31 marzo 2008

Abierto el primer expediente sancionador por malbaratar agua potable en Sant Cugat del Vallès

Font: EUROPA PRESS. Barcelona 31/03/08

http://www.europapress.es/00284/20080331120452/abierto-primer-expediente-sancionador-malbaratar-agua-potable-sant-cugat-valles.html

El primer expediente sancionador por malbaratar agua potable en el Área Metropolitana de Barcelona se abrió hoy, y lo hizo el Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) a una promotora de Valldoreix que llenaba una piscina particular con agua de boca.
En declaraciones a Ràdio Sant Cugat recogidas por Europa Press, la teniente de alcalde de Medio Ambiente, Marta Subirà, relató que el expediente se abrió después de que un vecino de Valldoreix comunicase el hecho a la Policía Local.
Ahora, el Ayuntamiento tramitará el expediente a la Entitat del Medi Ambient (EMA), quien tendrá que determinar la cuantía exacta de la sanción que pone al presunto infractor.
SANCIONES DE HASTA 3.000 EUROS
Hoy entró en vigor una modificación del Reglamento General del Servicio Metropolitano de abastecimiento domiciliario de agua en las 33 municipios que forman el Área Metropolitana de Barcelona, después de que fuera publicado por el Boletín Oficial de la Provincia.
Este texto eleva las sanciones por malgastar agua potable a los 3.000 euros en el caso de que se consideren muy graves, como ocurrirá en el caso del uso de este recurso para llenar grandes piscinas o para regar jardines de más de 3.000 metros cuadrados.
Se prevén sanciones de 30 euros a quien lave el coche en la vía pública utilizando agua potable, y 50 euros a quienes utilicen este recurso para regar jardines pequeños, de menos de 250 metros cuadrados de superficie.
INFRACCIONES LEVES, GRAVES O MUY GRAVES
La gravedad de las sanciones será proporcional al tamaño de la piscina o jardín en cuestión. Así, los multados tendrán que abonar hasta 750 euros por una sanción leve, hasta 1.500 por una grave, y hasta 3.000 euros por una muy grave.
En el caso de que el sancionado reincida dos veces en un mismo comportamiento por el que ha sido multado, ello se considerará una infracción muy grave, por lo que se podría llegar a ordenar el precinto de la toma de agua potable en cuestión.
Algunos ejemplos de sanciones leves son, además del lavado de coches con agua potable, el riego de jardines de entre 250 y 1.000 metros cuadrados con agua de boca --200 euros-- o llenar piscinas de 12 metros de altura por seis de ancho --20 euros--.
Si los jardines tienen una extensión de entre 1.000 y 3.000 metros cuadrados con agua potable, ello se considerará una sanción grave, y la multa será de 800 euros. También se considerará una infracción grave llenar piscinas con agua de boca de 12 metros de alto por 25 de ancho, y en este caso el importe ascenderá a los 700 euros.
Las sanciones muy graves serán por el riego de jardines de más de 3.000 metros cuadrados --multa de 2.500 euros-- o el llenado de piscinas más grandes de 52 metros de ancho con agua de boca --2.800 euros--.
Serán los Ayuntamientos quienes gestionen las sanciones, e inspectores municipales, policías locales y los Mossos d'Esquadra se encargarán de detectar el consumo improcedente de agua de boca.
Los municipios que forman parte de las EMA son Barcelona, Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Pallejà, El Papiol, El Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat y Viladecans.

29 marzo 2008

Los promotores reniegan de su anuncio sobre la caída en el precio de los pisos

Los autores de la previsión de rebajas del 8% tratan de minimizar su repercusión
LUIS DONCEL - Madrid - 29/03/2008
Font: El País 29/03/2008
http://www.elpais.com/articulo/economia/promotores/reniegan/anuncio/caida/precio/pisos/elpepueco/20080329elpepieco_2/Tes
Con el café del desayuno todavía caliente, y a la vista de los titulares en los que ellos mismos avisaban de que el precio de los pisos bajará este año un 8%, los promotores trataron de evitar los daños del incendio iniciado con un estudio que lleva su firma. Así, el presidente de Asprima, la patronal de los promotores madrileños, envió ayer un comunicado a los medios en el que "puntualizaba" algunas de las cosas que los periódicos habían publicado el viernes.
Firman la nota los máximos responsables de los dos organismos que codirigieron el estudio que tantas ampollas ha levantado: el presidente de Asprima, José Manuel Galindo, y el consejero delegado de Analistas Financieros Internacionales, Ángel Berges. Y en ella aseguran que el gráfico que contenía la bajada de precios del 8% para 2008 no era una "previsión del comportamiento real del precio de la vivienda, sino un ejercicio teórico".
Con este ejercicio, dicen los empresarios, trataban de estimar el escenario de precios necesario para que el esfuerzo familiar a la hora de pagar una vivienda se reduzca hasta 33%. "Umbral considerado como razonable", añaden.
El problema es que el 8% del que ahora reniegan los promotores no aparece en el estudio sólo en un gráfico, sino en frases tan contundentes como ésta: "Es previsible que la disminución del precio ya se esté produciendo. [...] Ello haría visible la disminución del precio que estimamos que, a lo largo de 2008, podría situarse en el 8%. En 2009 y 2010 las reducciones serían ya considerablemente menores, situándose cerca del 4% y el 2%, respectivamente".
Los constructores dicen que con el 8% famoso se referían al porcentaje al que deben abaratarse los precios para que el esfuerzo que hacen las familias en el pago de su casa se reduzca a cotas más razonables. Pero de la lectura del documento elaborado por su servicio de estudios se deduce otra cosa. Como que para alcanzar ese punto de "equilibrio", en el que los hogares se dejen sólo un tercio de sus ingresos en la hipoteca, los precios no deberían bajar un 8%, sino un 20% si el descenso tiene lugar en un solo año. O un 15% si la caída se produce en un periodo más largo.
Galindo, en conversación con este periódico, insistió en que en ningún momento Asprima pretendió hacer una previsión de la evolución de los precios. Entre otras cosas, aseguraba, "porque en estos momentos de cambio de coyuntura sería temerario adivinar qué va a pasar".
Con este episodio, los empresarios del ladrillo pasan de negar categóricamente cualquier posibilidad de que los pisos puedan perder valor a reconocerlo... aunque al darse cuenta de los efectos que ello podría tener hayan intentado dar marcha atrás. Durante todo el jueves pasado, día en el que hicieron público su estudio, las periódicos online, las agencias y los telediarios no cesaron de repetir que los promotores preveían una caída del 8%. Y no fue hasta la mañana de ayer cuando se decidieron a enviar la "puntualización".
"Bajadas puntuales"
Antes, servicios de estudios tan poco sospechosos de catastrofistas como los del BBVA, el Deutsche Bank o Standard & Poor's ya habían hablado abiertamente de que en los próximos años los pisos perderán valor por primera vez en 15 años. Los promotores niegan esta posibilidad, o al menos que las caídas vayan a afectar a la vivienda de nueva construcción en el mercado libre. Es decir, aquella que ellos tratan desesperadamente de vender en un momento en el que los españoles compran un 27% menos de lo que hacían hace un año.
Y es que, la negación de cualquier posibilidad de precios a la baja se ha convertido en la piedra angular de un sector que no para de recibir malas noticias. Porque, ¿quién va a comprar una casa si cree que puede esperar unos meses para beneficiarse de los malos momentos del ladrillo?
Los promotores dicen ahora que "salvo decisiones puntuales tomadas por las empresas para afrontar el momento actual, el precio de la vivienda libre de nueva construcción es rígido a la baja en términos generales". Lo malo es que cada vez hay más empresas tomando "decisiones puntuales".

Lo que decían el jueves ...
- Caídas de precios en 2008... "Es previsible que el ajuste de los precios pueda acercarse en 2008 a caídas del entorno del 8%. Esto acelerará el ajuste de la carga financiera hacia una senda más sostenible". "Estimamos que [la disminución de precio] a lo largo de 2008 podría situarse en el 8%".- ... y también en 2009 y 2010. "En 2009 y 2010 las bajadas serían menores, del 4% y del 2% respectivamente"- Ajuste brusco. "El equilibrio sería que la cuota hipotecaria suponga el 33% de la renta del hogar. Para ello, sería necesario un ajuste de los precios del 20% en un único año, o del 15% en un periodo más largo".

... y lo que dicen ahora
- Ejercicio teórico. "El gráfico que recoge la bajada del 8% no era una previsión de comportamiento de los precios, sino un ejercicio teórico para estimar cuál sería el escenario al que habría que llegar para mantener el esfuerzo familiar de acceso a la compra de vivienda en el 33%, umbral considerado razonable".- Precios rígidos. "Excepto decisiones puntuales de las empresas, el precio de la vivienda libre de nueva construcción es rígido a la baja en términos generales".- La 'verdadera' noticia. "La conclusión más novedosa del trabajo es el análisis de solvencia del sector inmobiliario en su conjunto".

28 marzo 2008

Actualitat normativa: obligacions dels ens locals en relació als bens subjectes a concessió administrativa. Ordre EHA/821/2008, de 24 de març.

Un xic de feréstec fueteig normatiu.
Us transcrit l'Exposició de Motius de la norma de referència que, en definitiva, el que fa és establir un deure d'informació anual per part dels ens locals a l'Administració tributària.
"El artículo 63 del texto refundido de la Ley reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, en la redacción dada por la disposición adicional décima de la Ley 16/2007, de 4 de julio, de reforma y adaptación de la legislación mercantil en materia contable para su armonización internacional con base en la normativa de la Unión Europea, establece en su apartado 1 que, cuando en un inmueble de características especiales concurran varios concesionarios, cada uno de ellos será contribuyente en el Impuesto sobre Bienes Inmuebles por su cuota, para cuya determinación resulta imprescindible conocer tanto la superficie concedida como la construcción directamente vinculada a cada concesión.
Con el fin de garantizar el conocimiento de dichos datos por la Administración y tras recordar la obligación tributaria de los concesionarios de los citados inmuebles de formalizar las declaraciones relativas a las alteraciones susceptibles de inscripción catastral, la mencionada disposición establece la obligación del ente u organismo público al que se halle afectado o adscrito el inmueble, o de aquél a cuyo cargo se encuentre su administración y gestión, de suministrar anualmente al Ministerio de Economía y Hacienda la información relativa a las concesiones otorgadas sobre estos inmuebles, en los términos y demás condiciones que se determinen mediante orden, lo que constituye, en cuanto afecta a las Administraciones Públicas, una manifestación de los principios de colaboración y de lealtad institucional consagrados en el artículo 4 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.
A tal efecto, esta disposición viene a establecer las especificaciones del contenido de la información que debe ser remitida, así como las relativas al momento, el medio y el formato electrónico de suministro correspondiente."

Oxigenar el sur de Santa Coloma

El Ayuntamiento ha mejorado el paisaje urbano de Fondo, Santa Rosa y Raval
FERMÍN ROBLES - Santa Coloma - 25/03/2008

Font: El País

En las décadas de 1950 y 1960 Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) fue el destino de varias oleadas migratorias que hicieron crecer la ciudad de manera rápida y desordenada hacia el sur, y montaña arriba, a lo largo de la Serra d'en Mena. Con el tiempo se fue tejiendo un entramado laberíntico de calles estrechas y empinadas que generaba muchos problemas urbanísticos y que estaba compuesto, en ocasiones, por viviendas de autoconstrucción. Las inversiones que el municipio ha realizado con los fondos de la Ley de Barrios han ido destinadas a cambiar el paisaje de esa zona, en la que viven más de 40.000 personas y que no deja de recibir inmigrantes. Es decir, a los barrios de Fondo, Santa Rosa y Raval-Safaretjos.

El plan prevé mejorar la cohesión social en una zona con alta inmigración

"La Ley de Barrios ha tenido un 'efecto palanca' en zonas degradadas"

Buena parte de las obras se sitúan en torno a la calle de Circunvalación, que sirve de frontera con Badalona, municipio con el que se presentó un proyecto conjunto para pedir la subvención y que coordina el Consejo Comarcal del Barcelonès. A esa reforma común se han destinado 36,6 millones de euros y aspira a vertebrar los siete barrios que componen la Serra d'en Mena. Para ello, se está reconvirtiendo la calle de Circunvalación en un eje que servirá para activar ambas partes. La obra consta de tres fases y en octubre finalizó la primera de ellas (de 13.400 metros cuadrados).

Las subvenciones de la Ley de Barrios han tenido en Santa Coloma "un efecto palanca", explica Xavier Valderrama, coordinador del proyecto en la ciudad, "porque han servido para potenciar otras iniciativas que buscan rehabilitar espacios degradados". De hecho, el municipio ha elaborado un programa de actuaciones que cuenta con un presupuesto global que procede de distintas ayudas (UE, Diputación de Barcelona, Mancomunidad de Municipios, Consejo Comarcal) y que supera los 215 millones de euros.

"Llevamos 20 años trabajando en la línea de la Ley de Barrios. Ahora estamos poniendo remedio a los errores del desarrollismo, reconstruyendo una ciudad ya construida, porque no hay terreno libre para crecer", dice Carmen Moraira, teniente de alcalde de Servicios Territoriales, que subraya la dificultad de expropiar viviendas para rediseñar algunas avenidas.

Eso es lo que han debido hacer para poner en marcha otro de los proyectos en Fondo: el eje Bruc, que consistirá en enlazar esta vía con la calle de Circunvalación, y conectar la avenida de Joan V. Escalas con la calle de Liszt. La reforma busca comunicar los barrios del sur de Santa Coloma con Badalona y revitalizar la actividad comercial, hasta ahora concentrada en pocas calles, como la populosa del Reloj. Con esta operación, que se pondrá en marcha una vez se termine de realojar a los afectados, el barrio ganará, además, una plaza de 1.468 metros cuadrados.

