs eòlics, perquè estan sotmeses a una tramitació «exagerada i arbitrària», ja que conceptes com per exemple la pèrdua del valor del paisatge s'equiparen a altres valors més objectius, com ara l'energia, els impactes ambientals i l'urbanisme. Pel que fa a l'energia solar, i sempre segons els ecologistes, el decret limita la construcció de parcs solars a un 0,31% de la superfície de Catalunya. «La Generalitat decideix condemnar l'energia solar a la marginació més absoluta», diu el text. Per aquests motius, es demana «la retirada immediata d'un decret redactat al marge de les veritables claus de la problemàtica ambiental i de la transició energètica que estem patint i que instal·la Catalunya en el camí del deteriorament ambiental i la dependència energètica», acaba el text.

La Generalitat frena l'ampliació de la zona industrial de Collbató

2008-09-23T22:39:00.001+02:00

La veu de l'anoi

Collbató 19-09-2008

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) de la Generalitat de Catalunya ha emès una resolució en què imposa un conjunt de limitacions al projecte d'ampliació de la zona industrial Les Ginesteres que l'Ajuntament de Collbató havia aprovat provisionalment, i condiciona l'aprovació definitiva del projecte a l'elaboració i presentació d'un nou planejament que inclogui les especificacions de la Generalitat. La resolució és resultat de la valoració feta per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (CUB) en la seva reunió del 3 de juliol passat, en la qual, segons alguns dels assistents, hi va haver un intens debat entre els representants dels departaments de Política Territorial, favorables al projecte tal com estava redactat, i de Medi Ambient, contraris al projecte perquè hi detectaven errors de procediment i perquè el consideraven una actuació "no sostenible".

La Generalitat retreu a l'Ajuntament que no hagi inclòs al projecte les indicacions del Departament de Medi Ambient sobre limitació d'alçades de les naus i sobre activitats permeses. Així, la Generalitat deixa clar que no s'hi admetran activitats contaminants classificades dins els annexos I i II.1 de la Llei d'Intervenció Integral de l'Administració (LIIA), de les quals l'Ajuntament n'acceptava una trentena, i que l'alçada de les naus industrials no pot depassar els 10,50 metres, en contra dels 12 metres que contemplava el projecte. El DPTOP també obliga a desenvolupar el projecte d'ampliació en dues etapes: una primera, corresponent a la urbanització de la zona existent entre l'actual polígon industrial i la riera, i una segona per a la resta de terrenys del projecte, que només es podrà fer quan s'hagi consolidat la urbanització de la primera etapa. L'Ajuntament ja ha anunciat que presentarà recurs contra aquesta resolució.

Vecinos e ICV rechazan que el Barça construya 1.600 pisos en el Miniestadi

2008-09-23T22:38:00.001+02:00

EL PAÍS 19.09.08

La recalificación que propone el Ayuntamiento es tachada de "pelotazo" por su socio de gobierno y por la Federación de Vecinos de Barcelona

BLANCA CIA / CLARA BLANCHAR - Barcelona - 19/09/2008

Los vecinos de Les Corts, la Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona (FAVB) y el grupo de Iniciativa per Catalunya (ICV) -socio de gobierno del alcalde Jordi Hereu- rechazaron ayer de plano que se construyan 1.600 pisos en los terrenos del Fútbol Club Barcelona.

La propuesta ha salido de Urbanismo del Ayuntamiento, que ha sido el que ha dado forma concreta a las aspiraciones que tiene el Barça de recalificar parte de los 192.000 metros cuadrados -40.000 de ellos ocupados por el Miniestadi, que desaparecería- para obtener un beneficio económico. El club presentó el pasado mes de julio una propuesta de modificación del Plan General Metropolitano (PGM) en ese sentido. "Era muy vaga, sin concreciones. No un documento para plantear un cambio urbanístico", explicó en ese momento el edil de Urbanismo, Ramon García Bragado, a este periódico. El contenido para dar forma a esa recalificación se ha elaborado en el Consistorio. Y el resultado satisface profundamente al club ya que le permite un negociazo, tal como reconoció ayer un portavoz: "Se ajusta mucho a lo que queremos".