Aunque para llegar a ella, sobre todo si se sube a pie desde Santa Rosa o El Raval, hay que superar empinadas pendientes. Suprimir las barreras arquitectónicas es otro objetivo de la Ley de Barrios en Santa Coloma. De momento hay instaladas escaleras o rampas mecánicas en la calle de Mas Marí, la plaza de la Mediterrània, el Espai Cívic del Raval y el parque de Els Pins.

Los vecinos empiezan a ver reflejadas sus antiguas demandas, pero algunos lamentan que no se haya sido más sensible a sus propuestas. "No hemos tenido una participación real, se nos presentaron los proyectos cerrados, cuando ya no podíamos aportar nada", dice Loli Garrido, vicepresidenta de la asociación de vecinos de Raval. "Pensamos que las escaleras mecánicas deberían partir de la parte baja de la ciudad, en la avenida de la Generalitat y subir hasta el Centro de Atención Primaria. O que hay que mejorar la seguridad en Els Pins y acabar con las actitudes incívicas". En Santa Rosa, en cambio, sí tienen la sensación de que los puntos flacos se están solucionando: "La inversión que se ha hecho es muy buena y el transporte va a mejorar como nos prometió el Ayuntamiento", apunta Fernando Jorge, presidente de la asociación.

Las obras subvencionadas por la Ley de Barrios comenzaron en abril de 2005 y está previsto que terminen en 2010. Hasta ahora, el Ayuntamiento ha invertido nueve millones, la mitad del presupuesto del que disponía, y ha finalizado el 50% de las actuaciones. Ya son visibles las reformas en calles que habían quedado algo degradadas. Se ha renovado el pavimento, el alumbrado, las aceras y los contenedores en la avenida de la Generalitat o de la Torre Roja. Son reformas superficiales, pero ayudan a que las calles mejoren su aspecto. Los pivotes colocados en las aceras han acabado con los estacionamientos sobre la acera.

Pero no sólo el paisaje urbano se está transformando. También hay iniciativas para impulsar el comercio, integrar a los jóvenes en el mercado laboral y mejorar la cohesión social, ya que en Santa Coloma hay una alta presencia de inmigrantes. La mayoría son asiáticos (el 40%, de ellos el 20% chinos), seguidos de los marroquíes (20%) y los ecuatorianos (12%). Para comprobarlo, sólo hay que dejarse caer por la calle del Reloj, en el barrio de Fondo, y ver cómo la mayoría de comercios están especializados en esa clientela extranjera: carnicerías, peluquerías, videoclubes con películas made in Bollywood y bares donde tomar un kebab con un intenso olor a especias exóticas. Una pequeña tintorería regentada por catalanes que abrió sus puertas en 1959 ha contratado a dependientes extranjeros ante la oferta de nueva mano de obra. Ahora es una joven brasileña la que atiende tras el mostrador. "Los españoles somos minoría en esta calle", cuenta José María, un vecino que ha vivido en el barrio en los últimos 30 años. "Aunque la mayoría de inmigrantes se dedican a su trabajo y no dan problemas, sobre todo los chinos".

La Ley de Barrios no prevé financiación para construir pisos de protección pública, pero el Ayuntamiento ha aprovechado la reforma de los tres barrios para promover estas viviendas: tiene proyectadas 689 y 1.589 plazas de aparcamiento. Todo ello, sumado a la llegada de la línea 9 del metro, la mejora del frente fluvial del Besòs y a la renovación del mercado del Fondo terminará de dar un nuevo aire a finales de 2010 a una ciudad en continua transformación.

Rodalies registra retards en 40 trens cada dia fins i tot quan no hi ha avaries greus

Font: El Punt

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2790501

La companyia Renfe situa l'índex de puntualitat entorn del 95% en una flota en què circulen 777 combois diaris

PAULA MERCADÉ. Barcelona

L'arribada del TAV a Barcelona no ha evitat les incidències a rodalies. Ara, les avaries són menys estridents i sovint es resolen amb més celeritat que quan la xarxa de Renfe convivia amb les obres de la línia d'alta velocitat. Malgrat que molts dels incidents passen desapercebuts, cada un d'ells afecta centenars d'usuaris que continuen arribant tard. Des de Renfe asseguren que la puntualitat dels 777 combois que circulen diàriament per la xarxa estava entorn al 95% el mes de gener passat. Així doncs, un total de 40 trens de rodalies, el 5% dels que circulen fora d'horari, registren algun retard sense que la companyia en doni informació. A vegades, fins i tot, Renfe reconeix que no té constància d'una incidència que provoca demores de menys de 5 minuts.

Ja no omplen planes i planes de diaris, ni obren informatius de ràdio i televisió, però les incidències segueixen assetjant la xarxa de rodalies. Per tant, centenars d'usuaris no arriben a l'hora prevista. L'entrada del TAV a Sants no ha posat fi –com alguns responsables de la companyia apuntaven– als problemes d'una xarxa que ha estat descuidada durant l'última dècada. Uns passatgers fan un trajecte amb més temps del necessari, n'hi ha que esperen un tren que no arriba a l'hora, altres es troben tancats dins d'un comboi sense saber perquè no avança. La megafonia instal·lada a bord informa dels retards però no sempre dóna una explicació del que ha passat. Queden lluny aquells comunicats que feien conjuntament la companyia ferroviària i l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) –responsable del manteniment de la xarxa– per explicar qualsevol incident quan es va activar el centre de control ferroviari l'agost passat, amb el secretari d'estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, al capdavant. Ara, els periodistes saben que el servei funciona precàriament perquè algun usuari informa de la incidència als mitjans de comunicació. Renfe dóna escassa informació, diu que penja algun comunicat a la plana web però que treu ràpidament un cop s'ha solucionat la incidència i fins i tot, si el retard és de pocs minuts, afirmen que no tenen constància dels fets.

REGUITZELL D'INCIDÈNCIES

Les dades de puntualitat de Renfe daten del mes de gener passat, quan estava entorn del 95%. Per tant, un 5% dels 777 combois –40 trens en total– que diàriament circulen per la xarxa tenen alguna incidència. Des de l'entrada en funcionament del TAV, el 20 de febrer passat, han aparegut publicades 12 avaries a rodalies, algunes de les quals han afectat més d'una línia. La inauguració del TAV entre Barcelona i Madrid va coincidir amb dues incidències a la xarxa convencional. Els treballs per tenir-ho tot a punt per a l'entrada en servei dels primers trens d'alta velocitat es van prolongar fins entrada la matinada del 19 de febrer, i van obligar a retardar mitja hora la sortida de dos trens, un de la C3 i l'altre de la C4, prevista per a les cinc del matí. Aquell dia, però, la incidència més important es va produir a dos quarts de 7 del matí quan un tren de la C2 s'avariava a l'estació de Sant Andreu Comtal. El comboi no es va poder retirar de la via fins a les 8 del matí i va obligar a aturar tota la circulació de la línia durant una hora i mitja. Quan es va reprendre el servei, els trens acumulaven mitja hora de retard.
La calma a la xarxa va durar nou dies; el 29 de febrer es tornava a avariar un tren, aquest cop de la línia C3, i va arribar a l'Hospitalet més de tres quarts d'hora tard. No passava ni una setmana, el 6 de març, quan es va haver de restringir el servei de la C3, C4 i C7 per causes alienes a la companyia: una excavadora va fer caure un cable elèctric sobre la catenària que uneix les estacions de Sant Andreu Arenal i Montcada-Bifurcació. El 8 de març, una incidència en un tren de mercaderies a l'estació de Castellbisbal va provocar retards d'un quart d'hora a les línies C4 i C7. A les 8 del matí de l'11 de març s'espatllava un tren a l'estació de plaça Catalunya, fet que va obligar a desviar els combois de la C1, C3 i C4 pel túnel d'Aragó. Els retards, que van ser de fins a 25 minuts, es van prolongar fins a la una del migdia. És a dir, cinc hores de demores. Les incidències no acabaven aquí perquè quan passaven 20 minuts de les 2 de la tarda del mateix dia es va espatllar el canvi d'agulles que hi havia entre les estacions de passeig de Gràcia i de França. Els trens de la C2 i C10 van acumular retards d'uns 20 minuts. Les incidències es van tornar a repetir el 18 de març. Pels volts de dos quarts de set del matí s'avariava un tren de la línia C1 que va ser retirat a l'estació de Badalona. Els passatgers que viatjaven en el comboi van arribar amb prop de mitja hora de tard a la seva destinació. L'última incidència es va produir el 20 de març. Un tren de mitjana distància que anava en direcció a Cervera es va espatllar abans d'entrar a l'estació del Clot i va causar retards de 30 minuts a la C2.

EL PERIPLE DELS ANÒNIMS

A banda d'aquests retards causats per incidències que apareixen en els mitjans de comunicació, n'hi ha molts més que els usuaris suporten «en silenci». Segons ha pogut constatar aquest diari, en els darrers 15 dies, hi ha un munt d'incidències «silencioses». Una usuària que agafa 10 trens a la setmana per anar a treballar, pateix retards en 4 serveis. Algunes demores són poc importants, de «només 4 minuts». El 13 de març, el tren de la C2 que sortia de Montcada i Reixac a les 10.52 va sortir a les 10.56. El dia següent, el 14 de març, la mateixa viatgera va més de bòlit. Agafa un tren a l'estació de Montcada-Manresa amb 11 minuts de retard, en comptes de sortir a les 10.34 com marca l'horari, va fer-ho a les 10.45. Una altra viatgera que va de Sabadell a Barcelona i viceversa cada dia també es troba amb retards en la meitat dels trajectes. El 12 de març, el tren del les 21.04 no passa fins a les 21.24. Aquell dia Renfe va jugar 20 minuts amb el temps d'aquesta usuària. Una situació que es torna a repetir dilluns 17 quan el tren de les 21.05 surt a les 21.30 de l'estació de Fabra i Puig. Aquest desgavell que suporta tot usuari de rodalies facilitarà que els passatgers s'oblidin dels horaris establerts –que sovint s'incompleixen– i que s'instauri el pas de combois segons una freqüència de pas, tal com té previst fer en un futur proper Renfe.

El INE confirma que el sector inmobiliario está en caída libre

La concesión de hipotecas y la compraventa de casas caen más de un 25% en enero
ELPAÍS.com - Madrid - 26/03/2008

El parón inmobiliario se ha dejado notar con fuerza en el mercado hipotecario en enero. Según los datos que ha hecho públicos hoy el INE, se conceden menos préstamos, se pide menos dinero y, tras varios récords absolutos, también se ha reducido el total de capital que los bancos y cajas han puesto en manos de sus clientes para comprar una casa.
El INE también ha publicado hoy los datos sobre la transacción y compraventa de viviendas, que también se ha derrumbado un 27% con 61.792 inmuebles.
Concretamente, el número de viviendas hipotecadas ha descendido en tasa interanual un 25,71% en enero, hasta un total de 93.808 inmuebles, mientras que el importe medio ha bajado un 3,08% respecto a enero de 2007 y se ha situado en 142.793 euros.
Además, el capital prestado para este tipo de hipotecas en el primer mes del año alcanzó los 13.395 milllones de euros, lo que supone un descenso del 27,99% respecto al mimso mes del año anterior.
De su lado, el importe medio por hipoteca constituida sobre el total de fincas rústicas y urbanas se situó en 163.448 euros, un 1,9% menos que en el mismo mes de 2007 y un 1,4% superior al registrado en diciembre de 2007.

Font: ELPAÍS.com - Madrid - 26/03/2008
http://www.elpais.com/articulo/economia/INE/confirma/sector/inmobiliario/caida/libre/elpepueco/20080326elpepueco_2/Tes

La crisis inmobiliaria merma en 1.141 millones los ingresos de la Generalitat

El modelo de financiación sólo aportó el 4% más de recursos que en 2006
SERAFÍ DEL ARCO - Barcelona - 27/03/2008

La crisis inmobiliaria se ha dejado notar en las finanzas de la Generalitat de 2007, y de qué manera. El Gobierno catalán recaudó 1.141 millones de euros menos de lo presupuestado: 19.123 millones frente a los 20.264 previstos en el presupuesto. El 5,6% menos de una previsión "que ya era conservadora, dados los los datos que se tenían a principios de año", se sorprendió ayer el consejero de Economía, Antoni Castells, que presentó la liquidación de la recaudación de 2007 acompañado del secretario general del departamento, Martí Carnicer.
Los impuestos ligados al 'ladrillo' bajaron el 28% sobre lo previsto
Los ingresos de la financiación crecieron por debajo del IPC (4,2%)
La merma tiene un culpable muy claro: el parón inmobiliario, que fue especialmente intenso en el mercado de segunda mano. Así lo reflejan las dos figuras tributarias relacionadas directamente con la actividad residencial: el impuesto de transmisiones patrimoniales (ITP), por un lado, que grava las transacciones de las viviendas usadas, y el de actos jurídicos documentados (AJD), que básicamente tiene en cuenta la constitución de hipotecas. Ambos dejaron una recaudación de 3.200 millones de euros, lo que representa el 28% menos (1.246 millones) de lo previsto y una mengua del 17% sobre la recaudación del ejercicio anterior.
Pese a los paños calientes y a los esfuerzos de Castells por quitar hierro al asunto -"sólo está mal la construcción residencial, que representa el 35% de todo el sector" y "[la merma de la recaudación] se está produciendo en todas las comuniades autonómas, pero en Cataluña se anticipa unos seis meses"- el efecto de la crisis inmobiliaria sobre las cuentas es "preocupante".
Eso no quiere decir que la Generalitat haya cerrado el presupuesto de 2007 con un déficit de 1.141 millones de euros. "Por suerte, las medidas de contención adoptadas en el segundo semestre de 2007, tras la vuelta de vacaciones
[Castells pidió a los consejeros que se ajustaran el cinturón en alrededor de 900 millones de euros]
permitirán que no todo se traduzca en déficit". Castells no cuantificó su magnitud, aplazó la respuesta para una próxima rueda de prensa a mediados de abril.
Los Presupuestos de la Generalitat para 2008 ya prevén un déficit de 518 millones, el 0,25% del producto interior bruto (PIB) catalán, que es el máximo que establece la Ley de Estabilidad Presupuestaria.
Lo que sí quiso dejar muy claro el consejero es que el parón inmobiliario ha dejado las finanzas de la Generalitat casi en los huesos, lo cual aprovechó para convertir en un argumento más para reclamar un nuevo sistema de financiación autonómica.
Y es que el modelo vigente sólo aportó el 4% más de ingresos que en 2006. El incremento es inferior al crecimiento del PIB catalán nominal (que en 2007 fue del 7%) e incluso al encarecimiento de los precios (la subida del IPC fue del 4%), subrayó Martí Carnicer.
Los impuestos de transmisiones patrimoniales y de AJD representan aproximadamente el 20% de todos los recursos del sistema de financiación. "Dependemos de forma excesiva de un impuesto vinculado a unas actividades que tienen un comportamiento muy cíclico. No puede ser que creciendo por encima del 3%, los ingresos derivados del modelo de financiación sólo crezcan el 4%", clamó Castells.
El consejero se despidió con un recado para el nuevo Gobierno de Rodríguez Zapatero, con el que deberá negociar la nueva financiación, en cumplimiento con el Estatuto: "Parte del superávit que tiene el Estado es gracias a nosotros . La bonanza económica nos la deberíamos repartir entre todos, no sólo el Estado". El crecimiento medio de los ingresos del modelo de financiación en los tres años anteriores, en pleno boom inmobiliario, fue, no obstante, del 13%.

Font: El Pais 27 de març de 2008.
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/crisis/inmobiliaria/merma/1141/millones/ingresos/Generalitat/elpepiespcat/20080327elpcat_3/Tes

13 marzo 2008

Las inmobiliarias prevén que la crisis dure entre 12 y 18 meses

Font: El País - Barcelona - 10/03/2008

"Pesimistas optimistas". Así definió ayer el presidente de la Asociación de Promotores y Constructores de Barcelona (APCE), Enric Reyna, sus perspectivas acerca de la crisis que atraviesan las empresas inmobiliarias. Reyna prevé que las complicaciones del sector se resolverán en un periodo de entre un año y 18 meses.
Asimismo reiteró que en Cataluña hay una demanda "insatisfecha" de vivienda que permitirá construir 70.000 al año y aseguró que para reactivar el mercado "es necesario que pasen las elecciones" y que "se deje de hablar de que todo va mal" como a "algunos" políticos les gusta decir.
El presidente de la APCE afirmó que la construcción de vivienda de protección pública es "necesaria e imprescindible", pero recordó que cada promoción necesita entre tres y cuatro años para estar terminada, por lo que deben buscarse soluciones para la demanda de vivienda que existe ahora.
También anunció que pondrá "sobre la mesa" ante las administraciones un pacto para la rehabilitación antes de verano, porque opina que es la forma de tener pisos "en condiciones" en Barcelona, y que propondrá un acuerdo similar al Pacto Nacional para la Vivienda y el Pacto de Infraestructuras. Reyna aseguró que hay barrios enteros de Barcelona que se deben rehabilitar, pero que para ello se deben solucionar "inconvenientes" como las actuales ordenanzas y el impuesto sobre el valor añadido (IVA), que apostó por que se rebaje al 2%.

12 marzo 2008

Contaminar serà pecat, segons el Vaticà

Font: AVUI 11.03.08

Els temps moderns porten nous reptes i, en conseqüència, el Vaticà es prepara per renovar la llista de pecats que han d'evitar els feligresos. L'arquebisbe Gianfranco Girotti, el número dos del Vaticà, ha explicat a L'Osservatore Romano que dos dels pecats que s'haurien d'incloure a la llista clàssica és la contaminació del planeta i la manipulació genètica d'embrions humans, incloent-hi la clonació humana.
Gianfranco Girotti referma les paraules del papa Benet XVI, que fa uns mesos va defensar la lluita contra el canvi del clima afirmant que les faltes "ecològiques" s'han d'incloure a la llista dels pecats de la societat moderna. Cal recordar que durant els últims anys, el Vaticà ha instal·lat cèl·lules fotovoltaiques en alguns dels seus edificis i ha organitzat sessions sobre els efectes del canvi climàtic.
L'arquebisbe Girotti considera pecats el tràfic de drogues i les injustícies socials i econòmiques; a més, es lamenta del descens de les confessions davant els sacerdots.

Londres triplica el peaje urbano a los coches más contaminantes

Font: http://www.portaldelmedioambiente.com/2008/02/13/londres-triplica-el-peaje-urbano-a-los-coches-mas-contaminantes/

El alcalde de Londres, Ken Livingstone, anunció ayer que el precio del peaje para circular por el centro de la capital británica aumentará de las actuales 8 libras a 25 libras (de 10,6 euros a 33,1 euros) para los vehículos que más contaminan. Los menos dañinos para el medio ambiente estarán exentos. La medida pretende combatir el uso de vehículos 4×4 por el casco urbano, lo que en la jerga londinense se ha venido a llamar “tractores de Chelsea”, en alusión a las numerosas madres que utilizan automóviles de gran cilindrada para ir de compras o para recoger a los niños en la escuela.
La subida entrará en vigor el 27 de octubre. El peaje se instauró con gran éxito en el centro de Londres en febrero de 2003 con una tarifa general de cinco libras (6,6 euros) que en 2007 aumentó a ocho mientras se extendía al oeste de la capital.
La penalización ahora aprobada afecta a los vehículos que emiten más de 225 gramos por kilómetro de CO2, como los Range Rovers, la gama más alta de BMW o el Renault Espace. También se aplicará a los vehículos de más de 3.000cc matriculados antes de marzo de 2001. Se estima que un 17% de los coches que utilizan habitualmente el peaje urbano deberán pasar a la nueva tarifa.
El objetivo es “favorecer el uso de vehículos más limpios y transporte público y asegurarse de que aquellos que deciden seguir conduciendo los coches más contaminantes ayuden a pagar el daño que causan”, explicó el alcalde Livingstone.
“Ése es el principio de que quien contamina paga. Al mismo tiempo, el descuento del 100% a los vehículos menos contaminantes es un incentivo para que los conductores elijan ese tipo de coche”, añadió.

Barcelona agota los recursos de agua y mantiene los cortes para septiembre

Font: EL PAÍS 12.03.08
Los barcos con agua potable llegarán en abril y aportarán el 10% del consumo
F. BALSELLS - Barcelona - 12/03/2008


El grueso de los recursos posibles ya está sobre la mesa. La recuperación de acuíferos en desuso y otras actuaciones de emergencia, que han permitido a los grifos domésticos ganar hasta cuatro meses a las restricciones -inicialmente previstas para el mes de mayo-, no dan más de sí. La barrera de los cortes sigue fijada en septiembre y tanto los expertos consultados como la Agencia Catalana del Agua (ACA) consideran "muy difícil" alejarla más allá del verano. "No tenemos suficiente. Hace falta que llueva", subrayó ayer el consejero de Medio Ambiente, Francesc Baltasar. Después de 18 meses sin precipitaciones y 160 millones de euros invertidos para afrontar la sequía, los embalses quedan a merced de la meteorología y de la solidaridad hídrica que puedan aportar las distintas comarcas.


La opción de transportar agua dulce cargada en barcos, que la ACA da prácticamente por hecha, tampoco ofrece un gran margen de acción. Los buques atracarán en el puerto barcelonés en abril para aportar cerca del 10% del consumo (2,6 hectómetros mensuales), que la ACA ya incluyó cuando sus cálculos postergaron las restricciones a septiembre. Se suman así a los 9,7 hectómetros cúbicos extra que se aportarán a la red Ter-Llobregat. No basta para saciar una demanda que la Generalitat cifra en 24 hectómetros cúbicos al mes para el área metropolitana.

Barcos con límite
Baltasar argumentó ayer que "se puede incrementar la llegada de estos barcos en caso de necesidad". Esta agua, según informó Agbar el mes pasado, se descargará mediante tres puntos de captación con barcos de hasta 40.000 metros cúbicos de capacidad. Lo ve complicado Primitivo González, experto del Colegio de Ingenieros Navales y Oceánicos. "Los 2,6 hectómetros previstos se cumplirían en caso de ir muy deprisa", explica. González, autor de un estudio sobre el suministro de agua dulce transportada en buques, estima que cada nave requiere unas 30 horas para descargar su contenido. "Una nave cada dos días, contando el proceso de acoplarse". En caso que los buques desembarquen sin respiro, González asegura que el techo apenas podría superar los cuatro hectómetros cúbicos al mes.

Las reservas del sistema Ter-Llobregat estaban ayer al 21,4% de su capacidad, mantienen su descenso a cámara lenta y se prevé que entren en estado de emergencia dentro de tres semanas, cuando franqueen el umbral del 20%. El plan de Medio Ambiente ha aligerado este descenso: en las últimas dos semanas se ha consumido casi medio hectómetro cúbico menos que en las dos anteriores. Es una moderación muy frágil para afrontar el seco panorama catalán.

Baltasar admitió las complicaciones, pero destacó el papel realizado por su departamento. Sin las medidas de emergencia aplicadas, aseguró, los embalses estarían hoy al 10% de su capacidad. "Sería el caos", vaticinó el consejero, quien destacó que Cataluña consume hoy el 4% menos de agua que hace un año. No puede decirse lo mismo del escape de Badalona, que sigue escupiendo 216.000 litros diarios desde hace lustros.

La ACA aseguró, sin embargo, que estrechará la vigilancia para hacer cumplir el decreto de sequía tras haber abierto expediente a 25 centrales hidroeléctricas por mal uso del agua. También el Ayuntamiento de Barcelona empezará a multar este viernes a todo el que emplee agua potable para cualquier uso ajeno al consumo.

El consistorio leridano, por su parte, ha optado por ofrecer el 30% de bonificación en el recibo del agua a los bares, restaurantes y hoteles que reduzcan su consumo, en el marco de la campaña Pensa en l'aigua, és vida. Los locales deberán aplicar medidas de consumo responsable e instalar un contador individual. La ciudad de Lleida consume 15 hectómetros cúbicos de agua y el 20% corresponde al sector de la hostelería, informa Lluís Visa.

Lluvias con sequía en el horizonte
"Esta primavera tiene que llover, tiene que llover". Esta frase fue el comentario más repetido ayer entre los pasillos de la sede edificio de la Agencia Catalana del Agua. Estadística en mano, la profecía debe cumplirse. Hasta en la añada más seca desde 1973 -el año pasado, sin ir más lejos-, las precipitaciones se dispararon en el mes de marzo. Y la certeza es absoluta: va a llover, aunque persistirá la sequía.

"Para disiparla harían falta precipitaciones superiores a la media", explica desangelado un técnico del Instituto Meteorológico. Todo lo que no supere esa media, situada en marzo en los 146 milímetros, sólo servirá para recuperar caudal de los ríos, regar bosques y, con suerte, mantener el nivel de los embalses. Nada que hacer contra la sequía. "Es complicado", admite la ACA. Porque el clima tiende a ser cada vez más seco y la media de precipitaciones del periodo 1996-2006 tampoco superó la barrera de los 146 milímetros. "Aunque en nuestra situación, cualquier gota que caiga es más que positiva", coinciden los técnicos.

Está por ver, no obstante, que caiga mucho más que eso. Las previsiones del Met -servicio de meteorología británico- y de la Agencia Atmosférica estadounidense (NOAA, en sus siglas en inglés) coinciden en sus malos augurios: poca probabilidad de lluvias en Cataluña hasta el mes de mayo, pero subirán las temperaturas. Estas estimaciones detectan precipitaciones muy al sur, en Murcia y la Comunidad Valenciana, que un oportuno golpe de viento podría trasladar al norte, hacia la tierra seca.

Propietaris de Torre Negra acceptarien fer només un dels dos plans urbanístics

Font: El Punt 13.03.08
Presenten 800 al·legacions per poder edificar i la plataforma cívica recull 3.500 firmes per preservar la zona
CARLES ALUJU FERRER. Sant Cugat del Vallès
L'associació de veïns de Sant Cugat Propietaris de Torre Negra, constituïda fa poc, ha explicat a El Punt que en el cas que el consistori accepti aprovar-los el primer dels dos plans urbanístics al sector renunciaran a impulsar el segon. En cas contrari reclama unes indemnitzacions que oscil·len entre els 80 i els 323 milions d'euros. La tramitació del primer pla està pendent de l'aprovació o denegació provisional per part del ple municipal. L'associació ha presentat 800 al·legacions a l'Ajuntament per poder urbanitzar i la plataforma cívica per la defensa de Torre Negra ha entregat 3.519 firmes per preservar l'espai.