La propuesta de los socialistas es construir 1.625 pisos -600 de ellos de protección- frente a la fachada de la avenida del Doctor Marañón. La edificabilidad destinada a ese fin es de 130.000 metros cuadrados, otros 15.000 para hotel o terciario, 36.000 para zona verde y 7.500 para equipamientos, de acuerdo con la información que publicó ayer La Vanguardia. García Bragado no quiso facilitar ningún dato más sobre el proyecto "por respeto a los vecinos", a los que todavía no había comunicado nada. Es más, la reunión con las entidades vecinales y el propio club estaba convocada para el 30 de septiembre.

Ayer, sin embargo, la reacción de la cordinadora de vecinos de Les Corts y de la Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona (FAVB) fue contundente: "No al pelotazo urbanístico". Los argumentos del rechazo son varios. El principal es la oposición a recalificar terreno consolidado como equipamiento a edificable. "Se cambian las normas para favorecer a determinadas entidades, como el Barça, que podrá seguir fichando a jugadores o tapando agujeros a cambio de equipamiento público", afirmó Albert Recio, de la FAVB.

Tanto la federación como la coordinadora de Les Corts -que agrupa a cuatro asociaciones- consideran que la operación sentaría un precedente peligroso porque otras entidades, como el Real Club de Polo, podrían plantear algo similar en cualquier momento.

ICV, socio de gobierno de Hereu, se opone rotundamente a al proyecto: "Es una propuesta unilateral de la concejalía de Urbanismo que no ha sido consensuada dentro del gobierno municipal", y además están totalmente en contra del "pelotazo" especulativo porque supondría "reducir los actuales 77.000 metros cuadrados calificados hoy de equipamiento a sólo el 10%". Así las cosas, el segundo teniente de alcalde de ICV, Ricard Gomà, dijo que la coalición "no se siente representada".

En realidad, las relaciones entre los dos socios del bipartito atraviesan malos momentos. Fuentes de Iniciativa reconocen abiertamente que la actitud del alcalde, Jordi Hereu, les disgusta porque en no pocos casos actúa con "prepotencia", aunque lo achacan no tanto al alcalde como su círculo más cercano.

El resto de las formaciones del Consistorio reaccionaron con perplejidad. "Es un proyecto importante de la ciudad que necesita consenso y no parece la forma más adecuada buscarlo cuando ni siquiera lo hay en el seno del equipo de gobierno", manifestó ayer Xavier Trias, líder de CiU. Para el Partido Popular se trata de un proyecto "sobredimensionado". ERC criticó la propuesta por considerarla partidista.

Fútbol especulativo

El proyecto Barça 2000, que impulsó el ex presidente del club Josep Lluís Núñez antes de abandonar la presidencia del club, chocó con el frontal rechazo vecinal y de Iniciativa porque, entre otras cosas, quería convertir el Miniestadi en un rockódromo para conciertos. Las pretensiones de Núñez, con las que coqueteó el ex alcalde Joan Clos, no salieron adelante. En cambio, otras operaciones especulativas para convertir suelo de equipamiento deportivo (campos de fútbol) en residencial sí lo lograron. Una de ellas, el propio Barça con los terrenos del viejo campo de la Travessera de les Corts donde hoy hay bloques de pisos. También el RCD Espanyol logró la recalificación del estadio de Sarrià a finales de la década de 1990 para vender los terrenos donde luego se construyeron cerca de 500 pisos. Pero la más impactante de esas operaciones fue la del Real Madrid, queconvirtió la Ciudad Deportiva en torres de oficinas en una de las zonas más caras.