Pere Feliu, president de l'associació que representa els petits propietaris de terrenys a Torre Negra, considera que sobre el futur d'aquest espai als peus de Collserola «no hi ha d'haver vencedors ni vençuts» i que el que cal «és trobar solucions». És per aquest motiu que avança que, si el consistori s'avingués a aprovar el projecte presentat l'any 1998 per l'empresa Mont SA del grup Núñez i Navarro, els propietaris de la zona no reclamaran que s'executi el segon pla urbanístic presentat per l'empresa Josel SL. L'Ajuntament sempre s'ha negat a aprovar els plans de Mont i Josel, però el gener passat va haver d'aprovar per imperatiu legal la tramitació provisional del pla de la primera empresa. El sòl de Torre Negra és no urbanitzable des del 2003.
Si no prospera el projecte urbanístic, Feliu diu que segons els càlculs de l'entitat el consistori els hauria de pagar una indemnització d'entre els 80 i els 323 milions d'euros per les 165 hectàrees del sector. Segons l'entitat, amb el nivell d'endeutament actual del consistori, el pagament s'allargaria entre 105 i 421 anys.
Feliu remarca que el projecte de construir a Torre Negra només afectarà un 16,77% de l'espai per fer-hi 2.800 habitatges i que la resta es deixarà tal com està ara. Les zones on s'edificaria se situen en dos nuclis: al voltant de l'hípica Can Calders i a l'entorn del Club de Tennis Natació Sant Cugat. El desenvolupament del sector també inclou el nou eix viari de la ronda sud, una infraestructura que, segons Feliu, «s'ha de fer per força» per absorbir el trànsit que a partir del curs que ve generarà el nou campus d'Esade.

08 marzo 2008

LLEI 1/2008, del 20 de febrer, de contractes de conreu.

S’aprova aquesta llei, que compta amb el precedent de la Llei de contractes de conreu de l’any 1934, de la Generalitat republicana. Aquesta llei s’emmarca en el procés de refosa i codificació del dret civil de Catalunya, iniciat amb la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera llei del Codi civil de Catalunya. L’article 1 delimita la noció de contracte de conreu als efectes de la llei, comprenent-hi tots els que tenen per finalitat la cessió onerosa de l’aprofitament agrícola, ramader o forestal d’una finca rústica. Aquesta delimitació positiva es complementa amb la que negativament fa l’article 4 dels contractes que en resten exclosos i els articles 2 i 3, que fixen l’abast material dels contractes de conreu en el marc de la multifuncionalitat agrària.

Aquesta llei estableix un àmbit d’aplicació al més ampli possible i no n’exclou de la regulació els contractes amb finalitat de conreu per raó de les parts contractuals ni per les característiques de la finca objecte del contracte, a diferència del que ha succeït en el dret fins ara vigent.

L’accés a la propietat mitjançant els drets de tanteig i retracte, s’estableixen de manera imperativa a favor de qui la llei anomena conreador directe i personal. L’article 6 dóna la noció de conreador directe i personal, basada en l’efectiva dedicació al conreu de la terra, amb un biaix favorable a les persones físiques però sense excloure la possibilitat que també inclogui determinades persones jurídiques.

D’entre les disposicions generals, cal destacar encara que la llei recull com a estàndard de diligència en l’execució dels contractes l’obligació de conrear segons ús i costum de bon pagès, clàusula immemorial en els contractes de conreu a Catalunya.

En matèria de forma, s’estableix l’obligatorietat de formalitzar els contractes per escrit i el dret de cada part a exigir de l’altra la documentació en escriptura pública del contracte.

El capítol segon regula el contracte d’arrendament rústic, que constitueix el cos central de la llei, amb un gruix de vint-i-cinc articles. La secció primera conté dos articles que estableixen els drets i les obligacions de les parts, que són l’arrendador o arrendadora i l’arrendatari o arrendatària. Destaca la previsió que l’arrendatari o arrendatària, de conformitat amb el caràcter qualificat de l’arrendament com a rústic, té l’obligació de conrear la finca, però amb el dret a determinar el tipus de conreu que més li convingui. En la secció segona, dedicada a la renda, la llei estableix el principi que aquesta ha de consistir en diners, per bé que també es pot pactar una quantitat de fruits, que en cap cas no pot ésser alíquota o proporcional dels que s’obtinguin.

Tanmateix, les parts poden pactar que, per comptes d’una renda, la contraprestació de l’arrendatari o arrendatària per l’ús de la terra consisteixi en la realització de millores a la finca. Es té en compte també l’actualització de la renda d’acord amb el que hagin previst les parts i, si no, d’acord amb l’índex de preus percebuts agraris. Finalment, s’imposa a l’arrendador o arrendadora l’obligació de lliurar a l’arrendatari o arrendatària un rebut de la renda pagada.

Pel que fa a la durada dels contractes, la regla és la llibertat de pacte, en absència del qual la durada del contracte és de set anys. En matèria de pròrroga del contracte, aquest es considera prorrogat per períodes de cinc anys si una de les parts no avisa l’altra de la seva voluntat de donar-lo per extingit almenys un any abans del venciment.

En qualsevol cas, el termini de durada s’entén establert en benefici de l’arrendatari o arrendatària que, per cada anualitat, pot comunicar a l’arrendador o arrendadora la seva voluntat de posar i al contracte i abandonar el conreu de la finca.

La secció quarta s’ocupa del règim de despeses i millores o inversions a la finca mentre dura el contracte d’arrendament. La llei adopta una posició que, tot respectant el que deriva d’obligacions legals, administratives o establertes per sentència judicial, a més de l’activitat de conreu i de l’obligació de mantenir la finca en l’estat en què es va rebre, deixa un marge a les parts perquè organitzin com creguin millor aquest àmbit del contracte d’arrendament.

Quant a l’extinció del contracte, la secció cinquena n’estableix les causes, que inclouen les de resolució per incompliment, i també les disposicions necessàries per a subvenir tant a la successió de l’arrendador o arrendadora com la de l’arrendatari o arrendatària. Sobre les causes d’incompliment, correspon als tribunals de justícia apreciar-ne el caràcter de substancials als efectes de la resolució. En qualsevol cas, s’explicita legalment el principi de respecte al cicle productiu de l’any agrícola pel que fa a l’extinció i la liquidació del contracte.

En relació amb el possible canvi de qualificació urbanística de la finca, s’ha considerat que no calia establir cap disposició específica. L’arrendament rústic d’una finca qualificada com a sòl urbà o urbanitzable és possible en el marc de la llei, en la mesura que les parts poden pactar lliurement la durada del contracte, d’acord amb l’article 17. El canvi de qualificació urbanística de la finca o la decisió de modificar-ne la destinació per urbanització o edificació no són decisions que s’adoptin i s’executin sense previsió i en un termini de temps breu; s’ha entès que, des d’un punt de vista econòmic, no té sentit excloure aquests arrendaments de la llei ni preveure’n causes específiques d’extinció. Resta sempre oberta la possibilitat de posar fi a la relació d’arrendament abans de la fi del termini legal o pactat per acord de les parts amb indemnització per a l’arrendatari o arrendatària.

La secció sisena regula la preferència adquisitiva de l’arrendatari o arrendatària sobre la finca arrendada, que s’exerceix mitjançant els drets de tanteig i retracte.

La llei parteix del principi que l’arrendatari o arrendatària ha de tenir el dret d’accedir a la propietat amb preferència en el cas que el propietari o propietària decideixi disposar-ne. Amb tot, aquests drets no s’estableixen de manera absoluta, sinó només a favor dels conreadors que es qualifiquen de directes i personals, amb el benentès que els que no ho són han de poder negociar igualment la concessió d’aquests drets en el moment de formalitzar el contracte o bé poden negociar l’adquisició directa de la finca en cas de venda a un tercer. La decisió d’aquesta política jurídica parteix de la constatació que la pràctica totalitat dels arrendataris que exerceixen de manera directa i personal el conreu de la terra són al seu torn propietaris de sòl agrícola.

Amb aquesta mesura es vol fomentar el manteniment i el creixement de les explotacions agràries que ja existeixen.

Els capítols tercer i quart regulen els contractes de parceria, que inclouen la masoveria, l’arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural i el contracte d’arrendament per a pastures. Aquests contractes es regeixen de manera principal pel que hagin pactat les parts i, subsidiàriament, per les disposicions relatives a l’arrendament.

La llei crea la Junta d’Arbitratge i Mediació per als Contractes de Conreu en el capítol cinquè. Amb un caràcter de submissió voluntària, aquesta Junta ha de permetre la solució extrajudicial dels conflictes que es puguin donar en l’execució dels contractes de conreu, amb un estalvi clar de costos i de temps. El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, del qual la Junta depèn orgànicament, n’ha d’establir per reglament la composició, l’organització i les funcions.

El capítol sisè i darrer de la llei estableix un dret d’adquisició preferent de sòl agraria favor de la Generalitat, que concreta el component especial de política agrària que té la llei. Tal com succeeix en altres ordenaments propers, la Generalitat es reserva el dret d’adquirir amb preferència la propietat rústica que es posi al mercat de la terra, ja estigui o no en conreu o bé arrendada, de manera subsidiària al dret que correspongui a arrendataris i propietaris de inques confrontants. Atès que el sòl agrari és un bé escàs, la Generalitat entén que ha d’intervenir en les zones del país en què sigui necessari per a portar a terme una política d’adquisició de terres amb la inalitat de preservar el sòl i l’activitat agrària. Les demarcacions territorials afectades per aquesta preferència adquisitiva i les condicions per a exercir-la, un requisit imprescindible sense el qual no produeix efectes la limitació que legalment es fa del dret de propietat, s’han d’establir per reglament.

La llei es clou amb cinc disposicions addicionals, una disposició transitòria i dues disposicions finals, la primera de dret vigent, que disposa la substitució dels preceptes corresponents de la Compilació, i la segona, d’entrada en vigor. Pel que fa a l’aplicació temporal de la nova llei, la disposició transitòria estableix que s’apliqui als nous contractes però també als ja existents a partir de la primera pròrroga o les successives. D’aquesta manera s’aconsegueix que, en poc temps, s’apliqui a tots els contractes de conreu a Catalunya el dret civil català, cosa que no es produiria si la llei només s’apliqués als nous contractes.

L'Eixample prohibirà posar un nou comerç majorista a menys de cent metres d'un altre

EL PUNT 06.03.08

És una de les mesures que planteja l'esborrany del pla especial d'ordenació del comerç a l'àrea del «Chinatown»

ANNA BALLBONA. Barcelona
El districte de l'Eixample planteja prohibir la instal·lació de nous comerços majoristes a menys de cent metres d'un altre ja existent a l'anomenat Chinatown, on hi ha una gran concentració d'establiments de venda a l'engròs regentats per xinesos. Aquesta és una de les mesures que proposa l'esborrany del pla especial d'ordenació del comerç majorista que l'Ajuntament està a punt d'enllestir. El pròxim 27 de març venç la suspensió de l'atorgament de llicències a nous basars i botigues de venda a l'engròs al Chinatown. La intenció inicial és aplicar el pla en una zona una mica més reduïda que la que afectava la moratòria. El districte pensa aprovar-lo aquest mateix mes, de manera que no allargarà la suspensió de llicències, com havia dit inicialment.


Després d'un any en què no s'ha donat cap llicència nova per obrir cap establiment de venda a l'engròs al Chinatown, la suspensió s'aixecarà el pròxim 27 de març. Per aquesta data, el districte de l'Eixample ja espera tenir a punt el pla especial d'ordenació del comerç majorista. Es tracta del pla que l'Ajuntament va prometre als veïns de la zona, descontents amb la gran concentració de botigues de venda a l'engròs, per canviar el rumb d'aquesta situació.

Segons han explicat des de l'associació de veïns Per un Eixample Sostenible, l'Ajuntament els ha presentat les línies mestres d'aquest pla, que busca incidir en els nous basars que vulguin obrir al Chinatown.

La suspensió de llicències abraça la zona compresa entre els carrers Aragó, Trafalgar, Roger de Llúria i Marina. Ara, segons han revelat els veïns, el primer plantejament que els han fet arribar és que el pla s'apliqui en una àrea lleugerament més petita, la delimitada pels carrers Trafalgar, Roger de Llúria, Consell de Cent i Nàpols.

Així, el districte proposa restriccions a l'hora de donar més llicències a establiments de venda a l'engròs: els nous comerços majoristes que tinguin més de 400 metres quadrats de superfície no es podran instal·lar a una distància de menys de cent metres d'un altre establiment de les mateixes característiques. Segons la informació que han rebut els veïns, això equivaldria a dir que només es permetria, com a molt, un sol comerç majorista per una façana d'illa de cases de l'Eixample.

Aquesta ordenació es planteja per als nous basars interessats a instal·lar-se al Chinatown, i això és precisament el que porta l'associació Per un Eixample Sostenible a qualificar-la d'«insuficient». Per ara, segons els veïns, no es preveu posar cap límit al traspàs de llicències. És a dir, que es podrà traspassar una llicència vigent per regentar aquest tipus de negoci a un altre que el vulgui continuar. Aquest fet preocupa els veïns, ja que consideren que, d'aquesta manera, no canviarà la fotografia de carrers com ara el Trafalgar o la ronda Sant Pere, que presenten una elevada concentració de basars i comerços de venda a l'engròs. «A aquest pla li falten coses, continuem pensant que això sembla un polígon industrial», denuncia Charo Martínez, de l'entitat Eixample Sostenible.

El districte de l'Eixample no ha volgut donar detalls sobre l'estat en què es troba aquest pla que està preparant. Fonts del districte sí que han confirmat, però, que la intenció és aprovar aquest pla aquest mes de març.

Així, al final no serà necessari allargar la suspensió de llicències per dos o tres mesos, com fa tres setmanes havia anunciat el districte.



MÉS CONTROLS
Segons la informació de què disposa l'entitat veïnal, el pla serà molt estricte amb el fet que els nous comerços majoristes que obrin al Chinatown compleixin la normativa en qüestions com ara l'ocupació de l'espai públic, els residus sòlids que generen o el perill de foc per la concentració de determinats materials. En aquest sentit, l'associació de veïns defensa que calen més controls als comerços ja existents. «Aquestes exigències s'han de fer als magatzems que ja hi ha establerts, si no, seguirem exactament igual», apunta Martínez.