Seis concejales de Vilaller, acusados de delito urbanístico

2008-09-23T22:36:00.000+02:00

EL PAÍS 19.09.08

LLUÍS VISA - Lleida - 19/09/2008

La Fiscalía de Lleida acusa por un presunto delito urbanístico y de tráfico de influencias a seis concejales del Ayuntamiento de Vilaller (Alta Ribagorça), entre ellos al alcalde, Jaume Monsó, de IpV-AM (agrupación que concurrió bajo el paraguas de ERC), por haber autorizado la construcción de 24 viviendas en una zona de equipamientos. De todos los miembros del Consistorio, el único no imputado en la causa es Pere Palacín, responsable de Urbanismo, porque no asistió al pleno municipal en el que se acordó conceder la licencia para construir el polémico edificio.

La fiscalía presentó en abril de 2007 una querella contra Monsó y el concejal de Cultura, Marc Moreno; pero, tras obtener nuevos datos, ha decidido extender la acusación a todos los concejales que participaron en la votación, dos del equipo de gobierno, Manuel Roque y Joaquín Ginés, y otros dos de la oposición, el convergente Josep Torrobella y el socialista Manuel Rodríguez. Las diligencias contra el Consistorio de Vilaller, de unos 700 habitantes, se abrieron tras la denuncia presentada por 48 vecinos de la localidad.

El Ayuntamiento de Vilaller otorgó el 28 de mayo de 2006 una licencia urbanística para construir una promoción de 24 pisos en un terreno que, según la normativa entonces vigente, estaba destinado a equipamientos. En el mismo pleno se aprobó la permuta y segregación de los terrenos de la nave de Monthidro, de propiedad municipal y lindante con los bloques de los denunciantes. La licencia autorizaba no sólo a ampliar la zona de equipamientos, sino también a construir viviendas encima de los bajos sin que se hubiera recalificado previamente el solar.

Concejal y constructor

De las diligencias judiciales instruidas se desprende la comisión de diversas irregularidades, entre ellas que el expediente de construcción del edificio no fue sometido a exposición pública y la obra fue adjudicada directamente a la promotora AZ Promos, que a la vez la subcontrató a la firma Construccions Comadelo, propiedad del concejal de Cultura y miembro del equipo de gobierno. El Consistorio anuló la licencia tras tener conocimiento de la denuncia vecinal. En las últimas elecciones municipales, Monsó fue reelegido alcalde.

URBs

El govern multa Endesa amb 870.000 euros per l´apagada de març de 2010

El Llobregat rep ajut privat per a la seva recuperació

El TSJC declara nulo el plan para construir 500 viviendas en Torredembarra

El tribunal alega que el plan vulnera "la prohibición legal de urbanizar y edificar en zonas inundables"

Estem vivint una revolució energètica que ens portarà cap a una democratització de l'energia

Diagnosi i perspectives del vehicle elèctric.

Ni pueblos ni ciudades, colonias

Avantprojecte de llei de l'organització veguerial de Catalunya

La importació d'electricitat s'ha triplicat a Catalunya en només quatre anys

Font: El Punt

Els enginyers de camins avisen que caldrà «saturar» el territori d'aerogeneradors i plaques solars si es vol arribar al 12%

Aposten per la renovació dels permisos a les nuclears

La hora de las ciudades no ha llegado todavía

TRIBUNA: RICARD PÉREZ CASADO

La mitad de las mezquitas incumple la nueva Ley de Centros de Culto

Font: http://www.webislam.com

Las comunidades religiosas tienen cinco años para adaptarse a la norma

ABDENNUR PRADO (Junta Islámica) No al doble rasero

GUILLEM CORREA (Consejo Evangélico) Igualdad de trato

D. PAUL SINGH ACKO (Comunidad sij) Todos deben cumplir

JORGE BURMAN (Comunidad israelí) Satisfechos por su implicación

El Tribunal Constitucional pot anul·lar les vegueries.

Font: Regió 7.cat

El Govern manté el calendari per tenir una nova organització del país en la propera legislatura pendent de la resolució

Los hogares catalanes podrán ahorrar 35 euros anuales EP - El Prat de Llobregat - 20/07/2009 La Generalitat pondrá hoy en funcionamiento la planta

Font: El País.