07 marzo 2008

Protesta per la concessió d'aigua a un golf

EL PUNT 07.03.08
La Plataforma Per Vilalba, una entitat que lluita contra el camp de golf de Vilalba, situat al terme de la Roca del Vallès però molt a prop del nucli de Cardedeu, ha convocat per a aquest diumenge una protesta contra les últimes concessions d'aigua a aquestes instal·lacions aprovades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). La coordinadora ha convocat totes les persones que estan en contra del camp de golf a un dinar popular a la zona coneguda com la Serreta per protestar pel que consideren «la mala gestió del que anomenem el domini públic hidràulic», segons un comunicat de la plataforma.

El col·lectiu critica la tramitació de dues noves concessions d'aigua per regar el camp de golf de Vilalba, «mentre s'apliquen mesures d'excepcionalitat per la sequera». El golf de Vilalba ha regat durant els dos primers anys amb aigua fluvial de manera provisional, però després d'esgotar-se la concessió, al mes de desembre passat, l'ACA ha iniciat els tràmits per concedir-los una altra autorització.

El camp de golf ha tingut des del principi l'oposició d'alguns veïns, agrupats en la Plataforma per Vilalba, i també de l'Ajuntament de Cardedeu, que ha presentat dos contenciosos administratius contra l'ús d'aigua fluvial per regar el camp de golf, que va guanyar en tots dos casos. Al mes de febrer passat, a instàncies d'una moció aprovada en el ple municipal, l'Ajuntament de Cardedeu va anunciar que presentaria un recurs a la concessió d'aigua de l'ACA, que s'està tramitant, i que permetria al golf utilitzar aigua d'una mina que recull aigua de la riera de Vallforners i que serviria en principi per regar l'hort de la masia de Vilalba, i no tot el camp de golf.

El govern demana a Reus que cedeixi excedents d'aigua a Barcelona

EL PUNT 07.03.08
L'Ajuntament, que ho està estudiant, donarà una resposta aquesta primavera

R. ROFES M. LACÀRCEL. Reus
Fins avui, la Generalitat havia sondejat en quina situació es trobaven els pous del terme municipal de Reus perquè, en cas que continués la sequera a l'estiu, la capital del Baix Camp pogués abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona. En breu, però, i segons el regidor de Medi Ambient, aquests contactes es convertiran en una petició formal. De moment el consistori ja ha començat a analitzar la quantitat d'aigua que pot cedir i la seva qualitat, i a la primavera donarà una resposta.



Tarragona va aprovar en el ple la setmana passada portar, mitjançant vaixells, els excedents d'aigua dels seus pous a l'àrea metropolitana de Barcelona. Ara, és el torn de Reus. El regidor de Medi Ambient del consistori reusenc, Ernest París, va confirmar ahir que el seu departament ha mantingut contactes amb la Generalitat per aquesta qüestió, tot i que no se'ls ha fet una petició formal. De fet, en breu, es té previst que el govern català sol·liciti de manera pública a Reus que cedeixi part de les aigües dels pous del seu terme municipal a Barcelona durant aquest estiu.

L'Ajuntament de la capital del Baix Camp, en previsió que aquesta demanda arribés aviat, ja ha començat a realitzar un estudi de la quantitat d'aigua que pot oferir i de quina és la seva qualitat. París confirmava ahir que pels volts de la primavera la seva àrea podrà determinar quina és la capacitat de Reus per oferir aquest servei. L'ecosocialista, però, remarcava que a la ciutat no li faltarà aigua. «No hi haurà restriccions perquè nosaltres, a Reus, ens abastim del minitransvasament de l'Ebre.» I aclaria que l'aigua que es transporti a Barcelona no serà del minitransvasament, sinó dels pous municipals, alguns dels quals assegurava que estaven en desús. L'aigua es traslladarà amb un ramal fins al port de Tarragona, i d'allà es transportarà amb vaixells fins a l'àrea metropolitana de Barcelona.

El regidor d'Iniciativa i tercer tinent d'alcalde de la ciutat també va explicar que dimarts va informar el consell administratiu d'Aigües de Reus sobre l'estudi i sobre la petició formal que farà la Generalitat d'aquí a pocs dies al govern de Reus.

Trànsit vol estrènyer ara els carrils del 'pla 80 km/h'

• L'SCT creu que l'amplada actual fa que es pitgi més l'accelerador

• Afirma que limitar la velocitat ha millorat la fluïdesa de les carreteres


EL PERIÓDICO
BARCELONA

¿Què passa quan es transita a 80 quilòmetres per hora per una carretera dissenyada per circular a 120 quilòmetres per hora? Que el peu, inconscientment, busca l'accelerador fins a elevar la velocitat de creuer. La sensació de seguretat que donen els carrils amples i el traçat més o menys recte, amb revolts suaus, invita, en el cas de Barcelona, a oblidar-se del límit dels 80 quilòmetres per hora i córrer. Això és el que sostenen els tècnics del Servei Català de Trànsit (SCT), i precisament per aquest motiu estudien disminuir l'amplada dels carrils de les vies ràpides metropolitanes: per guanyar espai i per obligar a reduir la velocitat.
Això sí, amb una excepció. El carril de la dreta, per on transiten els vehicles més lents i els més grans, com els camions, mantindrà unes dimensions d'acord amb el volum superior d'aquests vehicles.
Els centímetres guanyats amb aquesta mesura podrien servir per ampliar els vorals --i augmentar la seguretat de les carreteres-- o bé per crear nous carrils bus o una variació d'aquests, els tan sol.licitats carrils d'alta ocupació (VAO), per on només poden circular el transport públic i els vehicles privats amb més d'un ocupant. Les intencions del Govern resulten, com a mínim, sorprenents, tenint en compte que tots els seus plans de pacificació del trànsit seguien l'ordre invers, és a dir, el motor dels canvis era la construcció d'aquests carrils i l'efecte col.lateral, la reducció dels carrils.

RELACIÓ DIRECTA
El director de l'SCT, Josep Pérez Moya, va reconèixer ahir, en unes declaracions a Catalunya Ràdio, que hi ha una relació directa comprovada entre la velocitat i l'amplada del carril, de manera que el Govern "segurament" haurà de portar a terme "alguna mesura complementària com es va fer a les rondes de Barcelona, com modificar l'amplada dels carrils perquè com més ample és el carril, més sensació es té que es va a menys velocitat de la que es podria anar". Al director de Trànsit se li va oblidar parlar de seguretat.
Quan encara no s'ha complert el primer mes d'aplicació estricta de la limitació de 80 quilòmetres per hora, el director de l'SCT ja va avançar que la mesura ha donat més fluïdesa a les vies barcelonines. Curiosament, entre els arguments que l'SCT ha donat, i segueix donant als senyals lluminosos, per explicar la bondat de la mesura no s'hi inclou la millora de la fluïdesa sinó, tan sols, la reducció de la contaminació i de la sinistralitat.
L'anunci de Pérez Moya va causar un cert enrenou, encara que els col.laboradors del director de Trànsit van insistir que la reducció dels carrils després d'una limitació de velocitat són un vell mètode que ja es va aplicar ara fa quatre anys a Madrid.

VIES DE TRES METRES
Llavors, si tanta coherència té estrènyer un carril al qual s'ha limitat la velocitat, ¿per què Trànsit no va plantejar la mesura des del primer moment? Ja a la tarda, durant la conferència que el conseller d'Interior, Joan Saura, va oferir al Palau de la Generalitat, Pérez Moya va ser interrogat per la seva proposta llançada a la ràdio i va insistir que només es tractava d'"un de tants suggeriments i idees que es treballen" amb el fi de millorar la seguretat viària.
Tot i així, a aquest projecte d'estrènyer els carrils dels 80 quilòmetres per hora els tècnics de Trànsit ja hi han donat prou voltes per poder assegurar que les actuals calçades que fan 3,73 metres d'amplitud podrien ser retallades fins als tres metres per circular a la màxima velocitat permesa.
En definitiva, Pérez Moya va voler deixar clar que les seves paraules a la ràdio no havien estat fruit d'una idea improvisada, sinó que formen part del debat diari que els tècnics del seu departament sostenen sobre com es pot guanyar fluïdesa i carrils a l'actual xarxa viària.

El pacto de infraestructuras incluye 126 medidas

EL PAÍS 30.01.08
F. ARROYO - Barcelona - 30/01/2008

La propuesta de pacto de infraestructuras entregada ayer por el Gobierno catalán a los grupos parlamentarios incluye 22 objetivos, con 126 medidas referidas a carreteras y aeropuertos, puertos, redes energéticas y de agua, instalaciones relacionadas con los residuos y hasta telecomunicaciones. Se trata de un dibujo del país a 20 años vista sin presupuesto orientativo. Se pretende, según confesión del Ejecutivo, "crear riqueza, promover un desarrollo sostenible, fomentar la cohesión social y territorial y mejorar la calidad de vida y el bienestar de los ciudadanos".

Las 126 medidas se agrupan en los 22 objetivos, el primero de los cuales se refiere a la gestión aeroportuaria y el último a la reducción de los consumos energéticos en el transporte de mercancías. A continuación, se reseñan algunas de las medidas, unificadas bajo el epígrafe del objetivo correspondiente.

- 1. Aeropuertos. Negociar con el Gobierno central que la Generalitat tenga "la mayoría determinante" en el "órgano gestor" del aeropuerto de El Prat. Favorecer las compañías que ofrezcan vuelos intercontinentales desde Barcelona. Proyecto de ampliación de El Prat en el horizonte de 2020. Mejorar los accesos en transporte público a El Prat, Girona y Reus. Reclamar la transferencia de los aeropuertos de Girona, Reus y Sabadell. Poner en marcha un nuevo aeropuerto para aviación empresarial en un espacio a pactar.

- 2. Puertos. Unificar la política portuaria. Conectar los puertos de Barcelona y Tarragona a la red férrea de ancho europeo.

- 3. Suelo industrial. Recalificar suelo para industria: hasta 6.000 hectáreas. Oferta pública de suelo industrial (3.000 hectáreas). Promover áreas logísticas con accesos ferroviarios y en el corredor transversal. Dotar las zonas industriales de comunicaciones electrónicas, incluyendo banda ancha y telefonía móvil.

- 4. Movilidad. Garantizar el acceso al trabajo en transporte público con prioridad para el transporte ferroviario y los autobuses. Implantar carriles para transporte público en los accesos y salidas de Barcelona.

- 5. Transporte público. Ampliar la línea 2 del metro hasta Parc Logístic y conectarla con la línea 9. Túnel ferroviario entre Barcelona y el Vallès (túnel de Horta). Desdoblar la línea Papiol-Mollet de Cercanías, la de Montcada-Vic y el tramo Arenys-Blanes en el Maresme. Construir la línea 12 (Castelldefels-Cornellà).

El debate fue tenso en la reunión del Gobierno. Los consejeros de Iniciativa, a sabiendas de que no podían paralizar la aprobación del pacto, se limitaron a pedir extrema prudencia a Montilla. Le exigieron al consejero de Política Territorial, Joaquim Nadal, que destacara lo abierto que está el proceso negociador en los asuntos más espinosos. También el republicano Joan Puigcercós se apuntó a la petición, ya que ERC tampoco quiere afrontar la próxima campaña electoral con los dos proyectos cerrados. Montilla y Nadal accedieron. De ahí que el consejero de PTOP respondiera con evasivas en su posterior comparecencia ante la prensa y se refiriera a la MAT y al Cuarto Cinturón como dos "procesos abiertos" a concretar "posteriormente". Nadal no puso fecha para ello. Con todo, las palabras de Nadal y, sobre todo, el texto escrito del pacto hacían demasiado evidente la determinación del Gobierno a llevar adelante las dos polémicas infraestructuras. De ahí la irada reacción de Iniciativa nada más terminar la conferencia de prensa de Joaquim Nadal posterior al Consell Executiu. "Iniciativa no tiene ningún acuerdo en la propuesta de Ronda del Vallès y de la MAT como tal, y como lo contempla el PSC", dijo el secretario general de ICV, Jordi Guillot.

El jefe de la oposición, Artur Mas, se frotó las manos ante las turbulencias del Gobierno. Compareció a media tarde con semblante indignado para desacreditar la propuesta de pacto aprobada por el Gobierno. El presidente de CiU calificó el documento de "papelito de intenciones" que podía haberse hecho "en una tarde" y criticó la escasa cohesión del Gobierno en esta materia. "Es una tomadura de pelo", dijo. Y eso que el documento del Gobierno incluye, de forma más o menos explícita, la mayor parte de reivindicaciones de partida de CiU: Cuarto Cinturón, interconexión eléctrica y obras hidráulicas para garantizar el suministro de agua. Con todo, en las filas de CiU existe el convencimiento de que el pacto acabará contando con el concurso de los nacionalistas, pues la presión de los agentes económicos en este sentido es muy potente.

Pero el acuerdo, si es que lo hay, deberá esperar a después de las elecciones. Montilla certificó anoche que el acuerdo ahora es imposible. "CiU ya ha descalificado el proyecto como si ni siquiera lo hubiera recibido", recordó el presidente, quien atribuyó la actitud de Mas al "nerviosismo" por las "malas expectativas" electorales de CiU.

Unes 200 persones donen un 'cop de pal' a l'especulació immobiliària de la Barceloneta en un acte reivindicatiu

AVUI 04.02.08
Unes 200 persones, segons els organitzadors, han participat aquest dissabte al migdia en un acte reivindicatiu contra l'especulació immobiliària al barri de la Barceloneta de la capital catalana. Un grup de nens han donat 'un cop de pal a l'especulació' trencant una pinyata en forma de tauró que, segons ha explicat Pepa Picas, membre de la Plataforma d'Afectats en Defensa de la Barceloneta, simbolitzava l'administració.