La nueva normativa permitirá dejar de oír los ruidos vecinales

Directiva relativa a la calidad del aire

Imposibilidad de obtener por silencio administrativo una licencia que contraviene el ordenamiento jurídico urbanístico..

Imposibilidad de suspender una demolición dispuesta por sentencia firme sobre la base de una futura modificación del planeamiento legalizadora

El precio de la vivienda caerá más de un 20 por ciento en 2009

La Generalitat ha autoritzat la instal·lació de mig centenar de parcs eòlics més

Els ecologistes critiquen la concentració dels molins i les empreses diuen que busquen el ventAlgunes entitats proposen fer parcs a petita escala distribuïts per tot el territori

Sant Feliu varia el pla urbanístic per evitar edificar a Collserola

El Gobierno aprueba el nuevo Plan Estatal de Vivienda

La UE llama a la atención a Barcelona por su contaminación

Barcelona i els voltants beuran aigua del mar d'aquí a 4 mesos

Segundo elogio de la barraca

Las entidades metropolitanas se consorcian en espera de unirse por ley

Un año más

El TSJC obre la porta a invalidar els parcs eòlics que vulneren la llei d'urbanisme

Dues sentències deneguen el permís a les centrals del Tallat i Vilobí perquè consideren que s'han de fer en sòl urbanitzable

Old shoe, Bush go out!!, Wag the dog, Barry Levinson: realidad y ficción.

Regular la desregulación

Catalunya tindrà més de 1.500 depuradores l'any 2015, segons ha assegurat aquest divendres el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar

Font: AVUI 14.11.08

Catalunya tindrà més de 1.500 depuradores l'any 2015, segons ha assegurat aquest divendres el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar.

Corrupción civil

Construiran un barri de 1.350 pisos al costat de la Colònia Güell

500.000 apartaments sense regular

Font: AVUI 20.11.08

Al gener entrarà en vigor un nou reglament que acabarà amb la manca de control. Els Ajuntaments seran els competents per donar les llicències

Barcelona

Ult. Act. 19.11.2008 - 23:19 hs

Santa Coloma instala placas solares en su cementerio

Font: EL PAÍS 20.11.08

Inauguració de l'escola pública "La Sínia".

Projecte de llei sobre millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

Aznar nega que hi hagi un canvi climàtic.

Es transcriu l'article publicat al Diari Avui el 23/10/2008:

La fundació creada pel líder popular publica un llibre que nega el canvi del clima. L'expresident espanyol critica que es gastin milions d'euros a combatre un problema que "no sabem si afectarà o no" els nostres rebesnéts

Los ingenieros alertan de que el plan antisequía es insuficiente

Font: El País

El Colegio de Caminos exige la interconexión de cuencas

El Maresme s'uneix per salvar la sorra de les platges

La reforma de set nusos viaris evitarà cues als accessos a BCN

El vial del port ampliat encara no té projecte al cap de sis anys de tramitació

MÉS MOBILITAT AMB LA T-SUD

Beneficiarios de viviendas protegidas las pierden por falta de hipotecas

650.000 catalans fixen la seva residència en una urbanització

Les ARE es planifiquen tot i la crisi, encara que s'aniran construint segons les necessitats de cada municipi

El primer carril bus en autovía se hará entre Barcelona y Ripollet

Grups ecologistes demanen al govern que retiri el decret de les energies renovables

La Generalitat frena l'ampliació de la zona industrial de Collbató

Vecinos e ICV rechazan que el Barça construya 1.600 pisos en el Miniestadi

EL PAÍS 19.09.08

La recalificación que propone el Ayuntamiento es tachada de "pelotazo" por su socio de gobierno y por la Federación de Vecinos de Barcelona

Fútbol especulativo

Seis concejales de Vilaller, acusados de delito urbanístico

Els ecologistes critiquen la concentració dels molins i les empreses diuen que busquen el vent
Algunes entitats proposen fer parcs a petita escala distribuïts per tot el territori