Des del gener passat, aquesta entitat ha obert una oficina on els veïns reben informació i suport d'advocats ja que, segons explica Picas, des que el Pla General Metropolità d'Ordenació Urbana (PGM) es va aturar, s'han registrat diversos casos de mobbing en aquest barri.

Can Zam, en punt mort

EL PUNT 04.02.08
El projecte del parc de Santa Coloma no avança des de fa mesos, quan es van presentar al·legacions que no s'han respost

ISABEL MARTÍNEZ. Santa Coloma de Gramenet
La vintena d'al·legacions que col·lectius socials i polítics de Santa Coloma de Gramenet van presentar a la segona fase del projecte de Can Zam, ara fa vint mesos, encara no han tingut resposta. Per això, la sensació general del teixit associatiu que ha lluitat per fer realitat el gran parc urbà, és avui de desànim. L'Ajuntament assegura que està treballant per aconseguir una «solució equilibrada» que mantingui el projecte inicial aprovat per l'òrgan de participació de la ciutat i vetlli pels afectats que viuen als límits del parc. Fonts municipals afirmen que aquesta solució es podria presentar durant el primer semestre d'aquest any. De moment, el procés s'ha encallat, deixant també a l'espera l'aprovació definitiva del projecte.





El parc de Can Zam és la porta d'entrada del barri de les Oliveres, que s'enfila muntanya amunt cap a la Serralada de Marina. És l'únic pulmó de què disposa una Santa Coloma densament poblada i amb escassetat de zones verdes. En total, 30 hectàrees de terreny que han portat de cap entitats, partits polítics i governs de tots colors durant més de tres dècades. Pel poble, fer realitat l'històric crit d'un parc «verd i frondós» és un somni que s'acarona, però sembla que mai s'arriba a complir.

Fa gairebé dos anys, que la segona fase del projecte del futur parc de Can Zam és en punt mort. El ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment, el febrer del 2006, el pla que havia de convertir 20 de les 30 hectàrees de terreny –la resta ja està arranjat– en el gran parc urbà de la ciutat. El consens arribava després de mesos de debat ciutadà i amb un informe d'experts de per mig, que establia la base a partir de la qual es podria desencallar una situació d'interessos enfrontats.

L'Ajuntament de Santa Coloma va obrir un període d'al·legacions, que col·lectius i partits polítics de la ciutat van aprofitar per aportar les modificacions al projecte. Però des d'aleshores ençà, res no ha avançat. «Es van presentar les al·legacions i mai més se n'ha sabut res. Ni hi ha hagut resposta per part de l'Ajuntament, ni les propostes s'han incorporat al projecte», diu amb desencís Diego Arroyo, representant del Casal del Mestre, que forma part de la Plataforma en defensa de la Serralada de Marina, el riu Besòs i Can Zam. Igual que la Plataforma, el Centre Excursionista Puigcastellar (CEP), el Partit Popular i els veïns que viuen als límits del parc –i que es veuen afectats per aquest planejament– també van presentar al·legacions. En total, una vintena. El que treu de polleguera, sobretot a la Plataforma, és la falta de resposta. «Si va haver-hi un termini per poder presentar les al·legacions, per què no n'hi ha hagut un altre per respondre-les?», es pregunta Santiago Tornero, portaveu de la Plataforma.



LA PACIÈNCIA S'ESGOTA
«Al llarg de tots aquests anys hi ha hagut molts parèntesis en el tema de Can Zam. Aquest n'és un més.» Amb aquestes paraules, el president del CEP, Rafael Trias, resumeix el que ha estat fins ara la lluita pel gran parc urbà. Tot i això, el fet d'haver tingut el final del procés tan a prop i haver-se aturat de cop –i una vegada més–, desanima, i molt. «És sorprenent que la situació porti encallada més d'un any i mig», explica Trias. «Que es dilati en el temps fa que ara no te'ls creguis, que et cremis i perdis les ganes de continuar», assegura Arroyo. Aquest desencant que al·ludeix el membre del Casal del Mestre és compartit per tots aquells que van participar d'un debat ciutadà que va aconseguir, fins i tot, ser guardonat amb una distinció de les Nacions Unides. «Quan més es paralitza el projecte menys sentit té el premi», comenta el president de l'associació de veïns de les Oliveres, José Antonio Vates. Per ell, «l'aturada» va estar justificada en període electoral, ja que va evitar «que cap partit utilitzés Can Zam amb objectius electoralistes», però no un cop passat els comicis. «Hem demanat a l'alcalde en persona que revifi el projecte de la segona fase, però diu que encara no ha arribat el moment», afegeix Vates.

«SOLUCIÓ EQUILIBRADA»
I quan arribarà el dia? El cert és que no està clar. Des de l'àrea de Serveis Territorials de l'Ajuntament, es justifica la paralització del projecte adduint «recerca de solucions» pels afectats dels marges del parc. «Necessitem un temps més per perfilar el contingut de la proposta que ha de resoldre la situació», assegura la responsable de Serveis Territorials, Carmen Moraira (PSC), que demana «una mica de paciència». «El desenvolupament de la segona fase no és un projecte per abordar de forma immediata», assegura Moraira. «Estem estudiant trobar un equilibri que mantingui els acords del consell de ciutat i que vetlli pels veïns», afirma. Segons Moraira, en el primer semestre d'aquest any «s'estarà en condicions de presentar una solució». El següent pas serà portar, de nou, el projecte en el ple –incloent-hi o no les al·legacions–, perquè l'aprovi definitivament.

La proposta inicial inclou una zona verda de 17 hectàrees i una gran àrea esportiva, formada per una pista d'atletisme i un pavelló per a 4.000 espectadors, així com una edificació singular que tapi la fàbrica de la Damm. També s'aposta pel desdoblament de la carretera de la Roca.

Aquests vint mesos sense novetat fan aflorar tot tipus de rumors sobre un possible canvi en el projecte. S'especula amb la possibilitat d'oblidar la pista d'atletisme i de traslladar a Can Zam el camp de la UDA Gramenet. En tot aquest temps també s'ha sabut que s'instal·laran antenes de telefonia mòbil al parc i que l'oratori de Can Zam ha renovat l'acord per tres anys més. I això, que no estava previst, descol·loca. Per a molts dels activistes que un dia van fer seu el lema «Can Zam per al poble», el pas del temps minva les forces. I és que, després de trenta anys, Can Zam continua sent un somni pendent.

L'«Anuari Territorial de Catalunya» identifica una quarantena de punts en transformació, alguns amb projectes conflictius

EL PUNT 04.02.07
L'«Anuari Territorial de Catalunya» identifica una quarantena de punts en transformació, alguns amb projectes conflictius
JORDI PRADES.
Tarragona

La demarcació de Tarragona, «com a territori emergent no només pels punts en transformació sinó també pels punts de conflicte, ha desplaçat les comarques gironines» pel que fa a la conscienciació mediambiental i de defensa del territori. Aquesta és una de les conclusions de l'Anuari Territorial de Catalunya 2006, publicat a finals de l'any passat per la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Segons el coordinador del treball, Moisès Jordi, «aquest fet justificaria la celebració d'un debat sobre la Costa Daurada, tal com en el seu dia es va fer a la Costa Brava, amb la participació de tots els agents implicats, des de les administracions fins als col·lectius afectats», siguin favorables o contraris als plans projectats.

L'habitatge, les infraestructures i la producció energètica han estat els protagonistes del darrer volum de l'anuari, una publicació que va veure la llum per primer cop l'any 2003. Des d'aleshores, l'anuari s'ha convertit en «un projecte consolidat que ja és un referent» en l'àmbit de la «nova cultura del territori», explica Jordi, que assenyala: «Es tracta d'un document descriptiu que incorpora el major nombre de veus possible perquè cadascú pugui fer les seves interpretacions».
URBANISME. Aquesta mena de guia territorial constata, pel que fa als conflictes vinculats al creixement urbanístic, «un cert canvi de tendència»: mentre que «a primera línia de la costa tendeixen a desaparèixer o a entrar en via de solució», un cop aprovat el pla director urbanístic del sistema costaner, les polèmiques «es reactiven a l'entorn d'àrees urbanes o metropolitanes» i també «a segona línia de la costa».
El coordinador del treball destaca en aquest sentit les Madrigueres del Vendrell i els Muntanyans de Torredembarra, en el primer cas; i la urbanització amb camp de golf a Vinallop, el POUM de les Borges del Camp i l'escàndol de Terres Cavades (Tarragona), en el segon. Altres plans urbanístics que han estat motiu de debat són el de les Pomeres-Barenys (Salou), el de Port Aventura (Vila Seca i Salou) i els POUM de Tarragona, Tortosa i Deltebre. Pel que fa a les millores previstes per la llei de barris, destaquen el de Valls i el del barri tarragoní de Campclar (a més del de la Part Alta de Tarragona, tot i que aquest no apareixerà fins que es publiqui l'anuari del 2007).
INFRAESTRUCTURES. En l'àmbit de les comunicacions, «amb el pla d'infraestructures del transport de Catalunya com a teló de fons», Jordi es refereix a punts estratègics de la xarxa viària (peatges troncals i tercer carril de l'AP-7 i desdoblament de les carreteres N-240, N-340 i N-420), ferroviària (TAV, corredor del Mediterrani i tramvia del Camp) i a l'aeroport de Reus i al pla d'infraestructures aeroportuàries. PRODUCCIÓ ENERGÈTICA. Pel que fa a les centrals de producció energètica, la majoria de les quals es concentren al Camp i l'Ebre, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori se centra en els incidents a les nuclears d'Ascó i Vandellòs, en les protestes pel projecte de construcció d'una central tèrmica a Riba-roja d'Ebre i en la proliferació de propostes per instal·lar centrals eòliques al delta de l'Ebre, la Terra Alta i el Priorat. En aquest sentit, Moisès Jordi va explicar que «s'avança pel camí correcte, el de l'entesa en lloc de la confrontació», amb acords com l'assolit al Priorat, que qualifica de «modèlic i exemplar» a l'expectativa de veure «com es desenvolupa». MEDI AMBIENT. «Sens dubte, un dels detonants d'aquest augment de la consciència mediambiental a la demarcació de Tarragona i, en concret, a les Terres de l'Ebre, va ser el projecte del transvasament previst en el Plan Hidrológico Nacional», assegura Moisès Jordi, que afegeix: «Una àrea que fins llavors no havia estat un referent en aquest aspecte es va convertir en un revulsiu» no només en el territori afectat, sinó a tot Catalunya.
Això explica, per exemple, que l'abastament d'aigua al Camp de Tarragona ocupi el lloc número 1 en la llista de les 200 entrades que recull l'anuari. «La meitat d'aquestes 200 entrades són noves respecte de l'anuari del 2005. Això no vol dir, però, que les entrades que s'han substituït siguin conflictes que hagin desaparegut, sinó que poden tornar a revifar-se. El canal Xerta-Sénia i la contaminació a l'embassament de Flix són els dos temes més destacats relacionats amb l'aigua, però en l'àmbit del medi ambient destaca, com a novetat, l'aparició del projecte de construcció d'un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears.
ALTRES PROJECTES. També, relacionats amb l'ordenació del territori, els autors del treball es refereixen a la plataforma logística intermodal Logis-Ebre (a l'Aldea) i, a diferència de l'anuari del 2005, obvien les protestes relacionades amb el Centre Integral de Mercaderies (CIM) Logis Penedès, que va ser motiu d'un conflicte encara irresolt.
Més concretament apareixen ressenyats els projectes de modificació de la façana marítima de Tarragona i les actuacions dutes a terme al port de la ciutat. Finalment, com a projectes d'abast territorial més ampli, l'anuari té en compte la Xarxa Natura 2000, el debat sobre el model i la divisió territorial (especialment sobre la vegueria del Penedès), els catàlegs del paisatge i diverses lleis: des de l'Estatut fins a la llei de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya, la de l'obra pública, la del dret a l'habitatge, la del sòl, la d'equipaments comercials, la ferroviària i el reglament de la llei d'urbanisme.

Intervenció i participació
«Més que trobar la resposta ‘adequada', cal trobar la millor entre les que resultin socialment i tècnicament possibles. Creixen els problemes i les tensions en uns territoris sobrecarregats de realitats i de perspectives, mentre que amb la mateixa intensitat decreix la confiança de la gent amb relació a les institucions que tenen les competències legals per intervenir», afirma en l'anuari Joan Subirats, catedràtic de ciència política de la UAB. «Tot plegat, malgrat partir d'aquesta presumpció de certesa, de racionalitat i d'intervenció reglada i ordenada, acaba generant en el territori la sensació de descoordinació i desordre, o fins i tot, que ‘el que un fa, l'altre ho espatlla'», diu. I afegeix: «Sorprèn la constant sensació que les coses no es fan com caldria fer-les, tot és massa complicat, i que cal racionalitzar la intervenció pública en el territori». Subirats continua: «Acabarem amb decisions i vies d'acció que no són les que havíem imaginat des del despatx», però, tot i això, «ens resistim a acceptar-ho com a normalitat democràtica, sinó com una mena de constant interferència entre la racionalitat desitjable i un resultat poc engrescador fruit del neguitós i confús aiguabarreig d'un escenari massa ple d'interessos i actors».
Segons Subirats, «és més important entendre la lògica del joc que es desenvolupa en cada cas, que aplicar de manera estandarditzada un repertori de solucions prèviament establert». Per això, exigeix als polítics «que estiguin molt més interessats a trobar solucions socialment possibles que tècnicament immillorables», ja que «planificació i participació no tenen per què ser vistos com contradictoris». Joan Subirats conclou: «Si bé la incertesa molts cops genera problemes, és també el camí per a la seva resolució col·lectiva».

Els barcelonins sucumbeixen als pisos assequibles de la 2a corona


• L'oferta immobiliària en municipis situats a uns 60 km de Barcelona costa menys de la meitat
• Els 'exiliats' solen ser parelles que accedeixen a la primera vivenda o que tenen fills petits

PATRICIA CASTÁNBARCELONA
No se'n van de Barcelona buscant vistes al mar o a la muntanya o un gran jardí. La principal motivació que tenen per deixar enrere la metròpolis és aconseguir una vivenda per molts menys diners i complicacions de les que troben a la capital catalana. Cada vegada són més els barcelonins que descobreixen que el seu sou, moltes vegades mileurista, dóna molt més joc a uns 50 o 60 quilòmetres de la ciutat. Aquest exili voluntari ha derivat en una eclosió immobiliària en localitats de la província en què la vivenda arriba a costar la meitat que a Barcelona, i fins a on cada vegada més parelles fan el salt. Terrassa i Sabadell (Vallès Occidental) han liderat un moviment que ara s'estén a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Igualada (Anoia) i altres municipis que estan absorbint aquells que volen viure de manera més folgada tant econòmicament com físicament, després que la primera corona hagi arribat a preus a vegades tan desorbitats com la capital.Encara no hi ha xifres oficials que il.lustrin els últims moviments de l'any passat. No obstant, l'últim anuari estadístic de Barcelona (2007), amb dades de població de l'any anterior, constata que la majoria dels més de 62.000 emigrats del 2006 es van quedar a Catalunya. De fet, més de la meitat es van repartir per la província de Barcelona, amb més pes del Vallès Occidental i també, però menys, de l'Oriental. Aquells que van escollir fa uns anys localitats pròximes a la ciutat (en especial municipis residencials del Maresme, del Baix Llobregat i Sant Cugat i Sitges) estaven més motivats per millorar la qualitat de vida que els preus, igual de disparats que a Barcelona.Els que busquen la segona corona (ampliada ja fins a l'Anoia, per les millores viàries i el creixement dels seus municipis), en canvi, són temptats pels preus. Una parella que aspiri a comprar obra nova, per exemple, disfrutarà del doble d'espai, o la meitat d'hipoteca, si se'n va a Igualada.Quantitativament, el transvasament encara és poc significatiu, però qualitativament marca una nova i creixent motivació per a l'exili. El doctor en Demografia Jordi Bayona destaca que la proporció de gent que deixa la ciutat no és superior als municipis pròxims, però en canvi destaca el fet que la capital catalana té "el mateix poder d'expulsió" però cada vegada menys poder d'atracció per a nous ciutadans, a excepció d'immigrants. Es pot destacar que gairebé la meitat d'aquells que deixen Barcelona cada any són estrangers que opten per agrupar-se en barris específics de municipis de la primera corona, tal com es recull en la tesi doctoral del demògraf Antoni López.La tendència, assenyala Bayona, és que més joves parelles amb o sense fills optin per deixar la ciutat, mentre que hi ha un nivell més alt de permanència entre solters i persones amb estudis superiors.MOVIMENTSL'últim padró indica que aparentment Barcelona ha perdut uns 10.000 habitants en un any, cosa que es pot deure simplement a una menor inscripció per part d'immigrants o per les novetats en el sistema de registre. Més objectives són, de moment, les dades immobiliàries. Segons idealista.com, un dels principals fòrums immobiliaris, Barcelona va tancar l'any amb un preu mitjà de 4.769 euros el metre quadrat en vivenda usada (amb districtes en què es va arribar als 5.825 euros). La seguien Sitges, a 4.905 i Sant Cugat, a 4.616. Per contra, la cua de la província (comptabilitzant municipis amb una oferta constant de més de 50 vivendes en venda) la dibuixaven Igualada (2.412), Manresa (2.569) i Terrassa (2.932). Es tracta de preus mitjans, amb ofertes molt més baixes.En vivenda nova, les distàncies encara són més grans, tenint en compte que a Barcelona la majoria de promocions se situen a més de 6.000 euros el metre quadrat, més del doble que en la majoria de promocions de la segona corona.Experts com Ágata Maixenchs, directora comercial de Copcisa Promo, destaquen que "en els últims anys les parelles joves elegeixen iniciar una nova vida en poblacions pròximes a la capital catalana, com Mataró, Terrassa i altres per aconseguir una millor qualitat de vida, amb espais comuns o jardí i piscina. A tot això s'uneix un preu més assequible i unes dimensions més grans de les vivendes". La seva empresa ha apostat per incrementar l'oferta en noves zones.El mateix que Forcadell. El seu director general, Óscar Gorgue, afirma que "la capacitat d'endeutament té un límit, de manera que la gent està buscant als llocs on hi ha un producte que pugui pagar". Per això, part de la nova oferta de la segona corona l'està absorbint gent de Barcelona, indica. La fugida es produeix sobretot per part de joves que busquen la primera vivenda. I si les comunicacions no són del tot bones, s'avenen fins i tot a canviar de feina.

EL PERIÓDICO 04.02.08

Data: 6/2/2008 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha sotmès a informació pública el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya

Data: 6/2/2008 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha sotmès a informació pública el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012, que defineix les directrius generals per a millorar els serveis de transport públic interurbà de viatgers, tant ferroviaris com per carretera, amb l’horitzó de l’any 2012. Aquest Pla preveu:
Incrementar les connexions en transport per carretera
Augmentar un 30% l’oferta de serveis d’autobús
Crear 19 noves connexions directes entre les principals ciutats del territori i incrementar les expedicions de 9 ja existents
Crear 8 noves connexions semidirectesper potenciar les comunicacions intercomarcals i reforçar-ne 21 ja existents
Millorar el servei de transport ferroviari
Crear 5 nous serveis regionals d’alta velocitat
Dotar Tarragona, Girona i Lleida de nous serveis de Rodalies
Reestructurar l’actual xarxa de Rodalies a Barcelona
Millorar les freqüències de pas i la capacitat de les expedicions
Assolir la integració tarifària al conjunt de Catalunya l’any 2012
Potenciar la intermodalitat i coordinar els diferents modes de transport, per afavorir els transbordaments amb temps d’espera reduïts
Habilitar 9 carrils bus interurbans, així com noves estacions d’autobús per fomentar l’ús del transport públic
Augmentar els desplaçaments amb transport públic perquè suposin el 31% del total, enfront del 28% actual, i col·laborar per a la millora de la seguretat viària i la qualitat ambiental
Destinar un total de 840 MEUR per als serveis de transport públic per carretera en el període 2008-2012

Un nou Pla per millorar el transport interurbà
El Pla de Transports de Viatgers de Catalunya (PTVC) es defineix com un pla territorial sectorial que ha d’establir les línies d’actuació generals per millorar l’oferta dels serveis de transport públic col·lectiu per carretera i ferroviari en l’àmbit interurbà a Catalunya, amb l’horitzó temporal del 2012.
El context actual fa necessària una actualització del primer Pla de Transports de Viatgers elaborat al 2002, per tal d’adaptar-lo a les exigències recollides en els diferents instruments de planificació aprovats darrerament, com ara el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 (PITC) i les Directrius Nacionals de Mobilitat (DNM). A més, el PTVC estableix els criteris per al desenvolupament de nous instruments de planificació més concrets, com ara els plans territorials o comarcals, per materialitzar des de la proximitat els objectius generals.
Assumir noves competències en transport
D’altra banda, a més de mantenir l’esperit del text inicial, el nou Pla ha de donar resposta a les noves necessitats de planificació de la mobilitat amb l’horitzó temporal del 2012. El Pla presenta un conjunt de propostes tenint en compte el desenvolupament d’infraestructures durant el seu període de vigència, així com els traspassos de competències per a la gestió dels serveis de Rodalies i Regionals, d’acord amb el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Ara, el DPTOP ha sotmès a informació pública el PTVC i el seu Informe de sostenibilitat ambiental, per tal que les administracions, ajuntaments, entitats i particulars que ho vulguin puguin consultar el document i adreçar al Departament les valoracions que estimin oportunes, que seran analitzades per aplegar el màxim consens social i institucional.

Objectius generals del Pla
D’acord amb els objectius establerts a les DNM i al PITC, el nou Pla considera el transport públic com un servei social essencial per a garantir l’accessibilitat al conjunt del territori i millorar-ne la cohesió social i territorial. Per tal de millorar l’oferta i la gestió dels serveis interurbans a Catalunya, el Pla aposta per:
Garantir l’accessibilitat, la sostenibilitat i la competitivitat de la xarxa de transport públic interurbà
Reestructurar les infraestructures existents i racionalitzar l’oferta de serveis segons les necessitats concretes de cada zona i, així, millorar l’eficiència del sistema
Augmentar les freqüències de pas, la capacitat i la cobertura territorial per garantir la qualitat de l’oferta de transport públic
Coordinar el transport viari i ferroviari i potenciar la intermodalitat, adaptant horaris i freqüències de pas de trens i autobusos
Millorar i coordinar els sistemes d’informació a l’usuari, amb dades a temps real, tant a les estacions com a l’interior dels trens i autobusos
Ampliar a curt termini la integració tarifària als consorcis de Mobilitat de Lleida, Girona, Tarragona i el Bages i completar-la a tot el territori el 2012
Incrementar l’ús del transport públic enfront del vehicle privat, perquè suposi el 31% del total, enfront del 28% actual, amb una reducció estimada del 8,22% del nombre d’accidents de trànsit
Millorar la velocitat comercial, mitjançant la implantació de carrils BUS-VAO o prioritzacions semafòriques.
Potenciar la sostenibilitat ambiental del transport públic, amb la renovació del parc mòbil i l’ús de combustibles alternatius, per reduir les emissions de CO2 un 6,5% i el consum d’energia un 4,6%.
Millores en l’oferta del servei
Segons dades de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana, l’any 2006 es van realitzar un total de 23 milions de viatges en dies feiners, dels quals els 28,7% són de caràcter intermunicipal, amb una clara concentració a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), amb 15 milions de viatgers l’any. Des del 1981, el nombre de persones que es desplacen fora del municipi per treballar s’ha multiplicat per tres, mentre que l’ús del transport públic ha patit un descens continuat en favor del vehicle privat.
Per tal d’incentivar als usuaris a utilitzar el transport públic i garantir l’equilibri i la sostenibilitat del sistema, el nou Pla estableix un conjunt de mesures per potenciar la interconnexió dels diferents municipis del territori amb serveis atractius de transport públic.
Transport per carretera
Actualment, la xarxa de serveis de transport interurbà per carretera de Catalunya està formada per un total de 533 línies d’autobús explotades per 72 operadors mitjançant 164 concessions administratives. Durant l’any 2006, un total de 49 milions de viatgers van utilitzar serveis viaris de transport públic.
Per tal de modernitzar i adequar la xarxa a les necessitats futures de mobilitat, el nou Pla defineix una sèrie de polaritats entre els diferents nodes del territori, d’acord amb el nombre d’habitants i la seva importància, per tal d’optimitzar les connexions amb transport públic per carretera. L’objectiu és la redistribució eficient de la mobilitat i l’accessibilitat al transport públic a tot Catalunya, sobretot als 23 nuclis que actualment estan exclosos de la xarxa. Així, preveu incrementar un 30% l’oferta de transport públic per carretera al territori. El PTVC distingeix entre:
Serveis directes “exprés”. El Pla preveu potenciar els serveis d’autobús directe als corredors amb més demanda, enllaçant les capitals comarcals i els nuclis de més de 10.000 habitants amb les capitals de demarcació, amb velocitat comercial alta i sense parades. Es crearan 19 noves connexions directes i se’n reforçaran 9 ja existents, garantint una freqüència mínima d’un autobús cada 30 minuts a les hores punta.

Noves connexions directes
Connexions directes reforçades
Sant Cugat del Vallès - Barcelona
Palau de Plegamans - Barcelona
Mollet del Vallès - Barcelona
Sabadell - Barcelona
Montornès del Vallès - Barcelona
Santa Perpètua de Mogoda - Barcelona
Terrassa - Barcelona
Esparreguera - Barcelona
Vilafranca del Penedès - Barcelona
Rubí - Barcelona
Pallejà - Barcelona
Igualada - Barcelona
Sitges - Barcelona
Vallirana - Barcelona
Vic - Barcelona
Sant Pere de Ribes - Barcelona
Lliçà d’Amunt - Barcelona
Olot - Girona
Cambrils - Tarragona
Banyoles - Girona
Parets del Vallès - Barcelona
Vilafranca del Penedès - Barcelona
Manresa - Barcelona
Abrera - Barcelona
Figueres - Girona
Valls - Tarragona
Barcelona - Girona
El Masnou - Barcelona
Serveis de vertebració. El Pla preveu incrementar els serveis a corredors de menys demanda que els anteriors, per unir els principals nuclis (capitals comarcals i nuclis de més de 10.000 habitants) i altres poblacions més petites amb velocitat comercial semiràpida, i parades al llarg del recorregut. Aquí el Pla aposta per crear 8 noves connexions i reforçar-ne 21 ja existents.
Noves connexions semidirectes
Connexions semidirectes reforçades
Sant Sadurní d'Anoia - Piera
Igualada - Vilafranca del Penedès
Cambrils - Mont-roig del Camp
Vic - Sabadell
Gandesa - Tortosa
Barcelona - Torredembarra
El Vendrell - Valls
Móra d'Ebre - Falset
Girona - Lloret de Mar
Balaguer - Mollerussa
Falset - Reus
Lleida - Tàrrega
Mollerussa – les Borges Blanques
Reus - Montblanc
Valls - Reus
Amposta - Deltebre
Banyoles - Figueres
Cervera - Tàrrega
Manresa - Sabadell
Manresa - Igualada
Tordera - Blanes
Manresa - Terrassa
Tarragona - Calafell
Girona - Santa Coloma de Farners
Montblanc - Valls
Lleida - Mollerussa
Cerdanyola del V - Manresa
Girona - Banyoles
Tarragona - Vilanova i la Geltrú

Serveis singulars. L’objectiu és garantir l’accés a punts d’especial interès, com ara aeroports, ports, estacions del TGV, hospitals comarcals, centres universitaris o polígons industrials. Així el Pla preveu millorar la connexió el Prat-Garraf, el Prat-comarques del Vallès, i impulsar l’enllaç entre aeroports en transport públic. A més, proposa crear una nova línia entre Caldes de Montbuí i Palau-solità i Plegamans per donar servei al futur hospital de Mollet del Vallès, així com analitzar la viabilitat d’un nouhub de transport públic col·lectiu al campus de la UAB. El Pla també aposta per incrementar l’oferta de serveis en horari nocturn i cobrir la mobilitat lligada tant a l’oci com a la feina.
Impulsar les actuacions dels consorcis de transport públic
Pel que fa al transport públic per carretera en els àmbits territorials més concrets, el Pla recull les propostes dels plans comarcals i de serveis impulsats fins ara pels diferents consorcis de transport públic, que potencien l’ús del transport públic en diferents àmbits del territori, així com per la mateixa Direcció General de Transport Terrestre de la Generalitat. D’acord amb aquest Pla, aquests organismes seran els encarregats d’estudiar la viabilitat de noves rutes de caràcter més local, així com millorar-ne les freqüències de pas.
Aquests serveis són:
Serveis comarcals. L’objectiu és la connexió directa o indirecta de tots els municipis de la comarca amb la seva capital, així com donar servei als hospitals, i centres sanitaris. El PTVC recull els serveis comarcals detallats als plans comarcals desenvolupats fins ara. Aquets plans d’abast més concret són els encarregats d’impulsar i analitzar aquest tipus de serveis.
Serveis suburbans. Són serveis amb característiques més urbanes, que enllacen una determinada àrea al voltant d’un nucli important amb el qual pràcticament formen un continu urbà, com és el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona. Discorren per trams urbans amb freqüències de pas altes, trajectes curts i velocitat comercial baixa, atès l’alt nombre de parades al llarg del recorregut.
Serveis locals de connexió. Comprenen les línies que donen servei als nuclis més petits, no coberts per la xarxa comarcal, que es troben fora dels principals corredors. Tot i que el PTVC no ha analitzat en detall aquest tipus de serveis, recull els que ja s’han determinat en altres plans d’àmbit inferior.
Transport ferroviari
Pel que fa a l’oferta del servei del transport públic ferroviari interurbà, el Pla presenta una sèrie de propostes per adaptar la xarxa ferroviària a les necessitats de futur. La implantació d’aquestes propostes en els diferents àmbits d’actuació vindrà condicionada pel desenvolupament de les competències previstes en l’horitzó temporal del Pla i la transferència efectiva de les competències sobre la regulació i gestió del transport ferroviari (Rodalies i Regionals) a la Generalitat de Catalunya.
En aquest sentit, el Pla preveu les actuacions següents:
Nous serveis regionals d’altes prestacions sobre la nova línia d’alta velocitat: aprofitant la infraestructura de la nova línia d’alta velocitat, es connectaran els principals nodes del territori amb serveis de tren directe o semidirecte amb velocitat comercial alta, de fins a 220 km/h, i freqüències de pas d’un servei cada hora com a mínim. Així, es crearan 5 línies de tren d’altes prestacions per enllaçar Figueres, Girona, Barcelona, Vilafranca del Penedès, Tarragona, L’Aldea i Lleida, fins ara enllaçades per serveis convencionals de trens regionals. Aquest nous serveis en alta velocitat permetran reduir més de la meitat el temps del trajecte. Amb aquests serveis, Barcelona i Girona quedaran connectades amb tan sols 35 minuts, enfront dels 80 minuts actuals, Barcelona i Tarragona, amb 40 minuts, enfront dels 92 minuts actuals, i Tarragona i Lleida, amb 30 minuts, enfront dels 103 actuals.
Nous serveis de Rodalies als àmbits metropolitans de Girona, Lleida i Tarragona: es crearan noves línies per estructurar la mobilitat de les àrees de l’entorn de les capitals, aprofitant la infraestructura ferroviària existent, infrautilitzada actualment. El PTVC recull, a més, la possibilitat que aquest model sigui substituït en el futur per línies de tren-tram, d’acord amb les previsions del PITC.
Camp de Tarragona. Es crearan quatre línies diferents: La Plana-Picamoixons-Reus-Tarragona; Les Borges del Camp- Reus-Tarragona, Reus-Tarragona-Torredembarra-Sant Vicenç de Calders, i Cambrils-Tarragona-Torredembarra. Les noves línies de Rodalies de Tarragona oferiran 6 expedicions en hora punta i sentit entre Tarragona i Reus, 4 entre Torredembarra i Tarragona, i 2 en la resta de trams.
Girona. Es crearan dues noves línies en paral·lel: Figueres-Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva, i Flaçà-Girona-Riudellots de la Selva-Maçanet, amb 4 expedicions en hora punta i sentit entre Girona i Riudellots, i Girona i Figueres, així com 2 sortides a la resta de trams.
Lleida. Es crearan tres línies diferents: Cervera-Lleida-Almacelles, Lleida-Balaguer, i Lleida – Les Borges Blanques, amb 2 expedicions en hora punta per sentit a tots els trams.
Serveis de qualitat a Rodalies de Barcelona: el Pla preveu un conjunt d’actuacions tant a la xarxa de rodalia de Barcelona per donar resposta a l’increment de demanda continuat en aquesta àrea i garantir alhora la qualitat del servei. L’objectiu és millorar el confort dels usuaris, reduir l’ocupació dels trens, incrementant la capacitat de les expedicions i les freqüències de pas, per limitar els trajectes dempeus a un màxim de 20 minuts.

Rodalies RMB
El Pla recull la necessitat de reestructurar els serveis de Rodalies per millorar-ne l’eficiència. Així, de cara al 2012 es preveuen els serveis següents:
R1. Línia de la costa. SantVicenç de Calders – Garraf – Barcelona – Maresme – Maçanet.
R2. Línia de l’interior. Sant Vicenç de Calders – Vilafranca – Barcelona – Sant Celoni – Maçanet.
R3. BCN – Vic. L’actual C3 s’ampliarà fins a Torelló.
R4. Manresa - aeroport. L’actual C4 de Manresa a BCN arribarà a l’aeroport del Prat, i no a St. Vicenç de Calders.
R5. Línia circular. Es crearà una nova línia circular entre Martorell – Barcelona -Granollers – Castellbisbal.

La implantació d’aquest esquema de serveis ve condicionada a la finalització d’infraestructures associades a la xarxa d’alta velocitat o d’altres actuacions infraestructurals incloses en l’horitzó del Pla. Igualment, s’incrementarà el nombre de freqüències d’acord amb la demanda i es doblarà la capacitat de les expedicions, perquè el 100% dels trens que hi circulin en hora punta comptin amb el doble d’oferta de seients, enfront del 66% actual, mitjançant la incorporació de nous combois i material mòbil.
FGC
Pel que fa als FGC, el Pla preveu augmentar les freqüències de pas i desenvolupar el metro del Baix Llobregat i els metros comarcals al Bages i l’Anoia, així com impulsar un nou servei de viatgers entre Manresa, Súria i Sallent, fins ara de mercaderies:
A la línia del Vallès, es passarà d’una freqüència actual en hora punta d’un tren cada 12 minuts, a un tren cada 6 minuts als ramals de Sabadell i Terrassa.
A la línia Llobregat - Anoia,es passarà d’una freqüència actual d’un tren cada 8 minuts a un tren cada 5 minuts en hora punta, amb l’arribada dels metros comarcals.

Regionals convencionals com a serveis complementaris: aquests serveis serviran de complement a l’oferta d’altes prestacions i substituiran als serveis de Rodalies en els territoris amb una demanda de mobilitat inferior.
Coordinació bus-tren
D’altra banda, el Pla recull la necessitat de coordinar els serveis viaris i ferroviaris del territori que faci possible una vertebració del país en xarxa per millorar la intermodalitat entre els diferents operadors de transport públic de viatgers i augmentar, així, la competitivitat dels serveis. En aquest sentit, el document aposta per coordinar els horaris i freqüències d’autobusos i trens, per tal de limitar les esperes dels usuaris a un màxim de 10 minuts, i potenciar la implantació d’intercanviadors que facilitin els transbordaments, amb una distància màxima de 300 metres entre parada de bus i estació de tren.
A més, preveu la creació de noves línies d’autobús dins l’àrea d’influència de les estacions de ferrocarril perquè els municipis d’aquesta àrea tinguin accés al servei ferroviari. Finalment, recull la necessitat de centralitzar i integrar la informació als usuaris, amb dades en temps real, sistemes acústics, avisos SMS, Internet i pantalles digitals tant a les estacions i com a l’interior dels trens i autobusos.
Millores en la gestió del servei
A banda de detallar un conjunt de mesures per millorar l’oferta en el servei, el PTVC que ara s’impulsa inclou un pla de gestió per optimitzar els recursos disponibles i garantir el suport tècnic i tecnològic necessari per a la implantació de les millores en l’oferta de servei. Així, aquestes propostes tenen a veure amb la necessitat d’incrementar la informació als usuaris, crear noves infraestructures i equipaments, i aplicar els últims avanços tecnològics per millorar la sostenibilitat i eficiència del sistema.
Integració tarifària al 2012
En aquest marc, el text recull la necessitat de continuar la tasca per integrar el sistema tarifari de transport públic iniciada l’any 2001 per l’ATM de l’RMB i que, a curt termini, serà també una realitat a l’àrea de Lleida i Girona, a finals del 2008 al Camp de Tarragona, i durant el 2009 al Bages. Així, el Pla analitzarà diferents possibilitats per unificar els títols i les tarifes de transport d’arreu del territori i estudiarà estendre l’actual sistema, a través de la configuració en corones tarifàries. La integració tarifària al conjunt de Catalunya, en compliment de les DNM, té com a horitzó l’any 2012.
El Pla proposa definir i homologar un sistema de validació i venda de bitllets comú per a tot el territori, a partir d’una tecnologia innovadora de validació sense contacte, que millora la seguretat i la gestió de la informació.
Millores en la informació a l’usuari
Igualment, per tal de desenvolupar un sistema unificat d’informació i gestió integral del transport públic a Catalunya el 2012, aposta per potenciar tant la informació estàtica convencional, com la informació en temps real, amb l’intercanvi immediat d’informació entre els diferents operadors de transport públic. En aquest sentit, preveu la implantació en cinc anys de sistemes d’ajut a l’explotació (SAE) a totes les línies de transport d’autobús regular, que fan possible una gestió centralitzada del transport per carretera i permeten una comunicació a temps real entre conductor i centre de gestió, així com amb els usuaris.
Millores en les infraestructures i els equipaments
D’altra banda, el Pla que avui s’impulsa recull la necessitat de dur a terme un conjunt d’actuacions en matèria d’infraestructures i equipaments per garantir la millora del servei, tant pel que fa a la velocitat comercial, com a l’accessibilitat i la cobertura territorial del servei.
Així, aposta per:
Millorar la velocitat comercial, amb més carrils bus i prioritats semafòriques. Per tal de potenciar l’ús del transport públic col·lectiu enfront del vehicle privat i descongestionar la xarxa viària, proposa la creació de 9 carrils específics per als autobusos als corredors d’entrada a Barcelona i a les principals àrees urbanes, d’acord amb el PITC, que, segons les necessitats, podran ser carril bus-VAO o carril bus no segregat. A més, estudiarà la implantació de carrils reservats per al transport públic als accessos de les principals ciutats. Igualment, aposta per donar prioritat als autobusos en els punts conflictius de la ciutat mitjançant l’establiment de cruïlles amb prioritat semafòrica a la demanda.
Igualment, el document preveu la creació de noves estacions d’autobús, en coordinació amb els ajuntaments, per arribar a totes les capitals comarcals de Catalunya, així com la instal·lació i de marquesines i pals de parada per millorar la informació als usuaris. A més, es crearan nous aparcaments de dissuasió a prop d’estacions de ferrocarril i autobús per facilitar l’ús del transport públic i es milloraran els intercanviadors. Finalment, el Pla vol garantir l’accessibilitat de tots els usuaris al transport públic, de manera que impulsarà l’adaptació de les instal·lacions, estacions i intercanviadors a persones amb mobilitat reduïda.
840 MEUR per a millorar el transport públic per carretera
El Pla preveu invertir un total de 840 MEUR per a la millora del transport públic per carretera en el període 2008-2012. D’aquests, 125 MEUR es destinaran a incrementar els serveis de transport per carretera, 167 MEUR, a l’extensió de la integració tarifària a tot el territori de Catalunya, 67 MEUR, a equipaments (estacions, pals de parada i marquesines) i 355 MEUR, a diverses actuacions de millora de la velocitat comercial dels serveis de transport per carretera, que inclouen la construcció de nous carrils bus/vao.
A més, la Generalitat continuarà atorgant ajuts específics als concessionaris mitjançant els contractes-programa, i es cofinançaran les actuacions incloses en els plans comarcals i de serveis desenvolupats per les ATMs, per un import global de 100 MEUR. Igualment, es mantindran els ajuts per a l’adquisició de material mòbil i la implantació de noves tecnologies per millorar els serveis de transport per carretera, que sumaran una inversió de 26 MEUR, fins al 2012.